dimecres, 20 de juny de 2018

MICRORELATS DE MAIG / MICRORRELATOS DE MAYO (2)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de maig.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de mayo.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.









Quina fresqueta

Al rei li agradava anar conill. A l'estiu hi trobava bo i a l'hivern ordenava encendre focs, grossos com cases de pagès, a les nombroses sales i cambres barroques del seu palau. Així podia passejar confortablement la seva dignitat per tot arreu, sense cap indumentària engavanyívola (si se'm permet l'adjectiu). També li plaïa que els quissos reials l'anessin ensumant d'estança en estança. A cops —que trapella!—, feia enrojolar servents i cortesans de tot gènere i condició  (si se'm permet el clixé) quan davant la seva magna presència havien de fer una genuflexió submisa i ell aprofitava per acostar-se'ls ben a prop mentre els entretenia en aquella posició amb una conversa intranscendent. Era molt de la broma.

No sempre havia tingut aquesta dèria peculiar però arran d'aquell afer deplorable del vestit que havia de ser invisible pels imbècils[1], la desfilada inacabable per mitja ciutat i el nen bocamoll que, es digui el que es digui, era tan ximple com la resta de súbdits, ja no se'n sabia estar. Ves per on! Li va agafar gustet a la cosa.


Albert Peracaula Bosch
Girona











L'estepa

Presideix el paisatge un terreny immaculat, buit d’efectes sonors. Si aposte per quants kilòmetres he recorregut, estic convençut que hi perdré. Tanmateix, és un bon matí des de tots els punts de vista, i em sent poderós, clarivident, de la meua omnipresència.
Pensar és com si t’emportara el vent, que crepita contra la vegetació xeròfila, mentre teixeix un fil musical abstracte. Això em fa oblidar i deixar tot l’abatiment darrere meu. No hi ha manera de cercar les paraules per explicar-ho; les llàgrimes dels meus ulls s’assequen quan mire el sol, que batega sense cremar-me la pell. El més a prop que tinc és la meua pròpia ombra. Camine, i tot s’allunya, però s’hi manté el plaer dels colors, que sostenen l’horitzó.
Creix la incertesa per totes les parets dels petits turons, uns rostres arrodonits que són el vell llit d’animals sedentaris. He ignorat que hi ha núvols estàtics, rupestres, com si foren les deixalles d’una tempesta. Després de tot, mai sabré si em perseguia.     
La vida, ací, és un acte simbòlic. 

Josep Jorge i Fernández
La Pobla de Vallbona (València)











Crim

Estic mig morta al peu de l’escala. Encara escolto els crits escandalitzats d’un dels meus agressors. “L’hem morta!”, xiscla. Però no són crits d’espant, més aviat són d’excitació. Entre tots cinc han jugat amb el meu cos fins deixar-me allà, plena de cops, abandonada a la meva sort.

Les hores següents són d’una llarga i penosa agonia, fins que el silenci queda esberlat pel soroll d’una porta obrint-se i aquell nen cridant “Mama, hi ha una rata morta a l’entrada!”.

Robert Siscart Rodríguez
Sabadell (Barcelona)











Equilibri

En els arxius de la Companyia neerlandesa de les Índies Orientals es conserva un plec de fulls atribuïts al naturalista francès François Leguat, en els quals descriu dues espècies endèmiques de la illa de Rodrigues que no apareixen en la seva obra Un nou viatge a les Índies Orientals. Segons el meu parer, la raó d’aquesta omissió podria respondre al convenciment que la seva presència i la dels altres set hugonots que van intentar colonitzar-la van trencar l’equilibri entre les dues espècies i provocaren la seva extinció, la qual ja era manifesta quan el 1693 van abandonar l’illa. Es tractava d’un ocell que pel seu plomatge negre va batejar com Éclipse, que s’alimentava només de l’altre espècie, un escarabat el qual no tenia cap altre predador. La raó, segons Leguat, era la bosseta de verí que l’escarabat amagava en les seves entranyes i que només  l’Éclipse tolerava, tot i que, ja en edat adulta, l’acabava matant. Era llavors quan l’escarabat Fossoyeur iniciava la seva tasca de carronyaire, però reservava el cor de l’ocell per fer una bola que enterrava després que la femella en diposités els ous i que havia de ser el primer aliment de les noves larves. 

Dario Alberca Badenes
Vilafranca del Penedès (Barcelona)

dilluns, 18 de juny de 2018

MICRORELATS DE MAIG / MICRORRELATOS DE MAYO (1)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de maig.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de mayo.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.










Agente doble

Nadie repara en mí al dejar el sobre en el lugar convenido. Me tomo un café solo, sin azúcar, en el bar de la estación de autobuses. Regreso a los veinte minutos e intercepto el sobre en la misma taquilla donde lo oculté. Lo abro y leo mis instrucciones.
Comprendo que tengo que ser eliminado.

David Vivancos Allepuz
Barcelona











Viviendo peligrosamente

¡Vaya, vaya, vaya! ¿A quién tenemos aquí?
Yo, que había estado aguantando la respiración, apretujado contra el muro crédulamente convencido de que este acabaría por tragarme, oí la voz lúgubre y cruel, y exhalé el millón de litros de aire acumulados en mis pulmones con una mezcla chocante de alivio irracional por haber sido descubierto y poder poner fin a esa angustia, y el temor a las consecuencias espantosas que debería afrontar a partir de ahora. ¿Qué horrores me tenía destinados ese ser perverso y desalmado?
Me quedaba una ínfima esperanza. Debía confiar en que mi amigo me rescataría. Pero, ¿por qué dudaba? ¿Acaso no aparecía siempre? Aunque no podía olvidar aquella aciaga vez en la que no se presentó. Tengo un vacío en mi mente que me impide recordar cómo salí de esa. Más tarde supe que su mamá lo había llamado a cenar y esa noche había sus croquetas favoritas. Qué complicado es ser el amigo imaginario de un niño de nueve años.

Albert Peracaula Bosch
Girona












Calle Roncal, 1

Hace tres días llegaron los nuevos inquilinos. Son una pareja joven y agradable, la mujer me recuerda a mamá. Anoche le llevé mi muñeca para que jugase conmigo. Esta mañana se han llevado todas sus cosas.

Claudia Gallardo Manso
Cerdanyola del Vallès (Barcelona)

dijous, 14 de juny de 2018

GUANYADORS DE MAIG / GANADORES DE MAYO (VII EDICIÓ / EDICIÓN)







Campiones d'Espanya 2018 de la lliga FNLA Femenina/
Campeonas de España 2018 de la liga FNLA Femenina.






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de maig de la VII edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de mayo de la VII edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:




Espai-temps

Amb un gest distret va aturar el lliscament mecànic dels eixugaparabrises, que havien començat a grinyolar sota l’aixopluc del túnel. Mentre s'esforçava per acostumar els seus ulls al canvi de llum, el va sorprendre la intensitat de la claror que s'acostava ràpidament a l'altre costat del pas subterrani. Encara feia lliscar les ulleres de sol damunt el seu nas quan el cotxe va ser engolit pels resplendents rajos del sol que  regnava al cel blau i clar.

El que el va desconcertar més no va ser el soroll dels pneumàtics sobre l'irregular sòl terrós, sinó els cavalls i les tendes de lona vermella escampades al fons de l'esplanada que s'obria davant seu. Aferrat al reposacaps de cuir del seient buit al seu costat, va constatar incrèdul com la fosca gola del túnel havia desaparegut de la falda rocosa de la muntanya. Un estrèpit metàl·lic el va fer agafar-se sobresaltadament al volant. Totalment paralitzat va observar el fum que s'enlairava lentament del  capó. Un home corpulent, de mirada salvatge, aferrava amb les dues mans una gran espasa profundament clavada a les entranyes del vehicle.

Oriol Font Bach
Terrassa (Barcelona)






CATEGORÍA EN CASTELLANO:





La doble trama

Ella cerró con un portazo que retumbó en toda la casa. La telaraña se balancea en el quicio de la entrada. Sigue tejiendo la araña, indiferente a la tormenta doméstica, ajena al humo del café recién preparado, imperturbable como el asesino de una novela negra, que volverá otra vez a la escena del crimen. La tela se trenza simétrica en sus hexágonos y los vértices se unen en intervalos medidos y sin rastro. Y así concibo el crimen pasional perfecto. Admiro esa urdimbre de formas soportando la presión justa del zumbido de la mosca, en el vaivén de la brisa nocturna e imparable.
Mientras paladeo el café, envanecido, percibo el tintinear de las llaves en la cerradura, la sonrisa nublada de mi mujer, la rigidez súbita en los miembros, la espuma en la boca, la penuria de mi voz, la sequedad venenosa en la lengua
y
esa alegría
vertical
del
pataleo
de la
araña.

