dijous, 10 d’abril de 2014

GUANYADORS DE MARÇ / GANADORES DE MARZO (III EDICIÓ / EDICIÓN)





WWF Championship  i / y Intercontinental Championship 1990.




Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de març de la III edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de marzo de la III edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:




*Sardana, dansa / danza  popular catalana.


Deliri

Es lliga les betes. Li agrada notar les espardenyes fermes. Té tremolors i suor freda. Tots els seus òrgans criden amb la necessitat dels pollets indefensos esperant que els portin el menjar al bec. Necessita una dosi. No sap on és, però comença el ball.

Sol, imagina un cercle infinit, estén els braços. Posa un peu davant l'altre i inclina una mica el cap. Fet un crist crucificat punteja una particular sardana. Li sap greu no tenir bossa per deixar enmig del cercle imaginari. Tremolors. Sent música per dins. Ara fa curts i ara fa llargs fent i desfent la solitària dansa.

Quan toquen curts, s'acosta a la gent saltironejant per demanar-los diners. Quan toquen llargs, encalça a un altre grupet o fuig. Necessita una dosi. Suant, enrampat, sent el flabiol sonar i ja no sap si toquen curts o llargs. Es nota buit. Serra les dents.

Flop!

Surt del seu cos. Vola amb les betes fermes, fent i desfent. Balla amb les fulles, els arbres, els edificis i els coloms. Curts, llargs.

Al centre de desintoxicació, al cap de dies, li fan xocolata desfeta. I com tot allò que es cuina, pensa que tot es fa i es desfà, com la sardana o la xocolata desfeta. Per fer, cal desfer.

Janot Vila Fonolleda
Sabadell (Barcelona)





CATEGORIA EN CASTELLANO:







Penalty

De inmediato, se hizo venir al maestro artesano que, en apenas una hora, desmontó con maestría la caja del futbolín y extrajo la figura correspondiente al portero del equipo rayado. Después, ya sobre la mesa, pintó con mimo de orfebre una venda negra sobre los ojos del condenado, asegurándose de que no vería nada, según los usos de la compasión más elemental. Cuando terminó, volvió a colocar el muñequito frente al pelotón y el futbolín volvió a su lugar en el salón de recreo de El Pardo.
Finalmente, se procedió a avisar a Su Excelencia.

"Enterado", dijo éste escuetamente.

Ignacio Feito Benedicto
Madrid

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada