divendres, 19 de gener de 2018

DONATIUS RELATAIRES







Moltes gràcies a l'Associació de Relataires en Català (ARC) pel donatiu dels exemplars dels reculls de les dues últimes edicions del seu Concurs de Microrelats.

I us recordem que fins el mes de maig podeu participar a la VIIIena edició del Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio, aquest any amb la temàtica general "VIRTUTS".

Podeu consultar les bases aquí.







Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                 N Con
Classificació            833.40"20"
Autor                       Concurs ARC de Microrelats (7è : 2017)
Títol                         Mitjans de transport / diversos autors ; 
                                 il·lustració: Miquel Àngel Arencón Llobet, Toni Arencón Arias
Publicació                Barcelona : Associació de Relataires en Català, 2017
Descripció física      128 p. : il. ; 20 cm
Col·lecció                Arc (Associació de Relataires en Català) ; 7
Col·lecció                Contes i relats (Associació de Relataires en Català) ; 1
ISBN / ISSN            9788417220006
Matèria                    Microrelats









Referent

Es frega les mans reiteradament instants abans de pujar al cotxe. Està impacient per conduir i tornar a experimentar aquella sensació de velocitat que tanta complaença li suscita. Li ve de família. A diferència de la seva vida diària, quan porta l'auto ningú li mana què ha de fer. Dins del vehicle se sent com el líder que no pot ser fora.
Les seves mans suades subjecten amb fermesa el volant mentre els peus, bellugosos, es preparen per a l'acció tan cobejada. Respira amb intensitat a la vegada que una secreció freda li regalima esquena avall segons abans d'engegar.
Tres, dos, un... Arrenca prement a fons el pedal de l'accelerador. El fascinen les sortides explosives que deixen amb un pam de nas a la resta. Tot va rodat fins que, pocs minuts després d'haver emprès la marxa, un inepte se li encreua pel davant obligant-lo a fer un cop de volant per tal d'evitar la col·lisió. El somrís burleta de l'altre conductor l'enfervoreix de forma considerable. Fora de si, el persegueix a tota velocitat increpant-lo amb un ampli ventall de gestos ofensius. El somriure jocós de l'altre s'ha desdibuixat per deixar pas a una mirada espaordida. Cada vegada s'hi apropa més fins que, amb una acció criminal, fa que el rival surti del seu traçat i xoqui perillosament contra un altre vehicle que circulava de cara.
Sense temps per gaudir d'aquella malifeta, s'escolta el so estrident i cada vegada més intens d'una sirena. Contrariat, arracona el cotxe i es deté. A l'acte, una mà l'engrapa per l'espatlla i l'aixeca del seient d'una revolada.
-Fins que aprenguis a comportar-te no pujaràs més als autos de xoc -li etziba el pare amb la mà alçada i amb un to amenaçador.
El nen no ho comprèn, simplement ha actuat de la mateixa manera que ho fa el seu pare quan agafa el cotxe. A contracor i amb llàgrimes als ulls, abandona de manera prematura la fira de la mà del que, se suposa, hauria de ser el seu referent.

Santi Sala Garcia





Muchas gracias a la Associació de Relataires en Català (ARC) por su donativo de los ejemplares de las antologías de las dos últimas ediciones de su Concurso de Microrrelatos.






Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                 N Com
Classificació            833.40"20"
Títol                         Comuniquem-nos / diversos autors
Publicació                Barcelona : Associació de Relataires en Català, 2016
Descripció física      126 p.  il. ; 21 cm
Col·lecció                Arc (Associació de Relataires en Català) ; 6
ISBN / ISSN            9772014523004
Matèria                    Microrelats







El temple

Un dissabte, Jonas McGrew-Samaras, un mecànic de Boston, va descobrir l'efígie de Jesucrist dins d'una albergínia. La imatge va aparèixer mentre llescava albergínies per la mussaca que cada cap de setmana preparava per honorar els avantpassats grecs. La troballa va esguerrar-li el dinar i la vida.
<< És el messies, no hi ha dubte >>, va dictaminar la seva dona. Sobre la polpa blanca, que ja començava a oxidar-se, es distingia la silueta fosca d'un home barbut amb els cabells llargs. La sogra va senyar-se tres vegades. << També podria ser una icona hippy >>, va opinar un dels fills. << O un motero >>, va dir un altre. Però la senyora McGrew ho tenia clar: era un miracle, per això s'havien d'afanyar a cuinar la mussaca. << La carn picada i la beixamel difuminaran la imatge >>, va dir, << i els 400 graus Farenheit del forn faran la resta >>.
Durant el dinar Jonas estava incòmode: havien fet el més correcte? La família feia broma. << Avui la mussaca t'ha quedat divina, papa! >>, deien. Només la sogra menjava amb un posat extàtic, com si prengués la comunió.
Tot havia de quedar en una anècdota, però algú de la família devia esbombar la notícia, perquè el dissabte següent una dotzena de veïns s'esperaven al portal dels McGrew. << Volem veure Jonas McGrew llescar les albergínies sagrades >>, deien. Jonas s'hi va negar i va expulsar la gentada (<< Com Jesús foragità els mercaders del temple >>, va citar la sogra devota). El dissabte següent van congregar-se encara més fidels -i algun periodista infiltrat- que volien assistir a l'aparició. Jonas no va deixar entrar a ningú i els va amenaçar de trucar a la policia.
Un matí, davant la porta van aparèixer espelmes i ofrenes florals. I quan Jonas sortia cap al taller, va acostumar-se a ensopegar amb gent agenollada. Se sentia la salmòdia de les oracions tot el dia. Un mossèn venia sovint per dir missa, el mateix capellà que, anys després, quan els McGrew ja s'havien mudat, va fundar la St. Jonas Church, popularment coneguda com a << Aubergine Temple >>.

Jordi Masó Rahola




El templo

Un sábado, Jonas McGrew-Samaras, un mecánico de Boston, descubrió la efigie de Jesucristo dentro de una berenjena. La imagen apareció mientras rebanaba berenjenas para la mussaca que cada fin de semana preparaba para honorar los antepasados griegos. El hallazgo le estropeó la comida y la vida.

<< Es el mesías, no hay duda >>, dictaminó su mujer. Sobre la pulpa blanca, que ya empezaba a oxidarse, se distinguía la silueta oscura de un hombre barbudo con los cabellos largos. La suegra se santiguó tres veces. << También podría ser un icono hippy  >>, opinó uno de los hijos. << O un motero >>, dijo otro. Pero la señora McGrew lo tenía claro: era un milagro, por eso se tenían que afanar a cocinar la mussaca. << La carne picada y la bechamel difuminarán la imagen >>, dijo, << y los 400 grados Farenheit del horno harán el resto >>.
Durante la comida Jonas estaba incómodo: ¿habían hecho lo más correcto? La familia hacía broma. << ¡Hoy la mussaca te ha quedado divina, papa! >>, decían. Sólo la suegra comía con un ademán extático, como si tomara la comunión.
Todo tenía que quedar en una anécdota, pero alguien de la familia debía de airear la noticia, porque el sábado siguiente una docena de vecinos se esperaban en el portal de los McGrew. << Queremos ver Jonas McGrew rebanar las berenjenas sagradas >>, decían. Jonas se  negó y expulsó el gentío (<< Cómo Jesús echó los mercaderes del templo >>, citó la suegra devota). El sábado siguiente se congregaron todavía más fieles -y algún periodista infiltrado- que querían asistir a la aparición. Jonas no dejó entrar a nadie y los amenazó con llamar a la policía.
Una mañana, ante la puerta aparecieron velas y ofrendas florales. Y cuando Jonas salía hacia el taller, se acostumbró a tropezar con gente arrodillada. Se sentía la salmodia de las oraciones todo el día. Un sacerdote venía a menudo para decir misa, el mismo cura que, años después, cuando los McGrew ya se habían mudado, fundó la St. Jonas Church, popularmente conocida como                << Aubergine Temple >>.

Jordi Masó Rahola
(Traducción del catalán de A. Guri)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada