Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica
Signatura N Cla
Classificació 831.4"20"
Autor Claudel, Philippe
Títol Perfums / Philippe Claudel ; traducció de Jordi Martín Llovet
Publicació Barcelona : RBA, 2013
Descripció física 174 p. ; 21 cm
Col·lecció Les Ales esteses (RBA) ; 328
ISBN / ISSN 9788482646107
Èter
S'utilitza per matar els gatets i per adormir els nens. El seu nom lleuger amaga un brivall insensible; la seva poesia de cel, un assassí. Tinc 5 anys. Agafo la mà de la mare i caminem pels passadissos de l'Hospital Central de Nancy. Ens creuem amb infermeres i monges amb toca. A vegades la porta oberta d'una sala comuna descobreix cossos estirats amb extremitats embenades que s'alcen en esquarteraments estranys. Raneres. Ferum d'ungüents i de pell corrompuda. Una dona agenollada passa una baieta per les rajoles negres i beix. Lleixiu. La tornaré a veure força anys més tard, empresonada dins d'un quadre de Cézanne. L'esquivem com si juguéssim a la xarranca. Ens indiquen una habitació. Dos llits, l'un al costat de l'altre. Dormiré al costat de la mare. Felicitat. Cap al vespre, vénen uns homes amb bata blanca entre els quals n'hi ha un de més vell i més alt amb cara de pera, Lluís XIV enmig de la seva cort deferent, que em palpa el coll, em fa obrir la boca i treure la llengua, i adreça paraules complicades als súbdits que l'envolten, corbats. Estic assegut a l'espona del llit, amb els peus que pengen en el buit. Ell em dóna uns copets a la galta i em diu que no notaré res. Al matí no em donen esmorzar. Em separen de la mare. Damunt d'una llitera amb rodes, llisco pels llargs passadissos amb els ulls fixats al sostre. De sobte fa fred, implacables llums rodons, encegadors com sols àrtics, i uns personatges amb el rostre tapat, gàngsters blanquinosos i encasquetats, manegen tot d'aparells estranys i enllustren instruments d'acer. Reconec la veu de Lluís XIV, que una vegada més em diu que no notaré res i que ja sóc gran. Mentida doble. Un altre mentider se m'acosta amb una màscara de ferro. Em diu que m'adormiré tranquil·lament. Jo no em vull adormir. Un altre traïdor s'hi afegeix i m'immobilitza. La màscara de ferro em cobreix tota la cara i em retira del món. Una fortor repugnant de cautxú m'envaeix la boca i els narius, i de seguida descobreixo la violenta existència química i glacial dels vapors d'èter. Em converteixo en el gatet. Em volen amputar de la ventrada. Em debato. Crido la mare. La meva veu plena de llàgrimes pica contra les parets de la màscara. Vénen el fàstic, el gran buit i la nit. D'ençà d'aquell instant, sé que la mort té un perfum d'èter. I no paro d'entrenar-me amb vista a una apnea infinita.
Philippe Claudel
Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica
Signatura N Col
Classificació 834.4"20"
Autor Collar, Alena
Títol Estampaciones / Alena Collar
Publicació Madrid : Editores Policarbonados, 2009
Descripció física 95 p. ; 17 cm
Col·lecció Relatos (Editores Policarbonados) ; 3
ISBN / ISSN 9788493673758
Matèria Microrelats
Casa nueva
Se levantó, abrió la puerta de la cocina, cogió la bayeta y se puso a restregar con ímpetu el fregadero.
En ese momento se oyeron voces y Paco gritó:
-Ya se ha liado...
-Ya me lo figuro...
-No podía ser de otra manera, los estaba viendo venir...
-Sí, ¿los oyes?... los golpes que están dando a la puerta...
-Déjalos, ya se cansarán...
-La verdad es que encontrarse a la vuelta de vacaciones con okupas en casa, les debe sentar muy mal...
Se rieron los dos, mientras se besaban.
Alena Collar
