Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en les categories local i general en català de la convocatòria d'abril.
Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en las categorías local y general en catalán de la convocatoria de abril.
LOCAL:
Ojos de mar
Cuando sopla la galerna, ella los cubre con el dique de sus gafas para evitar que el pueblo se inunde.
Antonia García Lago
Barberà del Vallès
*Il·lustració de / ilustración de Melquíades (Cien años de soledad)
extreta del bloc /extraída del blog lilucale.blogspot.com
Noticiero
El sol se estaba apagando. Acostumbrados a los temblores, guerras, extinciones y caídas de la bolsa, la peor noticia para la humanidad pasó desapercibida en todos los medios de comunicación. Hundido en su sillón Melquíades intentaba contener el llanto. Por fin su negocio de rayos uva iba a prosperar.
Mònica Sempere i Creus
Barberà del Vallès
CATALÀ:
Trencar-se la closca
Va tornar a passar comptes. Feia tres dies que la calculadora patia el pitjar frenètic del seu dit perque els números no li sortien.
Després d'una vida com a comptable que, a casa seva, no li quadrés el balanç era desesperant. S'havia jubilat, tot i això continuava amb el costum de fer la comptabilitat casolana. Revisava l'any i l'acarava assentament per assentament fins que quadrés al cèntim; però enguany tenia una desquadrada de 87,3€!
Enmmurriat va fitar la prestatgeria on desava desenes de carpetes plenes de les factures d'una vida. Va aixecar-se i va agafar l'escala. La carpeta amb l'any 2012 era a dalt de tot. Lentament va pujar i va estirar el braç per atansar-s'hi. La diagonal que van formar els seus dits amb les potes de l'escala va esdevenir impossible i, després d'una tremolor, un grinyol va indicar que el puntal havia fallat. Va aferrar-se a la lleixa però aquesta va cedir, i una allau de carpetes l'embrossaren.
El comissari el va trobar després de rebre una denúncia per impagament. Sota les tones de paperassa aparegué el cos, i enmig del front ensangonat hi havia un rebut on s'hi podia llegir: Escala antilliscant 87,3€.
Ivan Garcia Martínez
Barberà del Vallès - Sabadell
L'adversari
Qui podia saber qui hi entraria avui? Ningú. Segur: ningú. Però no han topat per casualitat allí dins. Hi pensa mentre no gosa obrir els ulls, moure's. De fet no li fa mal res, cap part del cos la té adormida: sent la intensa fredor del terra com li travessa la roba suada. Però on és la pistola? Hi pensa encara immòbil, fins que una contracció li sacseja suaument la boca. Aterrit, obre els ulls de cop i dóna una llambregada. Ningú. Segur: ja no hi queda ningú, només ell. A poc a poc comença per fi a recuperar l'ànim. O més ben dit, a no veure's amenaçat. Encara estenallat estira el braç per recuperar la pistola. I s'adona que el terra és ple de miques de mirall.
Pau Miquel
Terrassa (Barcelona)
