dissabte, 14 de novembre del 2015

MICRORELATS D'OCTUBRE / MICRORRELATOS DE OCTUBRE (1)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria d'octubre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de octubre.


Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.








Notícia

Un guàrdia civil ha mossegat un gos. L’home, uniformat de gala i amb la pistola a la mà, ha arrencat l’orella  al ca al bell mig de la plaça de la vila. El gos es troba a l’UCI. El cas resta secret de sumari. El cap de redacció, tot i que el felicita, sospita del nou becari i les seves pastilles pel mal de cap.


Matilde González López
Sabadell (Barcelona)












Plom

Fa un dia gris. Com el tub de plom que distribueix l’aigua des del dipòsit. Aigua de pluja. La Marta obre una aixeta del lavabo i en surt un líquid rovellat durant uns instants. Després res, s’esgota tot ell en un sec esternut.
A poc a poc, remira les parets groguenques mentre avança pel corredor resseguint-ne la sanefa amb les ungles i deixant anar un somriure conciliador.
A la cuina, es veu ratllant pastanagues per a afegir a l’amanida que tindran per dinar. Amb la nevera plena intentaran ser feliços una mica més. En acabar es frega les mans en el davantal que duu estampat un cor de color vermell amb el nom del seu darrer home. Encara no se n’ha desfet.
S’acosta a la finestra on haurà de recollir la roba estesa i pensa “si caigués...” Pero res no enterbolirà les ànsies d’una vida nova més enllà dels decibels i les presses, de la multitudinària soledat, de la voracitat d’aquesta ciutat enlluernadora.
És per això que obre el moneder, en treu un paper amb un nom escrit en tinta vermella. Pren el telèfon i prem uns números, esperançada.
“Senyor Vidal, em quedo el pis. Hi tindré feina per deixar-lo al meu gust però m’agrada.”
Surt el sol i la Marta somriu de nou.


Celestí Casòliva Morales
Barcelona








WhatsApps

Intrigat després de sentir durant dos dies com el mòbil de la seva dona no para de rebre missatgets de WhatsApp, la curiositat li pot i aprofita un moment que ella és al lavabo per agafar-lo. Li desbloqueja la pantalla i baixa la pestanya de les notificacions, just per veure el text sense entrar a l'aplicació. Un tal Francesc la vol omplir de petons. Estupefacte i abatut torna a bloquejar-lo. Ara entèn la brillantor dels seus ulls i el secretisme d’aquests darrers dies. Després li assalta un sentiment de revenja. Potser cedeixi a la persecució de la seva secretària...



La dona mira ansiosa el mòbil. Espera notícies dels amics del marit sobre la festa sorpresa que li està preparant. Li farà tanta il•lusió! Veu la notificació dels missatges del Francesc i pensa que ha de parlar amb la seva filla: mentre no li arreglin el mòbil, el seu xicot ha de moderar-se en el que li escriu.


M. Carme Marí
Castelldefels (Barcelona)