divendres, 24 de maig de 2019

LLEBRES DEDICADES / LIEBRES DEDICADAS







Moltes gràcies a Sergi Sampere per les seves llebres devoradores de lliris blaus (i homes devoradors de maduixes) dedicades!

A les lleixes de La Microbiblioteca conviuran el gènere microrelat i el gènere Lepus.




*Sergi Sampere.



Sergi Sampere (Barcelona, 1973), treballa com a gestor de projectes de recerca. Participant habitual de la Lliga de Microrelataires Catalans (LLMRC), col·labora també en la revista literària Doll de tinta dins la secció “Carreró sense sortida”. Les llebres mengen lliris blaus, els homes... maduixes (El Toll Editorial, 2019,) és el seu primer recull de microrelats, que inclou il·lustracions de Miquel Bohigas.





Butxaques buides

Furgant dins la butxaca dels pantalons he trobat una postal. He mirat el continent i he llegit el contingut: palmeres i una història d'amor; Mèxic i una dona que es declara a un home. Jo porto aquests pantalons. Jo soc un home. Aquesta dona ¿m'estima? Tancant el cercle. He buscat un mirall. He vist un home vell duent uns pantalons que no són seus i portant a les mans una ampolla de vi. Somric i no trobo dents. Em toco el cap i no trobo cabells. Estic al carrer. Dormo al carrer. Visc al carrer. El mirall és l'aparador d'una botiga de roba. No conec l'amor. No busco l'amor. No furgaré més dins la butxaca.

Sergi Sampere









¡Muchas gracias a Sergi Sampere por sus liebres devoradoras de lirios azules (y hombres devoradores de fresas) dedicadas!

En las estanterías de La Microbiblioteca convivirán el género microrrelato y el género Lepus.





*Sergi Sampere.


Sergi Sampere (Barcelona, 1973), trabaja como gestor de proyectos de investigación. Participante habitual de la Lliga de Microrelataires Catalans (LLMRC), colabora también en la revista literaria Doll de tinta dentro la sección “Carreró sense sortida”. Les llebres mengen lliris blaus, els homes... maduixes (El Toll Editorial, 2019,) es su primer recopilatorio de microrrelatos, que incluye ilustraciones de Miquel Bohigas.







La mort de Monika Kaminski

Sovint se'm fa un nus a la gola narrant la bellesa dels darrers moviments de la Monika allà dalt. L'observava des de l'arena, acariciant els cavalls, abans d'assajar el meu número. També pallassos i tramoistes. Tothom l'adorava. Tan dolça... Els Kaminski formaven una espectacular parella artística i a la vida real, envejada pel públic. -La xarxa de seguretat tensada, el magnesi perfecte i tots dos somrients. Res no feia preveure la tragedia, tot i que el maleït dolor a l'espatlla esquerra, com quan canvia el temps, no em transmetia res de bo, com li diguí al sotsinspector. Aquell matí, previ a la funció, mentre feien les rutines amb dos trapezis, el seu cos va caure a la xarxa, que, potser tibada en excés, l'escopí contra el terra. Li relliscaren les mans, afirmaren uns. Va perdre la concentració amb el renill d'un cavall, declararen altres. Potser els xiscles dels <clowns>. O tot plegat... -Al vespre, anàrem a la seva caravana. Buida. Només restes de l'espès maquillatge, que per darrer cop dissimularien els blaus del cos. Tramoistes, pallassos i domadors ens picàrem l'ullet, còmplices de tota la funció. Descansi a l'infern per sempre, maleït senyor Kaminski, pensàrem. Així morí la Monika Kaminski cèlebre, i renasqué la Monika anònima. Encara l'estimo... allà on sigui.

Sergi Sempere


La muerte de Monika Kaminski

A menudo se me hace un nudo en la garganta narrando la belleza de los últimos movimientos de Monika allí arriba. La observaba desde la arena, acariciando los caballos, antes de ensayar mi número. También payasos y tramoyistas. Todo el mundo la adoraba. Tan dulce... Los Kaminski formaban una espectacular pareja artística y en la vida real, envidiada por el público. -La red de seguridad tensada, el magnesio perfecto y los dos sonrientes. Nada hacía prever la tragedia, a pesar de que el maldito dolor en el hombro izquierdo, como cuando cambia el tiempo, no me transmitía nada bueno, como le dije al subinspector. Aquella mañana, previvamente a la función, mientras hacían las rutinas con dos trapecios, su cuerpo cayó en la red, que, quizás tensada en exceso, lo escupió contra el suelo. Le resbalaron las manos, afirmaron unos. Perdió la concentración con el relincho de un caballo, declararon otros. Quizás los chillidos de los <clowns>. O todo ello... -Al atardecer, fuimos a su caravana. Vacía. Sólo restos del espeso maquillaje, que por última vez disimularían los moratones del cuerpo. Tramoyistas, payasos y domadores hicimos un guiño, cómplices de toda la función. Descanse en el infierno por siempre jamás, maldito señor Kaminski, pensamos. Así murió la Monika Kaminski célebre, y renació la Monika anónima. Todavía la amo... allí donde sea.

Sergi Sempere
(Traducción del catalán de A. Guri)




Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Sam
Classificació 833.4"20"
Autor Sampere, Sergi
Títol Les Llebres mengen lliris blaus, els homes... maduixes : 
        microrelats / Sergi Sampere ; amb fotografies de l'autor i 
        il·lustracions de Miquel Bohigas
Publicació [Barcelona] : El Toll, 2019
Descripció física 76 p. : il. ; 17 cm
ISBN / ISSN 9788494912856
Matèria Microrelats

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada