divendres, 17 de març de 2023

QUIMERA 471: MANUEL TERRONES

 





Dins la secció "Los pescadores de perlas" del número 471 (març) de la revista Quimera, podem llegir els microrelats inèdits de Manuel Terrones Pacheco (Lima, 1989), escriptor que ha finalitzat els estudis de mestratge d'Escriptura Creativa a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos. Els seus microrelats s'han publicat a la Colecció Underwood de la Pontificia Universidad Católica de Perú amb el títol de Transparencias (2018) i a les antologies 69 (2016), En el camino: nuevas voces de la minificción latinoamericana (2020), Fiction Lab (2021) i El microrrelato peruano: Antología general (2022).

 
Ja hi ha disponible el número de la revista a la Biblioteca Esteve Paluzie







*Manuel Terrones.


Dentro de la sección Los pescadores de perlas del número 471 (marzo) de la revista Quimera, podemos leer los microrrelatos inéditos de Manuel Terrones Pacheco (Lima, 1989), egresado de la maestría de Escritura Creativa en la Universidad Nacional Mayor de San Marcos. Sus microrrelatos se han publicado en la Colección Underwood de la Pontificia Universidad Católica de Perú bajo el títol de Transparencias (2018) y en las antologías 69 (2016), En el camino: nuevas voces de la minificción latinoamericana (2020), Fiction Lab (2021) y El microrrelato peruano: Antología general (2022).



Ya está disponible el número de la revista en la Biblioteca Esteve Paluzie









Artes marciales

Los artistas marciales de la Antigua China desarrollaron una técnica capaz de causar la muerte instantánea. La conocían como dianxué y bastaba con dirigir el puño hacia el corazón del peleador contrario, quien, luego de quedar inconsciente, moría tras diez segundos de agonía.
Otros maestros, conocedores de la técnica, la perfeccionaron. Con un golpe muy sutil eran capaces de matar al adversario sin que este lo notara. Las crónicas narran peleas en las que uno de los luchadores, muerto tras recibir el golpe fatal, continuaba de pie, moviéndose sin ton ni son durante unos segundos, hasta que se desplomaba. Los entendidos anotarían que aquel golpe causaba un dolor tan agudo que incluso se expandía como una onda entre los espectadores más cercanos, manifestándose en ellos como una leve punzada en el corazón.
Es de aquella época la leyenda de un monje shaolín, quien, oponiéndose a sus contemporáneos, inventó un golpe que no solo era capaz de devolver la vida a los caídos, sino que además podía otorgársela a cualquier objeto inanimado con solo golpearlo fuertemente en un punto estratégico. Así, algunas estatuas y muebles cobraron vida luego de sentir el certero puño del monje. Se dice que en el templo donde se entrenaba tenía, entre otros empleados, a una silla encargada de atender a sus visitas y a un dios de terracota dedicado al cuidado del jardín. Esta técnica solo era usada, por supuesto, cuando el maestro enseñaba a sus discípulos lo que para él significaban las artes marciales o, simplemente, cuando quería divertirse.

Manuel Terrones Pacheco







Fitxa bibliogràfica

Signatura R 80 Qui
Classificació 80(05)
Títol Quimera : revista de literatura
Publicació Mataró : Ediciones de Intervención Cultural, 1980-
Periodicitat Mensual
Descripció física Il. ; 28 cm
Descripció física N. 1 (nov. 1980)-
ISBN / ISSN 0211-3325
Matèria Literatura Revistes

dimecres, 15 de març de 2023

MICRORELATS DE FEBRER / MICRORRELATOS DE FEBRERO (2)

 


Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de febrer.


Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.




Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de febrero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.








 

Condiciones climatológicas adversas

Una densa capa de niebla se instaló en casa. Lo más gracioso es que ni siquiera era invierno. Al principio fue un auténtico problema. Nos chocábamos por el pasillo o nos sentábamos encima de alguien. Mi hermano mayor, que es más ordenado y estudia ingeniería, nos convocó a una reunión y establecimos unas normas y unos turnos para las zonas comunes. Dejamos de ver la televisión y escuchábamos la radio. O charlábamos durante horas. Así fue como descubrimos anécdotas de cuando mis padres eran pequeños o mi abuela tan joven que ni siquiera la reconoceríamos. Y todos reíamos. Siempre eran las mismas historias y cuando alguien las volvía a explicar, acabábamos al unísono la frase y de nuevo reíamos. Qué divertido era. Digo era porque un día mi hermano, el ingeniero, increpó a la abuela que era la enésima vez que lo explicaba y que ya no tenía gracia. El silencio se apoderó de nosotros. Ni siquiera la niebla pudo con él. De vez en cuando sentimos nuestras respiraciones o un leve roce al cruzarnos por el pasillo. Y sabemos que nadie se ha ido porque al que le toca fregar los platos, siempre se los encuentra vacíos.

Beatriz Díaz Rodríguez

Barberà del Vallès (Barcelona)







 

Cría cuervos

«En este trabajo no se pueden tener escrúpulos», solía decirme mi padre siempre después de matar. Me repateaba oír la dichosa frase una y otra vez, pero asentía en silencio mientras que lanzaba al río el cuerpo del desgraciado que acabáramos de asesinar. De todas formas, el tipo era bueno en lo que hacía. De él no solo aprendí el oficio, sino a acatar las órdenes sin pestañear. Lo que nunca me enseñó es a leer ni a escribir. El pobre diablo era analfabeto, por lo que me tocó buscarme la vida y estudiar. Aunque reconozco que no había nadie igual para la tortura o la extorsión, su fallo era que los papeles le daban grima. Prefería las comunicaciones de palabra, cara a cara o con una llamada telefónica. Ya estaba muy mayor. Fue una suerte que el jefe enviara por carta el último encargo.

Jesús Navarro Lahera

Madrid

 






 

Elige tu propia aventura

Apareciste al escoger continuar por la página 5 y me enamoraste con solo leer tus ojos almendrados. Al final de la 8 tomé la siguiente decisión (perseguir tu elegante figura de presunta Mata Hari en lugar de ir tras los tres individuos de acento ruso) y nos casamos al principio de la 15. Terminando ese capítulo habían nacido nuestros dos hijos. Unas cuantas páginas después, un poco aburrido de tantas descripciones sin acción, te fui infiel. Crisis que superamos al elegir correctamente pasar página y empezar de cero en la 54. Pero hartos de compartir cama y lectura, en la siguiente bifurcación nos separamos. Yo a la 89, tú tras tu sueño de Hollywood. Entonces todo se descalabró y me di cuenta de que quisiera seguir leyéndote toda la vida.

Busco desesperado el desvío que me lleve otra vez a ti. Pero me temo que tú ya te has cambiado de libro.

Patricia Collazo González

Alcobendas (Madrid)

 






 

Desocupada

Confiando plenamente, dejó de cerrar con dos vueltas de llave al ausentarse. Desde que había oído hablar de ellos, no se los quitaba de la cabeza. A veces salía sin necesidad y aguardaba en la esquina durante horas, convencida de que llegado el momento podría persuadirlos con facilidad. Había pensado ofrecerles ser la abuela, una madre viuda, la suegra, una tía del pueblo: lo que quisieran, con tal de que aceptaran. Estaba decidida a conseguir que una familia entera entrara a ocupar el vacío de su casa y acabar así, de una vez, con la despoblación de su pecho.

Miguelángel Flores

Sabadell (Barcelona)

dilluns, 13 de març de 2023

MICRORELATS DE FEBRER / MICRORRELATOS DE FEBRERO (1)

 


Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de febrer.


Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.




Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de febrero.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.






Tot va per dins

Quan la Remei mira el fill de la seva amiga no pot evitar pensar que ha heretat el nas del pare, però que si fos d'ella tindria els ulls blaus, no els marrons de l'Elisabet. Tampoc lluiria un cap ple de rínxols, sinó uns cabells ben llisos com els seus.

És curiós que li assaltin aquests pensaments passats tants anys. Al final s'ha quedat sense els fills que anhelava. O ja estaria contenta amb un únic noi, com té l'Elisabet. No es pot endevinar mai per on ens portarà la vida, oi?

Guarda a l’ànima el record d'aquell primer amor tan especial, i del mal que li va fer veure’l en una festa petonejant-ne una altra. No li va servir l’excusa que anava massa begut, que no sabia el que feia, que no era el que ell volia.

Encara conserva la nota que havia escrit per dir-li que tant li era i que podien continuar junts, per a quan ell li anés a demanar perdó dies més tard.

S'ha plantejat sovint si havia estat excessivament dura llavors o si, en lloc d'esperar que ell tornés després de la forta discussió, li hauria d'haver portat la nota on el perdonava i volia oblidar aquell petó amb l'Elisabet. Sovint. Com unes deu mil vegades.

M. Carme Marí

Castelldefels (Barcelona)

 




 

Un so familiar

Amb la desencusa del ascens, l'home amb qui convivia, arribava cada cop més tard. Fins a aquest dissabte, havia respectat tots els festius. Cansada d’esperar-lo es va recollir entre llençols. Feia estona que s’hi regirava quan va escoltar un soroll al pis de dalt.  Hi vivia un policia, tot just divorciat amb el qual s’havia creuat un parell de cops, a l'escala.  Va notar com s’aixecava una tapa de vàter i poc desprès sentia com, tot intentant pixar, l’orina s’ entretallava.

Diumenge al migdia, tot fent cafè, li va recordar al marit: “ Ja t’ho he dit unes quantes vegades però ara és urgent. Has d'anar a l’uròleg, si us plau”.

Marià Cerqueda Bagués

La Seu d'Urgell (Lleida)

 




 

Revenja

La dona va reconèixer de seguida l'home que acabava de fer desaparèixer un pintallavis del mostrador sense que la dependenta se n'adonés. Era el mag que havia amenitzat la festa d'aniversari de la seva filla el dia abans. A la festa, després que ell anés al bany, ella va trobar-hi a faltar el flascó de perfum acabat de comprar als mateixos magatzems de luxe on ara es trobaven. En ser acusat, el mag va negar els fets, però ara ella l'acabava d'enxampar in fraganti. Va seguir-lo discretament per testimoniar com deixava caure un mocador sobre unes ulleres de marca i en recollir-lo aquestes s'havien esfumat, i com un fermall de fantasia es feia fonedís a les seves mans. Quan es dirigia a delatar-lo, es varen creuar en un passadís, ella va dissimular mirant-se unes mitges i ell, malgrat passar-li a tocar, no li va parar atenció. Mentre informava als agents de seguretat, una dependenta va retornar-li el flascó de perfum, se l’havia oblidat sobre el mostrador el dia abans. Amb certs remordiments es dirigí a la sortida. En disparar-se l'alarma va pensar que el flascó no havia estat ben desmagnetitzat, però dins la bossa varen trobar-li el pintallavis, les ulleres i el fermall.

Meritxell Genescà Francitorra

Sant Salvador de Guardiola (Barcelona)






 

Mides i merdes

Tothom coneix la llegenda del rei Mides, a qui el bromista de Dionís va concedir el do de transformar en or tot allò que toqués. I per més bonic que pugui ser, encara resulta més difícil de pair.

El que gairebé ningú sap és que un altre rei va demanar-li el do oposat: transformar-ho tot en merda, motiu pel qual va ser rebatejat lògicament com el rei Merdes.

A diferència d’en Mides, que va dinyar-la en qüestió de dies, en Merdes va tenir una vida llarga sense alegries ni sorpreses, ja que no es pot alegrar ni sorprendre a qui sempre veu el pitjor en tot.

Les dues històries s’explicaven com un díptic, però la d’en Merdes va caure del programa a l’Edat Mitjana perquè podia interpretar-se com una burla al pessimisme que pregonava l’Església (en aquesta vida hem vingut a patir, pecadors).

Des d’aquí proposo que recuperem el format original. I posats a fer, que els adoptem com a patrons dels autors. Perquè tots els sentim mentre escrivim. Això val el seu pes en or!, diu un. Quina merda!, diu l’altre. Uns exagerats. Els contes són contes. Ni més ni menys. Ocupa’t d’enllestir-los. Exposa’ls al judici del públic sobirà. I passi el que passi, recorda: hi ha sobirans idiotes.

Lluís Planellas Giné

Barcelona

 


dijous, 9 de març de 2023

GUANYADORS DE FEBRER / GANADORES DE FEBRERO (XII EDICIÓ / EDICIÓN)

 








Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de febrer de la XII edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de febrero de la XII edición del Microconcurso son:





CATEGORIA EN CATALÀ:





Capses xineses

Sortia a passejar cap al tard i veia que els fanals s’encenien com una advertència: «No s’allunyi gaire». La ciutat havia canviat tant com ell, tant que ja no es coneixia ni la reconeixia. Hi havia basars asiàtics com miratges de neó que t’atreien cap a laberints de prestatgeries barroques. No s’hi perdia mai: dues ratlles d’un blau fluorescent el guiaven. Era com un retorn a les fires de la seva infància, a les parades atapeïdes de menuderies desitjables, de foteses irresistibles. Però ja no era cap nen, sinó un vell amb la memòria esmicolada. Es passejava entre les mercaderies com buscant una pista que li retornés el passat. La seva mirada, però, només veia menuderies menyspreables, foteses impossibles.

L’amo, un home grisenc que sempre duia bufanda, s’hi va adreçar:

–Sé lo que busca, abuelo.

Li va ensenyar una capsa grossa que n’allotjava de més petites. Les va anar traient, fins que van formar una família.

 –Mire en la más pequeña.

En va aixecar la tapa.

Al folre, estampada, una vegetació frondosa.

Entre el fullatge, tot de cares oblidades el miraven somrient.

Van durar el que dura un miratge

Però les va reconèixer.

Al no-res cabia tot, oi?

Els absents i tot.

Josep Sampere Martí

Igualada (Barcelona)

 







 CATEGORÍA EN CASTELLANO:








La impura verdad

Al parecer, todo empezó hace años, cuando a un pez gordo de una cadena televisiva se le ocurrió contratar guionistas de cine para que adaptaran las noticias de forma atractiva para los informativos.

Pronto pasaron a escribir los sucesos directamente y a llevar esas historias a platós donde eran escenificadas por actores antes de emitirlas en televisión.

Los periódicos no tardaron en entender que la verdad no hacía falta ni que ocurriese y se limitaron a hacerse eco de la información ofrecida por la tele añadiendo titulares gancho para el lector.

Las ventas se dispararon y, aunque ya ha pasado mucho tiempo, seguimos obsesionados por la actualidad: desayunamos con la prensa, la radio puesta para no perder detalle y aprovechamos salas de espera, ascensores y bares para tratar los temas más candentes del país y del extranjero. Incluso, los intensos debates se acaloran tanto, que precisamos de la intervención policial.

Nadie niega que somos más sociales y felices ahora. Por supuesto hemos apartado de nuestro entorno a los cuatro pelagatos que no están al día de los acontecimientos, esos pobres desinformados que prefieren vivir ajenos a la realidad. 

Elena Bethencourt

Los Cristianos (Santa Cruz de Tenerife)

dilluns, 6 de març de 2023

PRESENTACIÓ / PRESENTACIÓN: CARACTERES CON ESPACIOS DE PEDRO HERRERO



 




El dissabte 25 de març a les 12:30 hores, tindrà lloc a la Sala Salvador Allende de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès la presentació del llibre de microrelats Caracteres con espacios de Pedro Herrero, editat per ExLibric.


Presenta i conversa amb l'autor, l'escriptor de microrelats i actor, David González (Aye).










El próximo sábado 25 de marzo a las 12:30 horas, tendrá lugar en la Sala Salvador Allende de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès la presentación del libro de microrrelatos Caracteres con espacios de Pedro Herrero, editado por ExLibric.


Presenta y conversa con el autor, el escritor de microrrelatos y actor, David González (Aye).


dijous, 2 de març de 2023

DONATIUS / DONATIVOS (69)

 



Fitxa bibliogràfica

Signatura NA En b
Classificació 834B.0"19"
Títol En busca del dinosaurio : antología de microrrelatos hispanoamericanos / 
         elaboración y traducción de Hassan Boutakka, Saïd Benabdelouahed
Publicació Casablanca : Grupo de Investigación sobre el Cuento en Marruecos, 2005
Descripció física 88, 148 p. ; 22 cm
Col·lecció Traducciones (Grupo de Investigación sobre el Cuento en Marruecos) ; 3
Nota Publicació capiculada
Nota Text en castellà i àrab
ISBN / ISSN 99819110209
Matèria Literatura hispanoamericana Antologies S. XX
Autor secundari Boutakka, Hassan
Autor secundari Benabdelouahed, Saïd










Imagínese

En la oscuridad, un montón de ropa sobre una silla puede parecer, por ejemplo, un pequeño dinosaurio en celo. Imagínese, entonces, por deducción y analogía, lo que puede parecer en la oscuridad el pequeño dinosaurio en celo que duerme en mi habitación.

Ana María Shua










Fitxa bibliogràfica

Signatura 834B.3(Mon) Zav
Classificació 834B.3(Mon)
Autor Zavala, Lauro
Títol El Dinosaurio anotado : edición crítica de "El dinosaurio" de Augusto Monterroso / Lauro Zavala
Edició Primera edición
Publicació México : Alfaguara : Universidad Autónoma Metropolitana, Unidad Xochimilco, 
                  septiembre de 2002
Descripció física 135 pàgines ; 22 cm
Nota Inclou diversos microrrelats
ISBN / ISSN 9789681909468
Matèria Monterroso, Augusto, 1921-2003. Dinosaurio
Matèria Microrrelats









La culta dama

Le pregunté a la culta dama si conocía el cuento de Augusto Monterroso titulado El dinosaurio.
-Ah, es una delicia -me respondió-, ya estoy leyéndolo.

José de la Colina








Moltes gràcies a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu de Barcelona i a Fernando Valls pels seus donatius.

Muchas gracias a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu de Barcelona y a Fernando Valls por sus donativos.

dilluns, 27 de febrer de 2023

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (222)

 





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Lei
Classificació 835.4"20"
Autor Leiria, Mário-Henrique, 1923-1980
Títol Contes del gintònic / Mário-Henrique Leiria ; 
         traducció i epíleg de Jordi Prenafeta ; pròleg de Tania Martuscelli
Edició 1a edició
Publicació Juneda : Fonoll, juny de 2022
Descripció física 181 pàgines ; 20 cm
Col·lecció Biblioteca global ; 20
ISBN / ISSN 9788412502473
Títol secundari Contos do gin-tonic. Català









Festeig

Estengué els braços afectuosament i s'acostà, amb les mans obertes i plenes de tendresa.
-Ets tu, Ernnesto, amor meu?
No ho era, Era en Bernardo.
Això no els va impedir tenir força criatures i no ser feliços.
És el que fa la miopia.

Mário-Henrique Leiria











Fitxa bibliogràfica

Signatura N Mar
Classificació 834.4"19"
Autor Marzo, José
Títol Aurora / José Marzo
Edició Primera edició
Publicació Madrid : ACVF Editorial, octubre 2006
Descripció física 157 pàgines ; 20 cm
Col·lecció ACVF Narrativa ; 0
ISBN / ISSN 9788493526504
Matèria Microrelats










El portero del Palace

El portero del Palace es alto y fornido. Luce un pecho y un estómago voluminosos que a veces parecen querer reventar los botones dorados de su chaquetón. El sombrero de copa, rematado por una falsa pluma de ganso, acentúa su estatura. Cuando camina o se inclina, la pluma de ganso oscila con la gracia de una bailarina clásica con tutú.
Hace mil años, un antepasado del portero del Palace era un poderoso señor con carros, halcón, bodegas de vino y una capilla. Al atardecer subía a la torre del castillo y constataba que todos los campos, todas las casas, todos los hombres, todas las mujeres y todos los animales que su vista alcanzaba le pertenecían.
El portero del Palace intuye que es descendiente de reyes.
No puede demostrarlo, aunque a veces, al inclinarse para abrir la portezuela de un taxi, nota que la librea le queda estrecha y que una angustia se le clava en la boca del estómago.

José Marzo








dimecres, 22 de febrer de 2023

DEDICATÒRIA UNIVERSAL

 





En l'última Jornada ARC del microrelat en català, Marc Capdevila va presentar a la Biblioteca Esteve Paluzie el seu llibre de microrelats L'univers no està gaire per històries.
Amb una mica de retard ja el tenim, amb dedicatòria inclosa, a les estanteries de La Microbiblioteca.

Moltes gràcies!






*Marc Capdevila Peña.


Marc Capdevila Peña (Barcelona, 1974) treballa com a muntador de vídeo, ofici que considera una forma d'escriptura.
A codirigit el videopoema animat A fora, a partir de textos d'Albert Balsach i pintures de Tià Zanoguera, que va ser seleccionat  per competir al Zebra Poetry Film festival 2012 de Berlín, on queda finalista de la categoria Best Debut.
Autor del llibre de poemes Instant (1999), l'any 2018 obté el premi de narrativa als premis literaris de Sant Narcís de Girona amb el recull de contes breus El somni del microescriptor.

L'univers no està gaire per històries (Témenos, 2022) és el seu últim llibre.








El màrtir

El màrtir es va immolar per supèrbia; perquè algú, senzillament, el mirés.
Segur que algú es sacrificava per salvar la humanitat, però aquest no era el seu cas.
Sacrificar-se en la intimitat, això sí que hauria tingut mèrit, sacrificar-se sense que ho sabés ni Déu.

Marc Capdevila Peña














En la última Jornada ARC del microrrelato en catalánMarc Capdevila presentó en la Biblioteca Esteve Paluzie su libro de microrrelatos L'univers no està gaire per històries.
Con un poco de retraso ya lo tenemos, con dedicatoria incluïda, en las estanterías de La Microbiblioteca.

¡Muchas gracias!








*Marc Capdevila Peña.


Marc Capdevila Peña (Barcelona, 1974) trabaja como montador de vídeo, oficio que considera una forma de escritura.
A codirigido el videopoema animado A fora, a partir de textos de Albert Balsach y pinturas de Tià Zanoguera, que fue seleccionado  para competir en el Zebra Poetry Film festival 2012 de Berlín, donde quedó finalista de la categoría Best Debut.
Autor del libro de poemas Instant (1999), en el año 2018 obtiene el premio de narrativa de los premios literarios de Sant Narcís de Girona con el recopilatorio de cuentos breves El somni del microescriptor.

L'univers no està gaire per històries (Témenos, 2022) es su último libro.











Adam i Eva

Després de fer voltes i més voltes, Adam i Eva van trobar la porta d’entrada al paradís perdut i s’hi van endinsar.

La seva decepció va ser immensa: en realitat, el paradís perdut era un infern; Déu no els havia expulsat; amb bon criteri, ells havien decidit marxar-ne.

La melancolia els havia jugat una mala passada.

Marc Capdevila Peña

 

 


Adán y Eva

Después de dar vueltas y más vueltas, Adán y Eva encontraron la puerta de entrada del paraíso perdido y se adentraron en él.

Su decepción fue inmensa: en realidad, el paraíso perdido era un infierno; Dios no los había expulsado; con buen criterio, ellos habían decidido irse.

La melancolía les había jugado un mala pasada.

Marc Capdevila Peña (Traducción del catalán de A. Guri)





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Cap

Classificació 834.4"20"

Autor Capdevila Peña, Marc

Títol L'Univers no està gaire per històries / Marc Capdevila Peña

Edició 1ª edició

Publicació Barcelona : Témenos Edicions, juny 2022

Descripció física 99 pàgines ; 20 cm

Col·lecció La Bona confitura ; 10

ISBN / ISSN 9788412498165

Matèria Microrelats