divendres, 12 de desembre del 2025

DEDICATÒRIA I PRESENTACIÓ DIVENDRES 19/12 / DEDICATORIA Y PRESENTACIÓN VIERNES 19/12: TRAMPANTOJOS ANA GRANDAL

 





Moltíssimes gràcies a Ana Grandal i a l'Editorial Nazarí per l'exemplar dedicat que ens han fet arribar a La Microbiblioteca.

I el proper divendres 19 de desembre a les 19h, presentació a la Biblioteca de Barberà del Vallès conjuntament amb la del llibre Humor propi de Pere Herrero.

Us hi esperem!!






Ana Grandal Martín (Madrid, 1969) és biòloga i traductora científica i literària. Guanyadora i finalista de varis premis literaris [XXXII Premio Ana María Matute de Relato (2020), IX Microconcurs La Microbiblioteca (noviembre 2019), V Concurso de Relato Corto del Ayto. de Monturque (2004) i d’altres], la seva obra ha estat publicada en diverses antologies [Esas, que también soy yo (Ménades Editorial, 2019), Los pescadores de perlas (Editorial Montesinos, 2019), Resonancias (BUAP, México, 2018), entre d’altres]. 

Ha publicat la col·lecció de relats Contramater (Extravertida Editorial, 2024) i a Amargord Ediciones la trilogia de microrelat Destroyer [Te amo, destrúyeme (2015), Hola, te quiero, ya no, adiós (2017), Microsexo (2019)]. És sòcia d’AMEIS (Asociación de Mujeres Escritoras e Ilustradoras). Col·labora a les revistes digitals La Charca Literaria i La Ignorancia. En la seva faceta musical, toca la flauta travessera en el grup de rock VaKa.

Trampantojos (Editorial Nazarí, 2025) és el seu nou llibre de microrelats.

anagrandal.com







Boomerang

Estoy seguro que me encontrará interesante en cuando se fije en el llavero que llevo visible fuera del bolsillo del pantalón, o que la conquistaré gracias a mi reciente corte de pelo que me sienta tan bien o, si no, caerá rendida ante este elegante polo que acabo de estrenar, o le resultaré irresistible por haber elegido este sofisticado cóctel como refrigerio, aunque, de momento, buscaré sus ojos para que nuestras miradas se entrelacen, y ese tío que me acaba de lanzar un guiño qué pretenderá, no se le ocurrirá invitarme a un combinado de esos a mí, que soy fiel a la cerveza, con ese ridículo atuendo que lleva que parece que acaba de salir de la oficina, y el repelús que me da el pelo tan corto, donde esté una buena melena, y, para colmo, no se puede ser más hortera, con el caballito de esa carísima marca de coches colgando junto al muslo, en la vida me acercaría a un personaje así.

Ana Grandal













Muchísimas gracias a Ana Grandal y a la Editorial Nazarí por el ejemplar dedicado que nos han hecho llegar a La Microbiblioteca.

Y el próximo viernes 19 de diciembre a las 19hpresentación en la Biblioteca de Barberà del Vallès conjuntamente con el del libro Humor propio de Pedro Herrero.

¡¡Os esperamos!!







Ana Grandal Martín (Madrid, 1969) es bióloga y traductora científica y literaria. Ha sido ganadora y finalista de varios premios literarios [XXXII Premio Ana María Matute de Relato (2020), IX Microconcurso La Microbiblioteca (noviembre 2019), V Concurso de Relato Corto del Ayto. de Monturque (2004) y otros] y su obra ha sido publicada en diversas antologías [Esas, que también soy yo (Ménades Editorial, 2019), Los pescadores de perlas (Editorial Montesinos, 2019), Resonancias (BUAP, México, 2018), entre otras]. Ha publicado la colección de relatos Contramater (Extravertida Editorial, 2024) y en Amargord Ediciones publica la trilogía de microrrelato Destroyer [Te amo, destrúyeme (2015), Hola, te quiero, ya no, adiós (2017), Microsexo (2019)]. Es socia de AMEIS (Asociación de Mujeres Escritoras e Ilustradoras). Colabora en las revistas digitales La Charca Literaria y La Ignorancia. En su faceta musical, toca la flauta travesera en el grupo de rock VaKa.

Trampantojos (Editorial Nazarí, 2025) es su nuevo libro de microrrelatos.

anagrandal.com








Parchís

Cuenta la leyenda que fue el quinto día del quinto mes cuando el primero de la tribu roja abandonó la casa ancestral. Aquello inauguró un éxodo que llevaría al resto a seguir su estela. No fue un viaje fácil. Al poco de partir, la tribu verde capturó a uno de ellos, que fue devuelto al lugar donde había morado. Más adelante, en pleno territorio de la tribu amarilla, se toparon con una barrera infranqueable que esta había erigido. La tribu roja elevó sus plegarias al dios Dado, que acabó por obligar a los amarillos a romper su tenaz resistencia. No siempre el dios Dado fue tan benévolo. A cambio de atravesar raudos la tierra de la tribu azul -seis leguas tras seis leguas tras seis leguas-, el último en la retaguardia tuvo que aceptar sacrificarse y retornar a la antigua casa. Cuando llegaron al desfiladero de los Siete Pasos, se enfrentaron a su última prueba. Uno por uno, cada miembro de la tribu roja recorrió el estrecho cañón, midiendo curiosamente el avance de sus pisadas. Pero, al fin, todos consiguieron llegar triunfantes a la meta, y así culminó la conquista del valle de Parchís.

Ana Grandal






Fitxa bibliogràfica

Signatura N Gra
Classificació 834.4"20"
Autora Grandal Martín, Ana
Títol Trampantojos / Ana Grandal
Edició Primera edició
Publicació Granada : Editorial Nazarí, octubre 2025
Descripció física 116 pàgines ; 21 cm
Col·lecció Mexuar
ISBN / ISSN 9791387911188
Matèria Microrelats







dimecres, 10 de desembre del 2025

DONATIU / DONATIVO: XIII PREMIO DE MICRORRELATOS MANUEL J. PELÁEZ

 





El Colectivo Manuel J. Peláez (Zafra, Badajoz) organitza des de l'any 2013 el Premi de Microrelats en honor de Manolo Peláez, professor d'història de l'Institut d'Educació Secundària Suárez de Figueroa de Zafra, un dels concursos literaris de microrelats més conegut a Espanya entre els escriptors i escriptores assidues al gènere.

Moltes gràcies pel donatiu de l'últim exemplar de la XIII edició del concurs.









Otro lunes

Era nuestro sueño disfrutar juntos del Apocalipsis en las butacas ergonómicas del jardín. Pero el profeta resultó ser un impostor. Tras la fecha que aquel cantamañanas predijo para la debacle total, el mundo siguió adelante como si nada. Ahora no hay quien soporte el porvenir. Nos ilusionaba extinguirnos a lo grande como los dinosaurios, cogidos con fuerza de la mano, temblando de pavor. Y aquí seguimos otro lunes como un matrimonio cualquiera, aferrados a nuestra mecánica libertad de títeres domésticos, sin saber ya qué decirnos ni por qué, mientras cenamos la insípida sopa de siempre y fantaseamos con el apoteósico final que no tendremos nunca.

Javier Puche








*Hugo Folk, 
ganador XIII edición Premio Manuel J. Peláez.




El Colectivo Manuel J. Peláez (Zafra, Badajoz) organiza desde el año 2013 el Premio de Microrrelatos en honor de Manolo Peláez, profesor de historia del Instituto de Educación Secundaria Suárez de Figueroa de Zafra, uno de los concursos literarios de microrrelatos más conocido en España entre los escritores y escritoras asiduas al género.

Muchas gracias por el donativo del ejemplar de la XIII edición del concurso.










La joya de la familia

Dice mamá que las cosas no han cambiado tanto en el Monte de Piedad. Años ha, la abuela hubo de empeñar la máquina de coser, una de las primeras Singer que llegaron a España; un ingenio moderno al que solo le faltaba hablar y que salvó a la familia de un apuro, en su momento.

En el montepío se empeñaban broches, anillos de compromiso, cuberterías de plata. Con buena voluntad todo se podía empeñar.

Todo.

Ahora el proceso está computarizado.

Las piezas empeñadas circulan por una cinta que las lleva, como las cintas de los aeropuertos, hasta su destino final: la sala acorazada donde algún día, cuando vengan tiempos mejores, serán devueltas a sus dueños.

Tal vez por eso no me extrañó ver desaparecer a mi hermanito detrás del mostrador.

Era fácil imaginarlo viajando por esa cinta envuelto en papel de celofán; su carita blanca, de cera, sus ojitos azules, pasmados; su manita blanca despidiéndose, quién sabe hasta cuando.

Mamá lloraba agradecida, agitando la boleta de empeño en la mano.

Mi hermanito es una bendición del cielo, literalmente la última joya de la familia.

Hugo Folk

Microrrelato ganador XIII Premio Manuel J. Peláez






Fitxa bibliogràfica

Signatura N Pre

Classificació 834.40(05)

Títol Premio de Microrrelatos Manuel J. Peláez : selección de textos

Publicació Zafra : Colectivo Manuel J. Peláez, 16 de junio de 2013-

Periodicitat Anual

Descripció física 17 cm

Descripció física 1r (2013)-

Matèria Microrelats

Matèria Certàmens literaris Zafra Anuaris



dijous, 4 de desembre del 2025

19 DE DESEMBRE DOBLE PRESENTACIÓ: ANA GRANDAL I PERE HERRERO / 19 DE DICIEMBRE DOBLE PRESENTACIÓN: ANA GRANDAL Y PEDRO HERRERO

 














El divendres 19 de desembre a les 19h a la Sala Salvador Allende de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès presentació doble dels llibres de microrelats Trampantojos (Editorial Nazarí, 2025) d'Ana Grandal i Humor propi/Humor propio (ExLibric, 2025) de Pere Herrero.


Entrada lliure. Aforament limitat.


















El viernes 19 de diciembre a las 19h en la Sala Salvador Allende de la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès presentación doble de los libros de microrrelatos Trampantojos (Editorial Nazarí, 2025) de Ana Grandal y Humor propi/Humor propio (ExLibric, 2025) de Pedro Herrero.


Entrada libre. Aforo limitado.





dimecres, 19 de novembre del 2025

HEBDOMADARI DEDICAT

 






Farners Casas va assistir als actes de la IX Jornada del Microrelat en Català del passat octubre i en conèixer el fons especialitzat de La Microbiblioteca va realitzar el donatiu dedicat del seu llibre publicat conjuntament amb el fotògraf Joan Ramell, Hebdomadari: combustió espontània.

El llibre és un conjunt de textos, proses i microrelats basats en les fotografies  que durant 52 setmanes ininterrompudes (1 any) Ramell li enviava a Casas cada dilluns i rebien la resposta literària corresponent.

Moltes gràcies pel donatiu!







*Farners Casas i Joan Ramell.



Farners Casas Fontcuberta (Torrelles de Llobregat, 1954) és diplomada en Treball Social, va treballar a l’administració local des de l’any 1988 fins el 2020 en que es va jubilar. És membre del jurat dels Premis Literaris de l’Ateneu Torrellenc des de l’any 2019 i col·labora amb la Revista Xercavins de Verdú des de l’any 2015.

Ha estat premiada o finalista de més d'una trentena de certàmens literaris i inclosa en nombroses publicacions col·lectives.

En solitari ha publicat Les flors dels ametllers i altres relats (Editorial Neopàtria, 2013) i, amb Joan Ramell, Hebdomadari: combustió espontània (Edicions de L'Albí, 2023)



Joan Ramell Perpinyà (Almenar, 1957) es defineix com a fotògraf autodidacta i de sensacions. 

A realitzat nombroses exposicions en diferents sales (Barcelona, Manresa, Vic, Gandia, Ciutadella, Bilbao...) i ha publicat varis llibres, de fotografia i text, conjuntament o en solitari.

Té obra en dipòsit a l'Espai d’Art Xec Coll de Ciutadella, a la Col·lecció Lina Font de Begues i està inclòs a Indicis – Itinerari Artístic de Vallgrassa Centre Experimental de les Arts, Garraf.

Podeu consultar la seva obra i bibliografia a www.joanramell.com.




*Fotografia de Joan Ramell.


Setmana 22

Les mans de la Paqui són aspres i fan olor de lleixiu. Al vespre miren d’acostar-se al cos d’en Martí amb el desig d’acaronar-lo, però ell no suporta sentir a sobre seu el frec eixut de les mans de la seva dona. Sense dolçor —qui vol gastar el temps amb preàmbuls!—, ell l’ataca amb fúria. Sempre va per feina. Li manté les mans, fortament aferrades pels canells, a tocar del capçal. Ella les tanca, com si amb aquest gest pogués apaivagar les fortes embranzides. Després, un cop buidat, en Martí les hi allibera i, esbufegant, s’ajeu al seu costat. No té temps ni d’agençar-se que ja el sent roncar. La Paqui s’adona que entre tots dos, sobre el llençol fosc de sota, ha aparegut una taca blanquinosa. L’haurà de fregar a mà si no vol que en quedin restes. Sense deixar de pensar en tota la robada que s’eixuga al celobert, empaita el romanent de desig i es contempla les mans que tantes bugades han transformat en desagradoses. Després es mira aquest cony d’home i li puja un glop de tendresa. Veient-lo així, abandonat com un infant, no li costa gens d’entendre com pot estimar-se encara un ésser tan matusser. Demà s’ha de llevar d’hora, però avui li tornarà a costar agafar el son.

Farners Casas Fontcuberta









Farners Casas asistió a los actos de la IX Jornada del Microrrelato en Catalán del pasado octubre y al conocer el fondo especializado de La Microbiblioteca realizó el donativo dedicado de su libro publicado conjuntamente con el fotógrafo Joan RamellHebdomadari: combustió espontània.

El libro es un conjunto de textos, prosas y microrrelatos basados en las fotografías  que durante 52 semanas ininterrumpidas (1 año) Ramell le enviaba a Casas cada lunes y recibían la respuesta literaria correspondiente.

¡Muchas gracias por el donativo!







*Farners Casas.


Farners Casas Fontcuberta (Torrelles de Llobregat, Barcelona, 1954) es diplomada en Trabajo Social, trabajó en la administración local desde 1988 hasta 2020 en que se jubiló. Es miembro del jurado de los Premios Literarios del Ateneu Torrellenc desde el año 2019 y colabora con la Revista Xercavins de Verdú desde el año 2015.

Ha sido premiada o finalista de más de una treintena de certámenes literarios e incluida en numerosas publicaciones colectivas.

En solitario ha publicado Les flors dels ametllers i altres relats (Editorial Neopàtria, 2013) y, con Joan Ramell, Hebdomadari: combustió espontània (Edicions de L'Albí, 2023)



Joan Ramell Perpinyà (Almenar, Tarragona, 1957) se define como fotógrafo autodidacta y de sensaciones. 

A realizado numerosas exposiciones en diferentes salas (Barcelona, Manresa, Vic, Gandia, Ciutadella, Bilbao...) y ha publicado varios libros, de fotografía y texto, conjuntamente o en solitario.

Tiene obra en depósito en el Espai d’Art Xec Coll de Ciutadella (Menorca), en la Col·lecció Lina Font de Begues (Barcelona) y está incluido en Indicis – Itinerari Artístic de Vallgrassa Centre Experimental de les Arts, Garraf (Barcelona).

Podéis consultar su obra y bibliografía en www.joanramell.com.







*Fotografia de Joan Ramell.



Setmana 27

Un bon dia arribà l’oncle Quim, cansat de fer les Amèriques. Carregat de maletes i d’afliccions, trià la cambra més petita per tancar-se i no haver de donar explicacions. El temps passava i, obsedits amb els nostres quefers, vam oblidar la clausura d’aquell parent esquerp que no exigia tractes. I l’hauríem oblidat per sempre si no fos per la pestilència que, durant un temps, sorgia per les escletxes de la porta antiga.

Un bon dia algú haurà d’entrar a buidar la cambra... que no ens enganyin la llum i el penjoll que donen vida.

Farners Casas Fontcuberta




Semana 27

Un buen día llegó el tío Quim, cansado de hacer las Américas. Cargado de maletas y de aflicciones, eligió la cámara más pequeña para encerrarse y no tener que dar explicaciones. El tiempo pasaba y, obsesionados con nuestros quehaceres, olvidamos la clausura de aquel pariente arisco que no exigía tratos. Y lo habríamos olvidado para siempre si no fuera por la pestilencia que, durante un tiempo, surgía por las rendijas de la puerta antigua.

Un buen día alguien deberá entrar a vaciar la cámara... que no nos engañen la luz y el colgante que dan vida.

Farners Casas Fontcuberta (Traducción del catalán de A. Guri)





Fitxa bibliogràfica


Signatura N 833 Cas

Classificació 833.4"20"

Autora Casas Fontcuberta, Farners

Títol Hebdomadari : combustió espontània / 

         Farner Casas, Joan Ramell ; epíleg de Lena Paüls

Edició Primera edició

Publicació Berga : L'Albí, maig del 2023

Descripció física 120 pàgines : il·lustracions en color ; 20 cm

ISBN / ISSN 9788412684025

Autor secundari Ramell, Joan










dissabte, 8 de novembre del 2025

QUIMERA 503: ÚLTIM/ÚLTIMO "LOS PESCADORES DE PERLAS"

 





Des del maig de 2013, en 150 edicions de Quimera Revista de Literatura, del número 354 fins el 503, l'escriptor, docent i codirector de la revista Ginés S. Cutillas ens ha portat microrelats inèdits d'autors i autores d'Espanya i Llatinoamèrica, que escriuen en espanyol, a la secció "Los pescadores de perlas".


Aquesta etapa finalitza amb el canvi d'equip del Consell de Redacció de la revista.

Desconeixent si Quimera seguirà apostant pel gènere, esperem que així sigui, des de La Microbiblioteca desitgem la continuïtat exitosa de la revista, i del que estem segurs és que Ginés S. Cutillas seguirà escrivint, ensenyant, difonent i prestigiant el microrelat.


Moltes gràcies!




Dins la secció "Los pescadores de perlas" del número 503 (novembre) de la revista Quimera, podem llegir els microrelats inèdits de Sergio Astorga (Ciudad de México. Resident a Porto) i Imma Pérez Rocha (A Guarda, Pontevedra. Resident a Brusel·les). 


Ja hi ha disponible el número de la revista a la Biblioteca Esteve Paluzie






*Ginés S. Cutillas.


Desde mayo de 2013, en 150 ediciones de Quimera Revista de Literatura, del número 354 hasta el 503, el escritor, docente y codirector de la revista Ginés S. Cutillas nos ha presentado microrrelatos inéditos de autores y autoras de España y Latinoamérica, que escriben en español, en la sección "Los pescadores de perlas".


Esta etapa finaliza con el cambio de equipo del Consejo de Redacción de la revista.

Desconociendo si Quimera seguirá apostando por el género, esperamos que así sea, desde La Microbiblioteca deseamos la continuidad exitosa de la revista, y de lo que estamos seguros es que Ginés S. Cutillas seguirá escribiendo, enseñando, difundiendo y prestigiando el microrrelato.


¡Muchas gracias!




Dentro la sección "Los pescadores de perlas" del número 503 (noviembre) de la revista Quimera, podemos leer los microrrelatos inéditos de Sergio Astorga (Ciudad de México. Residente en Porto) e Imma Pérez Rocha (A Guarda, Pontevedra. Residente en Bruselas). 



Ya está disponible el número de la revista en la Biblioteca Esteve Paluzie.






*Sergio Astorga.



Combustión espontánea

Hacía mucho calor. Si el infierno existiera podría tener la temperatura de aquel día. Una mano se me prendió fuego. Mi cabello en llamas llamaba mucho la atención. La gente me miraba como si fuera un condenado. La brisa aceleró el asombro y las lenguas de fuego que me salían del pecho. Como siempre la incomprensión atizó el incendio. Pregunté por el río. ¡Uy!, me dijeron, hay sequía. Caminé sin rumbo, por fortuna, sin dolor. Cuando mis rodillas se carbonizaron, tuve miedo. Encontré a Pepe. Sacó su teléfono y comenzó a tomarme fotografías. Todos sabrían de mi combustión. ¡Jódete!, me gritó. Ya no podía correr, así que me quedé a mitad de la calle. Uno es lo que es. Fue entonces cuando sentí las cubetadas de agua fría que los vecinos me aventaron. Ahora miro las fotografías, sentado y con vendas al cuello. Uno tiene que trabajar en algo, aunque sea tragando fuego, me justifico.

Sergio Astorga







*Imma Pérez Rocha.



A mano limpia

Cuando le limpié la herida, no me sorprendió el olor tibio, metálico, como un dejo ácido, como fruta pasada. Sobre la mesa, un platito de loza blanca sostenía pinzas, hisopos secos, un trozo de esparadrapo enredado consigo mismo. Agité el frasco de agua oxigenada y las burbujas subieron lentas, como si dudaran. Mojé el algodón y retiré las capas de piel como si pelara una cebolla antigua. Mi tío, con los ojos cerrados, murmuraba algo sobre una carrera de galgos en Mar de la Plata. Yo asentía. El calor del cuarto ayudaba a que todo fluyera: la sangre espesa, la mucosa que se resistía a irse del todo. Lo envolví con una gasa y le até el vendaje con la misma dedicación con la que se amarra un regalo.

Imma Pérez Rocha








Fitxa bibliogràfica

Signatura R 80 Qui
Classificació 80(05)
Títol Quimera : revista de literatura
Publicació Mataró : Ediciones de Intervención Cultural, 1980-
Periodicitat Mensual
Descripció física Il. ; 28 cm
Descripció física N. 1 (nov. 1980)-
ISBN / ISSN 0211-3325
Matèria Literatura Revistes


dimecres, 5 de novembre del 2025

DEDICATÒRIA DISONANT / DEDICATORIA DISONANTE

 







Moltíssimes gràcies a Sara Coca pel donatiu de l'exemplar dedicat del seu últim llibre de microrelats.
Esperem que ens pugui tornar a visitar algun dia ben aviat!






*Sara Coca


Sara Coca (Sevilla, 1971) és periodista, gestora cultural i postgraduada en Escriptura Creativa per la Universidad de Sevilla. Ha publicat els llibres: Micromundos (Albanta, 2009), A qué sabe lo que somos (Algarabía Ediciones, 2012), No quieras saber tanto (Ediciones en Huida, 2018), Desubicados. Microficciones Audiovisuales (Tusca Editoras 2021), Caóticos (BGR, 2023) i Disonantes (Platero CoolBooks, 2025).

Participa en nombroses antologies de microrelat, entre elles, ResonanciasBrevirusHistorias mínimasBrevestiarioMicrofantabulosasMinimundos i Equilibristas, nuevas voces del microrrelato en español.

Ha publicat en revistes com Conexión NorteSur, Microtextualidades, Relieves, Brevilla, Plesiosaurio, Infolibre i alguns dels seus microrelats s'han traduït a l'alemany i a l'hongarès.

Així mateix, ha obtingut diverses mencions i premis, com el I Premio Internacional de Microrrelato de la Fundación Cultural Ángel Herrera Oria i el Proyecto MiRed 2020.

Forma part del Colectivo Internacional de Minificción, de la Red de Escritoras de Microficción (REM) i de AMEIS (Asociación de Mujeres Escritoras e Ilustradoras).






Rendición

Como a los niños nunca se les cuenta la verdad le dijimos que le queríamos. Después lo besamos para que sonriera en la foto. Su sonrisa angelical convencerá a cualquiera que es un niño normal. A ver si hay suerte.

Sara Coca










Muchísimas gracias a Sara Coca por el donativo del ejemplar dedicado de su último libro de microrrelatos.
¡Esperamos que nos pueda volver a visitar algún día bien pronto!







*Sara Coca.


Sara Coca (Sevilla, 1971) es periodista, gestora cultural y posgraduada en Escritura Creativa por la Universidad de Sevilla. Ha publicado los libros: Micromundos (Albanta, 2009), A qué sabe lo que somos (Algarabía Ediciones, 2012), No quieras saber tanto (Ediciones en Huida, 2018), Desubicados. Microficciones Audiovisuales (Tusca Editoras 2021), Caóticos (BGR, 2023) y Disonantes (Platero CoolBooks, 2025).

Participa en numerosas antologías de microrrelatos, entre ellas, Resonancias, Brevirus, Historias mínimas, Brevestiario, Microfantabulosas, Minimundos y Equilibristas, nuevas voces del microrrelato en español.

Ha publicado en revistas como Conexión NorteSur, Microtextualidades, Relieves, Brevilla, Plesiosaurio, Infolibre y algunos de sus microrrelatos se han traducido al alemán y al húngaro.

Asimismo, ha obtenido diversas menciones y premios, como el I Premio Internacional de Microrrelato de la Fundación Cultural Ángel Herrera Oria y el Proyecto MiRed 2020.

Forma parte del Colectivo Internacional de Minificción, de la Red de Escritoras de Microficción (REM) y de AMEIS (Asociación de Mujeres Escritoras e Ilustradoras).






El prófugo

Entre los hermanos del abuelo hubo quien huyó del tiempo. Un tío lejano que de tanto nombrarlo se hizo próximo. A él le adjudicamos mapas de lugares míticos, caleidoscopios con animales imaginarios y una brújula desnortada.
Dicen que recorría el mundo en trenes que jamás se detenían. Que observaba el paso de las estaciones desde las ventanillas. También aseguran que descubrió un espacio a medio camino entre lo real e imaginado. Por eso a nadie le sorprende que aún recibamos postales desde ciudades fuera de cualquier atlas. Tarjetas en las que, con una caligrafía antigua, alguien nos saluda desde el futuro.

Sara Coca





Fitxa bibliogràfica

Signatura N Los
Classificació 834.4"20"
Autora Losada Coca, Sara
Títol Disonantes : microrrelatos / Sara Coca
Edició Primera edició
Publicació Tomares (Sevilla) : Platero Editorial, mayo, 2025
Descripció física 139 pàgines ; 20 cm
Col·lecció Coolbooks
ISBN / ISSN 9791387720162
Matèria Microrelats