dilluns, 25 de juny de 2018

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (117)








Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Ber
Classificació 842.4"19"
Autor Bernhard, Thomas, 1931-1989
Títol L'Imitador de veus / Thomas Bernhard ; traducció de l'alemany de Clara Formosa Plans
Publicació Pollença : El Gall, 2017
Descripció física 139 p. ; 21 cm
Col·lecció El Cabàs ; 67
ISBN / ISSN 9788416416226










Bogeria

A Lens ha estat cessat un carter, que durant anys no ha repartit cap carta que ell suposés que duia notícies tristes ni, comés natural, cap esquela que rebés, sinó que les ha cremat a casa seva. Correus, finalment, l'ha fet internar al manicomi de Scherrnberg, on va d'una banda a l'altra amb un uniforme de carter i reparteix tota l'estona unes cartes que tira en una bústia instal·lada per l'administració del manicomi expressament per aquest motiu en una de les parets i que van adreçades als altres pacients. El carter ja va demanar, de seguida que va ingressar al manicomi de Scherrnberg, el seu uniforme de carter per no haver d'acabar boig, segons diuen.

Thomas Bernhard










Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Ove
Classificació 834.4"19"
Autor Ovejero, José
Títol Mundo extraño / José Ovejero
Publicació Madrid : Páginas de Espuma, 2018
Descripció física 186 p. ; 24 cm
Col·lecció Voces (Páginas de Espuma) ; 251
ISBN / ISSN 9788483932315








Devoción

Nuestra Señora de las Piernas Cortas es una virgen muy milagrera. Cuando llovieron babosas de colores en el pueblo, todos dijeron: ha sido ella. El año que el granizo asoló la cosecha sin dejar una sola espiga en pie y una piedra mató al perro del alcalde, los lugareños, orgullosos, fueron a arrodillarse ante su imagen. También le atribuían la menstruación de una octogenaria y el hecho de que el párroco sufriese ataques epilépticos cada vez que pronunciaba la palabra <<penitencia>>.
La sacaban en procesión siempre que se aburrían en el pueblo, y los niños corrían junto a las andas arrojándole guijarros; si atinaban una pedrada a la cara de porcelana se santiguaban y daban vivas a la Virgen. Los más atrevidos le prendían el manto con un cirio y entonces tenían que depositarla en el suelo y apagar las llamas entre todos. No siempre podían contener las carcajadas.

José Ovejero


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada