dimarts, 17 de maig de 2022

MICRORELATS D'ABRIL / MICRORRELATOS DE ABRIL (2)

 


Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria d'abril.


Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.




Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de abril.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.








Noches de radio

Desde su icónico programa, el locutor lleva veinte años acompañando a camioneros, serenos de obra y mujeres insomnes. Son ellas las que, teléfono en mano y con muchas horas por llenar hasta el amanecer, van creando el contenido con sus mensajes. Llaman para comentar películas o pedir canciones. Hablan de su soledad. Cuentan sus más íntimos pesares y deseos. Algunas no tienen más tema que sus familias; otras inventan, más que recuerdan, un pasado ideal y lejano.

Últimamente el locutor notó la ausencia de Zulma, la que dice haber sido Reina de la Primavera en 1970. Después, la de Marisa, que extraña a los nietos que viven en el exterior.  Esta semana no llamó Susy para pedir un bolero. Tampoco le hizo llegar a la emisora los alfajores de maicena hechos por ella.

Muy a su pesar, porque no le sobran patrocinadores, el locutor decidió dar de baja ciertos anuncios de la primera hora de aire, los de las gotitas mágicas que inducen al sueño.

Mónica Brasca

Santa Fe (Argentina)





Crimen y castigo

Papá siempre decía que los libros que merecían la pena eran los de tapa dura y hojas amarillentas. Solía pasar los días encerrado en su despacho y las noches y fines de semana, en su biblioteca. Mis hermanas y yo debíamos guardar silencio absoluto en casa, nuestras voces femeninas le recordaban que el heredero aún estaba por llegar. En algunas ocasiones se marchaba de viaje durante unos días por negocios. Yo aprovechaba sus ausencias para devorar aquellos libros. En una de ellas entré en su despacho y me senté en el gran sillón de su escritorio. Con voz solemne imité su habitual discurso de moralidad. Mi curiosidad me llevó a revisarlo todo sin encontrar nada de interés, ya que los cajones estaban cerrados con llave. Sin embargo, tuve una idea. Lo sé todo, decía la nota que escribí, firmé y guardé dentro del libro de Dostoyevski que tenía sobre la mesa. Aquello cambió mi destino. Papá desistió del heredero y convenció a toda la familia de mis grandes cualidades y dotes de mando, a pesar de no ser la mayor. A la mañana siguiente, la cocinera había desaparecido y nos tuvimos que conformar con desayunar las tortitas quemadas que nos hizo la ama de llaves.

Beatriz Díaz Rodríguez

Barberà del Vallès (Barcelona)

 





¿Nerón Acosta Martínez?

Sí, soy yo. Tras oír la terrible noticia, cuelgo el teléfono y salgo del trabajo precipitadamente, con el corazón de tambor saliéndose de mi pecho. Llego a casa, sorteo a los policías y corro hasta ella. Parece tan desvalida… Su pelo blanco está despeinado y multitud de gotas rojas jalonan el encaje de su anticuado camisón. La abrazo fuerte. Me dice entre llantos que oyó un ruido, que cogió el cuchillo que guarda en la mesilla cuando tengo turno de noche, que se hizo la dormida... Yo miro el bulto tapado con la sábana blanca. Sobresalen unos zapatos viejos y desparejados. El tipo procederá de los bajos fondos de la vida, tan corto de entendederas que fue incapaz de recordar, aunque se lo dije cien veces, que tuviera cuidado con la baldosa suelta.

Mar Horno García

Torredonjimeno (Jaén)

 




Cualquier grieta

Así las cosas, buscamos debajo de las mesas de los restaurantes. A veces en los vagones de metro, cuando los de seguridad desaparecen. Simulamos que se nos cae algo y todos de rodillas. Es frecuente que alguien de la voz de alarma. Que diga que somos una familia extraña, por mucho que llevemos corbata azul y nuestros modales sean exquisitos. Que cierren sus piernas por si acaso el vicio entre los nuestros. Que el camarero carraspee mientras estamos allá abajo. Pero nuestros hijos continúan la misión. Progresan. Examinan al detalle el suelo asignado. No siempre es fácil encontrar ese diminuto agujero negro que comunica con el inframundo y la desgracia; menos aún taparlo bien. Que ya se sabe que los demonios suelen aprovechar cualquier grieta. Y luego la culpa es nuestra, ya se sabe.

