NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (143)

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Cru

Classificació 834.4"20"

Autor Cruz Acillona, Eduardo

Títol El Final está cerca : (microrrelatos) / Eduardo Cruz Acillona

Edició Primera edición

Publicació Almería : Editorial Círculo Rojo, julio 2013

Descripció física 119 pàgines ; 21 cm

Col·lecció Relatos (Círculo Rojo)

ISBN / ISSN 9788490502204

Matèria Microrelats

Infancia

Blancanieves, Cenicienta, Pocahontas, Sirenita, Laura la del tercero izquierda...

Eduardo Cruz Acillona

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Cru
Classificació 834.4"20"
Autor Cruz Acillona, Eduardo
Títol Versiones ejemplares / Eduardo Cruz Acillona
Edició 1ª edición
Publicació València : Enkuadres, abril de 2019
Descripció física 96 pàgines ; 18 cm
Col·lecció Microsaurio ; 9
ISBN / ISSN 9788494977732
Matèria Microrelats

Teatro

A escasos minutos de levantarse el telón, el actor secundario abandona el edificio por una puerta trasera. En el camerino, desconsolado, su personaje trata de encontrar una solución de última hora.

Eduardo Cruz Acillona

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (142)

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Osu

Classificació 834.4"20"

Autor Osuna, Manuel

Títol Hollywood Boulevard : microrrelatos de cine y TV / Manuel Osuna

Edició Primera edición

Publicació Almería : Ravenswood Books Editorial, 2015

Descripció física 90 pàgines : il·lustracions en color ;  cm +

Col·lecció Espuma y ceniza ; 1

ISBN / ISSN 9788494416538

Matèria Microrelats

MacGuffin

Hitchcock entra en una pastelería:

-¿Me pone un MacGuffin, por favor?

-Será un muffin...

-No, eso es una magdalena. Yo lo que necesito es una excusa.

-¿Una excusa para qué?

-Para salir en este libro.

Manuel Osuna

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Shu

Classificació 834B.4"19"

Autora Shua, Ana María

Títol La Guerra / Ana María Shua

Edició Primera edición

Publicació Madrid : Editorial Páginas de Espuma, septiembre de 2019

Descripció física 164 pàgines ; 24 cm

Col·lecció Voces (Páginas de Espuma) ; 283

ISBN / ISSN 9788483932643

Matèria Microrelats

Aquellas guerras

Es que las guerras eran tanto más animadas, más divertidas, con la música de marcha, la diana y el toque de generala, el toque a rebato, el toque a retreta, el toque de oración, el toque a botasilla, el toque a degüello, en fin, tanta música frente al actual silencio apenas interrumpido por explosiones y disparos. Se mataban entre sí hombres jóvenes y bellos. Es verdad que muchos civiles morían de hambre en las ciudades sitiadas o por causa de los campos arrasados, pero no eran objetivos, sino siempre involuntarias minorías. Se mataba con ritmo, con alegría juvenil, con esa loca euforia de bailar, de morir o de escapar a la muerte. ¡Ah, las guerras de antaño!

Ana María Shua

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (141)

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura 80.8 Epi
Classificació 80.8
Títol Epifanías de la brevedad : microformas literarias y artísticas en la red / Ana Calvo Revilla (ed.)
Edició Primera edición
Publicació Madrid : Visor Libros, 2019
Descripció física  50 pàgines : il·lustracions (algunes en color) ; 21 cm
Col·lecció Biblioteca filológica hispana ; 211
ISBN / ISSN 9788498952117
Matèria Microrelat
Autor secundari Calvo Revilla, Ana

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura 80.8 Un u

Classificació 80.8

Títol Un universo que se expande... los nuevos mundos de la minificción : 

         un homenaje al profesor Osvaldo Rodríguez Pérez (1944-2015) / 

         Darío Hernández y José A. Ramos Arteaga (cooords.)

Publicació La Laguna : Servicio de Publicaciones, Universidad de La Laguna, [2017]

Descripció física 1 disc òptic (CD-ROM) ; 12 cm

Col·lecció Documentos congresuales ; 36

ISBN / ISSN 9788415939597

Matèria Rodríguez Pérez, Osvaldo, 1944-2015

Matèria Microrelat

Autor secundari Hernández, Darío

Autor secundari Ramos Arteaga, José A.

DEDICATÒRIA MICROSEXUAL

Just un any després menys un dia (https://bit.ly/2OmTF22), tornem a incorporar al fons de La Microbiblioteca un llibre de microrelats dedicat d'Ana Grandal. 

Moltíssimes gràcies!! 

*Ana Grandal.

Ana Grandal (Madrid, 1969) és llicenciada en Ciències Biològiques i exerceix com a traductora científica freelance desde 1996. Ha traduït llibres de divulgació i la compilació de poesia inclosa a Mina Loy. Futurismo, Dadá, Surrealismo (La Linterna Sorda, 2016) i compta amb varis premis literaris. Inclosa en diverses antologies com Resonancias (BUAP, 2018. Ed. de G. Ramírez i F. Sánchez Clelo) i Los pescadores de perlas: los microrrelatos de Quimera (Montesinos, 2019. Ed. de G. S. Cutillas), i ha publicat la trilogia Destroyer de microrelats Te amo, destrúyeme (2015), Hola, te quiero, ya no, adiós (2017) i Microsexo (2019) a Amargord Ediciones.

Coedita amb Begoña Loza la col·lecció de relats "La vida es un bar" (Vallekas) (Amargord Ediciones, 2016), on també hi participa com a autora. Col·labora amb les revistes digitals La Ignorancia i La Charca Literaria. En la seva faceta musical, toca la flauta travessera amb el grupo de rock VaKa.

https://anagrandal.com/

Azar

<< Si en los siguientes cinco minutos el camarero sirve tres gin-tonics, él me mirará >>. Y él buscó sus ojos. << Si consigo ver cinco matrículas capicúa de mi casa al bar, esta noche nos acostaremos >>. Y por primera vez tuvieron sexo. << Si en la reunión de hoy mi jefa repite siete veces la palabra "expectativas", él se vendrá a vivir conmigo >>. Y él se mudó en menos de un mes. Por eso no entiende por qué él la ha dejado, si hoy se ha cruzado con nueve embarazadas por la calle.

Ana Grandal

Justo un año después menos un día (https://bit.ly/2OmTF22), volvemos a incorporar en el fondo de La Microbiblioteca un libro de microrrelatos dedicado de Ana Grandal. 

¡¡Muchísimas gracias!! 

*Ana Grandal.

Ana Grandal (Madrid, 1969) es licenciada en Ciéncias Biológicas y ejerce como traductora científica freelance desde 1996. Ha traducido libros de divulgación y la compilación de poesía incluida en Mina Loy. Futurismo, Dadá, Surrealismo (La Linterna Sorda, 2016)y cuenta con varios premios literarios. Sus textos han sido incluïdos en diversas antologías como Resonancias (BUAP, 2018. Ed. de G. Ramírez y F. Sánchez Clelo) y Los pescadores de perlas: los microrrelatos de Quimera (Montesinos, 2019. Ed. de G. S. Cutillas), y ha publicado la trilogía Destroyer de microrrelatos Te amo, destrúyeme (2015), Hola, te quiero, ya no, adiós (2017) y Microsexo (2019) en Amargord Ediciones.

Coedita con Begoña Loza la colección de relatos La vida es un bar (Vallekas) (Amargord Ediciones, 2016), en donde también participa como autora. Colabora en las revistas digitales La Ignorancia y La Charca Literaria. En su faceta musical, toca la flauta travesera en el grupo de rock VaKa.

https://anagrandal.com/

Amantilabia

-Me alientorronco cuando te pienso pielilibre; me imagino acariciando tu suavitersura morena, chupando tus ubresantas mientras tu lamiario me saliva la oreja y con un hurganillo exploro tu anulúculo.

-Yo pienso en tu faloxismo hundiéndose en mi cuevaúmeda, mis palpiomas aferradas a tu prieto gluteandro hasta que el tecnonasmo me sacude; luego, ya satisfechos, tú me morrisqueas suavemente en los libarios.

-Cuánto te abrazamo.

-Y yo también, mi fuergador.

Ana Grandal

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Gra

Classificació 834.4"20"

Autora Grandal Martín, Ana

Títol Microsexo / Ana Grandal

Publicació Madrid : Amargord, 2019

Descripció física 93 p. ; 22 cm

Col·lecció Cana negra

ISBN / ISSN 9788412038972

Matèria Microrelats

QUIMERA 431, DIEGO MUÑOZ VALENZUELA

Dins la secció Los pescadores de perlas del número 431 corresponent al mes de novembre de la revista Quimera, podem llegir els microrelats inèdits de Diego Muñoz valenzuela (Constitución, Xile, 1956), escriptor de ciencia-ficció i microrelat, ha publicat dotze llibres de contes i microcontes i sis novel·les. Els seus llibres de microrelats són Ángeles y verdugos (2002, 2016), De monstruos y bellezas (2007), Las nuevas hadas (2011), Breviario mínimo (2011), Microsauri (2014), Demonios vagos (2015), Largo viaje, libro ilustrado (2016) i Amor cibernauta (2018). Publicat a diversos països, els seus relats s'han traduït a deu idiomes.

Ja hi ha disponibles els exemplars de la revista per consultar a sala a la Biblioteca Esteve Paluzie.

*Diego Muñoz Valenzuela.

Dentro de la sección Los pescadores de perlas del número 431 correspodiente al mes de noviembre de la revista Quimera, podemos leer los microrrelatos inéditos de Diego Muñoz valenzuela (Constitución, Chile, 1956), escritor de ciencia-ficción y microrrelato, ha publicado doce libros de cuentos y microcuentos y seis novelas. Sus libros de microrrelatos son Ángeles y verdugos (2002, 2016), De monstruos y bellezas(2007), Breviario mínimo (2011), Las nuevas hadas (2011), Microsauri (2014), Demonios vagos (2015), Largo viaje, libro ilustrado (2016) y Amor cibernauta (2018). Publicado en diversos países, sus relatos se han traducido a diez idiomes.

Ya están disponibles los ejemplares de la revista para consulta en sala en la Biblioteca Esteve Paluzie.

Desacuerdos familiares

Compré una anguila morena que se comió a su gato cuando se asomó por el acuario en busca de un bocado fácil. La morena lo electrocutó y lo devoró en un dos por tres.

Al otro día encontré a la morena muerta y un secador de pelo enchufado y sumergido en el acuario. La novedad era un mastín aterrorizante provisto de dientes filosos como sables.

Tuve que adquirir un jaguar. En cuanto el felino llegó a su morada, el mastín se le echó encima echando espumarajos, pero las garras del jaguar cercenaron su garganta. Ahorré su cena del primer día, pero sobrevino el siguiente.

Había mucho silencio cuando entré a la casa. El living estaba manchado de sangre por todas partes. Escuché el rugido del tigre y escapé justo a tiempo. Ahora estoy cotizando un elefante indio. Dicen que odian a los tigres. Veremos...

Diego Muñoz Valenzuela

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura R 80 Qui

Classificació 80(05)

Títol Quimera : revista de literatura

Publicació Mataró : Ediciones de Intervención Cultural, 1980-

Periodicitat Mensual

Descripció física Il. ; 28 cm

Descripció física N. 1 (nov. 1980)-

ISBN / ISSN 0211-3325

Matèria Literatura Revistes

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (140)

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Bar

Classificació 833.4"20"

Autor Bardera Poch, Damià

Títol Els Nens del sac / Damià Bardera Poch

Publicació Vilanova i la Geltrú : El Cep i la Nansa, 2013

Descripció física 169 p. ; 19 cm

Col·lecció La Cram ; 20

ISBN / ISSN 9788492745753

Les gavines

Poc abans de dinyar-la, ajagut al llit de casa -el llit de tota la vida-, després d'una vida sencera de sacrifici i dedicació, el pare em va estrènyer la mà i em va fer prometre que tindria cura de l'estàtua:

<<No deixis que l'embrutin, fill meu>>

D'ençà d'aleshores, cada dia de bon matí m'arribo a la plaça del poble amb l'escopeta penjada a l'espatlla, doble canó. No puc abaixar la guàrdia ni un moment. M'estic catorze hores assegut al banc de pedra custodiant l'estàtua del pare, el més gran poeta en llengua catalana de tots els temps. Les gavines hi ronden en espiral, de sol a sol. Cada cop que alguna s'hi acosta, no té temps ni de parar el cul: acluco en ull -l'esquerre-, apunto i <<Pam!>>, la disparo sense compassió. Una promesa és una promesa.

Damià Bardera Poch

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Lop

Classificació 834.4"20"

Autor López Costero, Fermín

Títol Teatro de sombras / Fermín López Costero

Edició Primera edición

Publicació Granada : Editorial Nazarí, octubre 2016

Descripció física 137 pàgines ; 21 cm

Col·lecció Colección Mexuar

ISBN / ISSN 9788416764112

Matèria Microrelats

Muñecas

A Patricia Esteban Erlés

Ni siquiera tuve que pedírselo ni, mucho menos, explicarles cómo debían hacerlo. Viéndome tan disgustada, ellas mismas se ofrecieron para ocuparse del bebé intruso que, desde su nacimiento, acaparaba la atención de todos, desplazándome a mí, la reina de la casa, a un segundo plano.

Supe que habían hecho bien su tarea al oír los gritos desesperados de papá y mamá en mitad de la noche.

Fermín López Costero

MICRORELATS D'OCTUBRE / MICRORRELATOS DE OCTUBRE (2)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria d'octubre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de octubre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Las becarias

Rápidas, precisas y expeditivas. Así debemos comportarnos, como nos recuerdan cada día los Jefes antes de iniciar la jornada laboral. Soy una de las becarias contratadas porque la Encargada sola no puede atender el trabajo que se le va acumulando a pesar de su esfuerzo y dedicación; incluso se rumorea, entre las veteranas, que se prevé un futuro en el que vamos a estar tan ocupadas como ella. Mientras tanto cumplo las tareas que me asignan para ir aprendiendo. El fin de semana estuve en la carretera, y he pasado las últimas noches entre hospitales, terminando lo que no pude acabar entonces. Hoy he tenido que ocuparme de un desesperado. Llegué a tiempo para derribar la silla sobre la que se mantenía de pie, en equilibrio, y tiré de sus piernas hasta que el ruido de su cuello roto dejó el cuerpo vacío. Cuando cayó su alma vi de reojo que estaba negra. No me quedé a ver quién de los dos Jefes la recogía. Nosotras nunca lo hacemos. A nosotras nos da igual.

Rafa Heredero García

Laguna de Duero (Valladolid)

Alegría transitoria

Disimulamos ante la autoridad suprema, como si no lo hubiéramos visto. Y lo vimos, claro que lo vimos. Todas las pupilas dilatadas tras las rejas se fijaron en el mismo espacio bamboleante de la anatomía masculina. El tiempo de encierro se dejaba notar en las reclusas.

Lo que ninguna de nosotras suponía desde la intimidad claustrofóbica de su mínima celda carcelaria era que el baile exhibicionista del guardián de planta implicaba la coronación de un comportamiento que, cada día, mostraba una faceta extravagante de una personalidad a la deriva. Tras su danza desaforada, nudista para la alegría de nuestros ojos, no volvimos a verle el pelo.

Ahora transita por los pasillos un hombretón sin el punto de chifladura suficiente para volvernos locas. Esto ya no es lo que era.

Isabel Martínez Barquero

El Esparragal (Murcia)

Poltergeist

Cada noche aparece en la habitación, abre violentamente la puerta del armario, arroja al suelo la ropa, cambia las fotos de sitio y, en medio de un llanto desgarrador, empieza a maldecir y a gritar nuestros nombres.

Y mi hermanito y yo, acurrucados en la cama, nos abrazamos muertos de miedo.

¿Acaso mamá no comprende que sólo somos dos asustados fantasmas?

Modes Lobato Marcos

Palma de Mallorca (Illes Balears)

Partículas Alfa

En su espacio cósmico hacía años que no brillaba  nada, ni siquiera el suelo recién encerado de la sala donde se ubica el péndulo de Foucault.  Un martes cualquiera, aún no se explica cómo, apareció él en el observatorio astronómico en el que ella trabaja como limpiadora desde años. Quizá producto del caos o como germen del origen, del infinito, de la inmensidad, quien sabe, pero como dos nebulosas sin rumbo, colisionaron sus vidas

Ahora se ven a escondidas. No tanto porque asuman que sus diferencias físicas puedan resultar chocantes a los ojos de cualquiera, sino por él, por esa extraña manera tan suya de entender las relaciones de pareja; sin tapujo alguno, sin reservas ni disimulos. Él es un exótico colonizador, un invasor a todas luces, un adorable bárbaro ya en la intimidad. A ella le gustan sus manos, adheridas a su piel como ventosas, y esas orejas verdes puntiagudas que le prestan atención cuando le dice: el espacio sideral será muy grande pero a mí me gustan las distancias cortas.

Raquel Lozano Calleja
Palencia

Adelante

Comenzamos una guerra contra nuestro país vecino, y una vez sometido continuamos adelante. Nuestra avaricia no conocía límites. Arrasamos países enteros; abríamos fuego contra el enemigo mientras huía aterrorizado. Nadie se percató de que hacía mucho tiempo que disparábamos a la espalda de nuestros rezagados.

José Luis Chaparro González

Salvatierra de los Barros (Badajoz)

MICRORELATS D'OCTUBRE / MICRORRELATOS DE OCTUBRE (1)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria d'octubre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de octubre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

*Fotografia de Montserrat Garnacho.

Veïns

En Benet  surt de casa ben d'hora, quan comença a clarejar i la rosada remulla l'herba dels jardins dels veïns. Fa temps que no pot dormir més enllà de les cinc. S'aixeca, renta el plat del sopar, treu els llençols i els posa a airejar als estenedors del pati. Fa cafè i encén un caliquenyo. Després surt a pixar fora, regant les males herbes que es fan vora el desguàs de les pluges. Mentre estira els braços i badalla, observa els xalets. Fa temps que envolten la casa, l'última de les que varen fer per les mines. Sap que un dia el faran fora malgrat no hagi volgut vendre mai -encara rai que els jutjats són plens i els plets naufraguen entre paperassa i desídia-. Ningú no sap que la Maria fa anys que reposa sota les herbes, marcada per una creu diminuta que només ell sabria trobar. Aquests veïns nous mai no la varen conèixer, d'estirats que són, i els que varen vendre se n'anaren quan encara vivia. Va morir, la Maria, d'un xarampió que agafà de gran. Ell espera traspassar abans de veure la caseta feta xalet, amb marrecs de serrells rossos corrent pel jardí mentre els pares jauen en les gandules de la piscina comunitària que hi faran un cop la urbanització sigui tancada.

Celestí Casòliva Morales

Barcelona

Deus in machina

Aquesta nit he sentit que el meu robot sexual, la meva Alena 90x60x90, la meva esclava articulada i amb la facultat de parlar i emetre sons de plaer, estava xiuxiuejant tota sola.M’he llevat i l’he trobat de genolls i de cara a mi, tal com l’havia deixada, tota nua, amb les mans juntes i la boca oberta. D’aquells llavis com para-xocs vermells, però, no sortien gemecs ni sorolls de succió: aquell xiu-xiu semblava més íntim, per dir-ho així, més profund.

L’Alena resava.

Era evident.

Un rampell de pudor m’ha empès a cobrir-la amb una bata, a tapar-li les vergonyes de silicona.

Quan me n’he tornat al llit, encara la sentia.

Probablement resava un rosari.

El fabricant s’ha justificat dient que les seves True Dolls eren esclaves sexuals, és clar, però que algunes, molt poques, podien convertir-se en esclaves del Senyor:

«Els designis de la intel·ligència artificial són inescrutables».

A Santes Creus hi ha un convent de neomonges quietistes. La meva Alena és allà, ara, agenollada permanentment al costat d’una infinitat de germanes estàtiques. Totes elles, màquines estrictes, resen dia i nit per les nostres ànimes corruptes com bateries caduques.

Josep Sampere Martí

Igualada (Barcelona)

    

L' Aniversari

―Bufa! Bufa! ―cridaven els grans, asseguts al voltant de la taula amb una canterella alegre.

―Que bufi! Que bufi! ―Empenyien els nets mentre intentaven aguantar-se les ganes de bufar ells les espelmes.

I l’avi mirava l’entelat espectacle a través dels seus ulls cansats. La taula cada any s’anava fent més gran, tant que no podien fer les celebracions a casa i calia buscar un restaurant.

El menjar que ja no assaboria, s’apilonava per tot arreu i les ampolles de vi i cava formaven un skyline que feia temps havia deixat de fer-li gràcia. Tots reien, cantaven i semblaven contents celebrant l’aniversari, mentre ell, s’esforçava per extreure el poc aire que quedava en aquells pulmons secs i bufar d’una vegada les espelmes, que feia estona que el desafiaven. Ningú s’adonava que cada any, mentre bufava, s’acomiadava una mica més de tots i que cada bufet l’allunyava de la vida que estava a punt de bufar-lo a ell com a una d’aquelles maleïdes espelmes.

Marta Domènech Sala

Palamós (Girona)

La lletera

El funcionari va arribar a la granja un dijous a mig matí. Ella va deixar la ferrada, es va eixugar les mans i el va anar a trobar al pati.

—Vinc del Ministeri de Tradicions Populars. Segons les nostres dades —va mostrar uns papers— aquesta granja no hauria d’existir. Fa uns anys, quan va anar a portar la primera lletera, hauria d’haver ensopegat, abocar la llet i perdre-ho tot.

—Ara soc culpable de no ser prou matussera ? —va mirar de riure malgrat la preocupació.

—La seva producció ha fet caure el preu de la llet i això és un greu problema per a tot el continent —va continuar impassible—. Li donem un mes per liquidar l’explotació —va remugar mentre girava cua.

—I com em guanyaré la vida? —només va encertar a preguntar abans no marxés.

L’home va fer una mirada al seu voltant.

—Segui sobre aquella carbassa. Si té sort, se li apareixerà un príncep blau.

Al vespre, mentre s’empassava la darrera cullerada de crema de carbassa, encara no s’ho acabava de creure. Uns sorollets a les golfes la van treure del seu capficament. Va serrar les dents, va engrapar l’escopeta de perdigons i va pujar les escales desitjant de tot cor poder descarregar tota la ira sobre uns laboriosos follets.

Carles Castell Puig

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

*Detall de la bústia / Detalle del buzón de la Casa de l'Ardiaca (Barcelona) 

de Lluís Domènech i Montaner (1895).

L’infern

Oreneta Vila era el nom que feia servir cada cop que es posava el barret i la gavardina grisa i sortia al carrer a caçar la veritat. No era un detectiu qualsevol perquè ell només perseguia els mentiders professionals, però eren difícils de veure perquè no es jugaven els verbs als casinos ni tampoc no escorxaven les síl·labes darrere d’un mostrador com si fossin trossos de carn que es venien a pes. Eren estafadors de vidre translúcid perquè escampaven enganys amb la gràcia dels vents, però eren opacs com les tempestes, tan espessos i foscos perquè cremaven per dins com si l’infern fossin ells.

El detectiu de les paraules espiava els dolents enmig del silenci perquè era entre mirades i gestos quan es delataven culpables. Llavors, l’ocell gris de ciutat desplegava les ales del vellut de la justícia per abraçar la veritat i volava lliure com només saben fer els que no tenen res per amagar.

- Me’n vaig a l’infern –deia cada cop que es vestia per anar a treballar.   

Marta Finazzi Martínez

Girona

GUANYADORS D'OCTUBRE / GANADORES DE OCTUBRE (IX EDICIÓ / EDICIÓN)

*Francisco Ferrero, guanyador / ganador 

del VI Premio de Aforismos José Bergamín amb / con "Minisculaturas".

Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'octubre de la IX edició del Microconcurs són:

Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de octubre de la IX edición del Microconcurso son:

CATEGORIA EN CATALÀ:

La confessió

L’àvia havia arrossegat aquell secret més de quaranta anys. Li era tan propi com el monyo, el ganxet o l’obsessió per deixar el plat ben net. “Llançar el menjar fa mal al cor”, ens deia sovint. Però una sobretaula massa llarga i els catúfols propis de l’edat van forçar la confessió.

-Jo vaig matar en Mascota.

Ens va explicar que el va matar perquè la bèstia deixava pèl per tot arreu i n’estava fins al capdamunt. Per això li havia camuflat petites dosis de verí entre el menjar, perquè morís a càmera lenta, sense fer soroll.

El relat dels fets va destrossar-nos el cor. Ningú podia imaginar-la maquinant un crim com aquell i executant-lo amb la sang freda dels millors assassins. O mentint a les filles amb el cadàver del gos encara calent: “és llei de vida, en Mascota ja era gran”.

No li vam poder perdonar mai. La confessió va arribar quan l’àvia ja feia temps que en deixava de pèls a la dutxa i nosaltres també n’estàvem fins al capdamunt. Va escurar el plat fins al darrer dels seus dies perquè llençar el menjar fa mal al cor. L’àvia va morir a càmera lenta.

-És llei de vida, ja era gran... – dèiem quan venien a donar-nos el condol.

Oriol Garcia Molsosa

La Garriga (Barcelona)

Dos silencios

Habíamos oído hablar de él. Aun así, o quizá por ello, hubo una chillería colectiva y desmesurada cuando apareció de pronto de entre la espesura. Fueron unos instantes de confusión y espanto, de nervios con cierto toque también de fascinación. Abrazadas entre nosotras, lo vimos volver a desaparecer precipitadamente, más veloz incluso que como llegó. Todas, aún escandalizadas, seguían gritando. Menos yo, que me había quedado muda. Y continué igual al llegar a casa, cuando mamá me preguntó por la excursión y no supe qué decir; ni cuando miré a papá, que no levantaba la cabeza del diario para saludarme.

Miguelángel Flores

Sabadell (Barcelona)