dimarts, 24 de novembre de 2020

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (178)

 





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Ath
Classificació 834.4"20"
Títol Athnecdotario incoherente. Vol. I : microrrelatos
Edició Primera edición en papel
Publicació Olías del Rey, Toledo : James Crawford Publishing, septiembre 2016
Descripció física 49 pàgines ; 22 cm
ISBN / ISSN 9781537352862
Matèria Microrelats










Fitxa bibliogràfica

Signatura N Con
Classificació 834.40"20"
Autor Concurso Internacional de Microrrelatos Fuente de Creación  (1r : 2015)
Títol I Concurso Internacional de Microrrelatos Fuente de Creación
Publicació Cuponeta Ediciones, [2015]
Descripció física 86 pàgines no numerades ; 20 cm
ISBN / ISSN 9781516842827
Matèria Microrelats
Matèria Certàmens literaris
Títol secundari Primer Concurso Internacional de Microrrelatos Fuente de Creación










Fitxa bibliogràfica

Signatura N Plu
Classificació 834.40"20"
Títol Pluma, tinta y papel. III
Publicació Madrid : Diversidad Literaria, [2015]
Descripció física 240 pàgines ; 23 cm 
ISBN / ISSN 9788494356254
Matèria Microrelats






dijous, 19 de novembre de 2020

ENVEUALTA: AUDIOMICROS X EDICIÓ /X EDICIÓN (OCTUBRE)

 




*EnVeuAlta.




Publiquem els audiomicrorelats dels guanyadors de la convocatòria del mes d'octubre a càrrec d'EnVeuAlta amb les locucions en català de Miquel Llobera i  en castellà de Maribel Gutiérrez.


Els podeu escoltar conjuntament amb altres magnífics enregistraments a www.enveualta.cat i també a https://soundcloud.com/enveualtacat.




  
Publicamos los audiomicrorrelatos de los ganadores de la convocatoria del mes de octubre a cargo de EnVeuAlta con las locuciones en catalán de Miquel Llobera y en castellano de Maribel Gutiérrez.



Los podéis escuchar conjuntamente con otras magníficas grabaciones en www.enveualta.cat y también en https://soundcloud.com/enveualtacat.









Desgràcies, de Jordi Masó Rahola:







21 gramos, de Rosa Martínez Famelgo:


dimarts, 17 de novembre de 2020

MICRORELATS D'OCTUBRE / MICRORRELATOS DE OCTUBRE (2)

 


Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria d'octubre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de octubre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.




Tornaviaje

Lo peor no era el hambre, sino los desvaríos de la tripulación. El navegante Andrés de Urdaneta buscaba una ruta de retorno a Nueva España desde Filipinas. Sabía que, tras cinco meses de navegación, el cansancio y el escorbuto castigaban tanto como el azote de las tormentas. Las alucinaciones eran frecuentes: dragones, sirenas y monstruos de todas las especies amenazaban el navío, trepaban por los mástiles, se enquistaban en los cerebros y lanzaban a las profundidades a los marineros. Una espiral de locura impregnaba el barco. Sin embargo, Urdaneta sentía que el éxito estaba cerca. Habían enfilado la corriente que los empujaba en buena dirección y, si sus cálculos eran correctos, restaba poco para divisar la costa. Confirmó su previsión al oír el grito de avistamiento del vigía. En lontananza, apuntando con sus cañones, el acorazado Iowa de los Estados Unidos de América, requería por los altavoces la identidad del navío.

Antonio Javier Álvarez Linares

Sevilla

 





Conflicto

El profesor del taller literario le dijo que el inicio estaba bien, pero que la historia decaía pasado el primer capítulo. Necesitaba darles más carácter a los protagonistas e introducir un conflicto. Le hizo caso. Imaginó una serpiente, que convencería a Eva de que comiera el fruto del árbol prohibido.

Plácido Romero Sanjuán

Mancha Real (Jaén)







Recuerdos de mi niñez

Siempre era como cada año, una fecha anhelada. Me levantaba contenta, porque ese día siempre estrenaba ropa, zapatos, o chaqueta, que al ser comienzo de otoño, ya era de manga larga. Ese día era muy importante para mí, y para mis dos hermanas mayores. Lucíamos nuestras mejores galas, y subidas en el coche de mi padre, llevaba sobre mi regazo, un hermoso centro de flores, frescas y coloreadas, cuyos olores me acompañaban todo el viaje. Entrabamos en el campo santo felices, aunque pusiésemos cara de tristeza, por lo que pudiera pensar la familia, que en ocasiones encontrábamos allí. Frente a su foto, rezábamos un padre nuestro, y un avemaría. También tirábamos besos al aire, con la esperanza de que a “Ella”, alguno le llegara. Nos llenaba de gozo, hasta el año siguiente. 

Maria Teresa Puga Requena

Barberà del Vallès (Barcelona)

 

 





Que cada palo aguante su vela

Cada mañana, al ir a trabajar, me encuentro en el ascensor con el niño que fui. A veces tengo la tentación de advertirle de todos los suspensos, decepciones amorosas y fracasos laborales que lo esperan, pero si lo hiciese, él tendría en la vida mucha más suerte de la que yo he tenido, y eso no me parece justo, sobre todo porque al regresar por la noche siempre me encuentro en el ascensor con el anciano que seré, y ese maldito viejo nunca me cuenta nada de lo que me aguarda en el futuro.

Raúl Clavero Blázquez

Madrid

 






Ensaimadas

Debería existir una norma no escrita que permitiera reservar para el invierno el negro en los duelos. Pero en un pueblo a todos rendimos cuentas y a nadie explicamos la verdad. Hoy es la cita con el notario y decido salir con tiempo de casa. Coincido en la sala de espera con el chico que regenta la panadería. Me sonríe y, por inercia, le devuelvo la sonrisa. Tiene una curiosa manera de apartarse el flequillo de los ojos. A mi marido le encantaba ir los domingos a su panadería y comprar ensaimadas. Nos sentábamos en el jardín y yo con mi café americano, él con su té con leche; yo quitando el azúcar a las ensaimadas, él riéndose por esa manía mía, pasábamos la mañana –sin hablar de lo que realmente importaba–. Si la vida no quiso darme hijos, yo no quería azúcar. Cuando la secretaria dice el nombre de mi marido, ambos nos levantamos. Ese flequillo… Salimos de allí también juntos. Insiste en invitarme a tomar un café y charlar; sabe que me gusta americano. Terminamos pidiendo unas ensaimadas y hablamos tanto que incluso olvido quitarles el azúcar.

Beatriz Díaz Rodríguez

Barberà del Vallès (Barcelona)

dissabte, 14 de novembre de 2020

MICRORELATS D'OCTUBRE / MICRORRELATOS DE OCTUBRE (1)

 


Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria d'octubre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de octubre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.








Gorg

En les hores de més calor la gent cerca la frescor de l’aigua en aquesta zona del riu on el corrent s’aquieta. Els més porucs hi entren a poc a poc. Albiro primer els peus a la riba, després els panxells de las cames, les cuixes i finalment tot el cos. Com un àpat saborós que em servissin plat a plat. Fan de bon mossegar, perquè els veig venir de lluny i els enxampo abans no comencin a nedar.

En canvi, els que es tiren de cop al gorg són de mal arreplegar. Sobretot els joves, que es mouen amb rapidesa. Cal estar atenta i aprofitar l’oportunitat quan passen a prop. A no ser que es banyin en parella. En aquest cas solen quedar-se quiets, s’envolten amb les cames i tinc tot el temps del món per triar el millor lloc per queixalar i succionar, ara l’un, ara l’altra.

El cos d’avui ha aparegut de sobte. S’ha llençat vora meu i s’ha deixat caure fins al fons seguint el moviment de vaivé de l’aigua. Llavors s’ha quedat allà baix com si no necessités pujar a respirar. Ben curiós. M’he enfonsat i m’hi he arrapat, però en xuclar no n’he tret ni una gota de sang. No m’hi havia trobat mai. Potser la resposta es troba en la soga que duu al peu, lligada a una gran pedra en l’altre extrem.

Carles Castell Puig

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

 





La botiga

Cerró los ojos en la fusión total,

rehuyendo las sensaciones de fuera, la luz crepuscular.

'Lejana', Julio Cortázar


Quan va passar per davant de la botiga, la noia dels pantalons vermells va mirar l’aparador de reüll, però no es va aturar. Al cap de quatre passes, va recular. Es delia de no haver-hi entrat. El botiguer, un vellet amb camisa emmidonada i armilla de setí, la va rebre al portal.

A l’interior, el sostre era farcit d’avionetes i globus amb passatgers que la saludaven amb la mà oberta. A la paret, lleixes atapeïdes de personatges menuts que desprenien una naturalitat extraordinària.

Ella mirava les figuretes, i el botiguer la mirava a ella.

Va avançar fins al mostrador. Darrere, s’hi endevinava el taller: un tauló de fusta esquitxat de pintura vermella, els pinzells escampats, retalls de roba. Ell la va convidar a entrar, amb un gest teatral.

—El que hi ha aquí, no existeix enlloc més.

Li va costar d’entendre. Fins que un so metàl·lic a la seva esquena la va fer estremir: la persiana de la botiga es tancava. Ara s’adonava que el botiguer tenia una esgarrapada al front i el coll de la camisa tacat de roig. Ell va alçar el puny i, a dins, empresonada, una figureta de pantalons vermells l’observava sense expressió al rostre. No desprenia, encara, la vivor de la resta de peces.

Núria Tort Armengol

Vilafranca del Penedès (Barcelona)

 

 





Pàrquing

Són dos quarts d'onze de la nit, el meu fill m'ha trucat perquè el passi a recollir a casa d'un amic, està plovent i no porta paraigües. Agafo l'ascensor cap el pàrquing del bloc de pisos on vivim. Em moc en la penombra fins arribar al cotxe. Des que van fer un pla per reduir la despesa de la corrent, la majoria de llums del pàrquing estan sempre apagats, només en crema un cada deu o dotze metres. Pujo al cotxe i em dirigeixo cap a la porta, premo el comandament a distància, espero. M'ha semblat veure algú dins d'un dels cotxes. A aquestes hores és estrany. Sembla que hi ha algú assegut al seient del conductor del cotxe que hi a la meva dreta. I què hi fa allà a les fosques? No li veig la cara. I la porta que no s'obre, torno a prémer el botó del comandament. La persona dins del cotxe no es mou. Sembla que tingui els ulls tancats. M'esborrono. Obre els ulls de cop! Se m'escapa un crit. Em mira! I la maleïda porta que no s'obre. M'adono que al cotxe de l'esquerra del meu també hi ha algú a dins, em mira. Em miren! Començo a fer marxa enrere per retornar a la meva plaça, la porta es deu haver espatllat. M'estaciono. Espero. Tanco els ulls. Ja els obriré quan algú em miri.

Francesca Vila Guàrdia

Parets del Vallès (Barcelona)

 





Després de la pluja

Feia temps que no em trucava, per això em va sorprendre que em digués de fer un cafè.

A fora plovia i bufava un vent glaçat.

Dins del bar, mentre ella sostenia una tassa fumejant, em va mirar als ulls i va sospirar amb aire desesperançat. Va atansar el cos cap a mi i, xiuxiuejant tímidament, em va confessar que portava anys enamorada d'un company de feina casat.

Em va explicar que de vegades ell era càlid, seductor, i gairebé ja sentia l'alè d'un bes, però que d'altres es mostrava distant, capritxós i, fins a cert punt, tirànic.

El desig la consumia i no sabia com canalitzar tota aquella passió reprimida.

Després d'un silenci compartit, li vaig suggerir que escrivís, que era una bona manera de canalitzar les pulsions no resoltes.

Ens vam acomiadar a la parada de l'autobús. Ja no plovia, el terra era moll i la llum dels fanals s'hi reflectia.

Al darrer instant, molt de passada, em va dir que havia llegit la meva novel·la i que li havia agradat.

Mentre me n'anava avinguda enllà amb les mans a les butxaques de la gavardina, em vaig prometre que no hi tornaria a quedar. Al cap i a la fi, si escrivia era per ella i per tot el que mai arribaria a passar.

Ariadna Herrero i Molina

Les Franqueses del Vallès (Barcelona)

 

 





Noé dins d’un Ford Fiesta

I les cataractes dels cels foren obertes

Gènesis 7


Surto de casa a correcuita a les 6 del matí, el món sencer roman a les fosques. Arrenco el cotxe, obre les llargues i premo l'accelerador. Enfilo el camí polsós cap a la feina escoltant les primeres tragèdies del dia a les notícies. Però quan encara no he fet ni 100 metres, un conill s’inventa un pas zebra i comença a creuar pel meu davant a pas de tortuga, s'atura senyorial al mig del pas per alçar-se sobre les dues potes del darrere i em planta cara: <<On vas, tan cansat i ple de presses?>>, endevino que em diu per esbatanar-me el senderi.

És gran, deu ser una llebre fornida. I no sé què coi contestar-li a la fera; només, tan sols, se m’acut obrir-li al mamífer pelut la porta del copilot, passar-li la sivella del cinturó per la pitrera amb el seu permís, parar la ràdio, apagar el motor, tancar els llums que graten la negra nit i posar-me a somicar enmig de la matinada, a raig fet, sense aturador, pels segles dels segles, fins que el suc de la meva pena colgui l'última cinglera i tot sigui de nou una mar plana, plena calma.

Gerard Vilardaga Cunill

Berga (Barcelona)

 






Miss Somriure

La Mireia es va instal·lar a l'apartament d’enfront i als dos dies va trucar a la nostra porta per sol·licitar-nos una granera. Com era tan atractiva i el seu somriure ens feia sentir-nos millors persones, era impossible negar-li res. Amb el temps ens va demanar un trepant, després una estufa, un ventilador, la televisió. Quan ens vàrem donar compte gairebé tots els nostres objectes vivien al seu apartament. Però no ens importava, la seva felicitat era la nostra. Ahir va trucar a la porta plorant. La convidarem a passar, es va calmar, i somrient, va llançar la proposta de si en Joan podria anar a viure amb ella durant una setmana. Per descomptat, li vàrem dir que sí.

Nicolás Jarque Alegre

Albuixech (València)

dijous, 12 de novembre de 2020

GUANYADORS D'OCTUBRE / GANADORES DE OCTUBRE (X EDICIÓ / EDICIÓN)

 









Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'octubre de la X edició del Microconcurs són:




Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de octubre de la X edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:






Desgràcies

Si aquella nit l’home hagués baixat les escombraries, un test d’hortènsies hauria caigut des del balcó del tercer segona i li hauria esberlat el cap. Una ambulància l’hauria portat a l’hospital del qual n’hauria sortit nou mesos més tard compromès amb una de les infermeres de rehabilitació, la dona de la seva vida. Durant aquells nou mesos, el veí del tercer segona, el propietari del test d’hortènsies, desolat, hauria començat a visitar la dona de l’accidentat, primer per confortar-la, més tard per interessar-se pels progressos del malalt, finalment per quedar-se a dormir. Per ella, hauria resultat ser l’home de la seva vida.

Però aquella nit, per desgràcia, l’home no va baixar les escombraries. 

Jordi Masó Rahola
Granollers (Barcelona)







CATEGORÍA EN CASTELLANO:






21 gramos

Me sobresalta ver su imagen semitransparente. Se ha quedado en tan poco. Un saquito de huesos que apenas sujetan las pocas carnes. Me hago la dormida y la observo con los ojos entrecerrados, allí, de pie con el camisón blanco. Parece perdida, en realidad lo está. Es la tercera vez esta noche que llega hasta mi habitación y se detiene en el vano de la puerta, como si una barrera invisible le impidiera pasar. Me mira fijamente, pero hace mucho que dejó de verme. Me mira, se abre de piernas, orina. Y yo me quedo quieta, muy quieta, esperando a que la pesadilla termine. Pero no termina, ella sigue clavando sus ojos vacíos en mí y chapoteando en el charquito de pis.


Rosa Martínez Famelgo
   Barcelona

dilluns, 9 de novembre de 2020

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (177)

 





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Gru
Classificació 834.40"20"
Autor Grupo de Empresa de Airbus Getafe-Illescas
Títol 1er Certamen de Microrrelatos / Grupo de Empresa de Airbus Getafe-Illescas
Edició 1ª edición
Publicació Madrid : Editorial Dragón, abril 2017
Descripció física 35 pàgines ; 23 cm
ISBN / ISSN 9788415981497
Matèria Microrelats
Matèria Certàmens literaris
Títol secundari Primer Certamen de Microrrelatos








Fitxa bibliogràfica

Signatura N No m
Classificació 834.40"20"
Títol No más turrón, por favor : certamen de relato y microrrelato navideño
Edició 1ª edición
Publicació Sevilla : Editorial GrupoBuho, 2007
Descripció física 100 pàgines ; 21 cm
ISBN / ISSN 9788493571399
Matèria Microrelats









Fitxa bibliogràfica

Signatura N Tal
Classificació 834.40"20"
Títol Taller de escritura Móntame una escena : colección de microrrelatos 2017
Publicació Palma de Mallorca (España) : Literautas Editorial, [2017]
Descripció física 190 pàgines ; 23 cm
ISBN / ISSN 9781976014086
Matèria Microrelats








Fitxa bibliogràfica

Signatura N Tal
Classificació 834.40"20"
Títol Taller de escritura : Móntame una escena 2019
Publicació Palma de Mallorca (España) : Literautas Editorial, [2019]
Descripció física 122 pàgines ; 23 cm
ISBN / ISSN 9781691986729
Matèria Microrelats






dimecres, 4 de novembre de 2020

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (176)

 





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Gon
Classificació 834.4"20"
Autor González Cánovas, Pedro M.
Títol Microcuentos y microrrelatos. 1 : antología (2016-2018) / Pedro M. González Cánovas
Publicació Santa Cruz de Tenerife : Pedro M. González Cánovas, mayo de 2018
Descripció física 98 pàgines no numerades ; 23 cm
ISBN / ISSN 9781982937348
Matèria Microrelats










Fitxa bibliogràfica

Signatura N Gon
Classificació 834.4"20"
Autor González Cánovas, Pedro M.
Títol Microcuentos y microrrelatos. 2 : antología (2018-2019)  / Pedro M. González Cánovas
Publicació Santa Cruz de Tenerife : Pedro M. González Cánovas, agosto de 2019
Descripció física 84 pàgines no numerades ; 23 cm
ISBN / ISSN 9781688948648
Matèria Microrelats











Fitxa bibliogràfica

Signatura N Lib
Classificació 834.40"20"
Títol Libro de microrrelatos Sweek 2018 : 123 microrrelatos únicos
Publicació Sweek Publishing, [2019]
Descripció física 277 pàgines ; 23 cm
ISBN / ISSN 9781090411235
Matèria Microrelats
Matèria Certàmens literaris











Fitxa bibliogràfica

Signatura N Lib
Classificació 834.40"20"
Títol Libro de microrrelatos Sweek - tomo I y II : 105 microrrelatos únicos
Publicació Sweek Publishing, [2018]
Descripció física 241 pàgines ; 23 cm
ISBN / ISSN 9781717743510
Matèria Microrelats
Matèria Certàmens literaris








dijous, 29 d’octubre de 2020

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (175)

 




Fitxa bibliogràfica

Signatura N Blu
Classificació 834.4"20"
Autor Blue-eyed Ghost
Títol Los Grandiosos cuarenta microrrelatos / Blue-eyed Ghost
Publicació Blue-eyed Ghost, 2018
Descripció física 31 pàgines no numerades ; 23 cm
ISBN / ISSN 9781980828976
Matèria Microrelats








Fitxa bibliogràfica

Signatura N Blu
Classificació 834.4"20"
Autor Blue-eyed Ghost
Títol Los Grandiosos cincuenta microrrelatos / Blue-eyed Ghost
Publicació Blue-eyed Ghost, 2018
Descripció física 36 pàgines no numerades ; 23 cm
ISBN / ISSN 9781980821182
Matèria Microrelats









Fitxa bibliogràfica

Signatura N Blu
Classificació 834.4"20"
Autor Blue-eyed Ghost
Títol 50 grandiosos microrrelatos III / Blue-eyed Ghost
Publicació Blue-eyed Ghost, 2018
Descripció física 36 pàgines no numerades ; 23 cm
ISBN / ISSN 9781981023851
Matèria Microrelats
Títol secundari Cincuenta grandiosos microrrelatos III









Fitxa bibliogràfica

Signatura N Blu
Classificació 834.4"20"
Autor Blue-eyed Ghost
Títol Los Grandiosos sesenta microrrelatos / Blue-eyed Ghost
Publicació Blue-eyed Ghost, 2018
Descripció física 28 pàgines no numerades ; 23 cm
ISBN / ISSN 9781980880424
Matèria Microrelats








dimarts, 27 d’octubre de 2020

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (174)

 





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Con
Classificació 834.40"20"
Autor Concurso de microrrelatos  (4t : 2016)
Títol El Legado de Gabo : IV Concurso de microrrelatos : 
        Homenaje a Gabriel García Márquez. Realismo mágico
Edició 1ª edición
Publicació Alicante : Ojos Verdes Ediciones, julio 2016
Descripció física 274 pàgines ; 21 cm
ISBN / ISSN 9788416524280
Matèria Microrelats
Matèria Certàmens literaris






Gramática de las aguas quietas

Los oye a diario cuando baña al bebé. Unos borboteos guturales que proceden del agua. A fuerza de escucharlos, descubre que en realidad son sonidos articulados. Llena el fregadero, lavabos, jarras y un barreño. Día tras día identifica patrones, delimita pausas, aísla segmentos. Sin dejar que el llanto del niño la distraiga describe estructuras metódicamente.
Hoy termina la gramática de este idioma que se regurgita a sí mismo desde cada superficie estancada. Por fin entiende sus mensajes y, triunfante, salta al agua que -ahora lo sabe- la llama con insistencia desde la piscina de la urbanización ocho pisos más abajo.

Ana Fúster Martínez











Fitxa bibliogràfica

Signatura P 834 Agu
Classificació 834.3"19"
Autor Aguaded Landero, Santiago
Títol Alquimia de la tierra : Antología heterogénea de poesía, prosapoética y microrelatos 
Publicació Huelva : Servicio de Publicaciones de la Universidad de Huelva ; 
                 Ciudad de México : Ediciones del Lirio, 2013
Descripció física 445 pàgines : il·lustracions ; 24 cm
Col·lecció Colección Experiencias
ISBN / ISSN 9788461636914
Autor secundari Medina, Dante
Autor secundari Schnable, Sarah







Memoria

Entonces mordíamos la hierba para tener la certeza de estar enterrados cerca de casa.

Juan Yanes