NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (182)

 

Fitxa bibliogràfica

Signatura N Mor
Classificació 834.4"19"
Autor Moreno Villa, José
Títol Microrrelatos / José Moreno Villa ; 

         estudio introductorio, selección y edición de textos por Darío Hernández
Edició 1a edición
Publicació [Málaga] : Ediciones Azimut, diciembre de 2019
Descripció física 67 pàgines : il·lustracions ; 21 cm
Col·lecció Medusa (Azimut) ; 11
ISBN / ISSN 9788412111217
Matèria Microrelats
Autor secundari Hernández, Darío

Fitxa bibliogràfica

Signatura N Pon
Classificació 833.4"19"
Autora Pons i Vidal, Maria
Títol Petits crims familiars i altres microrelats / Maria Pons Vidal ; pròleg de Llorenç Capdevila Roure
Publicació Lleida : Pagès, 2017
Descripció física 167 p. : il.; 21 cm
ISBN / ISSN 9788499758244
Matèria Microrelats

 

Fitxa bibliogràfica

Signatura 834.3"19" Rod
Classificació 834.3"19"
Autor Ródenas de Moya, Domingo
Títol Travesías vanguardistas : ensayos sobre la prosa del Arte Nuevo / Domingo Ródenas de Moya
Publicació Madrid : Devenir, 2009
Descripció física 525 p. ; 22 cm
Col·lecció Devenir ensayo ; 18
ISBN / ISSN 9788496313972
Matèria Literatura espanyola Història S. XX
Matèria Modernisme (Literatura) Espanya

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (181)

 

Fitxa bibliogràfica

Signatura N Jod

Classificació 841B.4"19"

Autor Jodorowsky, Alejandro

Títol Cuentos mágicos y del intramundo / Alejandro Jodorowsky

Publicació Barcelona : Debolsillo, 2010

Descripció física 205 p. ; 19 cm

Col·lecció Best seller (Debolsillo) ; 613

ISBN / ISSN 9788499088280

Delirio de persecución

Lo venían siguiendo sus huellas. Huyó de ellas hasta caer muerto de fatiga.

Alejandro Jodorowsky

Fitxa bibliogràfica

Signatura N Tib

Classificació 833.4"20"

Autor Tibau i Tarragó, Jesús M.

Títol A mig camí de la incertesa / Jesús M. Tibau

Edició Primera edició

Publicació Valls : Cossetània Edicions, febrer del 2020

Descripció física 102 pàgines ; 24 cm

Col·lecció Notes de color ; 101

Nota Dels setze llibres publicats per l’autor, aquest és el vuitè recull de contes; fet que demostra el seu idil·li amb el gènere. La capacitat per la síntesi, per concentrar emocions en poques línies, arriba al límit amb els nanocontes finals que arrodoneixen el recull.

ISBN / ISSN 9788490349021

Comiat

La llum mecànica dels fluorescents il·lumina el vagó, mentre el so de fons de les maquinàries que escalfen motors el bressola. La nit tot just comença a fondre's, i s'encomana el badall d'un nou matí d'hivern. Fa un fred suportable, de primers de març. Les rodes d'una maleta a l'andana trepitgen el silenci sorollosament, i desperten cables, vies i plàstics que volen. No es distingeixen encara els colors dels grafits, i unes llums de neó, més enllà de la tanca, s'encenen i s'apaguen indiferents.

Les portes es tanquen automàticament amb un bufit i, després d'una sotragada, el tren comença a moure's.

A través de la finestreta llança un petó de comiat. Una noia a l'andana imagina que va dirigit a la dona que té al costat; el mateix pensa la dona; però cap de les dues té raó.

Jesús M. Tibau

QUIMERA 446: ESCUELA DE ESCRITORES. ALUMNAT DEL TALLER DE MICRORELAT AVANÇAT/ ALUMNADO DEL TALLER DE MICRORRELATO AVANZADO

 

Dins la secció "Los pescadores de perlas" del número 446 de la revista Quimera, podem llegir els microrelats inèdits de l'alumnat del taller de microrelat avançat impartit per Ginés S. Cutillas a la Escuela de Escritores.

Ja hi ha disponible el número de la revista a la Biblioteca Esteve Paluzie. 

Dentro de la sección Los pescadores de perlas del número  446 de la revista Quimera, podemos leer los microrrelatos inéditos del alumnado del taller de microrrelato avanzado impartido por Ginés S. Cutillas en la Escuela de Escritores.  

Ya está disponible el número de la revista en la Biblioteca Esteve Paluzie. 

Encadenados

La manaza de mi padre me lleva camino del colegio. Hace frío como si fuera el origen de los tiempos. Al cruzar la calle descubro el espejismo: ahora es mi mano la que envuelve la manita confiada de mi hija. Me mira en silencio, y descubro una sombra de tristeza en su sonrisa. Puede que también sea yo un recuerdo, y que sea ella la que lleva de la mano, con este frío, a mi nieta.

Tomás del Rey

Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                   R 80 Qui
Classificació              80(05)
Títol                          Quimera : revista de literatura
Publicació                 Mataró : Ediciones de Intervención Cultural, 1980-
Periodicitat                Mensual
Descripció física        Il. ; 28 cm
Descripció física        N. 1 (nov. 1980)-
ISBN / ISSN              0211-3325
Matèria                      Literatura Revistes

ENVEUALTA: AUDIOMICROS X EDICIÓ /X EDICIÓN (GENER / ENERO)

 

 

*EnVeuAlta.

Publiquem els audiomicrorelats dels guanyadors de la convocatòria del mes de gener a càrrec d'EnVeuAlta amb les locucions en català de Miquel Llobera i  en castellà de Maribel Gutiérrez.

Els podeu escoltar conjuntament amb altres magnífics enregistraments a www.enveualta.cat i també a https://soundcloud.com/enveualtacat.

Publicamos los audiomicrorrelatos de los ganadores de la convocatoria del mes de enero a cargo de EnVeuAlta con las locuciones en catalán de Miquel Llobera y en castellano de Maribel Gutiérrez.

Los podéis escuchar conjuntamente con otras magníficas grabaciones en www.enveualta.cat y también en https://soundcloud.com/enveualtacat.

Adaptació, de Jordi Masó Rahola:

EnVeuAlta.cat · 130: Adaptació

Click, de Teresa Julià Vercet:

EnVeuAlta.cat · 129: Click

MICRORELATS DE GENER / MICRORRELATOS DE ENERO (2)

 

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de gener.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de enero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Vida

L’home empassega. El patac del front contra la pedra li fa perdre la consciència.

I llavors la pedra comença a sentir. Primer: el regalim d’un suc espès que s’escola d’això que li ha caigut a sobre, d’això que l’ha fet néixer. Després: el pessigolleig de les formigues que viuen sota seu, i el cargol adherit en un clot de l’obaga. Els sentits, acabats d’estrenar, s’afinen. La pedra ja nota el propi pes, i la calor del juliol, i els diversos minerals que la componen, i les contradiccions internes que li causen, i els dubtes sobre l’origen, i la magnitud de les eres geològiques, i el despietat pas del temps, i el misteri de l’existència.

I no gaire res més, perquè l’home comença a bellugar-se. Sembla que tot torna a lloc. Un últim pensament creua la pedra anciana i moribunda: “Al final era això: un breu temps de consciència, per tornar a ser pedra. Tampoc n’hi ha per  tant!”

Pere Saballs Busqués

Cruïlles (Girona)

 

 

Tsundoku

Quan entra a casa deixa les claus a sobre d’una pila de llibres. Busca sense pressa una ubicació adient per a un nou exemplar que ha comprat a la llibreria de la cantonada. És el darrer llibre d’un escriptor que, en el fons, li sembla pretensiós i pedant però que està molt de moda. La llibretera li ha recomanat tan apassionadament que no li ha pogut dir que no.

Amics i familiars comencen a estar preocupats. Coneixen sobradament la seva gran afició a llegir però això ja comença a passar de taca d’oli. Algú ha mencionat, com qui no vol la cosa, un possible cas de la síndrome de Diògenes però ell sempre s’escuda en la seva bibliomania.

A soles entre passadissos estretits i habitacions colgades de llibres multicolors, n’agafa un a l’atzar i n’arrenca una pàgina. S’imagina la llibretera nua, descobrint per fi que aquell noi tímid i introvertit és en realitat l’amor de la seva vida i li demana que la posseeixi salvatgement. El fruit d’aquell moment onanista acaba empastifant la pàgina de dubtosa qualitat literària i amb la culpabilitat a flor de pell es pregunta si algun dia tindrà el valor de confessar-li el que sent o si en el fons ja és feliç tal com està.

Ivan Bonache Cuadrado

Santpedor (Barcelona)

 

 

 

 

Retrobades

Quan el trobà li sobrevingueren aquells vint anys plens de força, assemblees i poesia. La professora els havia presentat i havien d’estar predestinats a un amor perenne i revelador. La realitat, però, sempre ruda i buida de sensacionalismes, els condemnà a una fredor d’aquelles suportables. Potser per això havia pogut seguir tot i saber de la seva existència. N’havia conegut d’altres que van saber col·locar-se allà on passen les coses. Però veure’l li portà  el record d’aquell temps en el que no pesaven les rutines i l’emocionaven les primaveres. Se’l mirà detingudament i pensà que li havia provat bé el pas del temps. Diria, fins i tot, que li havia donat un aire de solemnitat i repòs que el feia de bon maridar. A ell, en canvi, els anys no sempre se li havien posat a lloc i el que no penjava d’una banda en mancava de l’altre. Aquell vespre fred de gener se li havia colat als ossos i pensà que potser – i perquè no- res passa per casualitat. Va decidir seure amb ell i descobrir-lo sense la urgència d’aquells anys ni les recances dels actuals. Passà els dits entre les seves pàgines que conservaven, encara, l’olor d’aquella taca de cafè i s’endinsà en totes les seves paraules.

Raquel Diaz Gonzalez

Barcelona

 

 

La Conquesta del Nou Món

Quan els navegants van trepitjar la sorra blanca de la platja, els indígenes s’hi van atansar confiats i el seu rei va penjar una garlanda al coll del Capità. També havien organitzat un banquet per a tota la tripulació i, un cop saciades la fam i la set, unes dones joves es van oferir perquè aquells mariners barbuts poguessin descarregar les tensions acumulades en tres mesos de navegació.

Allí sempre era primavera. Els nadius compartiren les collites i les llars amb els nouvinguts. Deixaren que festegessin les donzelles. Els cartògrafs els proporcionaren mapes amb tots els camins i els astròlegs els revelaren la posició dels estels de la bona sort. S’intercanviaren coneixements, estris i cançons.

Nou mesos després del desembarcament, van començar a néixer criatures d’un color que no era ni el dels uns ni el dels altres. I mentrestant s’havien acomodat, aquells forasters, fins i tot havien enfonsat les caravel·les que els havien dut. La Història s’hauria d’esperar fins a l’octubre de 1492 per descobrir el Nou Món i iniciar-ne la Conquesta com déu mana, que si no hi ha imposició de la religió, violacions, saquejos i devastació, no és Conquesta ni és res.

Josep Casals Arbós

Prades (Tarragona)

 

*Johny Deep a Eduardo Manostijeras, de Tim Burton (1990).

 

Manostijeras

Entre els cafès i les copes l'Edu es posà dret i, picant la copa amb una cullereta, va reclamar la nostra atenció. Alguns vam demanar silenci tot i que, és clar, no calia. Ens va fer saber que a partir d'aquell moment començava un vot de silenci. A tots els nivells. Indefinit. Als que quedaven en un angle mort d'aquella taula en forma d'U i als més carregats de sangria els vam haver de traduir el missatge. Algú li va etzibar un "estàs de conya, oi, Manostijeras?". El silenci de l'Edu a aquella pregunta i a qualsevol altra que li vam fer va caure sobre nosaltres fins que va haver marxat. El seu adéu van ser dos bitllets de vint euros deixats sota la cullereta.  

Avui, després de quasi un any, me l'he trobat. Caminava capcot per l'altra vorera i li he fet un crit que, és clar, no calia. He creuat corrents fins a plantar-me davant seu. Amb mans tremoloses li he dit "quant de temps, com et va tot, per on et mous, veus algú, penso sovint en tu". M'ha mirat les mans, que encara es movien, desentrenades, preguntant-li si volia anar a fer una cervesa, i els seus ulls venien a dir "no t'hi esforcis, nano".

Ha marxat carrer avall, amb les mans a les butxaques, mudes.

Jordi Penalva Tudó

Sabadell (Barcelona)

MICRORELATS DE GENER / MICRORRELATOS DE ENERO (1)

 

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de gener.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de enero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Error histórico

Recibí un mail de una empresa italiana que informaba que otra María Maccagno había cambiado su dirección con dominio @virgilio.it por la mía de gmail. Respondí con un universal «Please unsubscribe». El mensaje rebotó. Los días siguientes me dediqué a ignorar los avisos en los que creí entender que mi homónima había colocado un pedido de mercaderías o algo así. La alarma se encendió cuando llegó un reclamo de pago incumplido. Entonces hice lo que debería haber hecho desde un principio: reenvié el correo electrónico a la antigua cuenta de la otra María. Inmediatamente, con la indiferente cordialidad que corresponde al cargo de CEO que ostenta debajo de nuestro nombre, me pidió disculpas y prometió solucionar el malentendido. Debe de haberlo resuelto, porque dejaron de llegarme intimaciones. Pero sigue en deuda conmigo. Desde la fortaleza vidriada de su oficina en Milán no responde a mis preguntas sobre cómo es, dónde y con quién vive, qué estudió, qué proyectos tiene, qué espera de la vida. Es decir, cómo podría haber sido la mía si mis abuelos no hubieran emigrado al sur de América después de la Primera Guerra Mundial, en busca de un destino mejor que no encontraron.

Mónica Brasca

Santa Fe (Argentina)

 

 

El buen samaritano

Desde la cristalera observa el interior de la sala. Hay dos mujeres y un hombre que charlan para hacer más llevadera su espera y una joven con ojos llorosos que estruja un pañuelo de papel. Entra y se dirige hacia ella. La joven se levanta para preguntarle por el chico del accidente y escucha con atención sus palabras: todo ha salido bien, la operación ha sido un éxito y pronto podrá pasar a verlo. Ella se relaja y en sus labios asoma una sonrisa de agradecimiento. Él se siente orgulloso de haber cumplido con su misión. Porque conoce la importancia de cada momento que se le roba a la desdicha.

Después entra en el vestuario, se quita la bata y el gorro de cirujano, los guarda en la mochila y abandona el hospital. Siempre se queda con ganas de saber las verdaderas noticias del médico.

Paloma Casado Marco

Santander

 

 

 

 

 

Memoria RAM

El escritor Alexander Pancraft tenía la mala costumbre de olvidar lo que escribía. De hecho, no era infrecuente que sus novelas comenzaran en una aldea española de mediados del siglo XIX y terminaran en una ciudad china durante la dinastía Ming. Sus personajes cambiaban de personalidad de un capítulo a otro, desaparecían sin aviso o morían varias veces en un mismo libro. 

Sorprendido ante la crítica de esas extravagancias narrativas, decidió emplear a una secretaria para que le ordenara los escritos y le evitara tales incoherencias. La cosa fue bien: a partir de entonces, sus novelas se centraron en tiempo y espacio. Sin embargo, el desorden se trasladó a su propia vida: olvidó su infancia casi por completo, empezó a desconocer a su perro y varias veces confundió a su secretaria con su esposa. 

Murió lentamente a fines del siglo XVIII en un pueblo del sur de Francia, sin pena ni gloria, rodeado de desconocidos. Otros, en cambio, afirman que nunca fue escritor sino militar y que murió en una batalla de la Segunda Guerra Mundial, en algún lugar del Pacífico. Otros dicen que no ha muerto y que sigue ejerciendo la medicina. Wikipedia ni siquiera lo registra.

Marcelo Jaime

Las Flores (Argentina)

 

Los suicidas

El más complaciente es el clásico de toda la vida, el que lo hace por amor, y que abunda sobre todo en otoño. Pero también satisface el acuciado por las deudas, que prolifera en cualquier época del año. Lo mismo que el adorable artista fracasado. O el solitario sin más, tan propio del invierno. Tampoco dejan de interesar, más típicos de la primavera, los motivados por algún chantaje. Ya sea sexual, financiero o criminal.

Es fácil imaginarlos a todos ellos, haga calor o frío, transitando con niebla, helados y cabizbajos, por ese túnel sin luz al fondo, sin una puerta lateral de emergencia por la que escapar. Hasta que llegan tiritando a la única y fatal decisión de fugarse por las venas. De creer hallar una salida con gas. De intentar liberarse mediante una soga, un disparo, un balcón. Empeñarse en huir con pastillas, con trenes o tranvías. Y en el último instante, al descubrirlos dudando, antes de que logren arrepentirse del todo, asomar por detrás y susurrarles al oído: te aliviará.

Miguelángel Flores

Sabadell (Barcelona)

 

Obsesión

Pasé toda la noche inquieta, sentada en el sofá. Pensando en las llamadas de aquella mujer -cada vez más frecuentes y a deshoras-. Aguardé a la luz del sol con la esperanza de que ocultara mis malos presagios. Pero el silencio de la mañana me trajo la verdad. Faltaban sus pasos, el chapoteo de la ducha sobre su piel y el aroma a café fuerte que estimulaba su imaginación.

De pronto, me vi de pie. Era mi primera ocasión de actuar sin su voluntad. Entré en su cuarto. Solo encontré su manuscrito inacabado sobre la mesilla. Junto a él, una carta con olor a violetas. La rabia sacudió mi cuerpo -me había hecho usar el mismo perfume-. Leí el papel sin remordimientos. Ella le suplicaba que abandonara su obsesión, que acabaría destruyéndolo. Y le prometía una vida serena y placentera a su lado.

Entonces sonreí -sabía que iba a volver-. No era el desamor la causa de su marcha sino el miedo a la mediocridad. Y yo soy más fuerte. Él no podría dejar de escribir. Seguro que estaría ideando un buen conflicto para hacer avanzar la historia. No iba a tenerme siempre sentada en un sofá. Mientras tanto, fui a hacer café.

María Gil Sierra

Madrid

GUANYADORS DE GENER / GANADORES DE ENERO (X EDICIÓ / EDICIÓN)

 

*Anna Gas i Serra, 

Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2020 per / 

Premio Mercè Rodoreda de cuentos y narraciones por 

El pèndol.

Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de gener de la X edició del Microconcurs són:

Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de enero de la X edición del Microconcurso son:

CATEGORIA EN CATALÀ:

Adaptació

Tot va començar —o, segons com es miri, va acabar— quan la seva dona li va regalar la caçadora. Una caçadora negra de cuir, amb moltes butxaques, cremalleres lluents i una insígnia satànica a l’esquena. Una caçadora que ell mai no s’hauria comprat. Una caçadora que exigia alguns reajustaments en la seva vida: ell sempre presumia de ser un home conseqüent.

Primer es va vendre el cotxe per comprar la moto que aquella peça de roba reclamava. Amb el temps, per coherència, va haver de canviar d’amistats, de costums, d’aficions, de feina. Una cosa portava a l’altra.

Una tarda, davant del portal de casa, va esperar la dona muntat dalt de la moto. Va dir-li que se n’anava. Darrere d’ell, eixarrancada, una noia amb tatuatges i pírcings li abraçava la cintura. «Si ho arribo a saber, no et faig cap regal», va lamentar ella amb posat compungit. Ell, amb la determinació i l’estrèpit que la situació requeria, va arrencar la moto i es va perdre carrer enllà. Si mentre s’allunyava hagués mirat pel retrovisor, hauria descobert l’ombra d’un somriure en els llavis de la seva dona. Sí, ell era un home conseqüent. I ella ho sabia molt bé.