Iván Humanes Bespín

Cornellà de Llobregat (Barcelona)

 




Por amor

Está preciosa cuando remueve la tierra a mi lado. Desde que encontró aquel premolar nos hemos vuelto inseparables, dice que le traigo suerte. El colmillo supuso un abrazo; la muela, el primer beso. Nuestro vínculo se estrecha con cada hallazgo. Somos la envidia del yacimiento arqueológico.

Pronto descubrirán que las piezas no pertenecen a un hombre de Neandertal. Es probable que eso sea un desengaño importante para ella y la comunidad científica. Soy consciente de que va a ser un momento muy delicado. Tendré que apelar a su comprensión. Espero que nuestras relaciones ya estén consolidadas entonces, los sentimientos se van a poner a prueba.

Otra dificultad, cada vez más perentoria, es la de reunir dinero. Tengo que pagar otra prótesis dental, idéntica a la que me cedió el abuelo. «Por mi nieto lo que sea», dijo, pero el pobre lleva semanas sin comer sólido.

Ángel Saiz Mora

Madrid

dissabte, 14 de maig de 2022

MICRORELATS D'ABRIL / MICRORRELATOS DE ABRIL (1)

 


Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria d'abril.


Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.




Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de abril.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.






MONS

M’he passat molt de temps buscant el pi on vaig fer l'amor per primera vegada. Ho recordo tot perfectament: la nit tèbia de maig, la manta groga, les seves calces blaves. Però no recordava on vam anar exactament. Fins avui. I ara m'he assegut sota aquest pi enorme a recordar. Érem maldestres però va ser bonic. Tot i ser molt diferents, jo l'estimava. Ella vivia al seu món, li deien friqui, tenia aficions estranyes. Se’n va anar a estudiar i vam perdre el contacte. I no n’he sabut mai més res. Ningú no em va saber dir on parava. Es va fer fonedissa.

Ostres, què passa?

Aquest pi no m’ha acabat d’agradar mai. I ara en sé el perquè. S'assembla molt al pi on vaig fer l'amor per primer cop. Quina mala experiència. No m'ho vaig passar gens bé. No l'he tornat a veure mai més. Millor. Vivíem en mons diferents. Ell era tan poca cosa, en tots els sentits. Arrencaré el pi del test i el llençaré. I ho faré ara mateix. No el vull tornar a veure.

Adeu a la meva única experiència amb bonsais d’exterior. Em penso que fins i tot té algun animaló maligne. Ecs!

Jordi Bonet Coll

La Bisbal d’Empordà (Girona)

 




 

Un home de talent

L’immarcescible guru de les finances té por. És conscient que hi ha molta gent pendent de la seva aparició i que els comentaris van pujant de to. Si hagués mantingut el format inicial, clarament distès, sense caràcter predictiu, més aviat personal, sense abonar el camp als especuladors tot fent esment a les borses i als mercats internacionals, i fins i tot analitzant les disjuntives polítiques de la nació, ara l’estampa no fora tan sinistra. No és el vertigen que va experimentar el dia que el comptador dels seguidors va fer saltar les sis xifres. El que nota avui és diferent. Pensa en la possibilitat de tornar a explicar que la seva experiència en l’àmbit empresarial i econòmic és molt limitada. Pensa en la possibilitat d’anul·lar el compte sense donar explicacions a ningú. Pensa en la possibilitat d’una fugida endavant. Opta, finalment, per canviar radicalment de tema. Obre a l’atzar el llibre de les èglogues de Virgili i comença a llegir. La seva anomenada continua creixent. 

David Dot Cervera

Vilafranca del Penedès (Barcelona)

 




 

Soc legió

Avui estava convençut que havia matat en P., però ha resultat ser un altre doble seu. Ja n’he perdut el compte, dels que he assassinat per error. El més terrible és que de dos en fem un. Quan cau un doble d’en P., i reneix l’esperança, però llavors ve el desmentit, i en P. reapareix com un immortal, i les il·lusions s’eclipsen, la seva victòria, en el fons, és obra meva. En P. deu la seva immortalitat als meus errors. Quan en mato un doble, el seu poder es duplica: cada rèplica suprimida se suma al pedestal de cadàvers que sustenta la seva ascensió.

És inevitable: per matar en P., caldrà recórrer al pla B.

Fet. Quan em miro al mirall, ara, veig la seva cara abjecta.

La cirurgia plàstica m’ha transformat en un doble més i m’ha permès accedir al seu planter de suplantadors.

L’atzar, per fi, ha senyalat el dia. Ens hem quedat sols. Cara a cara.

Així que ha constatat que no era un doble, sinó EL DOBLE que anuncia la teva mort imminent, en P. m’ha mirat amb un somriure que la meva cara ha reflectit.

Quan l’he matat, encara somreia.

El més terrible és que ningú no s’ha cregut la mort d’en P.

Ni jo mateix.

Per això encara somric, triomfal, cada cop que em miro al mirall.

Josep Sampere Martí

Igualada (Barcelona)

dijous, 12 de maig de 2022

GUANYADORS D'ABRIL / GANADORES DE ABRIL (XI EDICIÓ / EDICIÓN)

 


54è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2022 /
54º Premio de Honor de las Letras Catalanas 2022.






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'abril de la XI edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de abril de la XI edición del Microconcurso son:




CATEGORIA EN CATALÀ:






Tentacles humans

Quan hi ha temporal, és habitual que ens arribin andròmines de tota mena. Això ens porta força feina, però gaudim molt examinant-les, classificant-les i imaginant per què deuen servir, i amb el temps, ens hem anat especialitzant segons els nostres interessos. A mi m'atrau tot allò que conté textos, i a còpia de passar-hi hores, he après a diferenciar els diferents alfabets i ja domino cinc idiomes.

Però el que avui ens ha portat el mar ha trasbalsat la nostra comunitat. Ha arribat un document que es refereix a nosaltres i diu no sé què de "a la romana". Alguns pensen que es deu tractar de parents llunyans que volen contactar amb nosaltres, i d'altres que és un senyal del destí que ens espera.

Jo crec que sigui una cosa o l'altra, cap de les dues són una bona notícia per a nosaltres.

Rosa Maria Alentorn Farré

Santa Maria de Palautordera (Barcelona)

 





CATEGORÍA EN CASTELLANO:



 


Marfil

Luego del largo viaje que coronaba una búsqueda de muchos años, recopilando datos que no anotó, pero que no le costó trabajo memorizar, por fin se encontraba en el lugar que guardaba los recuerdos de su madre. Tomó las figurillas talladas, el viejo dominó y el hermoso juego de ajedrez. Por último, se dirigió al piano y retiró con la trompa cada una de las teclas.

Diego Hernán Franco Puebla

Mendoza (Argentina)

dimarts, 10 de maig de 2022

QUART MOLINA DEDICAT / CUARTO MOLINA DEDICADO

 




I ja tenim a La Microbiblioteca l'últim llibre de Miguel Ángel Molina, El náufrago que bebía whisky, el quart exemplar dedicat per part de l'autor al fons del gènere microrelat.


Moltíssimes gràcies pel donatiu i la dedicatòria, i esperem que algun dia n'hi hagi un cinquè!




*Miguel Á. Molina.



Miguel Ángel Molina López (Madrid, 1969), resident a Leganés, és llicenciat en Químiques i es dedica a l'ensenyament.

Alguns dels seus textos han aparegut en revistes literàries i antologies col·lectives com Deantología. La logia del microrrelato (Talentura, 2013) i Historias de camiseta (Micrópolis, 2019).

