divendres, 28 de gener de 2022

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (199)

 





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Mic
Classificació 834.4"20"
Títol Microrrelato en Andalucía / edición de Pedro M. Domene
Publicació Albox (Almería) : Batarro, 2007
Descripció física 217 pàgines ; 25 cm
Nota Número monogràfic de la revista Batarro : revista literaria (2007)
Matèria Microrelats
Autor secundari Domene, Pedro M.








Perspectiva

En la habitación del hospital el padre contempla, por primera vez y con infinita dulzura, a su hijo recién nacido. Es hermoso, de una inocencia irradiadora, rozagante. El padre nota cómo una corriente de júbilo asciende desde algún lugar de su interior y amenaza con desbordarse y reventar cada grieta hasta que levanta un poco los ojos y ve, bajo el techo, levitando pacientemente, con esos acerados destellos de sus filos, cientos de espadas de Damocles que cuelgan justo sobre el cuerpecito de su hijo. Vuelve la cabeza hacia su mujer y sabe al instante que ella lo sabe, pero ninguno dice nada.

Ángel Olgoso










Fitxa bibliogràfica

Signatura 80.8 Gui
Classificació 80.8
Autor Güich Rodríguez, José
Títol Extrañas criaturas : antología del microrrelato peruano moderno / 
        José Güich Rodríguez, Carlos López Degregori, Alejandro Susti
Edició Primera edición
Publicació Lima : Universidad de Lima, Fondo Editorial, septiembre, 2018
Descripció física 444 pàgines ; 24 cm
Col·lecció Investigaciones (Universidad de Lima)
ISBN / ISSN 9789972454677
Matèria Microrelat hispanoamericà
Autor secundari López Degregori, Carlos
Autor secundari Susti, Alejandro








Alzheimer

Cada día conozco gente nueva.

Alberto Benza González






dimecres, 26 de gener de 2022

DEDICATÒRIA: DE RES, MASSA

 





En el marc de la V Jornada ARC del microrelat en català es va presentar el llibre de Josep M. Sansalvador, De res, massa (Témenos Edicions, 2021) a La Microbiblioteca.

En el novè número de la col·lecció La bona confitura, l'autor esmola la seva ironia per narrar unes històries amarades d'un humor a vegades amable, a vegades sorneguer, però sempre elegant. El resultat és un recull de microrelats amè i divertidíssim, escrit amb una prosa precisa i equilibrada que fa justícia a la sentència escrita al frontispici del temple d'Apol·lo a Delfos: De res, massa


Moltes gràcies a Josep M. Sansalvador, i també a l'editor i al director de la col·lecció, per l'exemplar dedicat!





*Josep M. Sansalvador.


Josep M. Sansalvador i Provensal (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i ha dedicat la seva activitat laboral al món bancari i financer. Té una predilecció per les publicacions locals i comarcals: forma part del consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià, de Sarrià de Ter, on resideix, i ha publicat uns quants reportatges a Revista de Girona

Els seus relats breus han estat inclosos en reculls col·lectius i antologies.

Manté el blog De res, massa que dóna nom al seu primer llibre de microrelats.








Vint-i-vuit

Mentre la senyora es deixa penjar la llufa als faldons de l’abric amb una innocència fingida, el seu marit –simulant gran interès per les necrològiques del diari– sostreu amb mà de plata el mòbil, la cartera i l’MP4 d’aquell vailet desvergonyit. Ni de bon tros, les coses no són el que eren.

Josep M. Sansalvador








En el marco de la V Jornada ARC del microrelato en catalán se presentó el libro de Josep M. Sansalvador, De res, massa (Témenos Edicions, 2021) en La Microbiblioteca.

En el noveno número de la colección La bona confitura, el autor afila su ironía para narrar unas historias impregnadas de un humor a veces amable, a veces socarrón, pero siempre elegante. El resultado es un libro de microrrelatos ameno y divertidísimo, escrito con una prosa precisa y equilibrada que hace justícia a la sentencia escrita en el frontispicio del templo de Apolo en Delfos: De res, massa (Nada en exceso).


¡Muchas gracias a Josep M. Sansalvador, y también al editor y al director de la colección, por el ejemplar dedicado!





*Jordi Masó Rahola (director de la col·lecció La bona confitura)
 i Josep M. Sansalvador.


Josep M. Sansalvador i Provensal (Girona, 1965) ha cursado estudios empresariales y ha dedicado su actividad laboral en el mundo bancario y financiero. Tiene predilección por las publicaciones locales y comarcales: forma parte del consejo de redacción de la revista Parlem de Sarrià, de Sarrià de Ter (Girona), donde reside, y ha publicado unos cuantos reportajes en la Revista de Girona

Sus relatos breves han sido incluidos en obras colectivas y antologías.

Mantiene el blog De res, massa que da nombre a su primer libro de microrelatos.





La Síndrome d'Estocolm

A contracor, obligades gairebé a punta de pistola en virtut de vés a saber quina tradició familiar carrinclona, les bessones Marta i Carla Bartra es van haver de matricular en un curs de llatí. Ni l’una ni l’altra tenien el menor interès per una llengua morta. Les seves apetències, més aviat, corrien de la mà de la biologia fluvial o de la comptabilitat per partida doble, segons el cas, però la vida és dura. La primera declinació va passar factura aviat, massa aviat. Assistien a classe amb unes gracioses i ajustadetes samarretes vermelloses amb les inscripcions “rosa rosae” i “puella puellae” xerografiades, que causaven forta sensació. A mig trimestre ja es veien en la més absoluta incapacitat de fer servir, en idioma matern, cap paraula –cap ni una!– de gènere femení en nombre singular que no acabés en la lletra a.

No van cloure el programa ni de bon tros. L’equip docent agafà el bou per les banyes i promogué mesures profilàctiques, pensant en el benestar mental de les germanes.

Sembla, hores d’ara, que el progrés és adequat. L’altre dia, Carla ja va aconseguir redactar: “La mare de l’emperadriu perdé una dent en la foscor de la vall”.

Josep M. Sansalvador




El Síndrome de Estocolmo

A su pesar, obligadas casi a punta de pistola en virtud de vete a saber qué tradición familiar ramplona, las gemelas Marta y Carla Bartra se tuvieron que matricular en un curso de latín. Ni una ni la otra tenían el menor interés en una lengua muerta. Sus apetencias, más bien, iban de la mano de la biologia fluvial o de la contabilidad por partida doble, según el caso, pero la vida es dura. La primera declinación pronto pasó factura, demasiado pronto. Asistían a clase con unes graciosas y ajustaditas camisetas rojizas con las inscripciones “rosa rosae” y “puella puellae” xerografiadas, que causaban fuerte sensación. A medio trimestre ya se veían en la más absoluta incapacidad de usar, en idioma materno, ninguna palabra -¡ni una!- del género femenino en nombre singular que no acabase con la letra a.

No acabaron el programa ni por asomo. El equipo docente cogió el toro por los cuernos y promovió medidas profilácticas, pensando en el bienestar mental de las hermanas.

Parece, en estos momentos, que el progreso es adecuado. El otro día, Carla ya consiguió redactar: “La madre de la emperatriz perdió un diente en la oscuridad de la calle”.

Josep M. Sansalvador (traducción del catalán de A. Guri)




Fitxa bibliogràfica

Signatura N San

Classificació 833.4"20"

Autor Sansalvador, Josep M.

Títol De res, massa / Josep M. Sansalvador

Edició 1ª edició

Publicació Barcelona : Témenos Edicions, juliol 2021

Descripció física 93 pàgines ; 20 cm

Col·lecció La Bona confitura ; 9

ISBN / ISSN 9788412339949

Matèria Microrelats



dilluns, 24 de gener de 2022

DONATIUS / DONATIVOS : XI CONCURS ARC DE MICRORELATS I/Y IX PREMIO MANUEL J. PELÁEZ

 


Moltes gràcies a l'Associació de Relataires en Català (ARC) i al Colectivo Manuel J. Peláez pels seus donatius al fons de La Microbiblioteca.


Fins el 20 de maig podeu participar al XII Concurs Arc de Microrelats, bases i convoncatòries mensuals clicant aquí; i fins el 28 de febrer al X Premio de Microrrelatos Manuel J. Peláez, consultant les bases aquí.




Fitxa bibliogràfica

Signatura N Con

Classificació 833.40"20"

Autor Concurs ARC de Microrelats (11è : 2020-2021)

Títol Gèneres narratius / diversos autors ; il·lustració: Pepi Capella

Publicació Barcelona : Associació de Relataires en Català, octubre, 2021

Descripció física 128 pàgines : il·lustracions ; 21 cm

Col·lecció Col·lecció literària Elisenda Sala ; 20

ISBN / ISSN 9788417220211

Matèria Microrelats

Matèria Certàmens literaris






La crítica de la crítica

El crític de cinema seu a una de les butaques centrals de la fila vuit. Tot i ser dia d'estrena la sala és força buida. Potser hi ajuda el fet que sigui la sessió golfa, que comença a mitjanit. No té massa expectatives. La darrera pel·lícula que va veure del mateix director va ser un autèntic despropòsit: un guió esperpèntic, un muntatge descuidat i unes actuacions estrafetes d'actors massa coneguts per permetre's aquell desgavell. I així ho va deixar escrit a la columna del diari més important del país.

Els llums de la sala es fonen a poc a poc. El crític prova un cop, tot apuntant el bloc de notes, el petit lot d'intensitat tènue del bolígraf. El film comença en el pati de butaques força buit d'un cinema d'una gran ciutat. El protagonista és un columnista, que es dedica a la crítica de llargmetratges, del diari més important del país. L'actor, ara mateix, també prova el llum d'un bolígraf, calcat al del crític. El llargmetratge que està visionant l'actor és la pel·lícula execrable del mateix director. Se'l veu fent que no amb el cap, xiuxiuejant improperis i anotant amb desfici a la llibreta. Quan n'acaben el visionament, el protagonista marxa cap a casa on, amb l'única claror somorta d'un neó del prostíbul del davant, passa les notes a net i les envia a la redacció. El rotatiu la publica en portada. La repercussió és immediata per a tots els participants a la pel·lícula, però afecta principalment al director que, havent apostat tots els diners que li quedaven al projecte, acaba en la més absoluta misèria. Perd el cap i comença a seguir els passos del protagonista de forma obsessiva. La història acaba amb el director fumant a la sortida d'un cinema mentre espera, revòlver en mà, que el protagonista passi per la porta.

El crític queda garratibat i entusiasmat. Ha pres notes i s'ha sentit interpel·lat com mai. Tant, que abans de travessar el llindar de la sortida, desitja en secret trobar-hi el director fumant, per tal de felicitar-lo.

Francesc Borrell i Ros






Muchas gracias a la Associació de Relataires en Català (ARC) y al Colectivo Manuel J. Peláez por sus donativos para el fondo de La Microbiblioteca.


Hasta el 20 de mayo se puede participar en el XII Concurs Arc de Microrelats, bases y convocatorias mensuales clicando aquí; y hasta el 28 de febrero en el X Premio de Microrrelatos Manuel J. Peláez, consultando las bases aquí.




Fitxa bibliogràfica

Signatura N Pre

Classificació 834.40"20"

Autor Premio de Microrrelatos Manuel J. Peláez (9è : 2021 : Zafra)

Títol IX Premio de Microrrelatos "Manuel J. Peláez" 2021 : selección de textos

Edició Primera edición

Publicació Zafra : Colectivo Manuel J. Peláez, 13 de junio de 2021

Descripció física 78 pàgines ; 17 cm

Matèria Microrelats

Matèria Certàmens literaris Zafra

Títol secundari Noveno Premio de Microrrelatos "Manuel J. Peláez" 2021 : selección de textos




El afilador

El afilador viene siempre los martes, muy temprano. En cuanto se escucha su chiflo, los vecinos dejan lo que están haciendo y bajan veloces. La mayoría de ellos le llevan cuchillos, machetes y navajas. Y, cada vez menos hachas. Pero también se acercan a primera hora parteras trayendo sus tijeras de cortar cordones umbilicales, algún corsario con garfio, recién llegado del puerto, y los típicos asesinos madrugadores, con sus puñales de matar de frente y por venganza. En cambio, aquellos que quitan la vida por la espalda o a traición se quedan para el final. Merodean y esperan disimulando de cerca, con el oído bien puesto, antes de entregar al amolador sus largas lenguas para afilar.

Miguelángel Flores



divendres, 21 de gener de 2022

ENVEUALTA: AUDIOMICROS XI EDICIÓ /XI EDICIÓN (DESEMBRE / DICIEMBRE)

 


*EnVeuAlta.



Publiquem els audiomicrorelats dels guanyadors de la convocatòria del mes de desembre a càrrec d'EnVeuAlta amb les locucions de Miquel Llobera i Maribel Gutiérrez.


Els podeu escoltar conjuntament amb altres magnífics enregistraments www.enveualta.cat i també a https://soundcloud.com/enveualtacat.



Publicamos los audiomicrorrelatos de los ganadores de la convocatoria del mes de diciembre a cargo de EnVeuAlta con las locuciones de Miquel Llobera y Maribel Gutiérrez.


Los podéis escuchar conjuntamente con otras magníficas grabaciones en www.enveualta.cat y también en https://soundcloud.com/enveualtacat.








Civilitzacions, de Carles Castell Puig:









Agujeros negros, de Lola Sanabria García:

dimecres, 19 de gener de 2022

MICRORELATS DE DESEMBRE / MICRORRELATOS DE DICIEMBRE (2)

 


Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de desembre.


Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.




Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de diciembre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.





Declaración

Era mi oportunidad, Laura estaba justo detrás de mí en la fila de la fuente. Cuando me tocó beber, me incliné y susurré “te quiero”, con la esperanza de que mis palabras se enredaran con el agua para rozar después sus labios. Justo entonces, Mario, el abusón de mi clase, se abrió paso a codazos, saltándose el turno, me apartó de un empujón, y se refrescó la cara con mi declaración de amor.

Lo bueno es que ya no me pega por las tardes, a la salida del colegio.

Lo malo es que no ha dejado de perseguirme.

Raúl Clavero Blázquez

Madrid





Sin papeles

Bajaron de la camioneta dóciles como corderos. Al pagar, ya les advertí que deberían recorrer solos el último tramo hasta la frontera. Lo que desconocían es que no tendrían agua suficiente para soportar el calor sofocante del desierto; que caminarían durante varias horas rodeados de escorpiones y buitres y que, con el sonido de las sirenas y los disparos, echarían a correr hasta que sus corazones se acelerasen desbocados.

Cuando los recogimos, tenían un subidón de adrenalina. Ahora que todo ha pasado, dejaremos que se relajen en el jacuzzi y les ofreceremos un ágape de lujo como final de la experiencia. Pero lo mejor llegará ya en casa, cuando, con un guiño de complicidad, puedan decirle a la mujer que limpia su mugre que ya saben cómo se siente.

Lluís Talavera

Barcelona

 



Cosas mías

La niebla siempre está ahí, húmeda, viscosa. Esperando que abra la ventana para colarse en la casa. Que deje entrar a mis nietos para aprovechar el resquicio e inundarme de vacíos. Por eso he escrito sus nombres con letra clara en la pizarra del frigo: Alicia, Tomás, Javier. Parece que vaya a comprarlos en la próxima visita al mercado, pero no. El más fácil es Tomás, heredado del abuelo. Y también es el más importante. Si desapareciera tras la bruma perdería dos en uno. ¿Por qué tienes los nombres de los niños en el frigo, mamá? Me encojo de hombros farfullando las dos palabras que aún suelen sacarme de apuros: cosas mías.

Patricia Collazo González

Alcobendas (Madrid)

 

 



La buena vida

Estaba disfrutando de la tarde de fútbol a pesar de que había quitado el sonido de la tele. Repantigarse en el sofá con una bolsa de patatas y un bote de cerveza era todo lo que un hombre podía desear. Eso y un empleo bien remunerado, un chalecito, barbacoas los sábados y paellas familiares los domingos. Entre sus colegas no estaba bien visto preferir salud, dinero y amor a sexo, droga y rock and roll y por eso había mantenido siempre ocultas sus aspiraciones. Por supuesto, el lote incluía esposa e hijos y ellos -meditaba contemplando la foto de la repisa- eran perfectos. Guapos, sonrientes y… confiados. Tanto como para que su vivienda fuera uno de los pocas sin alarma o para que no escondieran las joyas en algún tarro de la cocina. No había tardado nada en encontrarlas dentro del joyero de la habitación de matrimonio. Seguro que por el collar de oro blanco le daban una “pasta”.

A pesar de que los había visto marchar cargados con maletas, no era prudente prolongar más su estancia. Antes de salir, echó una última mirada al salón con un pellizco de melancolía. Sin duda se estaba haciendo viejo.

Paloma Casado Marco

Santander

 



Cifras

Cuando se produce una catástrofe, con muchos muertos, ocurre un fenómeno de transmutación asombroso que nadie puede explicar. Las personas se transforman en números. El prodigio ha sido estudiado por científicos y magos de todo el mundo sin que nadie haya podido descubrir el mecanismo del proceso. A los familiares les da igual ese prodigio, lloran desconsolados cuando les entregan su número impreso en una hoja de papel reciclado. Les dan un siete o un ciento nueve, que se llamó Alberto o María y que quisieron ser astrónomos o fontaneros, cultivar un huerto o participar en un club literario. Poco pueden hacer ya. Si acaso meterlos entre las páginas de un libro de álgebra, para sentir que les honran, que estarán acompañados, que hay otras ecuaciones llenas de incógnitas que sí pueden resolverse.

Mar Horno García

Torredonjimeno (Jaén)

dilluns, 17 de gener de 2022

MICRORELATS DE DESEMBRE / MICRORRELATOS DE DICIEMBRE (1)

 


Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de desembre.


Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.




Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de diciembre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.






La crida

El vell de l’habitació 77 del geriàtric no para de tocar el timbre per cridar les infermeres, que hi van volant, sempre, sense perdre ni un minut. Mai no vol res concret, el vell, tot just insultar-les i vexar-les amb burles obscenes. No obstant això, aquell timbre és una ordre, tant del vell com de la directora, una ordre de compliment ineludible sota pena de comiat. Ningú no sap la causa del respecte que suscita aquell home odiós, si bé corre el rumor que havia sigut algú poderosíssim, transformat en dèspota per la demència, i que la seva estada al geriàtric és una font d’ingressos inesgotable. Corren rumors, és clar, com ara que el poder del vell resideix en aquell timbre, que si no compareguessin a l’acte a la primera crida, podria passar alguna calamitat irreversible. No és cap secret que les infermeres solen resar implorant la seva mort, i que ell ho sap i se’n riu a la seva cara. I després els demana que s’agenollin al peu del llit, que vol sentir les seves oracions. I elles ho han de fer per força, sota pena de comiat, mentre el vell es tapa les orelles i es cargola de riure, com ha fet sempre. Des del principi dels temps.

Josep Sampere Martí

Igualada (Barcelona)

 





Cinquena temporada

Quan van disparar a Raymond Reddington se li va aviar la sang del nas. L'home estirat al terra amb el ventre foradat i la sang rajant-los, als dos.

Va fer la cassoleta amb la mà però la sang se li escolava entre els dits.

Reddington  immòbil al terra, agonitzant, amb el vestit xopat es dessagnava. Ell es va escampar la sang per la panxa. -Em porta avantatge, cinc litres de sang, pel cap baix! A mi em costarà, va pensar-.

El pijama, el sofà i el comandament de la tele tacats de sang.  Es va aixecar per anar al lavabo i netejar tot aquell desastre. Va caure desmaiat i el cantell de la banyera el va rematar.

Elizabeth Keen plora al costat del cos estès enmig del bosc desert. A ell ningú el plora i no podrà rebatre la tesi: la ficció és més indulgent amb els morts.

Glòria Tomàs i Nus

Lleida

 




Culpable

—Em declaro culpable, senyoria.

La Maribel va pronunciar la confessió amb veu neutral. Procurava camuflar qualsevol emoció mentre mirava els ulls del jutge, a l’espera de la resolució definitiva. El cop sec del mall va marcar el final del judici. Segons més tard, el trasllat a la presó. Quinze ganivetades a sang freda. Era un crim atroç. A la Maribel se li va posar la pell de gallina, com acostumava a passar-li quan feia d’intèrpret d’un assassí. 

Laura Busom Fuertes

Barcelona

 




J5E9g41p44

Ha de fer la seva elecció avui abans de les 23.59 h. Aquest és el darrer avís”.

Ja no puc endarrerir-ho més, he d’escollir una persona, és la meva obligació. Totes les contrasenyes hem de passar per aquest tràngol. Des del departament de seguretat ens demanen fer una bona tria, darrerament hi ha hagut greus problemes de suplantació.

És bàsic memoritzar bé l’individu elegit, no imprimir-ne cap fotografia, ni escriure el nom enlloc. Res ha de relacionar la meva cadena de deu caràcters amb la dona o l’home triats. Cap ànima, ni vivent ni virtual, no ha d’endevinar amb quin humà m’he unit.

La tria, però, se’m fa molt difícil. Jo soc original, única; en canvi les persones són similars: milions d’individus vulgars, adotzenats, gregaris, poblen la faç de la Terra. Són pràcticament indistingibles. Arreu tenen els mateixos costums, els mateixos vicis. Em fa por triar-ne un i que, al cap d’un temps, se m’extraviï entremig de la gentada i ja no el reconegui o el confongui amb qualsevol altre del ramat.

Si no fos perquè em sembla una bestiesa, passaria la responsabilitat  als banals humans;  i jo em quedaria aquí, quieta i tranquil·la, esperant que un d’ells em triés a mi.

Pere Saballs Busqués

Cruïlles (Girona)

 



Una pesca antològica

El rodet s’havia descabdellat i el suro no es veia enlloc. L’ancià pescador es va eixorivir. «Collons!», va remugar, «carpa gegant o silur!» El fil, completament rígid, anticipava un repte de grans magnituds.

De sobte, un recel es va apoderar del vell. Quin tipus de fera romandria immòbil per més que l’ham l’adolorís? Potser el croc s’havia enganxat en algun objecte inert a la llera de l’estany.

Per sort, l’home utilitzava la seva canya més resistent. Amb les dues mans al mànec, i després d’un esforç que qualsevol cardiòleg hauria reprovat, va notar com l’extraordinària captura cedia.

Malgrat la resistència i el balanceig, la presa es deixava arrossegar. En pocs minuts, una silueta arrodonida va emergir entre les aigües que envoltaven la menuda barca, cada cop més tèrboles i fangoses. Massa tard: l’esquif giravoltava en cercles concèntrics que s’empetitien a un ritme trepidant.

Vicenç Ambrós Besa

Lluçà (Barcelona)

dijous, 13 de gener de 2022

GUANYADORS DE DESEMBRE / GANADORES DE DICIEMBRE (XI EDICIÓ / EDICIÓN)



24º Premio Mercè Rodoreda de cuentos y narraciones 2021 por 
Declaració d'invencions.






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de desembre de la XI edició del Microconcurs són:




Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de diciembre de la XI edición del Microconcurso son:





CATEGORIA EN CATALÀ:




Civilitzacions

Quan va aparèixer el cartell a la porta de la nova botiga, el barri en va anar ple. Com podia funcionar un negoci que, segons deia el rètol, només obriria un dia l’any? Al mercat, als bars, a les places no es parlava de res més. Hi havia opinions per a tots els gustos. Que si es tractava d’una broma, que si era una estratègia comercial d’una multinacional d’aquestes o la tapadora d’un punt de venda de drogues.

Va arribar el dia en qüestió i, com pregonava el cartell, la botiga va obrir. No van faltar curiosos a totes hores que van omplir el local per tafanejar o comprar. L’endemà no hi va haver cap sorpresa i va tornar a aparèixer tancada i barrada. Durant mesos va anar corrent la singular crònica d’aquell comerç. L’any següent es va formar una cua de gent que va passar la nit a la vorera esperant la tan anhelada obertura.

Any rere any, la corrua de persones va anar creixent fins a fer-se permanent. Allí es van forjar històries d’amor i d’odi, van florir noves famílies i es van cometre crims. Encara avui, tot i el temps que fa que ja no ha tornat a obrir, es poden veure persones assegudes al voral, o passejant amb la mirada absent, com cercant un paradís perdut.

Carles Castell Puig

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

 




CATEGORÍA EN CASTELLANO:




Agujeros negros

Escucha la llave de hierro girar en la cerradura. Los goznes oxidados chirrían al abrirse la puerta. La silueta se recorta, imponente, en el cuadrilátero de luz. Huele a miedo, veneno y orines de ratas en el sótano. El niño sabe que va a morir. La sombra baja el primer peldaño. Ante los ojos del chico, la bola irisada en el quinto escalón de la escalera se le presenta como su única esperanza de salvación. Conforme la oscura figura acorta distancia, el sonido de loza y cristal se materializa en una bandeja con plato de comida y vaso de agua. El pequeño tiene sed. Mucha. El miedo se repliega. Necesita beber con urgencia. Anhela que lleguen hasta él las zapatillas cochambrosas. La suela izquierda pisa la canica. y el cuerpo sale despedido a los pies del chaval. Un crac de rama rota. La bandeja a un lado, las patatas guisadas esparcidas por el suelo y los cristales sobre un charquito. Pasan minutos, tal vez horas. El muchacho tiembla. Ha mojado el pantalón. Despierte, por favor, suplica con un hilo de voz.

Lola Sanabria García 

Madrid


dilluns, 27 de desembre de 2021

TORNEM / VOLVEMOS EL 2022

 





El blog de La Microbiblioteca s'acomiada fins l'any vinent.

La Biblioteca Esteve Paluzie, amb el seu fons especialitzat dedicat al gènere microrelat, romandrà oberta en horari especial de Nadal.



En aquest 2021 que deixem enrere, de nou marcat per la pandèmia, volem tornar a donar les gràcies a totes les persones que han fet possible que els serveis de la Biblioteca funcionessin, i a vosaltres, usuaris i usuàries que heu seguit utilitzant-los.

I us recordem que fins l'última campanada del 31 de desembre podeu enviar els vostres microrelats al Microconcurs dins la convocatòria mensual.



Bon 2022!









El blog de La Microbiblioteca se despide hasta el próximo año.

La Biblioteca Esteve Paluzie, con su fondo especializado dedicado al género microrrelato, se mantendrá abierta en horario especial de Navidad.


En este 2021 que dejamos atrás, de nuevo marcado por la pandemia, queremos volver a dar las gracias a todas las personas que han hecho posible que los servicios de la Biblioteca funcionaran, y a vosotros, usuarios y usuarias que habéis seguido utilizándolos.


Y os recordamos que hasta la última campanada del 31 de diciembre podéis enviar vuestros microrrelatos al Microconcurso dentro de la convocatoria mensual.



¡Feliz 2022!