Jordi Masó Rahola

Granollers (Barcelona)

CATEGORÍA EN CASTELLANO:

Click

El otro, hombre o mujer, siempre muerto de miedo mientras se asoma al vacío. Miedo al dolor del impacto, sea agua, cemento o roca lo que se encuentre allá abajo. Miedo a sobrevivir a la caída.

El otro, tan sumido en su propia catástrofe espiritual, nunca se percata de que yo, el rastreador de puentes, estoy acechando pacientemente para fotografiar su último salto.

Teresa Julià Vercet

Montgat (Barcelona)

MARÇ: TALLER EN LÍNIA / MARZO: TALLER ONLINE "LAS TIPOLOGÍAS DEL MICRORRELATO"

 

CURS EN LÍNIA:

Descripció: 
Taller literari de microrelat*: 
"LAS TIPOLOGÍAS DEL MICRORRELATO".

*Dirigit a alumnat amb coneixements previs del gènere.

TALLER DE DUES SESSIONS
Divendres 5 i divendres 12 de març de 17:30 a 20:30 hores.
Lloc: Plataforma Zoom.

          Cada participant haurà de facilitar una direcció de correu

          electrònic.
Docència: en castellà, a càrrec de l'escriptor, docent de l'Escuela de Escritores i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, Ginés S. Cutillas. 

Aforament: 15 places*.
Gratuït
Inscripcions: del 08/02 al 15/02  al correu electrònic lamicrobiblioteca@gmail.com, al telèfon 937186866, o a la mateixa Biblioteca.

Confirmació de places el 16/02.

L'alumnat haurà d'enviar prèviament, segons indicacions del docent, textos d'autoria pròpia per treballar-los en el taller, entre el 17 i el 26 de febrer.

S'expedirà certificat d'assistència electrònic (mínim 80% d'assistència obligatòria).

L'abscència no justificada de les persones amb plaça assignada comportarà l'exclusió d'aquestes en següents activitats programades.

*Les places s'adjudicaran per ordre de sol·licitud donant preferència a la ciutadania de Barberà del Vallès.

*Ginés S. Cutillas.

(Bio-bibliografia del docent i programa del taller al final de l'entrada)

TALLER:

Descripción: 
Taller literario de microrrelato*:
"LAS TIPOLOGÍAS DEL MICRORRELATO".

*Dirigido a alumnado con conocimientos previos del género.

TALLER DE DOS SESIONES
Viernes 5 y viernes 12 de marzo de 17:30 a 20:30 horas.
Lugar: Plataforma Zoom.

            Cada participante deberá facilitar una dirección de correo 

            electrónico.
Docencia: en castellano, a cargo del escritor, docente de la Escuela de Escritores y la Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, Ginés S. Cutillas. 

Aforo: 15 plazas*.
Gratuito
Inscripciones: del 08/02 al 15/02  por correo electrónico: lamicrobiblioteca@gmail.com, llamando al teléfono 937186866, o en la misma Biblioteca.

Confirmación de plazas el 16/02.

El alumnado deberá enviar préviamente, según las indicaciones del docente, textos de autoría propia para trabajarlos en el taller, entre el 17 y el 26 de febrero.

Se expedirá certificado de asistencia electrónico (mínimo 80% de asistencia obligatoria).

La ausencia no justificada de las personas con plaza asignada comportará la exclusión de éstas en siguientes actividades programadas.

*Las plazas se adjudicarán por orden de solicitud dando preferencia a la ciudadanía de Barberà del Vallès.

Ginés S. Cutillas.

(Bio-bibliografía del docente y programa del taller al final de la entrada)

PROGRAMA DEL TALLER:

TALLER “Las tipologías del microrrelato” :

 6 horas (2 sesiones de 3 horas)

 

Descripción

Taller eminentemente práctico basado en trabajar los textos presentados por los alumnos.

Profundización en el género del microrrelato. Dirigido a aquellos alumnos que ya hayan

realizado algún curso previo sobre él.

Estudiaremos los distintos tipos de microrrelato y se impartirán las pautas para para armar

una monografía.

 

Programa 

• Historia del microrrelato.

• Qué es y qué no es microrrelato: otros géneros breves.

• Ideas para no repetir las historias de siempre.

• Literaridad, intertextualidad, inversión, metaficción, cambio de

contexto.

• El uso de la biblioteca cognitiva del lector.

• Tipos de microrrelato:

o Reescritura y parodia.

o Escritura emblemática.

o La fábula y el bestiario.

o El discurso mimético.

o Discurso sustituido.

 

Objetivos

• Identificar materia de ficción en la vida real.

• Desarrollar la voz personal de cada alumno.

• Dotar al alumno de las herramientas necesarias para que escriba sus propios textos.

• Construir historias a partir de las ideas. Identificación de métodos de creación.

• Enfocar un proyecto de libro de microrrelatos.

 

Metodología

• Este curso se imparte en castellano.

• Revisión de los clásicos.

• Aplicación de la teoría impartida.

• Análisis y reescritura de los textos de los alumnos debatiendo la mejor manera de

aplicar las reglas en cada texto.

• Realizar una serie de ejercicios prácticos con el fin de aplicar las leyes del género

para que el alumno se familiarice con ellas.

• Se acompañarán las explicaciones con ejemplos de los maestros en la materia.

 

Bio-Bibliografía

Ginés S. Cutillas (Valencia, 1973).

 

Ingeniero informático por la Universidad Politécnica de Valencia y licenciado en

Documentación por la Universidad de Granada. Reside en Barcelona desde 1999.

Autor de La biblioteca de la vida (Fundación Drac, 2007), Un koala en el

armario (Cuadernos del Vigía, 2010), La sociedad del duelo (Editorial Base, 2013), Los

sempiternos (Editorial Base, 2015), Lo bueno, si breve, etc. Decálogo práctico del

microrrelato (Editorial Base, 2016), Vosotros, los muertos (Cuadernos del Vigía, 2016),

Mil rusos muertos (Sílex, 2019) y El diablo tras el jardín (Pre-Textos, 2021).

Como antologador, ha recopilado los microrrelatos de la revista Quimera en Los pescadores

de perlas (Montesinos, 2019).

Su obra ha aparecido también en varías antologías de relatos y microrrelatos, como Ficción

sur (Traspiés, 2008), A contrarreloj II (Hipálage, 2008), Por favor, sea breve 2 (Páginas

de espuma, 2009), Sólo cuento II (UNAM, 2010), Velas al viento (Cuadernos del vigía,

2010), Mar de pirañas (Menoscuarto, 2012) o Antología del microrrelato español

(1906-2011) (Cátedra, 2012)

Entre los galardones que ha recibido se encuentran el IASA Ascensores 2019, Premio

Internacional de Minicuento El Dinosaurio 2007 (Feria del libro de La Habana), el de la

Feria del libro de Granada 2006, el de relatos de la Fundación Drac 2007 y el de

microrrelatos Literatura Comprimida 2006. Finalista del VII Premio Setenil al mejor libro

de cuentos publicado en España en 2010. Beca Montserrat Roig 2020.

Es profesor de la Escuela de Escritores, de L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de

Barcelona y miembro del equipo de redacción de Quimera. Revista de Literatura —

donde coordina la sección de microrrelatos—. Ha impartido talleres, conferencias y

participado en mesas redondas en distintas universidades y centros (Universidad Autónoma

de Barcelona, Universidad de Lexington, Instituto Iberoamericano de Berlín, Laboratorio

de Escritura, Ateneo de Barcelona...).

Monografías, ensayo y antología sobre microrrelato:

Un koala en el armario (Cuadernos del Vigía, 2010)

Vosotros, los muertos (Cuadernos del Vigía, 2016)

Lo bueno, si breve, etc. Decálogo práctico del microrrelato (Base editorial, 2016)

Los pescadores de perlas: los microrrelatos de Quimera (Montesinos, 2019)