He recordat tota la vida l'olor
del perfum d'ella, les factures inexplicables, la proliferació de congressos
als llocs més inversemblants i els quequejos vergonyosos de la confessió final.
Però, ai las!, aquell dia vaig oblidar que era al·lèrgic als cacauets.
Sabina Batlle Baró
Barcelona
L’aprenent
Li va dir al seu mestre que ja
estava preparat. Se sabia a consciència els continguts del temari i volia
passar a la pràctica. Es delia per construir-n’hi un de propi. Hi havia molta feina
per fer, però ho tenia tot pensat; que si folrar amb un sòl bru, realçar amb
tons blaus, afegir una mica de verd, engalanar amb núvols i estels i, per
acabar-ho d’adobar, moltes criatures de tota mena. Havia passat gairebé una
setmana i ja ho tenia tot a punt. El setè dia, mentre descansava, va pensar,
“Em faré dir Déu”.
Núria Pelegrí Bobet
Almenar (Lleida)
El forat compareixia a la butxaca
de la jaqueta sense treva, sempre a un lloc diferent. Es resistia a les agulles
i el fil. Després de cada sargit ressorgia de nou, més gran, més esfilagarsat,
més difícil de cosir, incontrolable. Claus i monedes desapareixien sense
possibilitat de rescat. Finalment,
metall i cotó units, clausuraren la butxaca i el forat restà tot sol dins la
foscor.
Un punt de llum deixà veure més
avall una esperança oberta als calçons.
Marisé Cloquell Manresa
Palma (Illes Balears)
El títol
Li tremolaven les mans mentre
agafava el llibre. No s’ho podia creure! Tota la vida somiant amb aquell moment
i ara, per fi, s’havia fet realitat. Ni més ni menys que un best-seller,
prologat pel Carles Porta, amb un disseny esplèndid i el seu nom a la portada.
Quin goig! Feia molta patxoca.
El títol no era gaire atractiu, però ja se sap: imposicions de l’editorial. «Elisenda Vilapertús; crònica d’una assassina en sèrie». Massa gràfic, pel seu gust. Hauria preferit alguna frase com ara, per exemple, «La llegenda secreta d’Elisenda Vilapertús». Era una llàstima, això. Calia haver pressionat més pel títol. Sens dubte, l’autor era un passerell.
Vicenç Ambrós Besa
Lluçà (Barcelona)