Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica
Signatura N Sim
Classificació 833.4"19"
Autora Simó, Isabel-Clara
Títol Tota aquesta gent / Isabel-Clara Simó
Publicació Barcelona : Edicions 62, 2014
Descripció física 181 p. ; 24 cm
Col·lecció El Balancí ; 712
ISBN / ISSN 9788429772760
8 (Tota aquesta gent)
M'han portat aquest matí i encara no han parat de fer-me proves. M'han clavat agulles aquí i allà (al coll, al braç, al cul...), i m'han ficat en una mena de tub llarguíssim on creus que t'estan enterrant. Després m'han fet moltes preguntes. I a la fi han dit que no hi ha res físic, sí que és veritat que sóc diferent.
Jo no sóc diferent.
Els pares es volen desfer de mi, això és tot. Tinc un company que va haver de ser ingressat perquè li pegaven cada dia unes pallisses esfereïdores. Els seus pares de debò. I ara està com un mussol en un centre públic. I el Javendax, que era el millor en bàsquet, diu que va veure com l'àvia entrava a la cambra del bebè -la seva germaneta- i li ficva el coll entre els barrots. Diu que ell mateix va sentir el crec al coll, i va veure un espasme en les mans i els peus de la nena, i de seguida l'àvia plorant a crits, ai, senyor, que la petitona se'ns ha escanyat als barrots del bressol, ai , senyor. I és que de vegades no ens volen. De mi diuen que sóc diferent, perquè em tanquin i alliberar-se. Està ben pensat, perquè si dius que algú és diferent, tothom el troba diferent. Com a mi. Els he vist somriure, per una escletxa de la porta, mentre esperaven els resultats. han marxat cofois perquè ja s'han desfet de mi. I ara hauré de fer veure que sí que ho sóc, de diferent. Si no, em trobaré molt sol.
Isabel-Clara Simó
Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica
Signatura 087.1 Vil
Classificació 087.1
Autor Vila i Ros, David
Títol I si expliquem un conte? : micromostra de microcontes per a totes les edats /
David Vila i Ros ; il·lustracions de Sílvia Morilla
Publicació Cardedeu : Hi Som, 2018
Descripció física 27 p. : il. ; 21 cm
ISBN / ISSN 9788409003020
Matèria Microrelats
Llegendes
I ella li digué que gràcies, però que ja hauria pogut venir abans, quan la víctima no era una princesa, sinó una noia del poble. I tot seguit se'n tornà al castell, deixant-lo amb un pam de nas i amb la rosa mig pansida sota el braç.
David Vila i Ros