ENVEUALTA: AUDIOMICROS VIII EDICIÓ / EDICIÓN (FEBRER / FEBRERO)

*EnVeuAlta.

Publiquem els audiomicrorelats dels guanyadors de la convocatòria del mes de febrer per cortesia de EnVeuAlta amb les locucions en català i castellà de Maribel Gutiérrez.

Els podeu escoltar conjuntament amb altres magnífics enregistraments a www.enveualta.cat i també a https://soundcloud.com/enveualtacat.

  

Publicamos los audiomicrorrelatos de los ganadores de la convocatoria del mes de febrero por cortesía de EnVeuAlta con las locuciones en catalán y en castellano de Maribel Gutiérrez.

Los podéis escuchar conjuntamente con otras magníficas grabaciones en www.enveualta.cat y también en https://soundcloud.com/enveualtacat.

Baf, de Josep Casals Arbós:


 







Desap     da, d'Asier Susaeta Díez de Baldeón:

MICRORELATS DE FEBRER / MICRORRELATOS DE FEBRERO (2)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de febrer.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de febrero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

*Emilia Pardo Bazán.

El encaje roto

Al fin pudiste cumplir tu sueño de casarte por la Iglesia. Cuando ya todos decían que  ibas a quedarte para vestir santos, apareció él. La austera ceremonia te pareció preciosa: solo el cura, vosotros dos  y aquella pareja amiga suya ejerciendo de padrinos.

Ya delante de la cancela de su casa, por primera vez, dudas. Pero entras. Y cierras la puerta.

Jesús Garabato Rodríguez

A Coruña

Buenas noches

Recuerdo cómo nos reíamos de miedo cuando no podíamos dormir. Me acuerdo de mamá, golpeando la puerta tres veces, siempre tres, como nosotras. Y de cómo seguíamos riendo, por malicia, para que volviera a tocar. Al fin, cerrábamos los ojos y dormíamos tranquilas, porque ella seguía velando nuestros sueños desde ese otro lugar. 

Patricia Richmond

Zaragoza

Retorno

Proyecto Retorno llevaba una década funcionando con éxito, garantizaban una réplica exacta en cada una de sus intervenciones y por eso decidimos clonar con ellos a Lucas. Lo que no sospechábamos es que el resultado fuera tan fiel a sus promesas comerciales.

Se me hizo muy difícil escuchar de nuevo las primeras risas de mi hijo, y apenas pude sostener el llanto el día en el que se puso en pie, con aquel gesto idéntico de triunfo en los labios. Después llegaron las palabras, el colegio, el equipo de baloncesto, su novia y, finalmente, la misma noche de otoño, un coche similar, un semáforo en rojo.

Nos habían avisado del impacto emocional que íbamos a sufrir al atravesar todas sus etapas vitales pero, a pesar de sus advertencias, no estábamos preparados para el dolor que nos provocó su segunda muerte.

Lo enterramos bajo la lluvia, junto a su hermano, y a la mañana siguiente su madre y yo recibimos un mensaje simultáneo en nuestros terminales. Los responsables de la clínica nos preguntaban si deseábamos repetir la experiencia, con un precio especial para clientes, por supuesto.

Ni siquiera tuvimos que mirarnos para saber cuál iba a ser nuestra respuesta.

Raúl Clavero Blázquez

Madrid

Héroe

"Siempre supe que mi papá tenía superpoderes", se dijo Martín, luego de mirar por la hendidura de una puerta y ver los pies de su padre flotando en el aire.

Pedro Juan Vallejo Peláez

Medellín (Colombia)

Isla desierta

Rebusca entre los huesos apilados. Se los comió a todos. Sólo quedan escombros del barco encallado y el hambre que lo consume. Ve un brillo en la arena y se acerca; es un espejo semienterrado. Lo mira y su reflejo salta sobre él. Al mismo tiempo que se lo come, la imagen desaparece.

Jordi Hernández Gómez

Barberà del Vallès (Barcelona)

MICRORELATS DE FEBRER / MICRORRELATOS DE FEBRERO (1)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de febrer.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de febrero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

*Jason Momoa a Braven -El llenyataire / El leñador- 

de Ling Oeding (2018).

Memòria

Es va deixar caure sobre el pedrís del costat de la porta. Va repenjar l’esquena a la paret i va tancar els ulls amb la calidesa del sol del migdia. Sostenia la destral sobre les cames mentre passava les mans amunt i avall pel mànec. El va inundar tot el cansament d’una llarga vida.

Sempre havia escarnit els que deien que es comunicaven amb la natura. Com aquells hippies que s’havien instal·lat sense permís al mas mig enrunat i feien bestieses al SEU bosc. S’abraçaven als arbres, oloraven herbes, parlaven amb els animals. Una colla de torrats que no sabien què era treballar cada dia a la muntanya. Estava envoltats de beneits que tenien la barra de dir que el boig era ell.

Però ara havia de reconèixer que podia llegir amb els dits la història de la fusta, com si estigués gravada en el mànec de la destral: el dia llunyà que la gla de roure va germinar i el plançó va créixer vigorós cap al cel; les glaçades, sequeres i tempestes que van dibuixar cada anell de la fusta; el matí que el van tallar per transformar-lo en mobles, en bigues, en llenya; en aquell mànec.

Fins la darrera línia del relat, escrita feia només una estona amb la sang calenta que encara regalimava fulla avall.

Carles Castell Puig

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

La dedicatòria

Havien passat quatre anys, dos mesos i tretze dies. Després de la llarga espera, allà la tenia: la meva primera novel·la. El meu agent literari havia tingut el detall de citar-me al seu despatx per tal de lliurar-me el llibre abans que sortís a la venda. Un cop al carrer, el primer que vaig fer va ser buscar la pàgina de les dedicatòries: «Al meu pare, per encomanar-me la passió per la lectura». Tenia unes ganes boges de regalar-li aquell primer exemplar. L’hi devia. Sense pensar-m’ho dues vegades, vaig arrencar a córrer per anar-lo a buscar i donar-li les gràcies en persona. Tan bon punt em vaig plantar davant d’ell, li ho vaig explicar tot fil per randa. En acabat, vaig agafar el llibre i el vaig deixar recolzat a la làpida. Havien passat quatre anys, dos mesos i tretze dies.

Òscar Turull Basart

Granollers (Barcelona)

La col·lecció

El senyor d’avui ha portat un pastís de xocolata i a ell li ha regalat un soldadet a cavall. La seva mare sempre comença servint-los cafè. Ell pensa que deu ser deliciós, perquè tots es queden. Somriuen amb el primer glop i deixen un sobre damunt la taula. El que no li agrada és quan pugen amb ella a l’habitació. Ell s’ha de quedar jugant tot sol i quan baixen ja s’ha fet tard. Però aquest cop està molt content. Un cop el senyor d’avui marxi, parlarà amb ella i li dirà. A partir d’ara, ja podran anar al parc a les tardes. Amb el soldadet a cavall ha acabat la col·lecció.

Josep Maria Arnau de Bolós

Barcelona

La maga

Tot just la mare tanca la porta per anar a treballar, els nens recuperen les varetes que tenen amagades i comencen a saltar d'un lloc cap a l'altre xiuxiuejant encanteris. Un Glisseo, un Pericullum o un Evanesco que converteixen escales en tobogans, llancen espurnes vermelles i fan desaparèixer objectes per tot arreu. Ella torna a casa rendida després d'hores de funció al carrer i sempre es queixa d'algun conill que se li ha encallat al barret de copa o del que li costa encertar les cartes. A l'hora de sopar, tots aplaudeixen amb entusiasme quan la dona treu de la seva motxilla tot aquell menjar, aconseguit com per art de màgia amb les poques monedes que ha recollit aquell dia.

Lluís Talavera

Barcelona

Dijous al matí

L’inspector del gas truca per 3r cop al 3r primera del 61 del Passeig de Gràcia. No contesta ningú i això l’emprenya, perquè encara ha d’esmorzar, coi! Però no perd la calma. De sobte, surt una veïna del 5è per la porta principal. << Que com sé que és del 5è? Perquè sóc narradora omniscient, carallots! >>. El més curiós, és que la dona porta lligat en una corda un velociraptor, que camina a poc a poc al seu costat. L’inspector es queda perplex, atònit. Com pot ser que un dels dinosaures més ràpids del món, camini tant poc a poc?

Clara Miret Ribes

El Poal (Lleida)

GUANYADORS DE FEBRER / GANADORES DE FEBRERO (VIII EDICIÓ / EDICIÓN)

*José Ovejero

XV Premio Setenil 2018 per / por "Mundo extraño" (Páginas de Espuma, 2018).

Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de febrer de la VIII edició del Microconcurs són:

Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de febrero de la VIII edición del Microconcurso son:

CATEGORIA EN CATALÀ:

Baf

Després de mesos de sequera, ara feia hores que plovia sense parar. Jo m’ho mirava a través del vidre de la finestra i imaginava l’aigua penetrant terra avall, i les arrels absorbint-la amb desfici. Quan me n’he cansat, he tornat a seure a la butaca al costat de la llar i m’he embadalit amb l’anar fent de les flames i les brases. Un cop que he mirat per comprovar si encara plovia, m’he adonat que havia deixat la marca del baf del meu alè al vidre de la finestra. M’he aixecat per eixugar-la i ha sigut llavors que he vist el desconegut.

Duia les sabates i els baixos dels pantalons empastifats de fang. Anava tot xop, amb el cap cop i el posat cansat i resignat. Ha degut notar que l’observava perquè quan ha estat davant de casa s’ha aturat, ha dirigit la vista cap a la finestra on jo estava i s’ha quedat fitant-me a través de la cortina d’aigua que li rajava del front.

No sé quant temps hem estat mirant-nos. Finalment ha abaixat de nou el cap i s’ha allunyat. Jo he eixugat la marca de baf amb la màniga del jersei i he tornat a seure a la meva còmoda butaca al costar de la llar.

Josep Casals Arbós

Prades (Tarragona)

CATEGORÍA EN CASTELLANO:

Desap     da

Tropezar con uno de esos carteles que Emma y tú pegasteis por toda la ciudad parece algo irreal, casi surrealista, ¿verdad? Y que aún resista en un muro de las afueras es tan molesto que intentas hacerlo desaparecer de tu vista, pero solo consigues rasgar los últimos cuatro números del fijo que ya no tenéis. También has cercenado la mitad del rostro de tu hija, así que no te queda más remedio que buscar un pliegue en alguno de los carteles que lo rodean. Lo encuentras en una esquina del papel descolorido de un concierto de Jorge Drexler, y tiras, por supuesto que tiras, y ahora lo haces con la precisión de la experiencia; arrastras las esquelas de cotillones, mercadillos de discos de vinilo y circos mundiales y, con ellas, lo que quedaba de Sandra. Quedan al descubierto los restos de otro tiempo y te imaginas entonces; os imaginas, cuando ella salía por la puerta de casa hacia el centro comercial. Vamos; desperézate, levántate del sofá, coge las llaves del coche para acercarla. Esta vez sí. Y mientras esperáis al ascensor, aprovecha para preguntarle qué película verá con sus amigas.

Asier Susaeta Díez de Baldeón

Vitoria-Gasteiz (Álava)

DEDICATÒRIA / DEDICATORIA VEDADA

Tots els llibres dedicats que ens arriben ens fan molta il·lusió, pero "Lugares vedados" de Mónica Brasca es un d'aquells especials, ja que l'autora va començar a escriure microrelats i a participar en el Concurs de La Micribiblioteca desde la I edició, i el títol del llibre és el d'un microrelat que va guanyar una convocatòria mensual el, ja una mica llunyà, febrer de 2012.

Moltíssimes gràcies!

*Mónica Brasca.

Mónica Brasca (Rafaela, Santa Fe, Argentina, 1957) és contista i traductora d'anglès i portuguès. Els seus contes i microrelats integren antologies nacionals i internacionals. Des del 2012 participa en el taller de minificció Marina de Ficticia, dirigit per  l'escriptor mexicà Adolfo Pedraza. Té inèdit el llibre de contes "El camino de regreso" i publicat el llibre de minificció "Lugares vedados" (Kintsugi Editora, 2018). Resideix a la ciutat de Santa Fe.

