dilluns, 18 de desembre de 2017

MICRORELATS DE NOVEMBRE / MICRORRELATOS DE NOVIEMBRE (2)



Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de novembre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.





Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de noviembre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.








*Humphrey Bogart.



Actitud en acció

Has vist com s’apropa, caminant per la vorera, amb la seua feminitat elegant. Al moment, has posat l’esquena recta i has estès una mica els dits de la mà dreta, agafant el cigarret de la mateixa manera en què ho fa Humphrey Bogart en la imatge que visualitzes a la teua ment. El cambrer ha mirat la tassa buida de cafè, ha fixat els ulls en ella de manera fugaç i t’ha preguntat després si volies alguna cosa més. Tu has aclucat els ulls —de nou, has imitat Bogart, conscient, inconscient, de fer-ho— i, sense mirar-lo, li has dit que no, amic, gràcies, amb gran seguretat en tu mateix. Has sentit el so dels talons de les seues sabates a molt poca distància, el ritme que evoca el moviment sensual dels malucs, l’estil en la mesura justa, idònia. Has optat per no girar-te. En compte d’això, has fet una xuclada al cigarret a càmera lenta, alhora que has percebut, de reüll, el seu cos, i també el seu perfum. A continuació, ella ha arribat, t’ha fet un bes rutinari i s’ha assegut a la taula. «Demà dinem a ca els meus pares, recorda-ho», t’ha dit, somrient. Tu has assentit amb el cap i, després de baixar la guàrdia uns instants, has continuat actuant.

Vicent Terol
Xàtiva (València)







Dualitat

L’home tanca l’informe que ha de lliurar l’endemà i obre el document amb el seu darrer poema. Comprova que cap company pot veure la seva pantalla d’ordinador i es capbussa en la tasca creativa. Tanmateix, avui no aconsegueix concentrar-se. No pot treure’s del cap l’angoixant pregunta de perquè no té èxit en el camp de la poesia, malgrat el seu innegable talent i la infinita constància.
De cop, una idea pren forma en l’interior del seu cap. Aplicarà a la poesia allò que sap fer millor: l’anàlisi per a la planificació estratègica. Engrescat, agafa un llapis, treu un full de paper i traça una gran creu que el divideix en quatre parts. Llavors, es llença a desenvolupar una de les metodologies analítiques habituals.
Dues hores més tard, decideix llençar la tovallola. Per molt que s’ha espremut el cervell, només ha identificat una fortalesa i dues oportunitats vinculades a la seva poesia. Per contra, els espais corresponents a debilitats i amenaces estan plens a rebentar.
Com a bon professional, admet l’evidència i es torna a submergir en l’informe. Tot i això, no es pot estar de modificar la darrera frase de les conclusions de manera que quedi un alexandrí amb dos hemistiquis.

Carles Castell Puig
Sant Cugat del Vallès (Barcelona)








Bombolla de sabó

És un nen poc parlador. De vegades, si li preguntes alguna cosa, te’l pots trobar que mira cap a terra o el sostre. Tot sovint sembla que estigui a la lluna. Els seus pares ja l’han portat a diferents especialistes.
Un dia a l’escola tocava parlar dels animals de companyia. La mestra anava preguntant a cadascun dels alumnes d’aquella classe de primària si tenien alguna mascota a casa. Quan li va tocar el torn al xic va tardar una estona a respondre. Llavors en veu baixa va deixar anar que creia que tenien una gateta. Els seus companys es van posar a riure. La professora li va preguntar si només ho pensava. I ell va respondre que el seu pare de tant en tant la buscava per casa. Malgrat tot, ell no l’havia vista mai.

Àngel Fabregat Morera
Belianes (Lleida)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada