DEDICATÒRIES TROBADES / DEDICATORIAS ENCONTRADAS

A La Microbiblioteca celebrem el nostre particular Sant Jordi d'una de les maneres que més ens agraden, amb llibre dedicat!

Moltes gràcies a María José Viz!!

*María José Viz Blanco.

María José Viz Blanco (Vila de Cruces, Pontevedra, 1963) és Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universidade de Santiago de Compostela, bibliotecària i treballa a la Biblioteca Pública da Coruña Miguel González Garcés.

Ha publicat textos en vàries antologies de microrelats i micropoesia.  Ha publicat els llibres de microrelats "Creaciones mínimas" (Ojosverdes, 2016) i "Instantes hallados" (Ojosverdes, 2017. Il·lustracions de Margarita Viz). Exerceix de conferenciant i divulgadora del gènere microrelat conjuntament amb Jesús Garabato.

La decisión

-¡Lánzalo! ¡Vamos, tíralo ya de una vez!¡Date prisa!

Los dos hombres, a duras penas, consiguen levantarlo. Finalmente, lo arrojan por el precipicio.

Tal vez deberían haber hecho las paces con él, antes de llegar a tan extrema decisión. Ahora ya es demasiado tarde. Solo queda lamentarse y afrontar las consecuencias. La suerte está echada.

Mª José Viz Blanco

En La Microbiblioteca celebramos nuestro  particular Sant Jordi de una de las maneras que más nos gustan, ¡con libro dedicado!

¡Muchas gracias a María José Viz!!

*María José Viz Blanco.

María José Viz Blanco (Vila de Cruces, Pontevedra, 1963) es Licenciada en Filología Hispánica por la Universidade de Santiago de Compostela, bibliotecaria y trabaja en la Biblioteca Pública da Coruña Miguel González Garcés.

Ha publicado textos en varias antologías de microrrelatos y micropoesía. Ha publicado los libros de microrrelatos Creaciones mínimas (Ojosverdes, 2016) y Instantes hallados (Ojosverdes, 2017. Ilustraciones de Margarita Viz Blanco). Ejerce de conferenciante y divulgadora del género microrrelato conjuntamente con Jesús Garabato.

Perspectiva top-down

Desde una viga del techo la vida se ve de otro modo. La tía Felisa parece más flaca. El primo Fernando está más calvo de lo que pensaba. En cambio, mi vieja Olivetti gana en majestuosidad y empaque. ¡Cuántas madrugadas febriles hemos compartido! Por eso, cuando el patán de mi primo la coge con desprecio para (está claro) arrojarla con el resto de trastos inservibles, mi corazón se quiebra. Con furia decido dejarme caer sobre ese engendro despreciable. Si no fuera por esta maldita cuerda...

Mª José Viz Blanco

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                 N Viz

Classificació            834.4"20"

Autor                       Viz Blanco, María José

Títol                         Instantes hallados / María José Viz Blanco ; 

                                 ilustrado por Margarita Viz Blanco

Publicació                Alicante : Ojos Verdes, 2017

Descripció física      176 p. ; 21 cm

ISBN / ISSN            9788416524594

Matèria                    Microrelats

MICRORELATS DE MARÇ / MICRORRELATOS DE MARZO (2)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de març.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de marzo.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Genets

Mira’l com camina. Després de nou anys de guerra lluny de casa segueix amb el caminar airós perquè l’han fet sabedor del seu paper imprescindible en el desenllaç d’aquesta pugna. Maleït sia! Diu ser rei, però un rei no es passejaria entre les tendes dels soldats amb aquesta supèrbia que gasta. A més, tothom pensa que l’heroi és ell perquè va tenir la idea. Segur que li va venir en un moment d’aquests en què s’aixeca i decideix no ajudar-nos en les ocupacions menors. Menors si entenem que preparar el menjar per tot el regiment, tenir a punt els cavalls i fer les ofrenes pertinents als déus són coses menors. Passeja i rumia; nosaltres fem pudor de merda equina. Un rei ha de governar i la millor manera de fer-ho és amb l’exemple, crec. I ell no ho fa. Estem esgotats d’intentar travessar aquests murs massa alts, odiosos i no fer més que escatar-los amb les nostres armes. Potser no tenim els déus a favor. Ho deu haver pensat el nostre rei prodigiós? Tant de bo el castiguin quan això hagi acabat i vulgui tornar a casa. Tot i això, espero que la idea que ha tingut trobi fortuna, però primer cal que em pagui per la construcció d’un cavall d’aquestes dimensions.

Marc Timoneda Gràcia

Castellar del Vallès (Barcelona)

Del bosc

Sentia unes passes sota els propis peus, que no eren seves, que gairebé no eren sonores i tenien una calidesa lleugera que incitava a trepitjar, a prosseguir.

Una fressa com de fullaraca ballant amb l’aire s’escampava davant del camí però no es veia res més que colors de troncs estranys i vegetals de formes ondulades i tenses.

Era un bosc de somni, almenys ho semblava; com que no hi havia la certesa d’estar dormint avançava molt poc a poc de la mateixa manera que ho hauria fet si hagués anat a les palpentes.

Es va aturar uns moments tot demanant-se si estava entrant bosc endins o si n’estava sortint. Potser no era una pregunta a fer-se entre aquell assortiment de textures i endevinalles sorolloses així que va optar per seguir caminant, escoltant amb el nas, amb els sentits, i amb el cervell tranquil com si li acabessin d’explicar un conte.

June Serrano Mulet

Barcelona

Pressió de partit

Se n’anà ràpidament cap al seu racó, conscient que el perseguien les càmeres i les mirades del públic. Acabava un joc inesperadament ràpid, amb punts quasi regalats. Havia perdut la concentració. No tenia el cap a la pilota ni la força al braç. El podia una desesperació que no li era desconeguda.

Tremolava, amarat de suor, més de l’angúnia que el neguitejava que no pas del sol que espetegava. Assegut, les cames li ballaven soles. No podia controlar-les. Conscient que el temps corria en contra seva, cridà al noi que recollia les pilotes. Amb la mirada li indicà que portés un paraigua de propaganda. Es tragué la samarreta i se la posà al damunt de les cuixes. Incorporat endavant, amb el cap tapat per una tovallola i emparant-se en la suposada intimitat que li donava aquell paraigua gegant, sacsejà l’ampolla fent veure que es refrescava. La pressió anunciava la tragèdia. Se sobresaltà quan el jutge de cadira l’avisà del temps esgotat. Una pau hipòcrita l’acabava de vèncer.

Amb els ulls clavats als peus, els regalims calents de les cames i el bassal de la terra el paralitzaven.

L’esfínter havia caigut derrotat.

Antoni Manchon Farreras

Vallbona d’Anoia (Barcelona)

Autoflagel·lació

El primer garatge que va trobar a faltar el pòster d’una dona nua en una actitud voluptuosa va ser el que hi havia al costat del club recreatiu Les bitlles. Però després en van venir d’altres. Una planxisteria de xassissos d’automòbils que havia decorat un envà sencer amb calendaris amb noies al caire de la nuesa també va perdre els seu patrimoni. Desapareixien de nit, les fotografies o les imatges. I ningú s’explicava com podia haver succeït. No robaven res més, no deixaven cap nota, cap pista. Aquell personatge de vida pulcra i posat circumspecte, que de petit passava esperitat per davant dels sòrdids garatges amb les portes sempre obertes de bat a bat, temorós que la seva mare descobrís que havia observat de gairell una d’aquelles imatges pecaminoses, amb les galtes envermellides tan sols de pensar-hi, creia que aquella era l’única manera d’eradicar un acte d’exhibició indecorós, una vexació, però també de flagel·lar-se i erigir-se com l’inquisidor que ha de depurar la depravació humana i acostar la resta de la societat a la puresa que ell estava convençut que encarnava. En el fons, feia mèrits davant la presència influent i castradora de la seva progenitora.

David Dot Cervera

Vilafranca del Penedès (Barcelona)

La forja dels cabdills

Com cada tarda, torna de la feina en el tren de les set. Però avui l'esperen a l'estació amb ovacions i pancartes, i abans que pugui explicar-se per aclarir el malentès, ja l'han entaforat dins d'un taxi que el porta a l'auditori on un públic expectant el rep amb aplaudiments i xiulets eixordadors, i ell ha d'improvisar un discurs sobre les desigualtats socials, un discurs que primer li surt dubitatiu, quequejat, però que es va envalentint perquè la massa enfervorida aclama indiscriminadament cadascuna de les seves frases, i ell s'engresca i acaba cridant consignes reivindicatives amb un puny a l'aire mentre tots els assistents coregen el seu nom. Quan baixa de l'estrada, mentre l'assetgen amb petons, abraçades i enèrgiques manotades a l'esquena, pensa que quan l'endemà ho expliqui als companys de l'oficina no s'ho creuran.

Ara, quan en alguna entrevista li pregunten pels inicis de la seva carrera política, sempre busca subterfugis.

Jordi Masó Rahola

La Roca del Vallès (Barcelona)

MICRORELATS DE MARÇ / MICRORRELATOS DE MARZO (1)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de març.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de marzo.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Condolencias y otras frases al uso

En los años veinte, en pleno reinado de Al Capone, algunos meritorios del Instituto de Estadística de Chicago se presentaban en cada velatorio y grababan lo primero que escuchaba la persona más cercana a los fallecidos por arma de fuego (principalmente la viuda o madre). Las frases más frecuentes se dispusieron usando el método de la campana de Gauss:

• Lo siento.

• Lo siento mucho.

• Siempre se van los mejores.

• Tenemos que quedar un día de estos.

• Una pena, querida, tan cerca de la jubilación...

• Ya hablaremos cuando los de la grabadora se hayan ido.

• ¿Podría decirme dónde queda el aseo, por favor?

• Llámeme si piensa en vender la casa.

• Tiene un salón precioso.

• Fuimos nosotros.

• ¿A que duele?

Asier Susaeta Diez de Baldeón

Vitoria-Gasteiz (Araba)

Invfierno

En los armarios las polillas roen las cuerdas de la balalaika, la humedad pudre los abrigos de piel de zorro y el moho verdea las botas de nieve. Afuera, un torrente de lluvia monzónica se desliza sobre el tejado de la dacha, día sí, día no, desde hace meses. Al calor de la estepa encharcada han florecido amapolas rojas entre los esqueletos de los extintos osos polares y nubes de mosquitos zumban, de la mañana a la noche, sobre el óxido de los trineos inservibles.

Aún seguimos sin noticias del sur.

Carmen de la Rosa

Los Campitos (Santa Cruz de Tenerife)

Un pasado común

Hace un momento me he hecho pasar por otro. Ha sido en una librería cerca de casa. Hojeaba un mamotreto de estampas mejicanas cuando una mujer pronunció mi nombre con sorprendida cautela. Cohibido, le dije que no la conocía de nada. La mujer insistió. Al oír el apellido del tipo con quien me confundía vi que aquello era un error. No supe aliviar su incredulidad, y, tras disculparse, sus piernas se perdieron entre las mesas. Tres páginas después volvió y me exigió un documento que aclarase mi verdadero nombre. Como carezco de pereza burocrática, le confesé que no llevaba ninguno encima. Soslayé su mohín de arisco estupor e intenté trabar conversación con vista a amables peripecias futuras. Sigues siendo un embustero, dijo de pronto, y me estampó un sonoro sopapo. Como un amante humillado la tomé del brazo, la atraje con fuerza hacia mí y sellé sus labios con un beso atónito, anhelante, estremecido. Alguien disfrutaría de la escena a su sabor. Se despidió convencida de que la engañaba. La observé salir de la librería y pensé que aquella desconocida tenía razón. Soy incorregible. Debería abandonar cuanto antes esta manía de inventarme a todas horas identidades falsas.

Eloi Lunex

Barcelona

El sonido de San Juan

Aquella tarde, después de visitar al doctor, mamá estuvo llorando y papá me arropó dos horas antes de lo habitual. No comprendí el porqué hasta meses después.

Una semana más tarde llegué a la escuela muy feliz con las gafas nuevas que había escogido con la tía Carmen. Aunque creo que dejaron de funcionar después de un tiempo ¿estarían rotas? Volvimos a la clínica, últimamente íbamos mucho. Los fines de semana mis padres me llevaban a museos, al cine o a excursiones por la montaña. Y me leían ellos los libros antes de dormir, cosa que no entendí, porque meses atrás se habían empeñado en que leyera yo sola. Dos días después fuimos al hospital, y mamá volvió a llorar.

La noche de San Juan, papá me llevo a la azotea para ver los fuegos artificiales, como hacíamos año tras año. Me preguntó si me gustaban y yo contesté que sí. Mentí. Ni siquiera los veía.

Daniela Anglada Cadenas
Barcelona

GUANYADORS DE MARÇ / GANADORES DE MARZO (VII EDICIÓ/ EDICIÓN)

*Anna Muzychuk, 

Campiona d'Europa d'escacs en la modalitat partides llampec /

Campeona de Europa en la modalidad partidas relámpago.

Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de març de la VII edició del Microconcurs són:

Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de marzo de la VII edición del Microconcurso son:

CATEGORIA EN CATALÀ:

El jurat

A veure, l’agenda... Sí, el mes que ve toca fer de jurat del concurs literari, com cada any. Si he de ser sincer  ja m’agrada, encara que em porti un xic de feina —un xic i prou, perquè el premi és petit i no s’hi presenten gaires textos. I tinc curiositat per veure què presentarà ella aquesta vegada; perquè estic segur que és una dona, ben segur...  Té imaginació i ha trobat  un estil propi, però es veu de seguida que no té fusta d’escriptora professional: massa pudor, massa ingenuïtat, massa tendència als finals feliços... Si guanyés i l’hi publiquéssim se la menjarien de viu en viu. Mira que en conec, de selves, però la nostra és d’una crueltat que esgarrifa. Pobreta! Això sí, mencionaré la seva obra en el veredicte, com cada any, i diré que és excel·lent. Canvia sovint de pseudònim però no hi té res a fer, la reconec d’una hora lluny... A vegades penso que m’agradaria premiar-la només per saber qui és però no, em resistiré a la temptació, no li vull tant de mal; és millor que segueixi divertint-se i patint amb la literatura tranquil·lament... No en té ni idea, del favor que li faig.

M. Concepció Saurí Ros

Esclanyà (Girona)

CATEGORÍA EN CASTELLANO:

La canica

El célebre escritor Jonathan Jiménez Montoya revela que el origen de todos sus cuentos surge de una casualidad. Se le presentó mientras recogía comida y objetos de valor indigente entre los residuos del vertedero de Valdemingómez. Allí, como un diminuto «Aleph» de color amarillo, entre compresas y mondas de naranjas, encontró una canica con las ideas que le han llevado a ser uno de los escritores más comerciales de las escombreras de la literatura. Dice que, dentro de dicho objeto, ve parejas enamoradas, ve noches con pátina láctea, ve amaneceres añiles, ve navajas introducirse en cuerpos desnudos, ve manantiales de sangre derramada, ve campanas que lloran a muerto…, y ve a Beatriz alejándose de la mano con un payo.

Javier Ximens

Madrid

ABRIL-MAIG: CURS LITERARI MICRORELAT FANTÀSTIC / ABRIL-MAYO: CURSO LITERARIO MICRORRELATO FANTÁSTICO

CURS:

Descripció: 
"Teoría y práctica del microrrelato fantástico".

CURS DE DUES SESSIONS
Divendres 27 d'abril i Divendres 4 de maig de 18 a 20 hores.
Lloc: Barberà del Vallès.
          Biblioteca Esteve Paluzie.
Docència: en castellà, a càrrec de David Roas Deus, escriptor i professor.
Aforament: 15 places.
Gratuït
Inscripcions: al telèfon 937186866, al correu electrònic lamicrobiblioteca@gmail.com o a la mateixa Biblioteca.

S'expedirà certificat d'assistència electrònic (mínim 80% d'assistència obligatòria).

Les places s'adjudicaran per ordre de sol·licitud, recordem que les persones participants a l'últim curs o taller programat per La Microbiblioteca passen directament a la llista d'espera.

David Roas Deus (Barcelona, 1965) és escriptor, crític literari i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Grupo de Estudios sobre lo Fantástico (GEF). Ha publicat els llibres de contes i microrelats: "Los dichos de un necio" (Los Trabajos de Sísifo, 1996), "Horrores cotidianos" (Menoscuarto, 2007), "Distorsiones" (Páginas de Espuma, 2010. VIII Premio Setenil), "Intuiciones y delirios" (Micrópolis, 2012), "Bienvenidos a Incaland" (Páginas de Espuma, 2014) i, recentment, "Invasión" (Páginas de Espuma, 2018); les novel·les "Celuloide sangriento" (1996), "La estrategia del koala" (2013) i el  llibre de cròniques humorístiques "Meditaciones de un arponero" (2008).

Especialista en literatura fantàstica ha dedicat a aquest gènere diverses obres entre els que destaquen els assajos: "Teorías de lo fantástico" (2001), "Hoffmann en España" (2002), "De la maravilla al horror. Los orígenes de lo fantástico en la cultura española (1750-1860)" (2006), "La sombra del cuervo. Edgar Allan Poe y la literatura fantástica española del siglo XIX" (2011) i "Tras los límites de lo real. Una definición de lo fantástico" (2011. IV Premio Málaga de Ensayo). Ha publicat les antologies "El castillo del espectro. Antología de relatos fantásticos españoles del siglo XIX" (2002), "Cuentos fantásticos del siglo XIX (España e Hispanoamérica)" (2003), i, en col·laboració amb Ana Casas, "La realidad oculta. Cuentos fantásticos españoles del siglo XX" (2008). També ha coordinat i compilat el volum "Poéticas del microrrelato" (Arco libros, 2010).       

Els seus textos han sigut inclosos en nombroses antologies de conte i microrelat.

(Programa del curs al final de l'entrada)

CURSO:

Descripción: 
"Teoría y práctica del microrrelaro fantástico"

CURSO DE DOS SESIONES
Viernes 27 de abril y Viernes 4 de mayo de 18 a 20 horas.
Lugar: Barberà del Vallès.
            Biblioteca Esteve Paluzie.
Docencia: en castellano, a cargo de David Roas Deus, escritor y profesor.
Aforo: 15 plazas.
Gratuïto
Inscripciones: llamando al teléfono 937186866, por correo electrónico: lamicrobiblioteca@gmail.com o en la misma Biblioteca.

Se expedirá certificado de asistencia electrónico (mínimo 80% de asistencia obligatoria).

Las plazas se adjudicarán por orden de solicitud, recordamos que las personas participantes en el último taller programado por La Microbiblioteca pasan directamente a la lista de espera.

David Roas Deus (Barcelona, 1965) es escritor, crítico literario y profesor de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada en la Universitat Autònoma de Barcelona, donde dirige el Grupo de Estudios sobre lo Fantástico (GEF). Ha publicado los libros de cuentos y microrrelatos: Los dichos de un necio (Los Trabajos de Sísifo, 1996), Horrores cotidianos (Menoscuarto, 2007), Distorsiones (Páginas de Espuma, 2010. VIII Premio Setenil), Intuiciones y delirios (Micrópolis, 2012), Bienvenidos a Incaland (Páginas de Espuma, 2014) y, recientemente, Invasión (Páginas de Espuma, 2018); las novelas Celuloide sangriento (1996), La estrategia del koala (2013) y el  libro de crónicas humorísticas Meditaciones de un arponero (2008).

Especialista en literatura fantástica ha dedicado a este género diversas obras entre las que cabe destacar los siguientes ensayos: Teorías de lo fantástico (2001), Hoffmann en España (2002), De la maravilla al horror. Los orígenes de lo fantástico en la cultura española (1750-1860) (2006), La sombra del cuervo. Edgar Allan Poe y la literatura fantástica española del siglo XIX (2011) y Tras los límites de lo real. Una definición de lo fantástico (2011. IV Premio Málaga de Ensayo). Ha publicado las antologías El castillo del espectro. Antología de relatos fantásticos españoles del siglo XIX (2002), Cuentos fantásticos del siglo XIX (España e Hispanoamérica) (2003), y, en colaboración con Ana Casas, La realidad oculta. Cuentos fantásticos españoles del siglo XX (2008). Ha coordinado y compilado el volumen Poéticas del microrrelato (Arco libros, 2010).       

Sus textos han sido incluïdos en numerosas antologías de cuento y microrrelato.

PROGRAMA DEL CURS/O:

TEMAS

1. Definición de lo fantástico

            -Lo imposible

            -El miedo

            -El lenguaje

2. ¿Qué es un Microrrelato? ¿Qué no es un Microrrelato?

Microrrelato y cuento frente a frente.

Rasgos discursivos esenciales: Narratividad e Hiperbrevedad

3. El microrrelato y lo fantástico: principales rasgos formales y temáticos

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (108)

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                N Mag

Classificació           834B.4"20"

Autor                      Magnus, Ariel

Títol                        Seré breve : (cien cuentos escuetos) / Ariel Magnus

Publicació               Buenos Aires : Interzona, 2016

Descripció física     139 p. ; 18 cm

ISBN / ISSN           9789871920204

Matèria                   Microrelats

Literatura y neurosis

Los talleres literarios, que ya pasan por ser un invento argentino, como el psicoanálisis, llegaron a ser tantos que se impuso la necesidad, que tiene cara de negocio, de crear talleres sobre cómo darlos (Enseñamos a enseñar lo inenseñable, era el lema de uno). Como analistas analizados, los profesores de creatividad empezaron a organizar simposios y editar revistas y fundar instituciones sobre tallerismo, hasta que ya no quedó entre ellos un solo aspirante a escritor, ni siquiera entre los que oficiaban de alumnos. Entretanto la literatura, esa neurosis estilizada, siguió transtornando alegremente el espíritu de los intratables.

Ariel Magnus

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                N Val
Classificació           833.4"19"
Autor                      Vallbona, Rafael
Títol                        Sabates italianes : clips / Rafael Vallbona
Publicació               Vic : Eumo, 1987
Descripció física     118 p. ; 20 cm
Col·lecció               Narratives (Eumo) ; 1
ISBN / ISSN           8476021534

*Jennifer Gray i/y Patrick Swayze 

a/en Dirty Dancing d'Emile Ardolino (1987).

Let's dance

Ballem?, li va preguntar a la seva nòvia; i ella es va aixecar de la cadira de tisora, es va deixar agafar per la cintura i van començar tots dos a fer voltes per la pista de l'envelat, al ritme del vals d'Strauss que interpretava l'orquestra que l'ajuntament havia contractat aquell any per la Festa Major.

Tots dos eren bons balladors i els agradava sortir al mig de la pista, i deixar palplantades les altres parelles que, després del tema, aplaudien no sense una mica d'enveja. Però era Festa Major, i durant aquells dies semblava que tots els ciutadans d'H. es deixaven els seus petits odis i manies a la roba de treball que feien servir cada dia per anar al tros o a la fàbrica.

Aquell dia van ballar molt bé, com sempre, i al final els van aplaudir fins i tot els que estaven descansant a les llotges o a les cadires de pista.

Per això, quan aquella nit cap dels dos no va anar a dormir a casa seva, ni a la nit següent tampoc, i els va començar a buscar la guàrdia civil, i finalment els van trobar tots dos estossinats en un marge de la carretera, el sergent no sabia per on començar a investigar.

Rafael Vallbona

DONATIU / DONATIVO: IASA ASCENSORES

Les dues edicions del Premio IASA de microrelats (2015-2017) han elevat el nivell dels certàmens i suposen una empenta meravellosa pel gènere.

N'esperem moltes edicions més!

Moltes gràcies a IASA Ascensores, a Juan Casamayor de Páginas de Espuma i a Joaquim Valls Arnau pel donatiu d'exemplars del llibre del concurs.

*Richard Roundtree i/y Peter O'Tolle a/en 

"Man Friday" de Jack Gold (1975).

Viernes

Ya se distingue el velamen, el tiempo apremia y necesito pedirte una última muestra de amistad. Durante años y a diario, ambos elevamos sueños para que esto sucediera. Pero las circunstancias han cambiado. Solo tienes que ponerte los andrajos que vestía la noche que logré arribar a esta isla. Cuando el bote se aproxime a la orilla, sales a recibirlos fingiendo alborozo y les confirmas que te llamas Robinson. Te llevarán con ellos y en unas semanas podrás por fin pisar las calles de una ciudad. Tú verás cumplido tu gran anhelo y yo seguiré gozando de este paraíso hasta el fin de mis días.

Joaquín Valls Arnau

Las dos ediciones del Premio IASA de microrrelatos (2015-2017) han elevado el nivel de los certámenes y suponen una empuje maravilloso para el género.

¡Esperamos muchas ediciones más!

Muchas gracias a IASA Ascensores, a Juan Casamayor de Páginas de Espuma y a Joaquín Valls Arnau por el donativo de ejemplares del libro del concurso.

Once, dos, una

Contengo la respiración y subo a oscuras. Hundido por mal nadador. Borracho por no haberlas salvado. Idiota porque ignoro que cada jueves alguien maneja este suelo y se lleva el maldito escalón.

Y alcanzo de mentira este peldaño que no está. Un pisotón tuerto me sacude la espalda y me obliga a chillar, a tomar el aire que no quería aspirar y que viene cargado de un olor a champú, a ropa limpia, a cuartos vacíos.

Y me planto aquí arriba, roto; pensando en quién desmonta mi escalera; quién procura hacerme olvidar que siempre hubo once escalones, dos niñas, una mujer.

Gabriel de Biurrun

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura             N Pre

Classificació        834.40"20"

Títol                     Premios de microrrelato IASA Ascensores : 

                             2015-2017 : recopilación de los textos 

                             ganadores y finalistas

Títol                     Maldito escalón : 

                             II Premio de microrrelato IASA Ascensores 2017

Publicació            Granada : IASA Ascensores, [2018]

Descripció física  115 p. ; 19 cm

Nota                     Títol a la coberta: Elevamos sueños. 

                             Microrrelatos seleccionados de los Premios IASA. 

                             Maldito escalón

Matèria                 Microrelats

Títol secundari     Elevamos sueños : 

                             I Premio de microrrelato IASA Ascensores 2015