dijous, 9 de gener del 2014

GUANYADORS DE DESEMBRE / GANADORES DE DICIEMBRE (III EDICIÓ / EDICIÓN)





*Neus Canyelles. Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2013/ 
Premio Mercè Rodoreda de cuentos y narraciones 2013.
Fotografia de Carles Domènec.






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del 
mes de desembre de la III edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de diciembre de la III edición del Microconcurso son:






CATEGORIA EN CATALÀ:





El precursor

"Cada escritor crea a sus precursores"
J.L. Borges, Otras inquisiciones


Ara sóc un escriptor consagrat i aquestes qüestions ja no m'amoïnen, però quan començava a obrir-me camí en el món literari, cansat de sentir als crítics associar-me amb determinats autors  -les meves "influències evidents", els meus "referents", insistien-  vaig inventar-me un escriptor que seria el meu precursor: un romàntic danès, Lars Haugaard (1849-1898). Si em preguntaven per un autor que m'hagués influenciat, sempre contestava que "òbviament" Lars Haugaard, l'estilista nòrdic, el príncep de les lletres de Dinamarca, el bard de Copenhaguen. Els saberuts corrugaven les celles; els prudents afirmaven amb el cap; els ignorants exclamaven: "Ah sí, Haugaard!". Pregonava que els meus llibres no s'entenien sense el seu magisteri, que jo sempre seria l'ombra pàl·lida de Haugaard. Vaig imaginar-li una obra (extensa), una biografia (tràgica), una imatge (turmentada).
Amb els anys, en arribar-me els honors, convertit jo en referent dels joves, Haugaard va difuminar-se. Vaig oblidar-lo.

Però avui, casualment, l'he trobat a Internet. Lars Haugaard: novel·lista i poeta danès. He encarregat tots els seus llibres. Els espero, temorós d'haver estat la seva ombra pàl·lida.

Jordi Masó Rahola
La Roca del Vallès (Barcelona)







CATEGORIA EN CASTELLANO:






La lección

Estaba anocheciendo cuando despertó en medio del bosque. Frente a él estaba la mujer que había conocido por la mañana. Lo último que recordaba era que ella lo había invitado a su casa en las afueras de la ciudad. Intentó levantarse, pero casi de inmediato se fue de bruces. El agudo dolor y la rápida inspección con la punta de los dedos le indicaron que le habían cortado los tendones de Aquiles. La mujer dio un silbido y casi de inmediato dos chiquillos salieron de entre los árboles y corrieron a abrazarse a sus piernas. "Ya está saliendo la luna  -les dijo la mujer, apartándolos de sí-  es tiempo de que aprendan a cazar." El hombre supo que debía huir. Comenzó a arrastrarse y no miró hacia atrás, ni siquiera cuando escuchó un aullido a sus espaldas y empezó a sentir como los pequeños, pero afilados dientes, se hundían en sus piernas.

Kalton Bruhl
Comayaguela (Honduras)