Ha publicat en solitari els llibres de microrelats En 99 palabras (Bubok, 2011),  99x99: microrrelatos a medida (Baile del Sol, 2016), Diluvio personal (Legados Ediciones, 2019) i El náufrago que bebía whisky (Editorial Letra r, 2022).





El escondite

Aguardo expectante mientras me acostumbro a la oscuridad. Afuera no paran de preguntar por mí. Primero son mis hermanos los que a gritos me dicen que ya puedo salir, que se dan por vencidos, que he ganado. A continuación, lo hace ese señor que al poco de empezar la guerra sustituyó a mi padre en la alcaldía - ese que ahora aparece por casa con cualquier excusa para halagar a mi madre con piropos y regalos- y más tarde es un guardia civil el que vocifera mi nombre. Al oír cómo llora mamá me dispongo a dejar mi escondite. De repente, alguien me agarra el hombro para impedírmelo. Empiezo a temblar de miedo hasta que escucho la voz de papá, que se dirige a mí entre susurros. Me cuenta que él también forma parte del juego, chocamos los pulgares y nos quedamos abrazados en silencio intentando recuperar tanto tiempo sin vernos.

Miguel Á. Molina







Y ya tenemos en La Microbiblioteca el último libro de Miguel Ángel MolinaEl náufrago que bebía whisky, el cuarto ejemplar dedicado por parte del autor en el fondo del género microrrelato.


¡Muchísimas gracias por el donativo y la dedicatoria, y esperamos que algún día haya un quinto!




*Miguel Á. Molina.


Miguel Ángel Molina López (Madrid, 1969), residente en Leganés, es licenciado en Químicas y se dedica a la enseñanza.

Algunos de sus textos han aparecido en revistas literarias y antologías colectivas como Deantología. La logia del microrrelato (Talentura, 2013) y Historias de camiseta (Micrópolis, 2019).

Ha publicado en solitario los libros de microrrelatos En 99 palabras (Bubok, 2011),  99x99: microrrelatos a medida (Baile del Sol, 2016), Diluvio personal (Legados Ediciones, 2019) y El náufrago que bebía whisky (Editorial Letra r, 2022).





El mejor de los consejos

Le dijeron a la muchacha que si no quería tener problemas era mejor que contara que una paloma se le había aparecido. Jamás hubo un consejo más rentable en la historia.

Miguel Á. Molina





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Mol
Classificació 834.4"20"
Autor Molina, Miguel Ángel
Títol El Náufrago que bebía whisky / Miguel Á. Molina
Edició Primera edición
Publicació Oviedo : Letra R Editorial , marzo 2022
Descripció física 191 pàgines ; 21 cm
ISBN / ISSN 9788412311181
Matèria Microrelats











divendres, 6 de maig de 2022

QUIMERA 461: JOSÉ MANUEL DORREGO SÁENZ

 





Dins la secció "Los pescadores de perlas" del número 461 (maig) de la revista Quimera, podem llegir els microrelats inèdits de José Manuel Dorrego Sáenz (Madrid, 1966), escriptor que ha estat guanyador o finalista de nombrosos concursos de contes o del gènere microrelat com Relatos en Cadena (REC) de la cadena SER, Madrid Sky, Augusto Monterroso, entre d'altres. Ha publicat el llibre de microrelats El contrabajista del Titanic (Atlantis, 2015).

Ja hi ha disponible el número de la revista a la Biblioteca Esteve Paluzie








*José Manuel Dorrego Sáenz.


Dentro de la sección Los pescadores de perlas del número 460 (abril) de la revista Quimera, podemos leer los microrrelatos inéditos de José Manuel Dorrego Sáenz (Madrid, 1966), escritor que ha sido ganador o finalista de numerosos concursos de cuentos y del género microrrelato como Relatos en Cadena (REC) de la cadena SER, Madrid Sky, Augusto Monterroso, entre otros. Ha publicado el libro de microrrelatos El contrabajista del Titanic (Atlantis, 2015).


Ya está disponible el número de la revista en la Biblioteca Esteve Paluzie









Subir

Cinco minutos pueden no ser nada o convertirse en una pesadilla. Según. Cuando el señor de gafas, bigotito, bufanda y maletín se subió al ascensor -hace justo ahora cinco minutos- y pulsó el botón para subir al sexto piso, jamás pudo imaginar que los cinco siguientes minutos se iban a convertir en los más largos de su vida. Lo malo no es que el ascensor continúe subiendo y ya vaya por el piso 766 de un edificio de seis plantas. Ni lo peor es que el botón de << Stop >> no funcione. Lo que verdaderamente inquieta al señor de gafas, bigotito, bufanda y maletín es esa vocecilla metálica que, al vuelo, ha escuchado al otro lado de la puerta mientras atravesaba el piso 332 y que en un murmullo algo burlesco ha susurrado: << Otro que sube... >>.

José Manuel Dorrego Sáenz









Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                   R 80 Qui
Classificació              80(05)
Títol                          Quimera : revista de literatura
Publicació                 Mataró : Ediciones de Intervención Cultural, 1980-
Periodicitat                Mensual
Descripció física        Il. ; 28 cm
Descripció física        N. 1 (nov. 1980)-
ISBN / ISSN              0211-3325
Matèria                      Literatura Revistes

dimarts, 3 de maig de 2022

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (208)

 




Fitxa bibliogràfica

Signatura N Roh
Classificació 834B.40"20"
Autor Rohma, Anton
Títol Varia intención : taller de minificciones / Anton Rohma
Publicació [Ciudad de México] : Anton Rohma, [2021]
Descripció física 114 pàgines ; 20 cm
ISBN / ISSN 9798705338801
Matèria Microrelats









Fitxa bibliogràfica

Signatura N Wol
Classificació 834.4"20"
Títol Wollstonecraft : hijas del horizonte / Fernando Marías [i 45 més]
Edició Primera edición
Publicació [Madrid] : Imagine Ediciones, junio de 2015
Descripció física 465 pàgines : il·lustracions ; 24 cm
ISBN / ISSN 9788496715646
Matèria Contes de terror
Autor secundari Marías, Fernando, 1958-2022









Fitxa bibliogràfica

Signatura N 834 Gom
Classificació 834.4"19"
Autor Gómez de la Serna, Ramón, 1888-1963
Títol Greguerías, relatos, ensayos y otros textos / Ramón Gómez de la Serna ; 
         edición, introducción y notas de Domingo Ródenas de Moya
Publicació Barcelona : Octaedro, 2008
Descripció física 309 p. ; 19 cm
Col·lecció Biblioteca Octaedro ; 16
ISBN / ISSN 9788480639415




divendres, 29 d’abril de 2022

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (207)

 




Fitxa bibliogràfica

Signatura N Min
Classificació 834B.40"19"
Títol Minificciones = Minigeschichten aus Lateinamerika / 
        ausgewählt und übersetzt von Erica Engeler
Edició 8. Auflage
Publicació München : dtv, 2020
Descripció física 141 pàgines ; 20 cm
Col·lecció DTV Zweisprachig ; 9475
Nota Text en castellà i alemany
ISBN / ISSN 9783423094757
Matèria Microrelats







Cortísimo metraje

Automovilista en vacaciones recorre las montañas del centro de Francia, se aburre lejos de la ciudad y de la vida nocturna. Muchacha le hace el gesto usual del auto-stop, tímidamente pregunta si dirección Beaume o Tournus. En la carretera unas palabras, hermoso perfil moreno que pocas veces pleno rostro, lacónicamente a las preguntas del que ahora, mirando los muslos desnudos contra el asiento rojo. Al término de un viraje el auto sale de la carretera y se pierde en lo más espeso. De reojo sintiendo como cruza las manos sobre la minifalda mientras el terror poco a poco. Bajo los árboles una profunda gruta vegetal donde se podrá, salta del auto, la otra portezuela y brutalmente por los hombros. La muchacha lo mira como si no, se deja bajar del auto sabiendo que en la soledad del bosque. Cuando la mano por la cintura para arrastrarla entre los árboles, pistola del bolso y a la sien. Después billetera, verifica bien llena, de paso roba el auto que abandonará algunos kilómetros más lejos sin dejar la menor impresión digital porque en ese oficio no hay que descuidarse.

