divendres, 9 de març de 2018

GUANYADORS DE FEBRER / GANADORES DE FEBRERO (VII EDICIÓ / EDICIÓN)






*Quim Monzó i Gómez, 
50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes /
50º Premio de Honor de las Letras Catalanas.






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de febrer de la VII edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de febrero de la VII edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:






Salvació

Havia arribat a aquella edat en què no es pot canviar el curs d’una vida. Èxits i fracassos han traçat un solc massa profund i només resta deixar que tot rodoli avall fins al final. Sempre que no succeeixi algun fet extraordinari que ho capgiri tot, és clar.

Això és el que cercava. Un esdeveniment miraculós que pogués donar sentit a una existència grisa, anodina, prescindible. Va pensar-hi fins que va comprendre que l’únic que podia donar significació a una vida era salvar-ne una altra. A partir de llavors va deambular pels suburbis més marginals, convençut que acabaria trobant algú a les portes d’una mort segura, que ell podria evitar amb la seva oportuna intervenció.

El fred i el cansament el temptaven d’abandonar gairebé a diari. Només la imaginada escena del moribund reposant a la seva falda mentre arribaven els socors, com en una moderna Pietat, l’insuflava els ànims necessaris per ser capaç de continuar.

Fins que ja no va poder més. Arrossegant els peus, es va enfilar al terrat d’un edifici buit, disposat a acabar amb tot. Abans de saltar, va mirar enrere i el va veure allà, palplantat, fitant-lo amb aquella mirada d’algú que acaba de trobar un significat a la seva vida.

Carles Castell Puig 
Sant Cugat del Vallès (Barcelona)





CATEGORÍA EN CASTELLANO:




Linaje

-¿Te encuentras bien? ¿Ha pasado algo en el colegio? – le pregunto a mi nieto.
Da la impresión de que el peso de la vida lo hubiera sorprendido de pronto. Está ovillado en el sofá, una mano en la barbilla, la otra descolgada sobre el suelo. Tiembla mientras se incorpora, y abre la boca de un modo desmesurado, pero aún tarda unos segundos en responderme.
-Hoy en clase de historia nos han hablado de ti – dice finalmente, y me mira con abismos en los ojos, como si supiese, como si de verdad pudiera saber, todo cuanto hice.

Raúl Clavero Blázquez
Madrid

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Muchas gracias, Javier. Un placer tener lectores como tú.
      Carles Castell

      Elimina