En el marc de la V Jornada ARC del microrelat en català es va presentar el llibre de Josep M. Sansalvador, De res, massa (Témenos Edicions, 2021) a La Microbiblioteca.
En el novè número de la col·lecció La bona confitura, l'autor esmola la seva ironia per narrar unes històries amarades d'un humor a vegades amable, a vegades sorneguer, però sempre elegant. El resultat és un recull de microrelats amè i divertidíssim, escrit amb una prosa precisa i equilibrada que fa justícia a la sentència escrita al frontispici del temple d'Apol·lo a Delfos: De res, massa.
Moltes gràcies a Josep M. Sansalvador, i també a l'editor i al director de la col·lecció, per l'exemplar dedicat!
*Josep M. Sansalvador.
Josep M. Sansalvador i Provensal (Girona, 1965) ha cursat estudis empresarials i ha dedicat la seva activitat laboral al món bancari i financer. Té una predilecció per les publicacions locals i comarcals: forma part del consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià, de Sarrià de Ter, on resideix, i ha publicat uns quants reportatges a Revista de Girona.
Els seus relats breus han estat inclosos en reculls col·lectius i antologies.
Manté el blog De res, massa que dóna nom al seu primer llibre de microrelats.
Vint-i-vuit
Mentre la senyora es deixa penjar la llufa als faldons de
l’abric amb una innocència fingida, el seu marit –simulant gran interès per les
necrològiques del diari– sostreu amb mà de plata el mòbil, la cartera i l’MP4
d’aquell vailet desvergonyit. Ni de bon tros, les coses no són el que eren.
Josep M. Sansalvador
En el marco de la V Jornada ARC del microrelato en catalán se presentó el libro de Josep M. Sansalvador, De res, massa (Témenos Edicions, 2021) en La Microbiblioteca.
En el noveno número de la colección La bona confitura, el autor afila su ironía para narrar unas historias impregnadas de un humor a veces amable, a veces socarrón, pero siempre elegante. El resultado es un libro de microrrelatos ameno y divertidísimo, escrito con una prosa precisa y equilibrada que hace justícia a la sentencia escrita en el frontispicio del templo de Apolo en Delfos: De res, massa (Nada en exceso).
¡Muchas gracias a Josep M. Sansalvador, y también al editor y al director de la colección, por el ejemplar dedicado!
*Jordi Masó Rahola (director de la col·lecció La bona confitura)
i Josep M. Sansalvador.
Josep M. Sansalvador i Provensal (Girona, 1965) ha cursado estudios empresariales y ha dedicado su actividad laboral en el mundo bancario y financiero. Tiene predilección por las publicaciones locales y comarcales: forma parte del consejo de redacción de la revista Parlem de Sarrià, de Sarrià de Ter (Girona), donde reside, y ha publicado unos cuantos reportajes en la Revista de Girona.
Sus relatos breves han sido incluidos en obras colectivas y antologías.
Mantiene el blog De res, massa que da nombre a su primer libro de microrelatos.
La Síndrome d'EstocolmA contracor, obligades gairebé a punta de pistola en virtut
de vés a saber quina tradició familiar carrinclona, les bessones Marta i Carla
Bartra es van haver de matricular en un curs de llatí. Ni l’una ni l’altra
tenien el menor interès per una llengua morta. Les seves apetències, més aviat,
corrien de la mà de la biologia fluvial o de la comptabilitat per partida
doble, segons el cas, però la vida és dura. La primera declinació va passar
factura aviat, massa aviat. Assistien a classe amb unes gracioses i ajustadetes
samarretes vermelloses amb les inscripcions “rosa rosae” i “puella puellae”
xerografiades, que causaven forta sensació. A mig trimestre ja es veien en la
més absoluta incapacitat de fer servir, en idioma matern, cap paraula –cap ni
una!– de gènere femení en nombre singular que no acabés en la lletra a.
No van cloure el programa ni de bon tros. L’equip docent
agafà el bou per les banyes i promogué mesures profilàctiques, pensant en el
benestar mental de les germanes.
Sembla, hores d’ara, que el progrés és adequat. L’altre dia,
Carla ja va aconseguir redactar: “La mare de l’emperadriu perdé una dent en la
foscor de la vall”.
Josep M. Sansalvador
El Síndrome de Estocolmo
A su pesar, obligadas casi a punta de pistola en virtud de
vete a saber qué tradición familiar ramplona, las gemelas Marta y Carla Bartra
se tuvieron que matricular en un curso de latín. Ni una ni la otra tenían el
menor interés en una lengua muerta. Sus apetencias, más bien, iban de la mano
de la biologia fluvial o de la contabilidad por partida doble, según el caso, pero
la vida es dura. La primera declinación pronto pasó factura, demasiado pronto.
Asistían a clase con unes graciosas y ajustaditas camisetas rojizas con las inscripciones
“rosa rosae” y “puella puellae” xerografiadas, que causaban fuerte sensación. A
medio trimestre ya se veían en la más absoluta incapacidad de usar, en idioma
materno, ninguna palabra -¡ni una!- del género femenino en nombre singular que
no acabase con la letra a.
No acabaron el programa ni por asomo. El equipo docente
cogió el toro por los cuernos y promovió medidas profilácticas, pensando en el bienestar
mental de las hermanas.
Parece, en estos momentos, que el progreso es adecuado. El
otro día, Carla ya consiguió redactar: “La madre de la emperatriz perdió un
diente en la oscuridad de la calle”.
Josep M. Sansalvador (traducción del catalán de A. Guri)
Fitxa bibliogràfica
Signatura N San
Classificació 833.4"20"
Autor Sansalvador, Josep M.
Títol De res, massa / Josep M. Sansalvador
Edició 1ª edició
Publicació Barcelona : Témenos Edicions, juliol 2021
Descripció física 93 pàgines ; 20 cm
Col·lecció La Bona confitura ; 9
ISBN / ISSN 9788412339949
Matèria Microrelats