Julio Cortázar









Fitxa bibliogràfica

Signatura N Vid
Classificació 833.40"19"
Autor Vidal, Miquel Àngel
Títol Distàncies curtes / Miquel Àngel Vidal ;
        pròleg: Pere Rotger Llabrés ; presentació: Avel·lí Blasco i Esteve
Edició Primera edició
Publicació Inca (Mallorca) : Ajuntament d'Inca ; Palma (Mallorca) : 
                  Lleonard Muntaner Editor, octubre 2003
Descripció física 114 pàgines ; 22 cm
Nota Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom 2003
ISBN / ISSN 8496242005
Matèria Microrelats






L'auspici

La seva mare tenia el do profètic d'una sibil·la. El dia que va néixer, el més tempestuós que es recordava a Jerusalem, s'esfondraren dotzenes de cases i morí molta gent. Desxifrant els signes d'aquell cel enterbolit i furiós, preconitzà que el seu nadó tendria una mort que seria recordada per generacions posteriors durant més de dos mil·lenis. Ell cercà sempre una senyal que confirmàs que el destí augurat per la seva mare es compliria, però mai no el copsà. Impacient, es féu soldat. Esperava així trobar-se aviat amb la mort gloriosa que ella li havia pronosticat. Però la mort semblava defugir-lo. Amb el temps perdé l'esperança i es féu sicari. I més tard, lladre. Abans de morir crucificat al Gólgota, vora un altre lladre i un foll que es creia rei, pensà que, malgrat que fos només per una vegada, la mare s'havia errat en les seves prediccions.

Miquel Àngel Vidal








dimarts, 26 d’abril de 2022

ENVEUALTA: AUDIOMICROS XI EDICIÓ /XI EDICIÓN (MARÇ/MARZO)

 


*EnVeuAlta.



Publiquem els audiomicrorelats dels guanyadors de la convocatòria del mes de març a càrrec d'EnVeuAlta amb les locucions de Miquel Llobera i Maribel Gutiérrez.


Els podeu escoltar conjuntament amb altres magnífics enregistraments www.enveualta.cat i també a https://soundcloud.com/enveualtacat.



Publicamos los audiomicrorrelatos de los ganadores de la convocatoria del mes de marzo a cargo de EnVeuAlta con las locuciones de Miquel Llobera y Maribel Gutiérrez.


Los podéis escuchar conjuntamente con otras magníficas grabaciones en www.enveualta.cat y también en https://soundcloud.com/enveualtacat.








El trofeu, de Vicenç Ambrós Besa:










 Fuera de lugar, de Sara Coca:

 

divendres, 22 d’abril de 2022

MICRORELATS DE MARÇ / MICRORRELATOS DE MARZO (2)

 



Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de març.


Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.




Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de marzo.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.






Mala fama

Dins l’immens fons de l’Arxiu del Museu Marítim un lligall faria les delícies dels historiadors. El seu descobriment capgiraria la imatge que es té del pirata Hug de Singlot (Tarragona, 1689 – Lisboa, 1752?), sobre qui pesa una llegenda negra farcida de malvestats.

El lligall conté un manuscrit de Rogall d’Esclop, corsari coetani de Singlot, que diu així:

«Durant mos anys de jovenesa tractí sovint n’Hug de Singlot, ínclit pirata d’estesa fama, e pusc afermar que no era pas tan temible com moltes veus arreu solen hui encar contar. Cert que sa sempiterna barba mal rasurada e lo pegat de cuir tapant-li l’ull daven-li semblant d’hom dur e rude, mes en lo fons era persona fort bonhomiosa i ab un cor tan gran que poc li cabia dins lo pit. Qui de veres feia por era aquell diable de lloro, tostemps posat damunt sa espatlla. Era ocell de mala jeia, ab un geni d’espant, e quan mostrava’s irat e foll de ràbia era tan brau que, llençant renecs, oir-lo feia feredat. De tot, lo pitjor era que n’Hug, bonastraç com era, li escoltava los consells e, malgrat no tenir-los en estima, per no importunar-lo ni dur-li la contrària, no sabia sinó seguir-li lo joch... Vet ací.»

