Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica
Signatura N Sol
Classificació 833.4"19"
Autor Solsona, Ramon
Títol Cementiri de butxaca / Ramon Solsona
Publicació Barcelona : Columna, 2006
Descripció física 153 p. ; 23 cm
Col·lecció Clàssica (Columna) ; 681
ISBN / ISSN 9788466407052
Matèria Mort Contes
La tomba del defensa central
A Joan Costa
Li deien trencaossos, era l'orgull de l'equip i el terror de la comarca. Tots els pobles de la rodalia sabien que, abans de començar els partits, el defensa central feia una ratlla a terra amb el peu i deia: << D'aquí no passa ningú.>> I no passava ningú. La pilota potser sí, però cap home, en això el Trencaossos havia acreditat una gran solvència. Ningú no va aplegar el coratge suficient per encarar-se amb ell, ni dins ni fora del camp. Almenys en vida, fins que es va matar en un accident de moto. Els companys d'equip el van homenatjar portant-lo al cementiri a pes de braços, però, quan el seguici s'enfilava pel tram més costerut, es va trobar un grup d'homes que els barrava el pas. Eren antics adversaris, especialment coixos i tolits a causa de les entrades del Trencaossos. S'havien conjurat per venjar-se i tirar la caixa rostos avall. Hi va haver un moment de desconcert, però el capità de l'equip, que era al primer rengle de les dues fileres portants, va reaccionar amb rapidesa, va fer una ratlla a terra amb el peu i va dir: << D'aquí no passa ningú.>> I, quan els altres es van acostar brandant crosses i bastons, va haver-hi una reacció unànime que provenia d'una ordre misteriosa, invisible. Entre tots van fer un moviment col·lectiu de ballesta i van llançar el fèretre del defensa central contra els forasters. La violència de l'impacte els va dispersar en una desbandada en què els coixos fugien més coixos i els macats amb més macadures. Al Trencaossos el van enterrar sense cap més incident i al cap d'uns dies van col·locar una làpida a la seva tomba que diu: << D'aquí no passa ningú.>> Algunes persones es pensen que és un aforisme ascètic o una humorada metafísica, però als que van presenciar la gesta pòstuma del Trencaossos se'ls posa la pell de gallina quan ho llegeixen.
Ramon Solsona
Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica
Signatura N Mor
Classificació 833.4"19"
Autor Mora, Víctor (Guionista i dibuixant)
Títol Els Amants del ciberespai / Víctor Mora
Publicació Barcelona : Thassàlia, 1996
Descripció física 144 p. ; 21 cm
Col·lecció Narrativa (Thassàlia)
ISBN / ISSN 8482370405
Les ocasions perdudes
Érem dos i només teníem un cor.
François Villon
Es coneixien de vista. Havien coincidit tantes vegades a l'aeroport de Zuric! Amb la seva cartera com a únic equipatge, ella anava sempre cap a l'est. I ell anava cap a l'Oest. Eren els anys difícils de la Guerra Freda; l'aeroport de Zuric estava vigiladíssim i no seien mai just. Però com que el cor té raons que la raó no té, una tarda ho van fer. Van lluitar fermament per no fer-se cas d'allò que dintre seu els impulsava a enraonar-se, a abraçar-se, a barrejar apassionadament les químiques de dos cossos anhelants, que estaven fets l'un per l'altre. Però només van bescanviar esguards de cua d'ull. L'avió d'ella sortia primer. La dona s'aixecà fent un esforç immens i en comptes d'emportar-se la seva cartera, s'emportà la d'ell. Quan ell s'aixecà, al seu torn, estava tan atabalat que ni s'adonà que duia la cartera d'ella. Els superiors de tots dos sí que es van adonar d'aquelles equivocacions.
A milers de quilòmetres de distància l'un de l'altre, units pel record mutu, sense el consol, però, de la telepatia, van morir afusellats per alta traïció a les respectives pàtries. Quan ells ja només tenien la pàtria d'un cor compartit.
Víctor Mora
Moltes gràcies a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé de Barcelona pels seus donatius.
Muchas gracias a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé de Barcelona por sus donativos.
