dimarts, 21 de març de 2017

PRESENTACIÓ COL·LECCIÓ MICROSAURIOS / PRESENTACIÓN COLECCIÓN MICROSAURIOS









Aquest divendres 24 a les 19:30 a la Biblioteca Esteve Paluzie es reuniran els cinc escriptors i escriptores que componen fins a l'actualitat el fons dedicat al microrelat de l'editorial Enkuadres Ediciones.

La novella editorial a apostat fort pel gènere creant una col·lecció específica de microrelat anomenada Microsaurio.

Kike Parra Veïnat (Alzira), Víctor Lorenzo Cinca (Balaguer), Ana Vidal Pérez de la Ossa (Sta. Cruz de Tenerife), David Vivancos Allepuz (Barcelona) i Elena Casero Viana (València) presentaran i llegiran els seus respectius microrelats inclosos als llibres publicats a l'editorial.

Us esperem a La Microbiblioteca.

Biblioteca Esteve Paluzie
Pl. Constitució s/n (Barberà del V.)
Sala Salvador Allende
19:30 hores
Entrada lliure (aforament limitat)









Este viernes 24 a las 19:30 en la Biblioteca Esteve Paluzie se reuniran los cinco escritores y escritoras que componen hasta hoy el fondo dedicado al microrrelato de la editorial Enkuadres Ediciones.

La joven editorial a apostado fuerte por el género creando una colección específica de microrrelato bautizada como Microsaurio.

Kike Parra Veïnat (Alzira), Víctor Lorenzo Cinca (Balaguer), Ana Vidal Pérez de la Ossa (Sta. Cruz de Tenerife), David Vivancos Allepuz (Barcelona) y Elena Casero Viana (Valencia) presentarán y leerán sus respectivos microrrelatos incluïdos en los libros publicados en la editorial.

Os esperamos en La Microbiblioteca.

Biblioteca Esteve Paluzie
Plaza Constitución s/n (Barberá del V.)
Sala Salvador Allende
19:30 horas
Entrada libre (aforo limitado).

dimarts, 14 de març de 2017

MICRORELATS DE FEBRER / MICRORRELATOS DE FEBRERO (2)



Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de febrer.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.





Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de febrero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.











Se precisa vidente

—Llamaba por lo del anuncio que publicaréis mañana.

Francesc Barberá Pascual
Algemesí (Valencia)









Chichén Itzá

Con el cuchillo de pedernal el sacerdote maya abrió la caja torácica y extrajo el corazón todavía palpitante. Apartó de una patada el cuerpo ya sin vida que se precipitó por la escalinata de la pirámide entre atronadores aplausos de los turistas. Por fin se habían deshecho del pesado del grupo.

Raúl Garcés Redondo
Zaragoza









Gallina vieja hace buen caldo

Y así pudimos paliar el hambre de los niños. Aunque tan solo fuera durante unos pocos días y a costa de prescindir, para siempre, de las historias que le gustaba contarles cada noche delante de este mismo fuego.

David Vivancos Allepuz
Barcelona










El Muro

Desde lo alto del Muro observo el cielo. Uno de esos pájaros tan raros sobrevuela el llano Infinito. Si aguzo la mirada puedo distinguir, en la lejanía, hombres que lo atraviesan, cual hormigas, en carruajes extraños. Pasan de largo, sin acercarse siquiera. El Muro los ahuyenta, como el fuego a las alimañas. Lo levantaron los antepasados de nuestros antepasados por obra y gracia del Señor, en el año uno de nuestra era, para protegernos de las tribus de las montañas y los bárbaros del este.
Tardaron décadas en construirlo. Todos sabemos sus medidas. Quince cuadernas de alto –el equivalente a cien hombres adultos– por tres de ancho. Las aprendimos de pequeños, como aprendimos sus límites: “Al norte, con las montañas Nevadas; al sur, con el río Azul; al oeste, con el llano Infinito; y al este, con la tierra de la Peste”, recitábamos en la escuela. Dentro del Muro tenemos todo lo que necesitamos: campos de trigo y maíz, caza en abundancia, bosques y canteras. Nadie jamás osó atacarnos. Pero esos pájaros insólitos. Vuelan tan alto que ni nuestro mejor arquero podría alcanzarlos con sus flechas. Hace tiempo que los veo. Dejan un rastro de humo blanco en el cielo que me inquieta.

Ernesto Ortega Garrido
Madrid









Adversarios

Al principio era un regate en toda regla para no tocarnos ni un pelo cuando nos cruzábamos en el pasillo que va a la cafetería. Con el tiempo, fue más un juego entre los dos, aunque nunca lo hubiéramos reconocido ni en público ni en privado. Tampoco quería ponerle nombre al abatimiento con que ahora hago el mismo recorrido sin encontrarme contigo, desde que te desplomaste sobre la moqueta. No echo de menos tu mirada de triunfo cuando no prosperaba una proposición de ley de mi grupo parlamentario, tampoco los dardos envenenados que me lanzabas desde un micrófono; eso formaba parte de lo común. Era distancia.
Te he traído un ramo de calas. Me he molestado en sonsacar a uno de los tuyos y sé que te gustan. Echo de menos los amagos y los perdones cada vez que se rozaban ligeramente nuestras chaquetas. Eso era único, íntimo, personal y nuestro. Quiero que vuelvas. Y de esto, ni una palabra cuando salgas, que saldrás, de ésta.

Lola Sanabria García
Madrid

dissabte, 11 de març de 2017

MICRORELATS DE FEBRER / MICRORRELATOS DE FEBRERO (1)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de febrer.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.





Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de febrero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.









El mètode

Fa una setmana li van parlar del mètode japonès que ha revolucionat l’ordre a les cases de mig món. Engrescada, atès que sempre ha viscut en el caos, comença a llençar tot allò que no la fa feliç seguint l’ordre establert: roba, parament de la llar, papers, llibres, objectes de record... Les bosses amb tot el que rebutja s’acumulen al menjador, però amb cada categoria que finalitza sent que encara li falta alguna cosa més. Emprenedora, decideix ampliar el mètode a la seva realitat. Quan a la nit baixa les darreres bosses al contenidor, se sent orgullosa de la tasca realitzada i puja al seu apartament net, endreçat i tranquil. Mentrestant, al carrer, el crits esfereïdors d’alguns familiars indesitjables queden esmorteïts pel dur plàstic de les bosses que ha triat per desfer-se, una última vegada, del que no la feia feliç.

Judith Priay
Barberà del Vallés (Barcelona)








*Fotografia de Jordi Peró Enjaume.



El secret de la ratafia

La humanitat té diversos secrets que encara no han estat mai resolts: l’assassinat de Kennedy, el Triangle de les Bermudes, els arxius del Vaticà… però segurament el més ben guardat és la recepta de la ratafia de la família Alzina-Sureda. Tothom té la seva pròpia manera de fer, però la seva té aquella màgia del canvi de color en què, de forma poètica, la ratafia es torna més transparent en temps de primavera, com si les herbes que la componen recordessin que han de florir. L’esma amb què han protegit el secret encara l’ha mitificat més.
Se’ls ha seguit pel bosc amb detectius disfressats d’agents rurals, s’han pactat casaments per infiltrar nores espies i s’ha intentat subornar-los de mil maneres... però els Alzina-Sureda són inescrutables.
Hom afirma que són cinquanta-dues les herbes que usen; altres diuen que la clau rau en l’ús del saüc exposat a ones hertzianes atabalades; uns tercers diuen que són els dies que resta exposada a sol i a serena; i molts, molts, creuen que han pactat amb el diable. I la família què hi diu? Doncs la família tira pilotes fora:  “Nou verda i deu ingredients més". Quina ràbia fan, oi?

Guifré Miquel i Fageda
Barcelona








La teràpia

L'Anna havia llegit que al Japó hi havia establiments en els quals es podien comprar objectes i trencar-los per canalitzar emocions negatives. I el cert era que, després de la separació, tenia molts sentiments que no sabia com gestionar. Per desgràcia, Reus no era Tòquio, així que hagué de posar-hi imaginació.
Es mirà un gerro de la sala d'estar. Dubtà alguns segons. Finalment, plena de fe en la teràpia, l'alçà amb ambdues mans i l'estavellà contra el terra.
Mentre la porcellana esdevenia una munió de bocins, sentí com un pes interior se li començava a desnuar. Així que donà una ullada al seu voltant, localitzà una làmpada de peu que mai li havia agradat, hi apropà un palmell ben obert i, sense contemplacions, li propinà una manotada.
Se sentí tan bé que provà sort amb un centre de taula. L'alliberament que li proporcionà aquell acte de destrucció feu que ja no tingués aturador. Plats i gots de la vaixella, quadres amb els seus marcs, testos amb plantes. El televisor. Tot a miques.
Mentre sortia per la porta d'entrada amb el rostre il•luminat per un somriure catàrtic, pensà que havia sigut un gran encert quedar-se amb una còpia de les claus del pis del seu ex.

Ariadna Herrero i Molina
Les Franqueses del Vallès (Barcelona)






*Clara Paget com a Anne Bonny a Black Sails.


Anne Bonny

Rackham s’adreça a l’única casa de l'illa. El primer any, recorda, va manipular llargament la brúixola abans d'acceptar que era a l’habitatge que els portava el mapa. Va empentar la dona i va ordenar als seus que excavessin l'habitació, just on indicava la creu del mapa. Una ovella va pagar, a fora, la decepció.
Un any després la dona, que els esperava, els va oferir una copeta del celler habilitat en aquell forat. Rackham va paladejar el vi aspre mentre se la mirava i va indicar la cuina als pirates. Però el trespol de la cuina, com el de l’habitació, no amagava més que terra i roca.
Passats deu anys de forats inútils, al cap del temps, un estrany propòsit ha pres forma en la seva ment i l’ha fet venir sol. Per això, quan de lluny veu finestres que peten i la teulada enfonsada, la sang se li glaça. Corre, aterra la porta, ignora la pols, colpeja fantasmes. I, dintre la casa abandonada, Rackham plora per no haver entès molt abans, al llarg d’aquells deu anys, que era ella el tresor que indicava el mapa.
Fuig no sap on. Només sap que amagarà el mapa en qualsevol biblioteca perquè un altre lector sàpiga interpretar-lo a temps --i no com ell, el més idiota dels pirates.

Joan Rebagliato Nadal
Calella (Barcelona)









Llarg camí

El pagès de pell torrada nota el tacte de suor al coixí. Ha lluitat tants anys contra el fantasma, que li sap greu deixar-se endur. Finalment però, acluca els ulls. Cau avall, per un forat profund. L’olor de terra acabada de llaurar l’embolcalla. Gotes de rosada sobre uns pàmpols li mullen la cara. Llum, veu llum. Una escletxa que s’acosta, s’escolten veus. Lentament surt de la foscor i amb la vista borrosa s’observa, va nu. Algú l’agafa, s’ofega. Enyora el suau xiuxiueig de la vinya i plora amb gran desconsol. S’intenta eixugar les llàgrimes, però no en troba, i llavors s’adona de la seva petita mà. Una dona suada i exhausta l’observa.

Maria Figueras Tutusaus
Sant Vicenç de Calders (Barcelona)

dijous, 9 de març de 2017

GUANYADORS DE FEBRER / GANADORES DE FEBRERO (VI EDICIÓ / EDICIÓN)






*Jenn Díaz, Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions 2016 
per / por Vida familiar (Proa, 2017).






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de febrer de la VI edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de febrero de la VI edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:






Rubik

Les cinc copes de cervesa estan mig buides sobre la taula i el grup de pares espera distesament la sortida de l’entrenament dels fills. A fora no s’hi pot estar, fa un fred que glaça la sang, però l’escalfor del bar del Casal acompanya les tardes fosques d’hivern de cada divendres. S’han fet amics. En Jaume té amics. I té fills, almenys un, que ara l’espera i demà farà 12 anys. Com una espia des de la taula del costat, sento a dir que més tard anirà a comprar-li un cub Rubik. Arronsa les espatlles com dient si serà assertiu amb el regal, i tots els homes riuen divertits. 
- Mai vaig saber-lo fer i ara amb els tutorials de Youtube, els fan amb els ulls tancats!- comenta un.
I li respon amb un somriure còmplice, un arqueig de llavis bonic. Molt bonic. És guapo, atractiu, les canes l’afavoreixen. El veig feliç i me n’alegro. Estic a punt d’aixecar-me, sortir de l’amagatall i abraçar-lo fort.
Un trist record m’arriba com una pessigada dolorosa de quan en Jaume era com el seu fill i no tenia tutorials que el servissin per unificar els colors del Rubik, quan ningú de la classe no s’atrevia ni a tocar-lo i es devia sentir com una peça del cub desubicada, sense grup.

Elena Rovira i Pérez
Barcelona







CATEGORÍA EN CASTELLANO:




*Four soldiers
Il·lustració / Ilustración de Kelly Swann.



Coraje

El joven sargento, kalashnikov en mano, ordena al grupo que se siente en el barrizal del patio y lanza una sola pregunta. Quién ha sido. De inmediato todos bajan la mirada, aterrados, cómplices. El sargento repite con fuerza las tres palabras, alargando la pausa entre ellas. En los focos de las torres de vigilancia puede verse cómo cae una lluvia fina y persistente. Uno de los detenidos se levanta despacio mientras busca la mirada de quien sujeta el arma. La mantiene fija, y sólo la aparta para observar la mano que se desliza para quitar el seguro, la culata de madera que se apoya en el hombro, el ojo izquierdo que se cierra en una mueca. Antes de que el dedo presione el gatillo otro preso del grupo se levanta. El sargento, extrañado, baja ligeramente el arma y la dirige hacia él. Y entonces se levanta otro, y otro, y otro más, hasta que al fin, todo el grupo, en pie, desafía con la mirada al sargento. Incapaz de soportar el peso de tantos pares de ojos, dispara una sola vez.

Víctor Lorenzo Cinca
Balaguer (Lleida)


dimarts, 7 de març de 2017

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (78)






Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                 N Ald
Classificació            834B.40"19"
Autor                       Aldán, Edilberto
Títol                        Fulgores breves de largo insomnio / por Edilberto Aldán
Publicació                México : Ficticia, 2013
Descripció física      81 p. ; 21 cm
Col·lecció                Premio de cuento corto Agustín Monsreal
ISBN / ISSN            9786077693765
Matèria                    Microrelats









Víspera

El sueño ha sido preciso, las imágenes contundentes, no hay posibilidad de error al interpretarlo.
Despiertas junto a ella, aprietas los párpados porque no escuchas su aliento, sabes lo que hiciste durante la pesadilla.

Edilberto Adán











Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                 N Mon
Classificació            834B.40"19"
Autor                       Monsreal, Agustín
Títol                        Los Hermanos menores de los pigmeos / por Agustín Monsreal
Publicació                México : Ficticia, 2004
Descripció física      253 p. ; 21 cm
Col·lecció                Biblioteca de cuento Anís del Mono ; 19
ISBN / ISSN            9789685382304
Matèria                    Microrelats










Actor de sueños

A la hora del crepúsculo el niño dice a sus padres, con un acento casi místico, que conversará con Dios esa noche. Cuando se va a dormir, sus padres lo acechan a través de una rendija y descubren, más con misericordia que con asombro, que efectivamente lo hace.
Antes del alba lo despiertan (han pasado las horas en impaciente devoción) y pretenden comentar con él los pormenores de la plática; sin embargo el niño los mira igual que a seres dudosos y con cierto atisbo de lástima, pensando que a los padres (como afirman por ahí) no debe uno juzgarlos sino tratar de comprenderlos: son tan ingenuos que se creen cualquier tontería que uno les dice, los pobres.

Agustín Monsreal




dissabte, 25 de febrer de 2017

MICROENCICLOPEDIA DEDICADA!







Tota biblioteca que es preï ha de tenir en el seu fons, com a mínim!, una enciclopèdia. Doncs la Microbiblioteca ja té la seva Microenciclopèdia, i a més il·lustrada i a més temàtica, de l'amor i el desamor i encara més, dedicada!


Moltes gràcies a Ernesto Ortega, Nacho Gallego i a Mariano Zurdo de Talentura pel donatiu i la dedicatòria.








*Ernesto Ortega.



Ernesto Ortega Garrido (Calahorra, 1971) és redactor publicitari i escriptor. Ha publicat el llibre de relats "La dictadura del amor" (LCK15, 2012), el de microrelats "Microenciclopedia ilustrada del amor y el desamor" (Il·lustracions de Nacho Gallego. Talentura, 2016) i els seus textos han estat recollits en numeroses antologies, entre elles "Despojos del Rec: microrrelatos ilustrados" (Bombín Rojo, 2013); "Deantología: la logia del microrrelato" (Talentura, 2013. Edició de R. Alonso i M. Espada) i "Ballenas en hormigueros: Antología hispanoamericana de minificción" (Ojo de pez, 2014).

Guanyador i finalista de molts premis i certàmens del gènere microrelat, crea i manté el blog La toalla del boxeador.



Nacho Gallego (Madrid, 1978) és creatiu publicitari, dissenyador i il·lustrador i va completar la seva formació acadèmica amb la Llicenciatura d'Història de l'Art.
A cavall entre el llenguatge pictòric i el disseny, la seva obra més recent s'acosta a la poesia visual.
"Microenciclopedia ilustrada del amor y el desamor" és el seu primer llibre conjunt amb Ernesto Ortega.








*Il·lustració de Nacho Gallego.



Rewind

Me pareció que se volvía a aburrir con mi conversación, así que rebobiné otra vez atsah le otnemom ne euq aíbah odartne ne le rab y odot le odnum óivlov erbos sus sosap.

<< Hola, ¿no nos hemos visto antes? >>, le dije de nuevo con aire decidido. Esta vez me la ligo, fijo.

Ernesto Ortega








Toda biblioteca que se precie debe tener en su fondo, ¡como mínimo!, una enciclopedia. Pues la Microbiblioteca ya tiene su Microenciclopedia, y además ilustrada y además temática, sobre el amor y el desamor, y aún más, ¡dedicada!


Muchas gracias a Ernesto OrtegaNacho Gallego y a Mariano Zurdo de Talentura por el donativo y la dedicatoria.







*Nacho Gallego.


Ernesto Ortega Garrido (Calahorra, 1971) es redactor publicitario y escritor. Ha publicado el libro de relatos La dictadura del amor (LCK15, 2012), el de microrrelatos Microenciclopedia ilustrada del amor y el desamor (Ilustraciones de Nacho Gallego. Talentura, 2016) y sus textos han sido incluidos en numerosas antologías, entre ellas Despojos del Rec: microrrelatos ilustrados (Bombín Rojo, 2013); Deantología: la logia del microrrelato (Talentura, 2013. Edición de R. Alonso y M. Espada) y Ballenas en hormigueros: Antología hispanoamericana de minificción (Ojo de pez, 2014).

Ganador y finalista de muchos premios y certámenes del género microrrelato, crea y mantiene el blog La toalla del boxeador.



Nacho Gallego (Madrid, 1978) es creativo publicitario, diseñador e ilustrador y completó la su formación académica con la Licenciatura de Historia del Arte.
A caballo entre el lenguaje pictórico y el diseño, su obra más reciente se acerca a la poesía visual.
Microenciclopedia ilustrada del amor y el desamor es su primer libro conjunto con Ernesto Ortega.





*Ilustración de Nacho Gallego.



Echar raíces

Como mi novio no quería que nos fuésemos a vivir juntos, decidí plantarlo. Lo hice cuando llegó la primavera, en la parte de atrás del jardín, para que le diese el sol de tarde. Cada mañana lo riego y le pongo música en la radio. De vez en cuando le podo la barba y los pelillos que le asoman por la nariz. Ya ha echado raíces. Ayer por fin, le brotaron las primera flores.

Ernesto Ortega






Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                N Ort
Classificació           834.40"20"
Autor                      Ortega, Ernesto
Títol                        Microenciclopedia ilustrada del amor 
                                y el desamor / 
                                escrita por Ernesto Ortega ; 
                                ilustrada por Nacho Gallego
Publicació               Madrid : Talentura, 2016
Descripció física     169 p. : il. ; 21 cm
Col·lecció                Mezclatura ; 50+6
ISBN / ISSN            9788494411960
Matèria                    Microrelats

dimecres, 22 de febrer de 2017

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (77)






Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                   N Sol
Classificació              833.4"20"
Autor                         Solsona Margarit, Elisenda
Títol                          Cirurgies / Elisenda Solsona Margarit
Publicació                  Argentona : Voliana, 2016
Descripció física        88 p. ; 21 cm
Col·lecció                  Voliac ; 24
ISBN / ISSN              9788494425868
Matèria                      Microrelats








Finestres

Al cap d'un quart d'hora d'haver trucat, ha arribat la ambulància.
Ha derrapat i ha aparcat al jardí.
(Totes les flors trepitjades)
Han pujat corrents per les escales mentre es posaven els guants.
Els hem explicat com havia ocorregut tot i han aixecat amb una pinça quirúrgica la persiana i han examinat si la pupil·la de la nostra habitació es dilatava o es contreia.
No ens cal diagnòstic: nosaltres ja fa temps que intuïm que la casa ha deixat de respirar.
És estiu i cada dia hi fa més fred.

Elisenda Solsona Margarit










Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                    80.8 Gra
Classificació               80.8
Autor                          Grau, Isidre
Títol                            L'Arquitectura del conte / Isidre Grau
Publicació                   [Barcelona] : Godall, 2016
Descripció física         191 p. ; 21 cm
Col·lecció                   Elaía ; 4
ISBN / ISSN               9788494509445
Matèria                       Conte Tècnica



divendres, 17 de febrer de 2017

QUIMERA 399, DAVID VIVANCOS










Dins la secció "Los pescadores de perlas" del número 399 de la revista Quimera podem llegir els microrelats inèdits de David Vivancos (Barcelona, 1970), llicenciat en Geografia i Història i en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona, institució on treballa de bibliotecari.
Escriptor i jugador d'escacs, ha publicat els llibres de relats i microrelats "Mate en 30" (Ajuntament de Barcelona, 2004); "Cruentos ejemplares y otras minificciones" (Seleer, 2012); "Muy curiosas y notables fábulas para instrucción de jóvenes hipopótamos" (Las Puertas del Hacedor, 2014); "Las jugadas intermedias" (IDC, 2015); "Producto interior muy bruto" (Enkuadres, 2016); i el llibre Història del Club d'Escacs de Sant Martí (Ajuntament de Barcelona, 2005).
L'any 2013 va guanyar la II edició del concurs de La Microbiblioteca en la categoria en castellà.





Ja hi ha disponible el nou número de la revista per consultar a sala a la Biblioteca Esteve Paluzie.








*David Vivancos Allepuz.


Dentro de la sección Los pescadores de perlas del número 399 de la revista Quimera podemos leer los microrrelatos inéditos de 
David Vivancos (Barcelona, 1970), licenciado en Geografía e Historia y en Biblioteconomía y Documentación por la Universitat de Barcelona, institución donde trabaja de bibliotecario.
Escritor y jugador de ajedrez, ha publicado los libros de relatos y microrrelatos Mate en 30 (Ajuntament de Barcelona, 2004); Cruentos ejemplares y otras minificciones (Seleer, 2012); Muy curiosas y notables fábulas para instrucción de jóvenes hipopótamos (Las Puertas del Hacedor, 2014); Las jugadas intermedias (IDC, 2015); Producto interior muy bruto (Enkuadres, 2016); y el libro "Història del Club d'Escacs de Sant Martí" (Ajuntament de Barcelona, 2005).
El año 2013 ganó la II edición del concurs de La Microbiblioteca en la categoría en castellano.



Ya hay disponible el nuevo número de la revista para consulta en sala en la Biblioteca Esteve Paluzie.








*Dulcinea del Toboso, de Charles Robert Leslie (1839).




Aldonza

Interceda, señor cura. Interceda por el bien de todos, maese barbero. Saben hasta qué punto han llegado sus demenciales alucinaciones. Un secarral con cuatro cardos requemados se convierte a sus ojos, enfebrecidos por tanta locura diabólica, en el más bello jardín de un palacio imaginario. Vergeles delirantes al margen, pretende que los demás veamos delegaciones de príncipes de reinos remotos donde no hay más que piara de lustrosos gorrinos. Las hoces son vihuelas; las horcas, arpas y diferentes instrumentos maravillosos cuyos nombres desconozco, como el de todas esas músicas cortesanas que se describen en los Amadises y en los Tirantes que con fervor devora. Les ruego encarecidamente que pongan fin a los padecimientos a los cuales esa desquiciada hija de mil padres, esa bellaca Aldonza a quien el Diablo confunda, tiene sometido a este pobre Alonso Quijano, hidalgo conocido de tanto tiempo por vuesas mercedes, que no es caballero andante ni señor de dama alguna, ni a ello aspira, y que únicamente ansía, al hallarse cercano el fin de sus días, vivir en paz y como buen cristiano lo poco que le queda en este mundo antes de reunirse, de forma definitiva, con su Creador.

David Vivancos Allepuz



Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                   R 80 Qui
Classificació              80(05)
Títol                          Quimera : revista de literatura
Publicació                 Mataró : Ediciones de Intervención Cultural, 1980-
Periodicitat                Mensual
Descripció física        Il. ; 28 cm
Descripció física        N. 1 (nov. 1980)-
ISBN / ISSN              0211-3325
Matèria                      Literatura Revistes