dijous, 12 de gener de 2017

GUANYADORS DE DESEMBRE / GANADORES DE DICIEMBRE (VI EDICIÓ / EDICIÓN)







*Care Santos, 73è Premio Nadal per / por  "Media Vida"
 i / y Xavier Theros, 49è Premi Josep Pla per / por "La fada negra"






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de desembre de la VI edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de diciembre de la VI edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:




*Cala de Ses Balandres (Eivissa).



Caigut en desgràcia

Un expedient disciplinari, m'han dit que m'obriran. M'acusen de ser poc professional, irresponsable, imprudent. Lamenten els efectes que la meva negligència tindrà en el sector. Distraccions com aquesta, diuen, ens fan perdre credibilitat. M'anuncien una sanció exemplar, probablement una inhabilitació de per vida. Tots estan molt nerviosos.

Per defensar-me, jo els he parlat de la bellesa del paisatge, de les tonalitats infinites del mar, d'un blau verdós a la platja que, mar endins, s'anava enfosquint fins a trobar-se en la línia de l'horitzó amb el blau més clar del cel; de les balandres de veles acolorides, inflades pel càlid vent de garbí; dels esclats escumosos de les onades quan s'estimbaven contra les roques. Des de dalt del penya-segat, l'espectacle era sublim i l'home, dret al meu costat, també admirava la vista amb una devoció que li omplia els ulls de llàgrimes.

O això em pensava. Absort en la contemplació, no m'he adonat del salt fins que he vist el cos estavellat sobre les mateixes roques que un instant abans tant admiràvem. Un descuit imperdonable, em repeteixen. Jo m'encongeixo d'espatlles i replego les ales: potser ja no les necessitaré mai més.

Jordi Masó Rahola
La Roca del Vallès (Barcelona)






CATEGORÍA EN CASTELLANO:







El condenado

Escuchó la sentencia en silencio. Esperaba la condena, pero confiaba en la misericordia de los jueces. Sin embargo, estos se mostraron severos, quizá demasiado. Recibió la pena de destierro.
Los guardianes fueron los encargados de llevarle al caos que sería su nuevo hogar. Nunca podría regresar.
Le costó acostumbrarse a la idea de que pasaría el resto de la eternidad solo, pero acabó consiguiéndolo. Poco a poco comenzó a pensar que podría hacer algo con aquel caos en que vivía. ¿Por qué no? Al menos se distraería.
Un día dijo:
–Sea la luz.
Y la luz fue.


Plácido Romero Sanjuán
Mancha Real (Jaén)


1 comentari:

  1. Enhorabuena, grandes textos los dos.
    Y Jordi ya tardaba. Me alegro.

    Abrazos.

    ResponElimina