El passat dissabte 19 d'octubre va tenir lloc dins la III Jornada ARC del microrelat en català la presentació de Bones confitures, la primera antologia de microrelats d'autors i autores catalans, edició de la mà de Jordi Masó Rahola i editada per Témenos Edicions.
Recull de 173 microrelats de 85 autors i autores extrets del blog La Bona Confitura, l'antologia és una excel·lent mostra del microrelat en català contemporani.
Moltes gràcies a Carles Cervelló i Jordi Masó pel donatiu!
El regal
En Robert s'asseu a dinar amb els companys de feina per celebrar l'àpat de comiat. Avui ell és el protagonista, l'espera la seva desitjada jubilació. Segur que li faran un bon regal, per favor que no sigui el típic rellotge, pensa. Una sorpresa, la que sigui estarà bé. Fa per oblidar que ell mai no ha col·laborat amb cap regal per a ningú: ni per la criatura que neix ni per la companya que es casa ni pel company que es jubila. El dinar transcorre entre bromes i comentaris sobre què farà amb el seu temps lliure. En acabat, salutacions, abraçades, petons i bons desitjos, tothom desfila. Com l'estimen! Queden ell i el seu amic Jordi. Un cambrer s'acosta amb un sobre a la mà i demana qui és l'homenatjat. Per fi, el regal, es diu el Robert. Que discrets. Quan l'obre només hi ha la factura del dinar de tots i una breu nota: << Gràcies per la teva generositat, Robert! Mai no és tard >>.
Carme Ballús
El pasado sábado 19 de octubre tuvo lugar durante la III Jornada ARC del microrrelato en catalán la presentación de Bones confitures, la primera antología de microrrelatos de autores y autoras catalanes, edición bajo la batuta de Jordi Masó Rahola y editada por Témenos Edicions.
Recopilación de 173 microrrelatos de 85 autores y autoras extraídos del blog La Bona Confitura, la antología es una excelente muestra del microrrelato en catalán contemporáneo.
¡Muchas gracias a Carles Cervelló y Jordi Masó por el donativo!
Toponímia recreativa
Una tarda, l’agrimensor Franz Schmeck va tornar a casa
d’imprevist i va trobar la seva dona allitada amb el capità Hess. Li va venir
el rampell de desafiar-lo a un duel, però va bandejar la idea perquè tenia les
de perdre: l’altre estava tan avesat a les armes com ell als altímetres i a la
cadena de Gunter, així que, prudent, va limitar-se a foragitar l’intrús,
estomacar la dona –l’agrimensor era un home de caràcter–, i esperar que el
temps anés esvaint el tràngol.
Però res no va aturar la cursa dels heroics espermatozous
del capità Hess i, nou mesos després de l’incident, la senyora Schmeck donava a
llum un nen que reproduïa en miniatura la fesomia del capità: els gens fins i
tot havien proveït al nadó del clotet al bell mig de la barbeta, tan
característic de Johann Hess.
Grübchenstadt (que aleshores encara no es deia
Grübchenstadt) era una ciutat petita, i durant uns dies els Schmeck van ser el
centre de les tertúlies. Just quan el safareig començava a minvar, la senyora
Grass –la dona del sabater– va parir una bessonada. La notícia hauria passat
desapercebuda si no hagués estat perquè les dues criatures lluïen també el
clotet marca de la casa. La commoció va agreujar-se quan l’esposa de Hans Nöll,
el carnisser, va portar al món una setmesona, malgirbada i a mig fer, però
també amb aquell sot inconfusible al mentó.
Es va estendre el desconcert. La facilitat del capità Hess
per fecundar les dones del poble era temuda pels marits, secretament admirada
per les senyores, i condemnada pel reverend Bauer, qui en els sermons es
referia a la vigorosa esperma del capità com a la “llavor del diable”. Però no
s’hi podia fer res: inevitablement, cada nounat portava el clot a la barbeta
incorporat i, amb el pas de les generacions, l’estigma va propagar-se. No és
d’estranyar que a tota la comarca se’n mofessin i que acabessin batejant el
poble amb un malnom: “Grübchenstadt”, literalment “la ciutat dels clotets”. El
nom va fer fortuna i avui apareix en tots els mapes.
Jordi Masó Rahola
Toponimia recreativa
Una tarde, el agrimensor Franz Schmeck volvió a casa de
improviso y encontró su mujer en la cama con el capitán Hess. Le vino el pronto
de desafiarlo a un duelo, pero desterró la idea porque tenía las de perder: el otro
estaba tan avezado a las armas como él a los altímetros y a la cadena de
Gunter, así que, prudente, se limitó a echar el intruso, dar una paliza a su
mujer -el agrimensor era un hombre de carácter-, y esperar que el tiempo fuera
desvaneciendo el trance.
Pero nada paró la carrera de los heroicos espermatozoides del
capitán Hess y, nueve meses después del incidente, la señora Schmeck daba a luz
un niño que reproducía en miniatura la fisionomía del capitán: los genes
incluso habían proveído al bebé del hoyuelo en medio de la barbilla, tan
característico de Johann Hess.
Grübchenstadt (que entonces todavía no se decía
Grübchenstadt) era una ciudad pequeña, y durante unos días los Schmeck fueron
el centro de las tertulias. Justo cuando las habladurías empezaban a menguar,
la señora Grass -la mujer del zapatero- parió gemelos. La noticia habría pasado
desapercibida si no hubiera sido porque las dos criaturas lucían también el
hoyuelo marca de la casa. La conmoción se agravó cuando la esposa de Hans Nöll,
el carnicero, trajo al mundo una sietemesina, desgarbada y a medio hacer, pero
también con aquel bache inconfundible en el mentón.
Se extendió el desconcierto. La facilidad del capitán Hess
para fecundar las mujeres del pueblo era temida por los maridos, secretamente
admirada por las señoras, y condenada por el reverendo Bauer, quien en los
sermones se refería a la vigorosa esperma del capitán como la “semilla del diablo”.
Pero no se podía hacer nada: inevitablemente, cada neonato traía el hoyo en la
barbilla incorporado y, con el paso de las generaciones, el estigma se propagó.
No es de extrañar que en toda la comarca se mofaran y que acabaran bautizando
el pueblo con un mote: “Grübchenstadt”, literalmente “la ciudad de los hoyuelos”.
El nombre hizo fortuna y hoy aparece en todos los mapas.
Jordi Masó Rahola (traducción del catalán de A. Guri)
Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica
Signatura N Bon
Classificació 833.40"20"
Títol Bones confitures : antologia de microrelats catalans /
Edició de Jordi Masó Rahola
Edició 1a. edició
Publicació Barcelona : Témenos, setembre 2019
Descripció física 392 pàgines ; 21 cm
Col·lecció La Bona confitura ; 7
ISBN / ISSN 9788494989711
Matèria Microrelats
Autor secundari Masó Rahola, Jordi
Títol secundari Antologia de microrelats catalans