Santi Todó Riera

Lloret de Mar (Girona)





 
 

Regal d’aniversari

—Li encantarà —va dir el pare—. La nena serà tan feliç!

—No ho sé —va dir la mare—. Un ésser viu no és regala així com així. Primer tot seran alegries, però amb el temps, serà una càrrega. El tindrem a casa les vint-i-quatre hores, l’haurem de treure a passejar, no sabem ni què menja. Al final me n’hauré de cuidar jo, ja ho veuràs.

La mare va acabar cedint a contracor. El dia de l’aniversari, la nena va córrer al llit dels pares i cridà:

—Ja tinc deu anys! Vull el meu regal!

—Molt bé —va dir el pare—. Posa’t el vestit de princesa Disney i espera’ns al sofà.

Els pares van agafar la caixa de cartó que tenien amagada, grossa, amb quatre forats de ventilació i un llaç vermell gegant. La nena, vestida d’Elsa de Frozen amb la perruca rossa que tant li agradava, la va obrir amb mans tremoloses. Dins, un nen arraulit la mirava atemorit.

—Es diu Nikolai i l’acaben de portar de Kiyv. Mira —va dir el pare aixecant-li la camisa al nen—, encara  té metralla a la panxolina.

—Ostres papi! Jo el volia ros. Es pot canviar?

Víctor Colomer i Miralbell

Sabadell (Barcelona)

 



 

Geni

Amb el porró de vi esperant al final de la rega, el pagès llaurava. A cada rem, un traguinyoli. Però l’arada anava tan fondo que la reia tocà la roca.

- Booo! Matxo, booo! –cridà el pagès.

De sota terra n’emanà un fum espès, que a poc a poc es convertí en rostre: una boca, un nas i dos ulls orientals que el miraven de fit a fit.

- Has obert la roca que m’empresonava i m’has alliberat. En agraïment et concedeixo tres desitjos.

- Llamp me mati! Què és això? Vaig gat! Veig visions. Fuig d’aquí bèstia del dimoni! Que s’eixugui tot el vi del mas, no vull tastar-lo mai més.

El geni, desconcertat per l’actitud del pagès, li concedí els tres desitjos que havia demanat. Mentre el fum s’esvaïa a poc a poc, el pagès es tranquil·litzà, ignorant els trons que se sentien de lluny i aquell grop que s’acostava.

Pere Saballs Busqués

Cruïlles (Girona)

 




 

La llengua desapresa

Adam i Eva vivien ociosos al paradís. Prop d’on s’estaven, hi creixia un únic exemplar de l’Arbre del Coneixement que donava una rara fruita. L’amo del terreny, tot i no explicar-los els motius, els hi havia prohibit menjar-ne. Desconeixien què els passaria en cas de fer-ho, però l'amenaça se’ls apareixia temible. La serp, que era una mica més veterana a l’Edèn i per tant coneixia el tarannà del propietari, s’empescava mil i una maneres de mantenir-los distrets. Les converses al voltant de l’arbre s’anaven tornant més escadusseres, malgrat que la temptació encara els desvetllava algunes nits.

Mentrestant la fruita, de tan madura, va caure i un ur afamat se la va empassar. Quan el terratinent, que havia estat ocupat en altres finques, va constatar que no hi era es va enfurismar i li va faltar temps per anar a culpar-ne els humans. Aquests, sense defensa possible, es van veure desnonats i maleïts en un tres i no res. Lluny de casa, i ocupats com estaven, de seguida van oblidar la llengua de les serps.

Marià Cerqueda Bagués

La Seu d'Urgell (Lleida)