dijous, 10 de novembre del 2016

GUANYADORS D'OCTUBRE / GANADORES DE OCTUBRE (VI EDICIÓ / EDICIÓN)





*Ana María Shua, guanyadora / ganadora del 
I Premio Iberoamericano de Microficción "Juan José Arreola".




Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'octubre de la VI edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de octubre de la VI edición del Microconcurso son:




CATEGORIA EN CATALÀ:




Necrològiques

Les nou. Poso la mà al foc que el 98% dels habitants del país està pendent del televisor. Han tingut un èxit innegable, definitiu: l'interès per les altres seccions del noticiari ha caigut en picat. La gent obvia els esports, la meteorologia o el trànsit de vehicles per les principals vies de la xarxa viària. Els pronòstics pel cap de setmana s'han complert i estem a l'expectativa. Els experts asseguren que, en pocs mesos, estaran en condicions de fer prediccions encara més fiables. Quina bogeria -vaig sentenciar. Però, alhora, em sembla extraordinari. No vull ni pensar què s'ha de sentir quan llegeixes el teu nom i cognoms a la graella obituària. També hi especifiquen l'edat, és clar. Tant se val quin mètode facin servir. Saber el dia que deixaràs aquest món, encara que sigui amb unes quantes hores d'antelació, canviarà, o potser hauria de dir "ja ha canviat", la nostra miserable vida.

David Dot Cervera
Vilafranca del Penedès (Barcelona)






CATEGORÍA EN CASTELLANO:




La espera

En una butaca de escay, un hombre masajea su cuello dolorido, bosteza varias veces, bajito, y se quita con disimulo una legaña. Son gestos estos últimos innecesarios: ninguno de los otros tres pacientes, enfrascados como están en las pantallas luminosas de sus móviles, advierte ni advertirá su presencia. Lleva más de una hora esperando a que le hagan un escáner.
Se incorpora y camina hacia la puerta. Se detiene, presiona con los dedos sus lumbares, va y vuelve, vuelve y va. Se acerca a la ventana y mira aburrido las cagadas de paloma en el alféizar junto al esqueleto de un geranio. Estira todo lo que puede el pescuezo hasta distinguir una plaza. Allí ve una anciana encorvada echando migas de pan a las palomas, pitas pitas, que picotean el suelo, ávidas. Al principio son unas pocas, después comienzan a llegar de todos lados, por docenas, en bandadas. Las provisiones de la vieja se acaban y las aves, hambrientas, se posan en su cabeza, le clavan las garras en los hombros, los brazos, y terminan derribándola. Entonces el hombre da un respingo, se aparta incómodo de la ventana, vuelve a sentarse en su butaca de escay y coge de la mesa una revista cualquiera.

Susana Revuelta Sagastizábal
Santander