dijous, 14 de gener del 2016

GUANYADORS DE DESEMBRE / GANADORES DE DICIEMBRE (V EDICIÓ / EDICIÓN)







*Rosa Garcia, Olga Pujol i/y Joan Costa, 
personal del Bibliobús Guilleries.



Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de desembre de la V edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de diciembre de la V edición del Microconcurso son:






CATEGORIA EN CATALÀ:




*Segadores / Cosechadoras de Henry Lerolle (1848-1929).



L'abellot

S’asseu a la cadira de vímet amb un llibre a la falda. Està rendida: la terra, les bèsties, el seu home i la casa... El sol de baixa tenyeix el cel clar d’or i taronja; i es gira el llevant. Les cortines dels finestrals, oberts de bat a bat, de la galeria dansen com dones d’aigua i li porten remors d’onades i escuma de mar de quan era infant. La flaire dels gessamins l’embriaga; el llibre obert a les mans, vol llegir però no té ànsia. Un borinot fimbra insolent fins que curull de nèctar busca repòs entre els paràgrafs. Amb una fúria que desconeix, tanca el llibre. La remor sorda de l’abellot agonitza i un calfred li traspassa l’espinada. Prem amb força el llibre entre els palmells i sent un cruiximent de tendrums que la fa regirar de fàstic i plaer. Acluca els ulls, la negror fa pampallugues; infla el pit fins a esclatar-li en un gemec obscè fet d’amargor i de desdeny. Busca la pàgina. Índex amb polze, com si jugués a bales, etziba empenta al manyoc negre i pelut. Entre les rengles uniformes hi ha florit una bellíssima taca, en forma d’estrella grana.

Imma Torné Sans
Barcelona






CATEGORÍA EN CASTELLANO:





Instinto maternal

La mujer se levanta de la cama al oír, a través de la pared, cómo los niños han dejado ya de hablar. Le gusta entrar en su habitación cuando duermen; sobre todo, esas noches lluviosas en las que le cuesta tanto conciliar el sueño. Están creciendo guapos y sanos, y cada vez le sorprende algo diferente: los dedos más largos, el perfil de la nariz, un peinado nuevo, unos granitos. El tiempo pasa muy rápido y no tardarán en hacerse mayores. Al chico se lo imagina escritor –siempre tiene un montón de libros encima de la mesilla– y a la niña –que colecciona peluches de perritos, ositos y conejitos–, veterinaria. Entonces se irán, se casarán, tendrán hijos, como todo el mundo. La mujer no soporta la idea de perderlos, porque son sus niños desde que nacieron, desde que oyó sus primeros llantos a través de la pared y fue y los vio en sus cunas mellizas. Sin titubear, les corta un mechón de pelo y sale al balcón. De este pasa al suyo, agarrándose bien a la barandilla, con cuidado de no resbalar en las baldosas mojadas, y regresa a su casa. Guarda los cabellos en un saco casi lleno, junto a los tarros con uñas y los frascos con lágrimas y gotas de saliva. Ya falta menos.

Asun Gárate Iguarán
Bilbao (Bizkaia)