Antonio Javier Álvarez Linares
Sevilla

dimarts, 12 de juny de 2018

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (116)







Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Men
Classificació 834B.4"20"
Autora Mendoza, Inés
Títol Objetos frágiles / Inés Mendoza
Publicació Madrid : Páginas de Espuma, 2017
Descripció física 97 p. ; 24 cm
Col·lecció Voces (Páginas de Espuma).  Literatura ; 249
ISBN / ISSN 9788483932261








Correspondencias

Ningún vecino sabe por qué los tres niños muertos que se aparecen desde hace años al pie de la escalera de nuestro edificio han empezado a llorar.

Inés Mendoza










Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura 796.332 Gal
Classificació 796.332
Autor Galeano, Eduardo, 1940-2015
Títol Cerrado por fútbol / Eduardo Galeano
Publicació Tres Cantos : Siglo XXI, DL 2017
Descripció física 227 p. : il. ; 21 cm
Col·lecció Biblioteca Eduardo Galeano
ISBN / ISSN 9788432319020
Matèria Futbol








El parto

Al amanecer, doña Tota llegó a un hospital del barrio de Lanús. Ella traía un niño en la barriga. En el umbral, encontró una estrella, en forma de prendedor, tirada en el piso.
La estrella brillaba de un lado, y del otro no. Esto ocurre con las estrellas, cada vez que caen en la tierra, y en la tierra se revuelcan: de un lado son de plata y fulguran conjurando las noches del mundo, y del otro son de lata nomás.
Esa estrella de plata y de lata, apretada en un puño, acompañó a doña Tota en el parto.
El recién nacido fue llamado Diego Armando Maradona.

Eduardo Galeano

dijous, 7 de juny de 2018

QUIMERA 414, ALEJANDRO BENTIVOGLIO









Dins la secció "Los pescadores de perlas" del número 414 corresponent al mes de juny de la revista Quimera podem llegir els microrelats inèdits de Alejandro Bentivoglio (Avellaneda, Argentina, 1979), escriptor que ha publicat dotze llibres de microrelats, inclòs Transego (Micrópolis), antologia personal que recull el millor de la seva obra. Ha cursat el Professorat de Castellà, Literatura i Llatí.
També està present en més de vint antologies del gènere com "El límite de la palabra. Antología del microrrelato argentino contemporáneo" (Menoscuarto, 2007. Edició de Laura Pollastri), "Por favor Sea Breve 2" (Páginas de Espuma, 2007. Ed. de Clara Obligado) i "Grageas 2" (2012, selecció de Sergio Gaut el Harman).
Actualment publica les seves microficcions a @ultraficcion i en el seu blog Ultraficción.



Ja hi ha disponible el número de la revista per consultar a sala a la Biblioteca Esteve Paluzie.










*Alejandro Bentivoglio.



Dentro de la sección Los pescadores de perlas del número 414 correspondiente al mes de junio de la revista Quimera podemos leer los microrrelatos inéditos de Alejandro Bentivoglio (Avellaneda, Argentina, 1979), escritor que ha publicado doce libros de microrrelatos, incluido Transego (Micrópolis), antologia personal que recoge lo mejor de su obra. Ha cursado el Profesorado de Castellano, Literatura y Latín. 
También está presente en más de veinte antologías del género como El límite de la palabra. Antología del microrrelato argentino contemporáneo (Menoscuarto, 2007. Edición de Laura Pollastri), Por favor Sea Breve 2 (Páginas de Espuma, 2007. Ed. de Clara Obligado) y Grageas 2 (2012, selección de Sergio Gaut el Harman).
Actualmente publica sus microficciones en @ultraficcion y en su blog Ultraficción.



Ya hay disponible el número de la revista para consulta en sala en la Biblioteca Esteve Paluzie.











*Detall de Crist al Judici Final / Detalle de Cristo en el Juicio Final.
Michelangelo, Capella / Capilla Sixtina (1536-1541).


No por separado

Ni un minuto de más arrebatado de la memoria. ¿Cómo van a recordarme si nunca me han visto? O peor, si lo han hecho. No quiero decir lo que no dije, no quise ser quien soy, pero apenas digo lo siento la historia cambia y soy el culpable en todas las escenas del crimen. Mi confesión no vale nada, culpable o inocente no cuenta cuando las horas se pasean bajo la mirada de los hombres sabios, la muerte se roba, la vida se condena.

Alejandro Bentivoglio






Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                  R 80 Qui
Classificació             80(05)
Títol                          Quimera : revista de literatura
Publicació                 Mataró : Ediciones de Intervención Cultural, 1980-
Periodicitat                Mensual
Descripció física        Il. ; 28 cm
Descripció física        N. 1 (nov. 1980)-
ISBN / ISSN              0211-3325
Matèria                      Literatura Revistes

dimarts, 5 de juny de 2018

PETRIdedicatòria amb COR / PETRIdedicatoria con CORazón






Manu Espada, amic de La Microbiblioteca des del minut zero. 
Moltes gràcies de tot cor per enviar-nos dedicat el teu Petricor (Cuadernos del Vigía, 2018), fer-nos aprendre paraules noves, i escriure'ns un microrelat, que us deixem que el llegiu a la pàgina 46 del llibre.









*Manu Espada (Fotografia d'Isabel Wagemann).



Manu Espada (Salamanca, 1974), és escriptor, Llicenciat en Periodisme i Máster en Ràdio i en Transtorn de l'Espectre Autista. Treballa com a guionista en vàries cadenes de televisió i fa més d'una dècada que es dedica i experimenta amb el gènere, fruit d'això ha estat inclòs en vàries i prestigioses antologies d'aquest com per exemple "Antología del microrrelato español (1906-2011): el cuarto género narrativo" (Cátedra, 2012. Ed. d'Irene Andres-Suárez) i ha editat conjuntament amb Rosana Alonso l'antologia "De Antologia: la logia del microrrelato" (Talentura, 2013). També ha guanyat diversos premis literaris, destacant la segona edició de "Relatos en Cadena" (Cadena SER i Escuela de Escritores), i ha publicat en solitari els llibres de narrativa breu "El desguace" (2007) i "Fuera de temario" (2010), els de microrelats "Zoom: ciento y pico novelas a escala" (Paréntesis, 2011. Talentura, 2017; reedició) i "Personajes secundarios" (Menoscuarto Ediciones, 2015) i el manual "Las herramientas del microrrelato" (Talentura, 2017). Es dedica també a la docència en tallers d'escriptura de microrelats i a la seva teorització, i gestiona el blog "La espada oxidada".
Petricor és el seu tercer llibre de microrelats.








Elipsis

Ayer mamá pilló a Jhonny otra vez torturando lagartijas y enterrándolas en el jardín. Mañana será ejecutado por sus crímenes.

Manu Espada










Manu Espada, amigo de La Microbiblioteca desde el minuto cero. Muchas gracias de todo corazón por enviarnos dedicado tu Petricor (Cuadernos del Vigía, 2018), hacernos aprender palabras nuevas, y escribirnos un microrrelato, que os dejamos que leáis en la página 46 del libro.







*Manu Espada.


Manu Espada (Salamanca, 1974), es escritor, Licenciado en Periodismo y Máster en Radio y en Transtorno del Espectro Autista. Trabaja como guionista en varias cadenas de televisión  y hace más de una década que se dedica y experimenta con el género, fruto de  ello ha sido incluido en varias y prestigiosas antologías de éste como por ejemplo Antología del microrrelato español (1906-2011): el cuarto género narrativo (Cátedra, 2012. Ed. de Irene Andres-Suárez) y ha editado conjuntamente con Rosana Alonso la antología De Antologia: la logia del microrrelato (Talentura, 2013). También ha ganado varios premios literarios, destacando la segunda edición de Relatos en Cadena (Cadena SER y Escuela de Escritores), y ha publicado en solitario los libros de narrativa breve El desguace (2007) Fuera de temario (2010) y los de microrrelatos Zoom: ciento y pico novelas a escala (Paréntesis, 2011. Talentura, 2017; reedición) y Personajes secundarios (Menoscuarto Ediciones, 2015) y el manual Las herramientas del microrrelato (Talentura, 2017).Dedicado también a la docencia en talleres de escritura de microrrelatos y su teorización, gestiona el blog La espada oxidada.
Petricor es su tercer libro de microrrelatos.






*Collage de Dani Sanchis.



Examen: resuma el cuento de Monterroso

El protagonista de esta historia es un ser en tercera persona somnoliento y anónimo, ya que el narrador (de carácter omnisciente) no menciona su nombre en ningún momento y acaba de salir de un periodo de fase REM más o menos largo (no se especifica, puede tratarse de siglos si contemplamos la obra como un relato de corte fantástico o una mera cabezada si es de carácter realista), suponemos que de naturaleza humana para que el contraste temporal y el extrañamiento en el lector sea efectivo y cause sorpresa, estupor, asombro, pasmo, desconcierto y confusión porque si el protagonista es de naturaleza animal (y más aún si es contemporáneo como por ejemplo un pteranodon) no provocaría el mismo efecto, ya que la convivencia imposible entre el ser humano y el animal terrestre más grande que ha exisistido (con cabeza pequeña, cuello largo, cola robusta y larga, y extremidades posteriores más largas que las anteriores, y otros con las cuatro extremidades casi iguales, como el diplodoco) produce inquietud y turbación por lo anacrónico y extemporáneo de la imposible coincidencia, porque le hombre apareció en el planeta durante la era cuaternaria y convivió con animales prehistóricos ya extintos como el mamut, pero el gran reptil que aparece en el texto habitó la Tierra en el período jurásico, con lo que hay una diferencia de ciento cuarenta y cinco millones de años (cuando los continentes de Pangea comenzaron a separarse en diferentes bloques) entre la extinción del segundo y la creación del primero con barro o quizá con la costilla de Adán, porque, dado el machismo imperante en la Literatura, nadie ha contemplado jamás que la que despertó en el archiconocido y versionado (hasta la saciedad) microrrelato del autor guatemalteco (y sin embargo nacido en Tegucigalpa, capital de Honduras) y vio al dinosaurio fuese una mujer.

Manu Espada






Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Esp
Classificació 834.4"20"
Autor Espada, Manuel
Títol Petricor / Manu Espada
Publicació Granada : Cuadernos del Vigía, cop. 2018
Descripció física 136 p. ; 22 cm
Col·lecció Microrrelatos ; 4
ISBN / ISSN 9788495430731

divendres, 1 de juny de 2018

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (115)







Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Pro
Classificació 834.40"20"
Títol Prosas hispánicas de vanguardia : antología / edición de Selena Millares
Publicació Madrid : Cátedra, 2013
Descripció física 466 p. ; 18 cm
Col·lecció Letras hispánicas (Cátedra) ; 729
ISBN / ISSN 9788437631967
Matèria Microrelats
Autor secundari Millares, Selena








El vecino de adentro

Me lo encontré en la avenida. Su identidad conmigo era, como si dijéramos, escandalosa. Le dije: << ¿Quién es usted? >>. Y me soltó, susurrando las sílabas: << Luis Vidales >>. Le grité angustiado: << ¡No! Yo soy Luis Vidales >>. Y para asombro de mi parte, me respondió con aplomo: << Y quién lo contradice? >>. Y en verdad, no tuve nada que argüirle.

Luis Vidales








Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliogŕafica

Signatura 834.34"19/20" Roa
Classificació 834.34"19/20"
Autor Roas, David
Títol Voces de lo fantástico en la narrativa española contemporánea / David Roas y Ana Casas
Publicació Benalmádena : EDA, 2016
Descripció física 258 p. ; 22 cm
Col·lecció Lecciones de cosas ; 19
ISBN / ISSN 9788492821822
Matèria Literatura fantàstica castellana S. XX-XXI
Autor secundari Casas, Ana


dimarts, 29 de maig de 2018

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (114)







Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Ero
Classificació 834.40"19"
Títol Eros y Afrodita en la minificción / por Dina Grijalva (antóloga)
Publicació México : Ficticia, 2016
Descripció física 228 p. ; 21 cm
Col·lecció Biblioteca de cuento contemporáneo ; 57
ISBN / ISSN 9786075210742
Matèria Microrelats
Autor secundari Grijalva Monteverde, Dina






Voyeur

Se vieron en el restorán y tuvieron una cena romántica. Caminaron al departamento, intercambiaron gestos y pasos de enamorados. Llegaron a la cama y se desnudaron, pero no se atrevían a hacer el amor porque, desde el principio, ambos tenían la sensación de que alguien los estaba leyendo.

David Baizabal








Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N San
Classificació 834.4"20"
Autor Santos, Juan Ramón
Títol Palabras menores : (cortometrajes) / Juan Ramón Santos
Publicació Mérida : De la Luna, 2011
Descripció física 89 p. ; 19 cm
ISBN / ISSN 9788492847105
Matèria Microrelats







Mesa redonda

<< Por favor, sea breve >>, dijo la moderadora, y el ponente, en un rapto de inspiración, permaneció unos instantes callado y luego, mientras rasgaba por la mitad la docena larga de cuartillas que tan primorosamente había estado cuadrando durante la presentación, exclamó, << Esto es todo lo que quería decir >>, antes de abandonar decidido la mesa entre los aplausos entusiasmados de sus colegas, que durante años, en jornadas, simposios y congresos, evocaron admirados su discurso rompedor.

Juan Ramón Santos




divendres, 25 de maig de 2018

DONATIUS / DONATIVOS (60)







Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Sol
Classificació 833.4"19"
Autor Solsona, Ramon
Títol Cementiri de butxaca / Ramon Solsona
Publicació Barcelona : Columna, 2006
Descripció física 153 p. ; 23 cm
Col·lecció Clàssica (Columna) ; 681
ISBN / ISSN 9788466407052
Matèria Mort Contes







La tomba del defensa central

A Joan Costa

Li deien trencaossos, era l'orgull de l'equip i el terror de la comarca. Tots els pobles de la rodalia sabien que, abans de començar els partits, el defensa central feia una ratlla a terra amb el peu i deia: << D'aquí no passa ningú.>> I no passava ningú. La pilota potser sí, però cap home, en això el Trencaossos havia acreditat una gran solvència. Ningú no va aplegar el coratge suficient per encarar-se amb ell, ni dins ni fora del camp. Almenys en vida, fins que es va matar en un accident de moto. Els companys d'equip el van homenatjar portant-lo al cementiri a pes de braços, però, quan el seguici s'enfilava pel tram més costerut, es va trobar un grup d'homes que els barrava el pas. Eren antics adversaris, especialment coixos i tolits a causa de les entrades del Trencaossos. S'havien conjurat per venjar-se i tirar la caixa rostos avall. Hi va haver un moment de desconcert, però el capità de l'equip, que era al primer rengle de les dues fileres portants, va reaccionar amb rapidesa, va fer una ratlla a terra amb el peu i va dir: << D'aquí no passa ningú.>> I, quan els altres es van acostar brandant crosses i bastons, va haver-hi una reacció unànime que provenia d'una ordre misteriosa, invisible. Entre tots van fer un moviment col·lectiu de ballesta i van llançar el fèretre del defensa central contra els forasters. La violència de l'impacte els va dispersar en una desbandada en què els coixos fugien més coixos i els macats amb més macadures. Al Trencaossos el van enterrar sense cap més incident i al cap d'uns dies van col·locar una làpida a la seva tomba que diu: << D'aquí no passa ningú.>> Algunes persones es pensen que és un aforisme ascètic o una humorada metafísica, però als que van presenciar la gesta pòstuma del Trencaossos se'ls posa la pell de gallina quan ho llegeixen.

Ramon Solsona









Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Mor
Classificació 833.4"19"
Autor Mora, Víctor (Guionista i dibuixant)
Títol Els Amants del ciberespai / Víctor Mora
Publicació Barcelona : Thassàlia, 1996
Descripció física 144 p. ; 21 cm
Col·lecció Narrativa (Thassàlia)
ISBN / ISSN 8482370405









Les ocasions perdudes

Érem dos i només teníem un cor.
François Villon

Es coneixien de vista. Havien coincidit tantes vegades a l'aeroport de Zuric! Amb la seva cartera com a únic equipatge, ella anava sempre cap a l'est. I ell anava cap a l'Oest. Eren els anys difícils de la Guerra Freda; l'aeroport de Zuric estava vigiladíssim i no seien mai just. Però com que el cor té raons que la raó no té, una tarda ho van fer. Van lluitar fermament per no fer-se cas d'allò que dintre seu els impulsava a enraonar-se, a abraçar-se, a barrejar apassionadament les químiques de dos cossos anhelants, que estaven fets l'un per l'altre. Però només van bescanviar esguards de cua d'ull. L'avió d'ella sortia primer. La dona s'aixecà fent un esforç immens i en comptes d'emportar-se la seva cartera, s'emportà la d'ell. Quan ell s'aixecà, al seu torn, estava tan atabalat que ni s'adonà que duia la cartera d'ella. Els superiors de tots dos sí que es van adonar d'aquelles equivocacions.
A milers de quilòmetres de distància l'un de l'altre, units pel record mutu, sense el consol, però, de la telepatia, van morir afusellats per alta traïció a les respectives pàtries. Quan ells ja només tenien la pàtria d'un cor compartit.

Víctor Mora






Moltes gràcies a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé de Barcelona pels seus donatius.


Muchas gracias a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé de Barcelona por sus donativos.