dissabte, 11 de maig de 2019

MICRORELATS D'ABRIL / MICRORRELATOS DE ABRIL (1)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria d'abril.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de abril.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.










Alfa


Abans els dos homes de la funerària no van segellar el taüt de fusta de roure, recobert per una lluentíssima capa de vernís i amb agafadors daurats, ella va tenir temps de mormolar, sense alterar el seu to de veu tan característic:
-Faràs bondat?
I per uns instants, la governà la sensació que, per enèsima vegada, tal com havia fet en vida, ell, el difunt, el seu sofert espòs, tornava a assentir amb el cap, resignat, sense esma per rebel·lar-se i reivindicar una mica de dignitat.

David Dot Cervera
Vilafranca del Penedès (Barcelona)








Al llit, tot l’any és primavera

Està canviant el fons d’armari. La caloreta de finals d’abril comença a fer incòmodes les peces d’hivern i els jerseis de llana deixen pas a samarretes fines de màniga llarga i camises estampades. Tot d’una, fent forat per desar l’edredó, s’adona que uns ulls vermells emmarcats per un somriure ple d’incisius afiladíssims la fiten des de la foscor. Per fi tot quadra! Ara ja sap què se n’ha fet de tots aquells amants desapareguts.

Ivan Bonache Cuadrado
Santpedor (Barcelona)







Cafè agredolç

Ja ho sabia – va dir ell. I, com qui no vol la cosa, va fer un gest a una cambrera perquè ens servís.
Havia posat en escena aquell moment incomptables cops. Els soliloquis de dutxa, les expressions de mirall i el plor entrenat m’havien fet destre en l’art d’explicar la meva homosexualitat. Però la sang freda amb què la seva resposta va quedar suspesa a l’aire em va fer recular un peu dins l’armari amb la cua entre cames. Les mans, expertes en eixugar llàgrimes, les meves i les seves, em penjaven dels braços sense saber on posar-se i un tremolor se m’enfilava per l’espinada fins encallar-me les paraules.
Ja ho sabies? – vaig dir mig d’esma, amb les paraules agafades amb pinces i el cor encongit. Just abans que respongués, va interrompre la cambrera:
Ja ho saben? – preguntà ella, canviant per complet la direcció de la nostra atenció. Amb poc ulls per veure tota la seva gràcia, vam dir que dos tallats en un fil prim de veu i l’observàvem com preparava, amb gestos generosos i sense treure’ns els ullets de sobre, dos cafès inscrits amb dos cors escumosos.
En tornar, ens vam mirar tots tres alhora, vam empassar saliva i vam deixar refredar els cafès.

Roger Alabau Perich
Girona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada