divendres, 20 de gener de 2012

MICRORELATS DE DESEMBRE /MICRORRELATOS DE DICIEMBRE (2)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals de la convocatòria de desembre en les categories local i en català.


Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales de la convocatoria de diciembre en las categorías local y en catalán.




LOCAL:





El primero


La primera vez que te vi pensé que no eras para mí. Me habían hablado mucho de cómo mejorarías mi vida, de que si me decidía a conocerte ya no podría prescindir de ti. Que serías cómo aquellos amores de novela romántica que siempre están juntos, sin separarse jamás. Pero yo me resistía, quizás porque sabía que al tenerte perdería una parte de mi independencia, la que tan bien había mantenido durante veinticuatro años. Al final, unas navidades, claudiqué. Me habían insistido tanto los amigos que se me habían acabado las excusas. Media hora y ya eras mío. Tenían razón los que querían que te conociera, en pocos días no sabía cómo había podido vivir sin ti hasta entonces. Fuiste el primero, y aunque aún te llevo en el recuerdo, ya han pasado tres más por mi vida. Creo que no volveré a estar nunca del todo sola, porque de algún modo obsesivo he acabado llevándote siempre conmigo. Se oye una canción, nuestra canción. Ya estás de nuevo reclamando mi atención, como el celoso amante que eres. Te cojo, contesto, hablo, te miro. Sí, siempre conmigo, pero de vez en cuando necesito volver a tener algo de intimidad, mi pequeño móvil. Espero que lo entiendas. Te apago.


Judith Prieto Ayuda
Barberà del Vallès










Sin retorno


Frente al espejo, el vampiro soltó una lágrima. Nunca podría saber si iba bien vestido.


Antonia Garcia Lago
Barberà del Vallès






CATALÀ:




Tres desitjos


Recordo fragments de vida, bocins, espurnes. Quan ens vàrem casar, vaig demanar tres desitjos a un llantió imaginari: viure al camp,     guanyar-me la vida fent figures de filferro per lluir al pitral i una banyera amb potes de lleó on somiar. El meu marit m'ha enterrat al bosc amb les restes d'una papallona inacabada escanyant-me el coll i els pulmons plens de bombolles de sabó de l'últim bany. Plou. La terra filtra l'aigua que em cau com petons furtius a l'esquena. El temps passa i fa fred. Si pogués imaginar un altre cop el llantió, desitjaria tornar amb la mare.


Mònica Sempere Creus
Barberà del Vallès










*Reina madrastra de la Blancaneus dels Germans Grimm, il·lustració de Benjamin Lacombe /
Reina madrastra de Blancanieves de los Hermanos Grimm, ilustración de Benjamin Lacombe 




Usurpacions


Una també es cansa de la mateixa cantarella. De ser, dia rere dia, la més atractiva del regne. Dels elogis i les declaracions d'admiració incondicional. De la idolatria -insistent i llefiscosa- del mirall.
Per això, el matí que el mirall màgic li fa saber -burleta- que la fillastra li ha usurpat el ceptre de la bellesa, no s'amoïna gens. Ja era hora! Que la nena es passi ara els dies pentinant la seva vanitat davant la imatge reflectida! Amb els sacrificis que demana conservar el lideratge, lluitar contra el desgast dels anys, vèncer la decadència inevitable!
La reina destronada té uns altres plans: abandonarà el palau d'incògnit i s'endinsarà al bosc. Trobarà la casa on viuen els set miners sol·lícits. S'hi instal·larà. Llavors només haurà d'esperar la visita de la bruixa amb la poma. Passat el mal tràngol, sap que obtindrà el premi del petó d'un príncep i del final feliç que sempre li havien negat.


Jordi Masó Rahola
La Roca del Vallès (Barcelona)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada