dijous, 14 de novembre del 2013

GUANYADORS D'OCTUBRE / GANADORES DE OCTUBRE (III EDICIÓ / EDICIÓN)





*Alice Munro. Premi Nobel de Literatura 2013.





Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'octubre de la III edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de octubre de la III edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:






1:54

Les pissarres eren plenes de guix. El sol mandrós es despertava lentament mentre la lluna jeia al llit. El semàfor oscil·lant entre el verd i el vermell no s'acabava de decidir i la gent circulava amunt i avall tranquilament.
Una feina senzilla on només havia de vigilar aquella habitació d'hotel de carretera durant tota la nit. Ningú entrava ni sortia; cap soroll i un silenci estrident. Durant aquestes llargues estones pensava en allò que havia fet la setmana anterior, els petits àpats passats i, sobretot, en ella. El conte de fades havia durat ben poc, només un estiu, i tan sols tenia aquell alfil del seu joc d'escacs. La clau que obria la caixa de Pandora, on es refugiaven tots els seus records. Va decidir entrar. Poc importava si algú se n'adonava. No tenia por de res, o això creia. La pila de bitllets era enorme, com tres o quatre banyeres. L'habitació era freda i apàtica. Seguia mirant fins que va trobar un taulell d'escacs antic. Va obrir la caixa on hi havia les fitxes. Va agafar l'alfil, on s'hi va aferrar, tan se val.
Un cop a casa va obrir el calaix i va deixar caure l'alfil, que es va perdre entre tants d'altres. Un dolç amarg. El cant del cigne. Escacs de gel.

Marc Timoneda Gràcia
Castellar del Vallès (Barcelona)










CATEGORÍA EN CASTELLANO:






Crónicas del absurdo

Las calles amanecieron llenas de pájaros muertos. Por eso el alcalde convocó un concurso de ideas cuyo resultado lograra arrojar alguna luz sobre aquel suceso. Así se había hecho anteriormente con la tormenta de llaves del año pasado, la fascinante belleza de la abuela nonagenaria de la calle Olvido o la aparición a orillas del lago de una mujer serpiente de espléndidos pechos. El boticario pergeñó una hipótesis sobre la contaminación del río pero a todos les pareció poco creíble. El cura propuso su conjetura de posible castigo divino pero fue descartada por apocalíptica. Al final fue declarada ganadora por su originalidad la idea del maestro. Éste planteaba que, con alevosía y nocturnidad, unos desalmados habían robado el cielo. Los vecinos aplaudieron con entusiasmo hasta que Celedonio aventuró, entre hipos de vino, que si no había cielo, tampoco habría aire, por lo que era un milagro que estuvieran vivos. Al oírlo, todos se quedaron en silencio y, con premura, se fueron muriendo uno a uno sin mucha gracia. Fue una pena, porque no quedó nadie para explicar el extraño acontecimiento que ocurrió dos días después cuando los fondos aparecieron sin pozo.

Mar Horno García
Torredonjimeno (Jaén)