dijous, 14 de juny de 2018

GUANYADORS DE MAIG / GANADORES DE MAYO (VII EDICIÓ / EDICIÓN)







Campiones d'Espanya 2018 de la lliga FNLA Femenina/
Campeonas de España 2018 de la liga FNLA Femenina.






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de maig de la VII edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de mayo de la VII edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:




Espai-temps

Amb un gest distret va aturar el lliscament mecànic dels eixugaparabrises, que havien començat a grinyolar sota l’aixopluc del túnel. Mentre s'esforçava per acostumar els seus ulls al canvi de llum, el va sorprendre la intensitat de la claror que s'acostava ràpidament a l'altre costat del pas subterrani. Encara feia lliscar les ulleres de sol damunt el seu nas quan el cotxe va ser engolit pels resplendents rajos del sol que  regnava al cel blau i clar.

El que el va desconcertar més no va ser el soroll dels pneumàtics sobre l'irregular sòl terrós, sinó els cavalls i les tendes de lona vermella escampades al fons de l'esplanada que s'obria davant seu. Aferrat al reposacaps de cuir del seient buit al seu costat, va constatar incrèdul com la fosca gola del túnel havia desaparegut de la falda rocosa de la muntanya. Un estrèpit metàl·lic el va fer agafar-se sobresaltadament al volant. Totalment paralitzat va observar el fum que s'enlairava lentament del  capó. Un home corpulent, de mirada salvatge, aferrava amb les dues mans una gran espasa profundament clavada a les entranyes del vehicle.

Oriol Font Bach
Terrassa (Barcelona)






CATEGORÍA EN CASTELLANO:





La doble trama

Ella cerró con un portazo que retumbó en toda la casa. La telaraña se balancea en el quicio de la entrada. Sigue tejiendo la araña, indiferente a la tormenta doméstica, ajena al humo del café recién preparado, imperturbable como el asesino de una novela negra, que volverá otra vez a la escena del crimen. La tela se trenza simétrica en sus hexágonos y los vértices se unen en intervalos medidos y sin rastro. Y así concibo el crimen pasional perfecto. Admiro esa urdimbre de formas soportando la presión justa del zumbido de la mosca, en el vaivén de la brisa nocturna e imparable.
Mientras paladeo el café, envanecido, percibo el tintinear de las llaves en la cerradura, la sonrisa nublada de mi mujer, la rigidez súbita en los miembros, la espuma en la boca, la penuria de mi voz, la sequedad venenosa en la lengua
y
esa alegría
vertical
del
pataleo
de la
araña.

Antonio Javier Álvarez Linares
Sevilla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada