dimecres, 28 de maig de 2014

LES MIL I UNA DEDICATÒRIES






Ben bé en podrien ser mil i una,  de dedicatòries, però en aquest cas només n'és una que acompanya les cent una, històries,
d'una de les millors plomes del panorama literari actual del gènere microrelat en català, en Jordi Masóque ens dedica, a La Microbiblioteca, que de moment només n'existeix una, aquesta obra única.











Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és pianista, professor de música i escriptor.
Com a pianista es va graduar amb la màxima distinció (DipRAM) de la Royal Academy of Music de Londres, ha realitzat més de quaranta gravacions discogràfiques, ha actuat en els principals festivals i auditoris d'Espanya, Europa, Àsia i Sud-amèrica i ha estat guardonat amb primers premis nacionals i internacionals.
Actualment és professor del Conservatori de Granollers i de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Com a escriptor ha conreat sobretot el gènere microrelat en català guanyant o quedant finalista en infinitat de concursos (entre ells les dues edicions del concurs de La Microbiblioteca). Ha publicat els llibres de microrelats Els reptes de Vladimir (Bubok, 2009), Catàleg de Monstres (Alpina, Col·lecció Marcòlic, 2012) i Les mil i una (Arc, 2014).

Gran dinamitzador del gènere, col·labora amb l'Associació de Relataires en Català (ARC) i ha creat i manté el blog dedicat al microrelat en català La bona confitura.









El secret de Wang Lin

Ningú no cuinava millor l'ànec. Havent sopat, quan els comensals
-satisfets, escarxofats en les confortables cadires del restaurant- li preguntàvem el secret, ell sempre somreia, enigmàticament, i parlava d'una combinació d'espècies sàvia i mil·lenària, una recepta que havia viatjat pels segles, travessat dinasties, sobreviscut conxorxes imperials, guerres i traïcions, fins arribar a l'avi Wang, qui poc abans de morir li havia confiat la fórmula. Era inútil que insistíssim: mai no revelaria la barreja miraculosa, la poció màgica. I amb una mirada reptadora, tossut, afegia: "M'enduré el secret a la tomba". Esborrona el caràcter premonitori d'aquella frase. Les males llengües atribueixen a Wang Lim negocis tèrbols per justificar la seva mort violenta. L'endemà de l'enterrament, el nínxol va aparèixer profanat, però ens neguem a creure que la recepta de l'ànec hi tingués res a veure, de cap manera, de cap manera.

Jordi Masó Rahola









Perfectamente podrían ser mil y una, dedicatorias, pero esta vez solamente es una que acompaña las ciento una, historias,
de una de las mejores plumas del panorama literario actual del género microrrelato en catalán, Jordi Masóque nos dedica, a La Microbiblioteca, que de momento sólo existe una, esta obra única.









Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) es pianista, profesor de musica y escritor.
Como pianista se graduó con la máxima distinción (DipRAM) de la Royal Academy of Music de Londres, ha realizado más de cuarenta gravaciones discográficas, ha actuado en los principales festivales y auditorios de España, Europa, Asia y Sudamérica y ha sido galardonado con primeros premios nacionales e internacionales.
Actualmente es profesor del Conservatorio de Granollers (Barcelona) y de la Escuela Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Como escritor ha cultivado sobretodo el género microrrelato en lengua catalana ganando o quedando finalista en infinidad de concursos (entre ellos las dos ediciones del concurso de La Microbiblioteca). Ha publicado los libros de microrrelatos "Els reptes de Vladimir" (Bubok, 2009), "Catàleg de Monstres" (Alpina, Colección Marcòlic, 2012) y "Les mil i una" (Arc, 2014).

Gran dinamizador del género, colabora con la "Associació de Relataires en Català" (ARC) y ha creado y mantiene el blog dedicado al microrrelato en catalán "La bona confitura".








Cuento con autoestopista

Nunca nos podemos fiar de los autoestopistas. Yo siempre paro cuando veo alguno que bordea la carretera, con esa expresión de desamparo en la cara y el pulgar indefenso que señala su destino. Pero se han contado tantas historias terribles, que se debe estar alerta. Una vez han subido, siempre inician una conversación distendida: quieren ganarse nuestra confianza y que bajemos la guardia (¡son astutos!). Empiezan con un comentario climatológico o un apunte inocente sobre la belleza del paisaje. Cuando la cordialidad se ha abierto camino, vienen las anécdotas, los chistes, las confesiones (los más perversos hasta silban o incluso tararean la canción que se escucha en la radio). Son maniobras de distracción que quieren desviar la atención del conductor, ¡alejarla de los verdaderos propósitos turbios!

No, no hace falta demasiada perspicacia para adivinar sus intenciones. Por eso yo siempre detengo el coche en el arcén y los hago bajar (si hace falta, los amenazo con la navaja que escondo en el bolsillo interior de la americana). Busco un lugar resguardado (una hondonada, un claro de bosque, una casa de campo abandonada); a ellos les doy una paliza hasta dejarlos inconscientes; a ellas, si me apetece, las violo. Entonces les vacío bolsos y carteras, para escarmentarlos y para que dejen de ir por el mundo con aquella insolencia, aprovechándose de los vehículos de la gente honrada e invadiendo la intimidad de los inocentes. Y es que nunca nos podemos fiar de los autoestopistas.

Jordi Masó Rahola
(Traducción del catalán de A. Guri)




Fitxa bibliogràfica / Ficha Bibliográfica

Signatura                  N Mas
Classificació             833.4"20"
Autor                        Masó Rahola, Jordi
Títol                          Les Mil i una / Jordi Masó Rahola
Publicació                Barcelona : Associació de 
                                 Relataires en Català , 2014
Descripció física      161 p. ; 21 cm
Col·lecció                 Camí  del sorral ; 16
Matèria                     Microrelats


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada