Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de març.
Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.
Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de marzo.
Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.
Santes paraules
“I jo us dic les
paraules del profeta “Així com la ginesta borda cobreix els camps, arribarà el
dia en que l’estupidesa humana ho omplirà tot. Us amortallarà els ulls, els
braços i la voluntat fins convertir-vos en morts vivents. Com una pesta
silenciosa s’escamparà per camins i muntanyes, envairà els polígons i els mars
profunds, infectarà l’aigua dels rius i s’enfilarà fins els gratacels." I he
vingut avui per anunciar-vos que aquest dia ja és a prop. Aquells de vosaltres
que no feu cas d’aquestes santes paraules, tindreu llarg temps per penedir-vos,
doncs la immundícia us acompanyarà fins a la fi dels temps, ja sigueu rics o
pobres, hipsters o swaggers. Només la llum del coneixement pot salvar les
vostres ànimes del trist destí de l’espècie. Estimats deixebles, aixequeu els
ulls amatents cap al infinit i accepteu humilment el càlid raig de la saviesa
en el vostre cervell hominoide! Que els vostres esperits voleïn lliures fins
als confins de les galàxies!”
Els alumnes van fer silenci; dels últims pupitres venien
algunes rialletes mal dissimulades. Després de dos mesos, ja estaven acostumats
a les anades d’olla del professor substitut de ciències.
Cinta Pons Domingo
Tarragona
L'altre
Aquella boira era un infern de vapor blanc. Per sort, a
l'aparcament vaig trobar el meu cotxe. Nou. Brillant. Un Audi color bordeus.
Massa car per a mi però irrenunciable.
Ni m'havia canviat. Seguia portant la camisa groga, els
pantalons negres i les botes amb puntera de metall de la fàbrica.
Va arribar-me un missatge de la meva dona: 'Prto l conjunt d
llnceria q m vas rgalar. Tstic sperant'.
A la primera rotonda me'l vaig trobar. Era nou. Brillant. Un
Audi color bordeus. I des de llavors vaig ser-ne l'ombra.
A l'entrada del meu carrer hi havia un aparcament lliure.
Però, davant meu, l'altre cotxe. Nou. Brillant. L'Audi color bordeus va
col·locar-s'hi.
Una volta a l'illa de cases i vaig poder estacionar el meu
cotxe. Nou. Brillant. Un Audi color bordeus. Massa car per a mi però
irrenunciable.
Un cop dins de casa, la vaig veure: una camisa groga
llençada al moble nou de l'entrada. Uns pantalons negres damunt les rajoles
brillants de la sala. Unes botes amb puntera de metall a la part baixa de les
escales. Un conjunt de llenceria color bordeus negligit al final del passadís.
I la porta del dormitori entreoberta. I el gemec de plaer
final de la meva parella.
Ariadna Herrero i Molina
Les Franqueses del Vallès (Barcelona)
Estudi de camp
Observarem la reacció d'un subjecte i com condicionem el seu
estat d'ànim quan restringim la seva llibertat de tria. Ens ajuden el seu
company de pis (amb qui hem posat les càmeres i preparat l'escenari) i la seva
xicota.
Ho fem avui perquè no ha tingut un dia gaire bo a la feina:
el seu cap l'ha esbroncat de valent.
Quan arriba a casa sovint engega la tele, però hem
desconnectat l'antena. Com a alternativa escoltarà música. El company ha amagat
els discos més animats i ha deixat els més intimistes a la vista. Fixeu-vos,
posa un cantautor amb lletres tristes.
S’adreça a la cuina. Típic. Segons què mengem ens podem
animar. Però la nevera és buida i no queda xocolata a l'armari, només troba
unes galetes insípides. N’agafa una i la deixa a mig menjar.
Ara truca a la xicota per quedar. Ella dirà que no li ve de
gust, que encara està disgustada per l'altre dia. Mireu com s'estranya, però
està tan abatut que no discuteix ni pregunta res. Entra en fase depressiva.
Va cap al lavabo... Un moment, qui ha deixat les fulles
d'afaitar i les pastilles de dormir a la vista??... Que algú truqui una
ambulància!
El company de pis ja era al telèfon, oferint-se a consolar
la xicota.
M. Carme Marí
Castelldefels (Barcelona)
Responsabilitat
El pendó del Sant Ofici obre la processó. Al darrere,
notaris i comissaris de la Inquisició atorguen el to solemne i atroç a l’auto
de fe. A continuació, les acusades que duen la gramalleta amb la creu de Sant
Andreu mostren la seva condició de reconciliades. Penes lleus a canvi d’una
confessió. Pobres covardes inconscients. Llavors vinc jo, amb el sambenet de
relaxada, ple de dimonis, gripaus i flames, per evidenciar que el meu destí és
la foguera. La destresa dels torturadors no m’ha tret una sola paraula. Cada
cop que Ella volia mostrar-se, jo serrava les dents amb més força. M’hi jugo
massa. Tots ens hi juguem massa.
Els crits de la gentada celebren l’arribada del seguici al
cadafal de la plaça. Em lliguen al pal que corona la pila de llenya i el
secretari llegeix la sentència enmig dels aplaudiments i insults dels veïns.
L’encesa de la foguera inflama encara més els brams. Les paraules del comissari
exigint una darrera confessió m’arriben amb les primeres flames. Quan m’adono
que el fum m’adorm la raó, ja és massa tard. Abans de perdre la consciència puc
sentir la Veu sorgint de dins meu, que fa retronar la plaça i desferma una
pluja de sang sobre la multitud.
Carles Castell Puig
Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
Commoció d'estiu
Els caçadors es reparteixen les preses perquè temen per
endavant no ser afavorits per la sang. El noi hi rumia al poble dels avis,
assegut com cada tarda, prenent la fresca, al balcó de la seva habitació.
Els homes han sortit de cacera.
De sobte els crits de la cosina l'esgarrifen. La petita
corre amb una cantarella impertinent:
- Porten un cérvol! Porten un cérvol!
El noi s'aixeca i prem la barana amb força. Contempla com
entra la camioneta fent sonar el clàxon. Els caçadors s'exhibeixen dempeus, al
remolc, compilant elogis sincers de les boques que els envolten. L'animal
regalima sang, però les banyes laberíntiques tremolen traspuant una guspira de
vida i tal vegada esperança. Tot seguit, a la mirada quieta, la inconfusible
expressió de la mort.
Era el moviment del camió, només.
El jove s'asseu novament. El xivarri que segueix el camió en
processó desapareix carrer major enllà. Aleshores, amb la ràbia pròpia de
l'edat, el noi determina que d'ara endavant els mirarà sempre així, rere la
barana, amb l'afegitó preuat i impagable dels barrots. És una visió de la
justícia ben efímera i fugaç, però més val això que res...
Marta Benlliure Blasco
L'Hospitalet del Llobregat (Barcelona)
Ofèlia
La inoportuna marea de meduses que la priva d’estrenar el
bikini que li deixa bona part de les natges al descobert sembla haver aparegut
del no-res. Enmig d’aquestes masses gelatinoses errants que les onades comencen
a foragitar del mar és impensable de remullar-s’hi. Tant de bo haguessin estat
les bosses de plàstic que s’havia imaginat primer. Fa un dia radiant i
assolellat i la desolació de la platja quilomètrica continua semblant
premonitòria i definitiva. No hi ha ningú. Sens dubte ha triat el lloc més
escaient per esquivar la incomoditat de les mirades indiscretes. Una fugaç
ocurrència li arrabassa, tot seguit, un indici de sospir d’incredulitat.
Arraulida a la tovallola que ha estès damunt de la sorra, a tocar de
l’ombrel·la, acluca els ulls. Es pregunta com relatarien la mort d’una noia,
com ara ella, que haguessin recuperat vestida tan sols amb el vaivé metzinós de
les onades.
David Dot Cervera
Vilafranca del Penedès (Barcelona)