Reencuentro

Se reconocieron en la puerta del banco. El abuelo estaba por entrar después de una hora y media de formar fila para cobrar la jubilación. Ella salía tras haber terminado su trámite. Luego de aquella arbitraria decisión de sus padres, jamás habían vuelto a verse. Estaban deseosos de abrazarse, contarse sus historias, confesar que nunca se habían olvidado. Ambos evaluaron de reojo todas las posibilidades pero ninguno atinó a dar un paso: los separaban varios escalones y ni una sola baranda de donde aferrarse.

Mónica Brasca

Todos los libros dedicados que nos llegan nos hacen mucha ilusión, pero Lugares vedados de Mónica Brasca és uno de aquellos especiales, ya que la autora empezó a escribir microrrelatos y a participar en el Concurso de La Micribiblioteca desde la I edición, y el título del libro es el de un microrrelato que ganó una convocatoria mensual el, ya un poco lejano, febrero de 2012.

¡Muchísimas gracias!

*Mónica Brasca.

Mónica Brasca (Rafaela, Santa Fe, Argentina, 1957) es cuentista y traductora de inglés y portugués. Sus cuentos y microrrelatos integran antologías nacionales e internacionales. Desde 2012 participa en el taller de minificción Marina de Ficticia, dirigido por el escritor mexicano Adolfo Pedraza. Tiene inédito el libro de cuentos El camino de regreso y publicado el libro de minificción Lugares vedados (Kintsugi Editora, Buenos Aires, 2018). Vive en la ciudad de Santa Fe.

Discreción unilateral

El traductor guardó en su maletín, bajo llave, la palabra que había omitido y se marchó de la reunión cumbre, seguro de haber puesto fin al eterno conflicto entre aquellos dos países.

Mónica Brasca

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Bra

Classificació 834B.4"20"

Autora Brasca, Mónica

Títol Lugares vedados / Mónica Brasca

Publicació Buenos Aires : Kintsugi, 2018

Descripció física 92 p. ; 15 cm

Col·lecció Lilliput microcuentos

ISBN / ISSN 9789874679802

Matèria Microrelats

MARC-ABRIL: TALLER MICROCONTE D'HUMOR EN CATALÀ / MARZO-ABRIL: TALLER DE MICROCUENTO DE HUMOR EN CATALÁN

TALLER:

Descripció: 
"Taller de microconte d'humor en català".

TALLER DE DUES SESSIONS
Divendres 29 de març i Divendres 5 d'abril de 18 a 20:30 hores.
Lloc: Barberà del Vallès.
          Biblioteca Esteve Paluzie.
Docència: en català, a càrrec de Ramon Pardina, escriptor i guionista.
Aforament: 15 places.
Gratuït
Inscripcions: al telèfon 937186866, al correu electrònic lamicrobiblioteca@gmail.com o a la mateixa Biblioteca.

S'expedirà certificat d'assistència electrònic (mínim 80% d'assistència obligatòria).

Les places s'adjudicaran per ordre de sol·licitud.

Ramon Pardina Villanueva (Barcelona, 1977), després d’una trajectòria com a creatiu publicitari, ha treballat de guionista de televisió a programes com Buenafuente, En el aire con Andreu Buenafuente, Polònia, Crackòvia o El foraster. Ha publicat els llibres de relats La novel·la que no he escrit mai (Premi Miquel Àngel Riera de narrativa breu 2005), El jugador de futbolí que volia córrer la banda (Premi Joan Santamaria de narració 2007), L’home més feliç del món (Premi Recvll de narració Joaquim Ruyra 2010) i El club dels homes amb bigoti (El petit editor, 2016). També ha coescrit el llibre Dietari d’El foraster (Ara Llibres, 2014), la col•lecció de còmics Me gusta amb El Terrat i, darrerament, el còmic La furgo (La Cúpula, 2018), dibuixat per Martín Tognola. Actualment també col·labora al Via Lliure de RAC1.
Realitza tallers d'escriptura de literatura d'humor a L'Obrador d'històries.
www.ramonpardina.com

(Programa del curs al final de l'entrada)

TALLER:

Descripción: 
"Taller de microcuento de humor en catalán"

TALLER DE DOS SESIONES
Viernes 29 de marzo y Viernes 5 de abril de 18 a 20:30 horas.
Lugar: Barberà del Vallès.
            Biblioteca Esteve Paluzie.
Docencia: en catalán, a cargo de Ramon Pardina, escritor y guionista.
Aforo: 15 plazas.
Gratuïto
Inscripciones: llamando al teléfono 937186866, por correo electrónico: lamicrobiblioteca@gmail.com o en la misma Biblioteca.

Se expedirá certificado de asistencia electrónico (mínimo 80% de asistencia obligatoria).

Las plazas se adjudicarán por orden de solicitud.

Ramon Pardina Villanueva (Barcelona, 1977), después de una trayectoria como creativo publicitario, ha trabajado de guionista de televisión en programas como Buenafuente, En el aire con Andreu Buenafuente, Polònia, Crackòvia o El foraster. Ha publicado los libros de relatos "La novel·la que no he escrit mai"(Premi Miquel Àngel Riera de narrativa breu 2005), "El jugador de futbolí que volia córrer la banda" (Premi Joan Santamaria de narració 2007), "L’home més feliç del món" (Premi Recvll de narració Joaquim Ruyra 2010) y "El club dels homes amb bigoti" (El petit editor, 2016). También ha coescrito el libro "Dietari d’El foraster" (Ara Llibres, 2014), la colección de cómics Me gusta con El Terrat y, últimamente, el cómic La furgo (La Cúpula, 2018), dibujado por Martín Tognola. Actualmente también colabora en el programa de radio Via Lliure de RAC1.
Realiza talleres escritura de literatura de humor en L'Obrador d'històries.
www.ramonpardina.com

PROGRAMA DEL TALLER:

"Taller de microconte d'humor en català"

Anàlisi de diversos microcontes en llengua catalana i taller de creació de microcontes en base a les tècniques observades.

1- Semblances entre el microconte d'humor i l'acudit clàssic.

2- El personatge contradictori: el conflicte al microconte d'humor.

3- Microplantejament, micronus i macrodesenllaç.

4- El microconte no tan micro.

5- Microdiàlegs.

6- Tècniques de microconte: la inversió de la realitat.

Amb contes de Pere Calders, Franz Kafka, Slawomir Mrozek, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Empar Moliner, Francesc Trabal, Llorenç Vilallonga, Tom Gould, Jordi Masó Rahola, Biel Perelló i Ramon Pardina, entre d'altres.

DONATIUS / DONATIVOS (61)

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Pag

Classificació 833.4"19"

Autor Pagès, Vicenç

Títol En companyia de l'altre / Vicenç Pagès Jordà

Publicació Barcelona : Edicions 62, 1999

Descripció física 139 p. ; 22 cm

Col·lecció El Balancí ; 346

Nota Premi Documenta 1998

ISBN / ISSN 8429745076

El siamès

A la seva vida res no importava més que els tres descobriments. El primer va ser quan, encara a la placenta, es va adonar que estava enganxat a un altre ésser (Com arriba a enyorar el germà siamès aquella llunyana sensació de solitud, tan sols intuïda durant l'etapa de fetus). El segon descobriment va ser el de l'enveja: l'altra gent només té un cap. Els seus pares li havien ocultat els miralls, de manera que en el moment que els altres nens descobreixen que tenen un doble de vidre, ell es va adonar que els dos caps eren idèntics; bé, idèntics no: el tercer descobriment el va fer plorar tan com al seu germà riure. Amb els anys les diferències es van consolidar, fins que es van convèncer que no hi ha odi superior al que sent un germà siamès per un altre. Resultava impossible separar-los quan es barallaven, i els càstigs eren sempre compartits. Les nits i les malalties se li feien interminables. Després d'una desgraciada aventura sentimental va decidir que un suïcidi ràpid seria la venjança més lenta.

Vicenç Pagès Jordà

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Sim

Classificació 833.4"19"

Autora Simó, Isabel-Clara

Títol Perfils cruels / Isabel-Clara Simó

Publicació Barcelona : Edicions 62, 1995

Descripció física 151 p. ; 22 cm

Col·lecció El Balancí ; 276

ISBN / ISSN 8429739696

El van torturar fins fer-li bramar sang, però no va denunciar l'amic. van interrogar l'amic, i aquest el va denunciar a ell a la primera. Quan l'amic el va anar a visitar a la presó li va tirar en cara que no sabés tàctica ni estratègia política, i que per això era de ben plànyer.

Isabel-Clara Simó

Moltes gràcies a la Biblioteca Francesc Candel de Barcelona pels seus donatius.


Muchas gracias a la Biblioteca Francesc Candel de Barcelona por sus donativos.

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (127)

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Cal

Classificació 833.4"19"

Autor Calders, Pere, 1912-1994

Títol Contes portàtils / Pere Calders ; 

        amb pròleg de Borja Bagunyà i epíleg de Sebastià Alzamora

Publicació Barcelona : Comanegra, 2018

Descripció física 150 p. : il. ; 18 cm

ISBN / ISSN 9788417188719

Les vocacions imparables

-Elvira: que n'has fet del nen? -Va preguntar ell amb els ulls fora del cap.

-Quin nen? -volgué saber l'Elvira, amb un posat angelical.

-Au, no dissmulis! Aquí de nen només en tenim un...

-Teníem, estimat, teníem...

-Què vols dir, insensata?

-Que me l'he venut, vet-ho aquí. Ara podrem comprar el piano de cua.

El marit va fer allò que en diem esbullar-se els cabells.

-No pot ser. M'enganyes! Em vols desesperar.

-Me n'han donat cinc-centes mil pessetes. Què hauries fet, tu?

La quantitat era forta, fins i tot tenint en compte la voracitat de la inflació.

-Home, mig milió de pessetes són moltes pessetes. Però vols dir que arribarà per al piano de cua?

-Hi hauràs d'afegir alguna cosa, però no gaire...

-I amb això et podràs realitzar, amor meu?

-De moment, sí...

Es van abraçar amb llàgrimes als ulls, i aquell vespre, van sopar en un casino de la costa. Es més, quan les coses vénen de cara, no tenen aturador. Al casino, jugant a la ruleta, van guanyar la diferència que els faltava pel piano.

Pere Calders

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Ren

Classificació 831.4"18"

Autor Renard, Jules, 1864-1910

Títol La Cabeza oscilante y otros cuentos / Jules Renard ; 

         traducción de Julio Gómez de la Serna ; prólogo de Juan Lamillar

Publicació Sevilla : Espuela de Plata, 2016

Descripció física 217 p. ; 21 cm

Col·lecció Clásicos y modernos (Espuela de Plata) ; 33

ISBN / ISSN 9788416034765

El informe

-Dispense, amigo, ¿cuánto tiempo se necesita para ir de Corbigny a Saint-Révérien?

El picapedrero levanta la cabeza y, apoyándose sobre su maza, me observa a través de la rejilla de sus gafas, sin contestar.

Repito la pregunta. No responde.

-Es un sordomudo -pienso yo, y prosigo mi camino.

Apenas he andado un centenar de pasos, cuando oigo la voz del picapedrero. Me llama y agita su maza. Vuelvo y me dice:

-Necesitará usted unas dos horas.

-¿Por qué no me lo ha dicho usted antes?

-Caballero -me explica el picapedrero-, me pregunta usted cuánto tiempo se necesita para ir de Corbigny a Saint-Révérien. Tiene usted una mala manera de preguntar. Se necesita lo que se necesita. Eso depende del paso. ¿Conozco yo su paso? Por eso le he dejado marchar. Le he visto andar un rato. Después he calculado, y ahora ya lo sé y puedo contestarle: necesitará usted dos horas.

Jules Renard

ENVEUALTA: AUDIOMICROS VIII EDICIÓ / EDICIÓN (GENER / ENERO)

*EnVeuAlta.

Publiquem els audiomicrorelats dels guanyadors de la convocatòria del mes de gener per cortesia de EnVeuAlta amb les locucions de Miquel Llobera en català i Maribel Gutiérrez en castellà.

Els podeu escoltar conjuntament amb altres magnífics enregistraments a www.enveualta.cat i també a https://soundcloud.com/enveualtacat.

Publicamos los audiomicrorrelatos de los ganadores de la convocatoria del mes de enero por cortesía de EnVeuAlta con las locuciones de Miquel Llobera en catalán y Maribel Gutiérrez en castellano.

Los podéis escuchar conjuntamente con otras magníficas grabaciones en www.enveualta.cat y también en https://soundcloud.com/enveualtacat.

Bigfoot, de Carles Castell Puig:








Abrazos, d'Arantza Portabales Santomé: