DONATIU/DONATIVO: ASSOCIACIÓ DE RELATAIRES EN CATALÀ (ARC)

Donatiu a La Microbiblioteca en motiu de la passada II Jornada ARC del Microrelat en Català realitzada a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

Moltes gràcies!

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Vir
Classificació 833.40"20"
Títol Virtuts / diversos autors
Publicació [Barcelona] : Associació de Relataires en Català, 2018
Descripció física 126 p. ; 20 cm
Col·lecció Col·lecció literària Elisenda Sala ; 8
Nota Pàg. 7: "Les obres literàries d'aquest recull han estat seleccionades, com a finalistes, ... del VIII Concurs ARC de Microrelats 2017/2018 "Virtuts"
ISBN / ISSN 9788417220082
Matèria Microrelats

Qüestió de fe?

El dolor de la pena l'ha acabat tancant a casa i es passa el dia amb la companyia d'una ràdio encesa. Quan sent la notícia, s'apunta de pressa el nom del medicament mentre pensa quina casualitat, just el que necessito! Abans de sortir cap a la farmàcia es planta davant el mirall. Fa temps que ha deixat d'agradar-se, el dolor de la pena l'hi ha enfonsat els ulls i empetitit les faccions. Només d'obrir la porta para l'orella -sempre ho fa- per si sent el canal del riu, però el dolor de la pena el deu haver assecat perquè fa temps que no el sent, ni lleuger ni de fons. Abans s'acostava sempre a contemplar-lo. No entén per què últimament el coi de ràdio diu que ha estat una primavera generosa. Passa de llarg i es resigna a girar la cantonada. Una cua llarga s'espera davant la farmàcia i es disposa a afegir-s'hi.

-Funcionarà?

-És clar, és molt fiable.

Juntament amb el medicament, la noia d ela farmàcia li ofereix un bastó i unes ulleres.

-Té, els necessitaràs. Pels cursets de braille ja et trucaran, de moment no se saben els horaris.

-D'acord, gràcies.

A casa prepara les ulleres, el bastó i es pren el medicament, que té un efecte immediat. Abans de sortir al carrer, vol plantar-se davant del mirall i automàticament se sent estúpida. S'adona que és una dona de costums. Vaja, qui sap si aquest cop s'hauria agradat! En obrir l aporta sent el riu, generós. S'hi acosta un moment i de seguida es desvia, frustrada per no poder-lo contemplar. Gira la cantonada. Ella no sap que està rodejada de bastons, d'ulleres de sol i d'ulls que, cansats del dolor de la pena, han decidit negar la realitat i anar a les palpentes. Cadascú va a la seva. Ningú no veu res i tanmateix tothom comença a sospitar que potser sí que hi havia quelcom d'interessant a contemplar. De nou a casa, posa la ràdio. D'aquí un mes sortirà un nou medicament, pels penedits. Farà l'efecte invers i tot tornarà a ser com abans. Es que estan molt penedits, tenen una latra opció: Creure que les coses poden canviar.

Marta Palomeras Ferran

Donativo a La Microbiblioteca en motivo de la pasada II Jornada ARC del Microrrelato en Catalá realizada en la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

¡Muchas gracias!

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N 833 Rel

Classificació 833.40"20"

Títol Relats absurds / diversos autors

Publicació [Premià de Dalt] : Associació de Relataires en Català, 2017

Descripció física 158 p. : il. ; 21 cm

Nota A la portada: amb La Marató TV3

ISBN / ISSN 9788417220013

Que no pari de rodar

Un home va a un camp. Agafa una navalla molt esmolada i es talla curosament l'orella esquerra. Després es guareix la ferida.

Fa un forat a terra i planta l'orella. La rega.

Durant uns mesos no es mou d'allí, fins que surt la nova planta amb els seus fruits: set orelles petites.

Quan ja tenen la mida normal, les arrenca de la planta i se les cus en forma de cercle allí on tenia la primera.

Ara sí que podrà sentir perfectíssimament bé el soroll que fan les plantes quan creixen, el soroll del moviment del món.

Jesús Pacheco Julià

MICRORELATS D'OCTUBRE / MICRORRELATOS DE OCTUBRE (2)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria d'octubre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de octubre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Lazos

Ella convirtió el campanario de la iglesia en observatorio de mi infancia y adolescencia. Me seguía a todas partes, transmitiéndome seguridad. Conocía a mi familia, amigos, vecinos. Sabía de mis travesuras, las chicas que me molaban, el parque al que me gustaba ir. Yo sentía un cariño innato por ella. Permaneció en un discreto segundo plano durante todo mi desarrollo. Un mes de julio, coincidiendo con mi mayoría de edad, desapareció removiendo las nubes. Oculté nuestra relación a mis padres para que no sufrieran. Desde que me encontraron de recién nacido en la puerta de casa, se desvivieron por protegerme.

La verdad es que siempre he tenido el corazón dividido entre el cielo y la tierra. Llegué a querer a esa cigüeña, como a una madre.

Beatriz Carilla Egido

Zaragoza

El amante furtivo

Era muy atractivo, el mejor amante y estaba escribiendo un libro sobre sus vivencias. Se estaría unos días y luego partiría hacia Jerusalén. José ofreció al extranjero su hogar, y su esposa, María, su cuerpo. El extranjero no la repudió y yacieron juntos. Cuando se fue, a María, solo le dio tiempo a preguntarle su nombre. El extranjero le contestó que le llamaban Espíritu Santo.

Octavi Franch

Segur de Calafell (Tarragona)

El accidente

Aquel verano fue perfecto, hasta llegar a casa. Nuestra plaza de garaje estaba ocupada y nos extrañó. Subimos en el ascensor en silencio, a la expectativa y con algo de miedo. Juan quiso llamar a la policía pero le dije que esperara. En el rellano noté olor a comida casera. No nos dio tiempo a reaccionar cuando nos abrieron la puerta y nos recibieron efusivamente con un por fin habéis llegado, estaréis hambrientos. Les dijimos que aquella era nuestra casa, ellos, que ya lo sabían. No entendíamos nada. Eran muy serviciales, la mesa estaba llena de comida con una pinta espectacular, fue todo muy rápido. Los niños se pusieron a jugar entre ellos, tenían edades similares. Sus hijos alucinaron con la consola, como si fuera la primera vez que veían una. El matrimonio también era encantador, aunque el peinado de ella me pareció un poco antiguo. Supongo que nos embriagó el ambiente, y el vino, así que nos dejamos llevar. Desde entonces compartimos el espacio sin problemas. A veces me parece escuchar de nuevo la sirena, en su caso fue diferente, un escape de gas. Hoy creo que llegan los nuevos, pero esos aún no nos ven.

Beatriz Díaz Rodríguez

Barberà del Vallès (Barcelona)

La lámpara

Una tormenta tenaz demoró las calles. El lector llegó tarde al edificio, ansioso por retomar la novela. Subió las escaleras, como si recorriera por dentro el caparazón de un caracol. Una vez en su estudio, se sirvió una copa. El whisky lo espabilaba. Después, se sentó a orillas de la ventana y encendió la lámpara. Más allá del vidrio empañado, la ciudad se sumergía en una oscuridad turbulenta.

Abrió el libro donde estaba el señalador. Página 153. El capitán giraba desesperado el timón. La tormenta arreciaba. Podía sentir el viento rugiendo contra los acantilados, podía ver el barco a merced de las olas, a punto de zozobrar. Por fin, el capitán vislumbró la luz. A lo lejos, el faro, se dijo.

Sonó el timbre. El lector maldijo. ¿Quién a estas horas?, pensó. Dejó el libro abierto sobre el escritorio y caminó hasta la puerta. Apoyó inquieto el párpado contra la mirilla. Desde la penumbra del palier, lo miraba un hombre cóncavo, todo empapado, un hombre que de algún extraño modo le resultaba familiar.

–¿Qué necesita? –preguntó el lector.

–Agradecerle –respondió el capitán–, por encender la lámpara justo a tiempo.                                            

Marcelo Guillermo Coccino

Roldán (Argentina)

MICRORELATS D'OCTUBRE / MICRORRELATOS DE OCTUBRE (1)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria d'octubre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de octubre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Cohabitació

Primer, van deixar de fer l’amor. Sense cap motiu. Simplement van anar espaiant les relacions fins que van desaparèixer. No en van parlar mai, si més no amb paraules, però l’actitud, els gests, denotaven que a tots dos ja els estava bé.

Després, van començar a evitar-se, sense fer cap escena, tan sols modificant els horaris dels àpats i els hàbits generals d’utilització de la casa. No mostraven cap mena de ressentiment, tan sols una creixent i somorta indiferència.

Com a conseqüència inevitable, van deixar de parlar-se, ja que no n’hi havia cap necessitat. Alguna nota a la nevera era suficient. I així, a còpia de no veure’s, de no comunicar-se, en van convertir en dos autèntics desconeguts.

Fins que un matí van coincidir a la cuina a l’hora d’esmorzar. Es van quedar plantats l’un davant de l’altra i es van ullar de fit a fit, com cercant a la memòria de què els sonava aquell rostre vagament familiar.

Un d’ells, no importa qui, va deixar anar un hola amable i l’altre va preparar cafè. Entre frases cada cop més còmplices es va escolar el matí mentre les ombres del sol marcaven les hores. Al migdia, com si fos allò més natural, es van donar la mà i van pujar escales amunt.

Carles Castell Puig

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Hipnosi

L’hipnotitzador va demanar un voluntari. En Jesús, descregut de mena, va aixecar el braç. Ho va fer pel simple fet de demostrar-li a la seva xicota que allò era una enganyifa. Dit i fet. Va pujar a l’escenari, tot disposat a fer fracassar l’espectacle. L’hipnotitzador el va fer seure a una cadira i després va intentar fer-li creure que era una gallina, però ell es va mostrar impertèrrit i no es va moure en cap moment.

Veient que no se’n sortia, l’hipnotitzador es va donar per vençut i va preferir deixar-lo marxar. En Jesús va aixecar-se amb un somriure murri dibuixat a la cara. A mig camí, va recordar que les gallines no volaven i va caure sobre el pati de butaques, just a sobre de la mare de la seva xicota.

Robert Siscart Rodríguez

Sabadell (Barcelona)

La mosca

Últimament la meva parella viatja molt. Massa temps fora de casa i massa vols en solitari. N'estic farta. Des de fa dies no deixa de fregar-se amb humans de totes les espècies. No sé pas d´on li ve aquesta  vena zoofílica. Ja sé que molts amics i familiars ho fan però a mi, què vols que et digui, no m'agrada. Jo sóc més de quietud, de compartir: un carmelet desfet per aquí, una cacona per allà…

Està decidit. Avui mateix el faré fora de casa. Això sí, serà a les bones. No l'engegaré pas a la merda que encara ens hi  trobaríem.

Toni Mora Aldeguer

Barberà del Vallès (Barcelona)

*Man in a Bowler Hat de René Magritte, 1964.

Ocells

Tot va començar quan no feia ni vint minuts que havia sortit d'aquell edifici. L'individu que l'havia atès li havia dit que durant unes setmanes podia tenir sensacions inusuals. No va tardar en experimentar-les. Quan es dirigia a la cafeteria es va creuar amb el primer colom. En veure'l la resta del món es va aturar. El va trobar magnífic, senyorial, i no podia entendre com havia estat tant de temps sense adonar-se com de bonics eren aquells animals.

Més tard, va topar-se amb una dotzena d'aquells ocells. Va sentir un impuls molt fort d'anar cap a ells. Quan se'n va adonar, estava assegut a terra rodejat de coloms i la gent que passava el mirava com si no hi fos tot. En aquell moment va començar a posar-se nerviós, però quan es va espantar de debò va ser quan va fer cap a un terrat darrera d'un grup d'orenetes i es va posar a moure els braços com si pogués volar. Quan per fi va trobar forces per baixar al carrer va trucar al telèfon d'aquell individu:

−Bon dia. Sóc Jaume Subirats. Avui he estat a la seva consulta.

−Ah, vostè és el noi que he hipnotitzat per tractar el pànic als ocells?

−No, a mi m'ha tractat per deixar el tabac. I ara que hi penso, no he fumat en tot el dia.

Dolors Beltran Mateu

Mont-roig del Camp (Tarragona)

GUANYADORS OCTUBRE / GANADORES OCTUBRE (VIII EDICIÓ / EDICIÓN)

*Agustín Monsreal, guanyador / ganador del 

III Premio Iberoamericano de Minificción Juan José Arreola 2018.

Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'octubre de la VIII edició del Microconcurs són:

Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de octubre de la VIII edición del Microconcurso son:

CATEGORIA EN CATALÀ:

Vacances

Acaben els macarrons i canvien de carmanyola. De segon, carn arrebossada. Estan acostumats a usar coberts petits pels diferents viatges a la natura que sempre han fet. Aquest cop l’Andreu, el fill gran, es queixa.

-Mama, un altre cop el mateix?

-Sí, fill, ja saps que hi ha menjar que va millor que altre per portar a la motxilla a les excursions.

-Sí, però potser ja no cal, ni la carmanyola...

-Ni però ni res. Mira quin cim –afegeix ella assenyalant cap a la finestra.

Els dos nens es miren. L’Andreu agafa la mà de la mare:

-Mama, no ens cal estar en un refugi diferent cada dia, amb una vista bonica -S’acosta a la finestra i treu el pòster que ella hi havia enganxat

al matí-. 
-Encara que haguem anat als Alps amb el papa, a nosaltres ja ens està bé passar aquestes dues setmanes amb tu sense moure’ns de casa.

Al moment, el petit replica al seu germà:

-A mi sí que m'agraden les fotos! Que en tens més, mama?

M. Carme Marí

Castelldefels (Barcelona)

CATEGORÍA EN CASTELLANO:

Reencuentro

Los amantes apagan la luz. Ella se sienta en la cama, él se acuesta boca arriba. Casi de forma sincronizada, cierran los ojos. Empiezan a decirse algunas frases tímidas y a tocarse. Las respiraciones se aceleran y los gemidos son cada vez más fuertes. En la oscuridad del cuarto, cada uno puede sentir el cuerpo del otro de una forma que hacía mucho que no sentían. Él termina antes pero finge hasta que ella también acaba. Luego, se despiden y cuelgan.

Jorge Aguiar

Mendoza (Argentina)

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (124)

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Lop

Classificació 834.4"20"

Autor López Costero, Fermín

Títol La Soledad del farero y otras historias fulgurantes / Fermín López Costero

Publicació León : Leteo, DL 2009

Descripció física 107 p. ; 20 cm

Col·lecció Relojero de Banaguás ; 6

ISBN / ISSN 9788461365463

El traslado del cementerio

El alcalde sigue empeñado en cambiar la ubicación del cementerio. El muy imbécil insiste en que se trata de una promesa electoral. -¡Ya ves tu!-, y amparándose en no sé qué normativa, pretende sacar del casco urbano el sagrado recinto, situándolo en las afueras, en unos terrenos adquiridos a propósito, con dinero de la Diputación. para ello, nuestro regidor cuenta con el apoyo manifiesto de los propietarios de las fincas aledañas a la necrópolis actual, incluido Eumenio Moldes, portavoz de la oposición y enemigo declarado, que hasta hace poco no lo podía ver ni en pintura. Parece, pues, que mucha gente está frotándose las manos, intuyendo una más que probable y provechosa recalificación del suelo en toda la zona.

Pero lo grave para nuestros intereses es que al primer edil en este asunto se le ve más envalentonado de lo habitual, no sólo porque la opinión pública le es favorable, sino porque cuenta, incluso, con el beneplácito del obispado y de toda la oposición, tan combativa y crispante, sin embargo, en otras cuestiones menos trascendentes.

Está visto que tendremos que hacer con este alcalde lo mismo que con su ilustre predecesor. Luego, cuando este aquí, entre nosotros, seguro que cambia de parecer; como nos sucedió a muchos, al poco de ser enterrados.

Fermín López Costero

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura 80.8 Val
Classificació 80.8
Autora Valenzuela, Luisa
Títol Escritura y secreto / Luisa Valenzuela
Publicació Madrid : Fondo de Cultura Económica de España, 2003
Descripció física 173 p. ; 21 cm
Col·lecció Cuadernos de la Cátedra Alfonso Reyes del Tecnológico de Monterrey
ISBN / ISSN 9788437505343

NOVEMBRE: TALLER MICRORELATS D'HUMOR / NOVIEMBRE: TALLER MICRORRELATOS DE HUMOR

TALLER:

Descripció: 
"Taller de microrrelatos de humor".

TALLER DE DUES SESSIONS
Dijous 22 i Dijous 29 de novembre de 18 a 20:30 hores.
Lloc: Barberà del Vallès.
          Biblioteca Esteve Paluzie.
Docència: en castellà, a càrrec de Franco Chiaravalloti, escriptor i professor d'escriptura.
Aforament: 15 places.
Gratuït
Inscripcions: al telèfon 937186866, al correu electrònic lamicrobiblioteca@gmail.com o a la mateixa Biblioteca.

S'expedirà certificat d'assistència electrònic (mínim 80% d'assistència obligatòria).

Les places s'adjudicaran per ordre de sol·licitud.

*Fotografia de Kati Jauhiainen.

Franco Chiaravalloti (Buenos Aires, 1979) és Llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques per la Universidad de Morón (Argentina), va cursar el Professorat d'Anglès a Buenos Aires, cursos i seminaris d'edició i correcció d'estil al Gremi d'Editors i el Màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB.
Entre moltes ocupacions ha treballat com a publicista, responsable de comunicació, corrector d'estil, professor de castellà en una escola rural de Kènia i de professor d'escriptura a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès coordinant-ne també els cursos virtuals.
Ha publicat els llibres de contes "Como un cuentagotas que se presiona suave, muy suavemente" (Hijos del Hule, 2009) i "Esos de ahí fuera" (Talentura, 2015); el llibre d'estil "Libro de estilo" (Círculo de Lectores, 2007). Ha participat en vàries antologies de relats i ha exercit d'articulista en revistes literàries i de viatges.

(Programa del curs al final de l'entrada)

TALLER:

Descripción: 
"Taller de microrrelatos de humor"

TALLER DE DOS SESIONES
Jueves 22 y Jueves 29 de noviembre de 18 a 20:30 horas.
Lugar: Barberà del Vallès.
            Biblioteca Esteve Paluzie.
Docencia: en castellano, a cargo de Franco Chiaravalloti, escritor y profesor de escritura.
Aforo: 15 plazas.
Gratuïto
Inscripciones: llamando al teléfono 937186866, por correo electrónico: lamicrobiblioteca@gmail.com o en la misma Biblioteca.

Se expedirá certificado de asistencia electrónico (mínimo 80% de asistencia obligatoria).

Las plazas se adjudicarán por orden de solicitud.

Franco Chiaravalloti (Buenos Aires, 1979) es Licenciado en Publicidad y Relaciones Públicas por la Universidad de Morón (Argentina), cursó el Profesorado de Inglés en Buenos Aires, cursos y seminarios de edición y corrección de estilo en el Gremi d'Editors de Catalunya y el Máster en Teoría de la Literatura y Literatura Comparada en la Universitat de Barcelona.
Entre muchas ocupaciones ha trabajado como publicista, responsable de comunicación, corrector de estilo, profesor de castellano en una escuela rural de Kenia y de profeesor de escritura en la Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès coordinando también sus cursos virtuales.
Ha publicado los libros de cuentos Como un cuentagotas que se presiona suave, muy suavemente (Hijos del Hule, 2009) y Esos de ahí fuera (Talentura, 2015); el libro de estilo Libro de estilo (Círculo de Lectores, 2007). Ha participado en varias antologías de relatos y ha ejercido de articulista en revistas literarias y de viajes.

PROGRAMA DEL TALLER:

·  Rasgos básicos de la narrativa hiperbreve

·  Características esenciales del humor

·  Particularidades del microrrelato humorístico

· Variantes del humor: ironía, parodia, sátira, humor negro, humor 

   absurdo. Aplicación de estas modalidades en el microrrelato.

·  Rasgos esenciales del personaje humorístico

·  Diferencias entre el microrrelato humorístico y el chiste

Cada una de las dos clases consistirá en una exposición teórica del profesor (con ejemplos impresos y audiovisuales), y en la elaboración de textos por parte de los alumnos.

CRÒNICA: II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ

La II Jornada ARC del Microrelat en Català va engegar a primera hora el passat dissabte amb el Taller de Microcontologia a càrrec de l'escriptor, i especialista en el microconte, Joan Pinyol i Colom.

Taller exprés on es va condensar teoria i pràctica del gènere microrelat. Va faltar temps!

Un cop finalitzat el taller, l'escriptor Toni Sala Isern va realitzar la conferència "El procés creatiu". Va exposar en el fons que no hi ha normes en el procés creatiu, que el que hi impera és la llibertat. Va il·lustrar exemples i teories de Stephen King, Joan Maragall, Proust, Pla... Va remarcar que a escriure se n'aprèn llegint i que l'escriptura sempre és un diàleg, que qualsevol creació és un acte de comunicació.

I per concloure la franja de matí, Oriol Garcia Molsosa (lectura i clarinet) i Daniel Rubies (guitarra) van oferir el magnífic espectacle "Calders, clarinets i guitarres", basat en la lectura de microrelats de Pere Calders acompanyats de peces musicals, espectacle inaugurat a la jornada i al que augurem un llarg recorregut.

La jornada es va reiniciar a la tarda amb la presentació dels nous quatre títols de la col·lecció La Bona Confitura, dedicada al microrelat, de Témenos Edicions.

Marta Pérez Sierra va comentar la inspiració de la frase del metro de Londres -Mind the gap- amb el títol del seu llibre Compte amb el buit.

Mercè Bagaria Mellado va explicar que el seu llibre, Les vides del dia, bevia, en part, dels records infantils viscuts a la casa familiar del seu avi i la seva àvia a Horta (Barcelona) on hi regnava la màgia i l'oralitat.

Josep Ramon-Bach va presentar les seves Alteritats, 111 peces breus, igual que altres llibres publicats per ell, sempre amb 111 textos o poemes. El perquè? Perque casa seva és el número 111.

I Jordi Masó Rahola, alma mater de la col·lecció, va argumentar els perquès de la reedició de la seva primera obra (inicialment autopublicada) Els reptes de Vladimir, ara revisada.

Tot seguit l'actor Pep Garcia-Pascual va realitzar una lectura dramatitzada de contes i microrelats del llibre El club dels homes amb bigoti de Ramon Pardina, utilitzant per la lectura d'un dels contes el dinosaure de La Microbiblioteca.

*Ferran Planell, president de l'ARC, presentant el llibre Virtuts, 

recull del VIII Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio.

I la jornada va finalitzar amb el lliurament de premis de la VIII edició del Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio i engegant el proper novembre la que serà ja la IX edició del concurs, dedicat aquest any a la temàtica de les arts.

Moltes gràcies a totes les persones assistents, professionals, a l'Associació de Relataires en Català i a l'Ajuntament de Barberà del Vallès per fer-la possible.

(Més imatges de la Jornada al final de l'entrada)

La II Jornada ARC del Microrrelato en Catalán empezó a primera hora el pasado sábado con el "Taller de Microcontologia" a cargo del escritor, y especialista en el microcuento, Joan Pinyol i Colom.

Taller exprés donde se condensó teoría y práctica del género microrrelato. ¡Faltó tiempo!

Una vez finalizado el taller, el escritor Toni Sala Isern realizó la conferencia "El procés creatiu". Expuso que en el fondo no existen normas en el proceso creativo, que lo que impera es la libertad. Ilustró con ejemplos y teorías de Stephen King, Joan Maragall, Proust, Pla... Y remarcó que a escribir se aprende leyendo y que la escritura siempre es un diálogo, que cualquier creación es un acto de comunicación.

Y para concluir la mañana, Oriol Garcia Molsosa (lectura y clarinete) y Daniel Rubies (guitarra) ofrecieron el magnífico espectáculo "Calders, clarinets i guitarres", basado en la lectura de microrrelatos de Pere Calders acompañados de piezas musicales, espectáculo que se inauguraba en la jornada y al que auguramos un largo recorrido.

La jornada se reinició por la tarde con la presentación de los nuevos cuatro títulos de la colección La Bona Confitura, dedicada al microrrelato, de Témenos Edicions.

Marta Pérez Sierra comentó la inspiración de la frase del metro de Londres -Mind the gap- con el títol de su libro "Compte amb el buit".

Mercè Bagaria Mellado explicó que su libro, "Les vides del dia", bevía, en parte, de los recuerdos infantiles vividos en la casa familiar de su abuelo y su abuela en Horta (Barcelona) donde reinava la magia y la oralidad.

Josep Ramon-Bach presentó sus "Alteritats", 111 piezas breves, igual que en otros libros publicados por él, siempre con 111 textos o poemas. ¿El porqué? Porque su casa es el número 111.

Y Jordi Masó Rahola, alma mater de la colección, argumentó los porqués de la reedición de su primera obra (inicialmente autopublicada) "Els reptes de Vladimir", ahora revisada.

Acto seguido el actor Pep Garcia-Pascual realizó una lectura dramatizada de cuentos y microrrelatos del libro "El club dels homes amb bigoti" de Ramon Pardina, utilizando para la lectura de uno de los cuentos el dinosaurio de La Microbiblioteca.

Y la jornada finalizó con la entrega de premios de la VIII edición del "Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio" y empezando el próximo noviembre la que será ya la IX edición del concurso, dedicado este año a la temática de las artes.

Muchas gracias a todas las personas asistentes, profesionales, a la Associació de Relataires en Català y al Ayuntamiento de Barberà del Vallès por hacerla posible.