DEDICATÒRIA FICCIONÀRIA

 

Moltes gràcies a Jesús Pacheco Julià pel donatiu de les seves obres, i la dedicatòria, a la Biblioteca de Barberà del Vallès.

*Jesús Pacheco.

Jesús Pacheco Julià (Gualba, 1964) és escriptor, paleta i constructor especialitzat en la restauració de masies i monuments. Llicenciat en Filologia Catalana i Filologia Castellana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és autor dels llibres de relats i microrelats Tots els àngels del món (Edicions El Mèdol, 1995. Premi de Narrativa Ribera d'Ebre), Anomeneu-lo amor (Di7 Edició, 1998), Ficcionaris (Proa, 2001), el llibre de poesia L'ordre del foc (Ajuntament d'Algaida, 2016. Premi Castellitx) i la novel·la El Danubi també passa per Praga (Tushita Edicions, 2020. Premi Josep Saperas).

Jugador d'escacs i articulista ha estar director del cinefòrum de la Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles i ha dinamitzat les tertúlies literàries de l'Ajuntament de Sant Celoni, població on resideix.

Alfred Nobel

Per a la Clara i l'Edu

-Mestre -deia Lilith mentre es feia una cua amb el seu encantador cabell negre-, el podríem tallar per la meitat.

-No -va contestar Satanel-, no és una bona idea.

-Senyor -deia Belcebú tot envoltat de mosques-, podríem trinxar-lo ben trinxat. El pobre Vulcà encara no s'ha refet de la pèrdua de la seva forja. Tot va volar fet miques per culpa de la dinamita...

-No, no i no.

-Domine -deia Llucifer, mentre deixava de llegir el Llibre d'Henoc-, el podríem penjar d'una corda, així no podrà cantar mai més l'odiós Trisagi.

-No -va dir Satanel-, ja ho tinc. Astaroth, vine!

-Sí, senyor- Que desitgeu de mi, senyor?

-Astaroth, agafa l'arcàngel Sariel i li treus les quatre ales. Després acompanya'l a la Terra i el deixes allí. Vejam que farà per allà baix, per aquell infern...

Jesús Pacheco Julià

Tots els àngels del món (1995)

Muchas gracies a Jesús Pacheco Julià por el donativo de sus obras, y la dedicatoria, a la Biblioteca de Barberà del Vallès.

*Jesús Pacheco.

Jesús Pacheco Julià (Gualba, 1964) es escritor, paleta y constructor especializado en la restauración de masías y monumentos. Licenciado en Filología Catalana y Filología Castellana por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es autor de los libros de relatos y microrrelatos Tots els àngels del món (Edicions El Mèdol, 1995. Premio de Narrativa Ribera d'Ebre), Anomeneu-lo amor (Di7 Edició, 1998), Ficcionaris (Proa, 2001), el libro de poesía L'ordre del foc (Ajuntament d'Algaida, 2016. Premio Castellitx) y la novela El Danubi també passa per Praga (Tushita Edicions, 2020. Premio Josep Saperas).

Jugador de ajedrez y articulista, ha sido director del cinefórum de la Biblioteca Frederica Montseny de Canovelles (Barcelona) y ha dinamizado las tertulias literarias del Ayuntamiento de Sant Celoni (Barcelona), población donde reside.

Planys de sirena

La dona jove que espera el seu nòvio, pensa com li dirà que n'està prenyada.

En realitat, ho està d'un amic comú.

Quan el nòvio arriba, li fa un petó i, dolçament, comença a articular les paraules màgiques que canviaran el destí de tots dos.

Julià Pacheco Julià

Ficcionaris (2001)

Llantos de sirena

La mujer joven que espera a su novio, piensa como le dirá que está preñada de él.

En realidad, lo está de un amigo común.

Cuando el novio llega, le da un beso y, dulcemente, empieza a articular las palabras mágicas que cambiarán el destino de los dos.

Julià Pacheco Julià

Ficcionaris (2001)

Traducción del catalán de A. Guri

Fitxes bibliogràfiques

Signatura N Pac
Classificació 833.4"19"
Autor Pacheco, Jesús
Títol Tots els àngels del món / Jesús Pacheco
Publicació Tarragona : El Mèdol, 1996
Descripció física 91 p. ; 20 cm
Col·lecció El Mèdol. Narrativa ; 27
Nota Premi de narrativa Ribera d'Ebre, 1995
ISBN / ISSN 8488882637

Signatura N Pac
Classificació 833.4"19"
Autor Pacheco, Jesús
Títol Anomeneu-lo amor / Jesús Pacheco
Publicació Binissalem : Di7, 1998
Descripció física 141 p. ; 19 cm
Col·lecció Zitzània ; 12
ISBN / ISSN 8489754292

Signatura N Pac
Classificació 833.4"19"
Autor Pacheco, Jesús
Títol Ficcionaris / Jesús Pacheco
Publicació Barcelona : Proa, 2001
Descripció física 212 p. ; 22 cm
Col·lecció Beta (Proa) ; 67
ISBN / ISSN 8484371778

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (184)

 

Fitxa bibliogràfica

Signatura N Bru

Classificació 834B.4"20"

Autor Bruno, Fernando Daniel

Títol Minicuentos / Fernando Daniel Bruno

Publicació [España] : Amazon, 2020

Descripció física 73 pàgines ; 23 cm

ISBN / ISSN 9798665022529

Matèria Microrelats

Fitxa bibliogràfica

Signatura N Pul

Classificació 834.4"20"

Autor Pulido Medina, Emilio

Títol 101 microrrelatos bajo la mordaza del espejo / Emilio Pulido Medina

Edició Primera edició

Publicació [Murcia] : Emilio Pulido Medina, 2020

Descripció física 117 pàgines ; 20 cm

ISBN / ISSN 9798657156522

Matèria Microrelats

Títol secundari Ciento un microrrelatos bajo la mordaza del espejo

Fitxa bibliogràfica

Signatura N Son

Classificació 834.40"20"

Títol Soñando juntos : microrrelatos de terror

Publicació [Madrid] : Scripta Nostra, [2020]

Descripció física 92 pàgines : il·lustracions ; 20 cm

Col·lecció Soñando juntos

ISBN / ISSN 9798653139840

Matèria Microrelats

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (183)

 

Fitxa bibliogràfica

Signatura N Per

Classificació 833.4"19"

Autor Perucho, Joan

Títol Els homes invisibles / Joan Perucho; edició de Julià Guillamon i jordi Puig;

         epíleg de Marina Espasa; dibuixos de Francesc Todó Garcia

Publicació Barcelona : Comanegra, febrer de 2020

Descripció física 162 pàgines: il·lustracions ; 19 cm

Nota Diana i la mar morta; Cendres i diamants

ISBN / ISSN 9788418022302

El retrat

La faç era torbadora. Ni bella ni lletja, però més aviat sorruda. Celles desaforadament gruixudes, ulls diminuts. L'oval de la cara, difusament eteri. Semblava que esperés la pròpia desaparició inevitable. Estic segur que era el retrat d'una famosa mèdium. ¿Quina?

Joan Perucho

Fitxa bibliogràfica

Signatura P 834 Leo

Classificació 834.5"20"

Autor León, Francisco

Títol Terraria / Francisco León

Publicació Santa Coloma de Gramenet : La Garúa, 2006

Descripció física 75 pàgines ; 20 cm

Col·lecció Poesía (La Garúa) ; 8

Nota I Premio Internacional de Poesía Màrius Sampere en lengua castellana

ISBN / ISSN 9788493496838

Hacernos visibles a los demás no entrañaría mayores problemas si, mediante ese aparecerse -o aparentarse-, no nos hiciéramos invisibles para nosotros mismos. Como le sucedió a aquella estatua que vivió ermitaña entre nosotros, hasta que un día, para saludar al turista que visitaba sus ruinas y ser por él fotografiada, se desclavó con esfuerzo de su base honorable. El viandante la vio llegar, saludando en inglés a diestro y siniestro, pedigüeña y fatal. <<Una foto, una foto.>> Esta historia que me contaron motivó que perdiera todo interés por las estatuas. <<Ten cuidado>> -me dije- <<pues ya no regresarás a tu morabito anterior el día que bajes de la villa en ruinas a la plaza pública, a pedir, a mandar, y a ser mandado. Te perderás en lo visible.>> Siempre debemos elegir lo más difícil, aceptar ser la piedra.

Francisco León

ENVEUALTA: AUDIOMICROS X EDICIÓ /X EDICIÓN (MARÇ/ MARZO)

 

 

*EnVeuAlta.

Publiquem els audiomicrorelats dels guanyadors de la convocatòria del mes de març a càrrec d'EnVeuAlta amb les locucions de Miquel Llobera i Maribel Gutiérrez.

Els podeu escoltar conjuntament amb altres magnífics enregistraments a www.enveualta.cat i també a https://soundcloud.com/enveualtacat.

Publicamos los audiomicrorrelatos de los ganadores de la convocatoria del mes de marzo a cargo de EnVeuAlta con las locuciones de Miquel Llobera y Maribel Gutiérrez.

Los podéis escuchar conjuntamente con otras magníficas grabaciones en www.enveualta.cat y también en https://soundcloud.com/enveualtacat.

Oblit Històric, de Jaume Aregall Miñarro:

EnVeuAlta.cat · 134: Oblit històric

Voz, de Raúl Clavero Blázquez:

EnVeuAlta.cat · 133: Voz

MICRORELATS DE MARÇ / MICRORRELATOS DE MARZO (2)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de març.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de marzo.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Impossible

He descobert que no existeixo. Tot va començar amb un joc innocent de preguntes sense resposta, després vaig passar a fer-me hipòtesis preocupants i finalment vaig arribar a la conclusió de què no soc ningú. Pitjor encara, no soc res.

El problema neix amb la meva mare, que no ha sigut mai la meva mare, ni la de ningú. Era estèril des de sempre. Va follar-se molts homes, inclòs el meu pare, que mai ho va acabar sent. I al final, un ginecòleg va certificar que li seria impossible ser la meva mare, ni la de ningú, i va caure depressiva plorant la meva absència.

Sembla que ni sóc graduat en filologia, ni he publicat llibres (dues novel·les i tres de relats curts), ni he guanyat sis premis literaris (tots deserts), ni tampoc he conegut mai la meva dona amb qui hauria tingut dos fills.

Ni tan sols aquest text és una prova de la meva existència. Segur que l’ha escrit algú fent-se passar per mi, que soc el protagonista d'una ficció sense trama.

No puc morir-me, ni em puc matar. El que mai comença no es pot acabar, així que tampoc em queda el consol d'acomiadar-me. De fet, no conec ningú a qui dir adéu i això és el que em fa més mal. Bé, perdó. El meu dolor tampoc pertoca.

Albert González Farran

Arbeca (Lleida)

 

 

Pols som

La respiració agitada del Josep Maria ressonava tènuement en passar pel tub de cartró. El cilindre marró estava tallat toscament i subjectat al seu cap amb cinta americana. Els esforços per treure-se’l de la boca havien estat en va, doncs tenia les mans lligades a l’esquena. Es trobava estirat de bocaterrosa i enterrat de forma que només el cap n’era visible.

L’escena era realment estranya i el segrest era poc elaborat. Veia tres persones, probablement un home i dues dones,  que duien passamuntanyes foscos al cap. Aquelles figures encaputxades semblaven trobar-se en un estat d’excitació enfollida, animal. Xisclaven, reien i corrien dibuixant cercles al seu voltant. De tant en tant, una d’elles s’aturava davant seu i donava una puntada de peu a la sorra, que impactava a la cara del Josep Maria i l’ennuegava en escolar-se pel tub. Llavors, tots tres cridaven “no volies sorra, desgraciat?”.

Per més que hi pensava, no entenia quin mal podien voler-li aquella gent. Ell era un membre apreciat de l’AFA, delegat de curs i un pare modern. Però la seva major aportació, creia, era haver aconseguit que instal·lessin un sorral a l’escola. El mateix sorral on ara es trobava atrapat.

Oriol Font Bach

Terrassa (Barcelona)

 

Professionalitat

“Val la pena”. Així es diu el gabinet especialitzat en fer recuperar a la gent les ganes de viure. Una idea esbojarrada de la Laura i la Carme, dues psicòlogues que van invertir els seus pocs estalvis i molta imaginació per fer-la realitat.

Tot està basat en acurades anàlisis dels motius que duen a cada persona a no saber gaudir de la vida. Després, solucions a mida mitjançant incentius, reforços positius i propostes il·lusionants. Amb deu anys d’experiència, poden garantir un èxit gairebé absolut.

Tanmateix, el cas del Joan, el marit de la Marta, la seva clienta, era dels difícils. Acabat de jubilar, cap afició, cap projecte, cap interès. Només sortia al matí a fer el cafè i es tornava a tancar a casa. Hi van pensar molt i van decidir anar a totes. Li farien veure la mort de prop com a teràpia de xoc.

Massa de prop. L’empresa de mudances contractada per deixar caure un piano a la vorera, a tocar del Joan, va calcular malament. Si més no, no va patir.

L’endemà van trobar un sobre de la Marta a la bústia. Estaven convençudes que seria una demanda judicial. En comptes d’això, el doble del preu acordat, en efectiu,  i una nota: “He recuperat les ganes de viure. Gràcies”.

Carles Castell Puig

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

 

Trànsit

Un vident li va augurar la mort en un accident automobilístic. Des d’aquell dia va fumar i beure sense por. També va provar tota mena de drogues. Se sentia afortunat: mentre es mantingués lluny del volant del cotxe no havia de patir.

Duia una vida tan dissipada que a ningú va estranyar que una nit perdés el coneixement al mig del carrer. Un veí va trucar a Urgències. La sirena va desvetllar-lo. Van caldre tres persones per lligar-lo a la llitera: l’home volia fugir, es resistia a entrar a l’ambulància. Mentre arrencava, encara se sentien els crits d’auxili. «Deu ser el delirium tremens», va comentar algú.

Jordi Masó Rahola

Granollers (Barcelona)

 

 

 

 

 

El gargot

L’home estava enfilat damunt la barana del pont que creuava l’autopista. Com un santcrist, sé que vaig pensar en veure’l amb els braços oberts. La cara era una ombra, un gargot gris impossible de definir tot passant amb el cotxe i només fixar-me en aquella singular postura. Em va treure un somriure, primer, i una preocupació després. Es volia tirar al pas dels cotxes? Si era així, vaig tenir sort, vaig concloure. No volia imaginar el retard que això comportaria als del darrere meu. Amb aquests pensaments mundans vaig arribar a la feina. La resta de la tarda la recordo plàcida. D’aquella estranya manera que van les coses abans que s’espatllin. Al tard, ja a casa, vaig rebre la trucada de la Joana, la cunyada.

—En Jaume és mort. —digué— Ha sortit de casa dient que t’anava a veure però s’ha llençat del pont de l’autopista al pas d’un camió.

I va penjar.

Aquell gargot gris, ja té forma i nom. Estic segur que sí, que em va venir a veure passar per últim cop per la seva vida, tot assegurant-se que el seu comiat fossin els grillons que m’acompanyessin la resta de la meva.

Antoni Fontàs Reguera

Olot (Girona)

MICRORELATS DE MARÇ / MICRORRELATOS DE MARZO (1)

 

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en castellà de la convocatòria de març.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.

Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en castellano de la convocatoria de marzo.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.

Carretera de la costa

Eran tantas las ganas de mar que alguien empezó por pintar en su fachada una flecha con el cartel “A la playa”. Otro colocó “Carretera del litoral” doscientos metros más allá y así decenas de letreros hasta señalizar por completo aquel pueblo del interior.

Los domingos las mamás llenaban las neveras portátiles con bocatas de tortilla y refrescos, metían la familia al completo en la furgoneta y seguían los carteles. La caravana daba veinte veces la vuelta a la localidad. Los niños pasaban las primeras dos horas preguntando "¿cuándo llegamos?", las abuelas decían que pronto, que ya sentían la brisa marina. En los atascos las mujeres cuchicheaban de ventanilla a ventanilla. De vez en cuando paraban en los chiringuitos recién abiertos a lo largo de la ruta. Los mayores aprovechaban entonces para gozar del sol y los adolescentes para flirtear con las muchachas: «Cuando lleguemos, te voy a besar en la orilla». «Mejor en los labios», respondían ellas desintegrándose como si fuesen espuma nada más.

Al anochecer volvían a casa más morenos y cansados, sin haber pisado la playa, pero con la ilusión intacta de que, al domingo siguiente, conocerían por fin el mar.

Elena Bethencourt Rodríguez

Los Cristianos, Arona (Tenerife)

 

 

Se quiebra la trama

Espera y lee. En palacio de nuevo reina el silencio, ha cesado el traqueteo del viejo telar. Lee y relee: de madrugada, a pleno sol, a la luz de la luna o de una vela. Ávida de emociones y conocimientos exige más textos, y los anaqueles de la sala hipóstila de la biblioteca se colman de historias. Como sus días y sus noches que nunca más dedicará a tejer y destejer. Transcurren veinte años. Cuando Ulises regresa no habrá abrazos ni besos; lo recibirá con un papiro en las manos y la demanda de divorcio.

Imma Torné Sans

Barcelona

 

Selección natural

Nunca supimos lo que su madre cazaba y le ponía en el pico. Tenía que hallarse allí la razón para que fuera capaz de alzar el vuelo de forma más veloz que todos nosotros. Tampoco entendimos nunca el porqué de su graznido melodioso, el irisado de sus plumas que atraía a las hembras irremediablemente, esa altivez elegante al surcar los cielos.

Lo que descubrimos pronto fue que la naturaleza no siempre se encarga de la selección natural. A veces necesita de un encuentro furtivo en un callejón sin salida para que todo sea como tiene que ser.

Raquel Lozano Calleja

Palencia

 

 

Suplencias

Hoy , una vez más, me han vuelto a confundir conmigo.

Empiezo a sospechar si soy yo.

Antonia García Lago

Sabadell (Barcelona)

 

 

Humedades

En muchas paradas podía verse el mismo anuncio. Se promocionaba una línea de ropa interior masculina utilizando la imagen de un modelo que, encuadrado de cuello a rodillas, lucía las prendas con apolínea prestancia. La marquesina de nuestro barrio no se libró de esa campaña ni de las críticas de ciertas damas asiduas a la parroquia. Alguna incluso tuvo que acudir al confesionario a declararse culpable por sucumbir a pensamientos impuros, haciendo que el cura, al impartir la absolución, mirara las humedades del techo y diera gracias a Dios por haberle dado ese cuerpo generoso que iba a ayudarle a pagar el tejado de la iglesia.

Alberto Jesús Vargas Yáñez

Madrid

GUANYADORS DE MARÇ / GANADORES DE MARZO (X EDICIÓ / EDICIÓN)

 

*Jean-Claude Mourlevat, 

Premi / Premio Asrtid Lindgren 

de Literatura infantil i / y juvenil 2021. 

Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de març de la X edició del Microconcurs són:

Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de marzo de la X edición del Microconcurso son:

CATEGORIA EN CATALÀ:

Oblit històric

Era la sensació de l'època. Tothom convenia a afirmar que Barcelone era la ciutat francesa que més s'assemblava a la capital, París.

Per això, el dia que es commemorava el segon centenari de l'entrada de les tropes franceses a la nova ville, l'escriptora barcelonina de moda, Sophie Lanoux, passejava pels Petits Champs-Élysées avall, en direcció al mar, tot recordant el seu avi. I en veure aquell grapat de pintors que s'hi aplegaven darrere de llargues barbes com mil rèpliques de Rasputin, se l'imaginà encara amb les seves pintures a la Place du Tertre, de Montmartre, plasmant, ràpid com el vent, el París bohemi dels seus somnis.

Aquell matí lluminós va ser l'escollit per les autoritats locals per aixecar el monument al capdavall del passeig. Quan Sophie hi arribà, encara copsà part de la llegenda que envoltava el personatge homenatjat, un petit vailet de comarques que cert dia de 1808 sortí de casa seva, a peus del massís de Montserrat, amb el seu timbal.

El marrec, amb les presses de quan el van avisar en albirar els invasors, havia deixat oblidat els pals de percussió a la comuna.

Jaume Aregall Miñarro

Montcada i Reixac (Barcelona)

 

 CATEGORIA EN CASTELLANO:

Voz

Me colocan el implante. Lo encienden. Después de tantos años de silencio y de espera se abre ante mí un mundo distinto. Mi marido sostiene mis manos entre las suyas. Le tiemblan los dedos. Suda. Sudo. Habla y escucho su voz por primera vez. Llora. Lloro.

Pero no de alegría.

Raúl Clavero Blázquez

Madrid

22 D'ABRIL PRESENTACIÓ DEL LLIBRE / 22 DE ABRIL PRESENTACIÓN DEL LIBRO: BALCÓN CON VISTAS

 

El 22 d'abril a les 19 hores, presentació del llibre de microrelats Balcón con vistas d'Antinea Ravarotto publicat per ACEN Editorial.

La presentació anirà a càrrec de l'escriptora Magdalena Albero Andrés.

En directe a l'Instagram de la Biblioteca de Barberà del Vallès. 

https://www.instagram.com/bibliobarbera/

Antinea Ravarotto és filòloga, professora universitària i dinamitzadora de clubs de lectura en italià.

Balcón con vistas és el seu primer llibre de microrelats, es tracta d'un llibre solidari, destinat a projectes de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

El 22 de abril a las 19 hores, presentación del libro de microrrelatos Balcón con vistas de Antinea Ravarotto publicado por ACEN Editorial.

La presentación irá a cargo de la escritora Magdalena Albero Andrés.

En directo en la cuenta de Instagram de la Biblioteca de Barberà del Vallès. 

https://www.instagram.com/bibliobarbera/

Antinea Ravarotto es filóloga, profesora universitaria y dinamizadora de clubs de lectura en italiano.

Balcón con vistas es su primer libro de microrrelatos, se trata de un libro solidario, destinado a proyectos del Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.