Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica
Signatura N Bar
Classificació 833.4"20"
Autora Barquet, Violant
Títol La Pell bruna i altres relats / Violant Barquet ; il·lustracions: José Luis Martín Espés
Edició Primera edició
Publicació Barcelona : Edicions Els Llums, febrer de 2014
Descripció física 216 pàgines : il·lustracions ; 21 cm
Col·lecció Contes, o no? ; 3
Primavera
En Fede no s'imaginava que es resistiria tant. Potser la mare tenia raó i resultava que això també tenia ànima. Per fi es va rendir al pessic metàl·lic: ¡ja era seva! La malifeta l'impregnà d'una fortor herbàcia. Però a ell també li feien mal els dits; pura justícia natural, potser. Va rentar les tisores a corre-cuita i les va desar altre cop al calaix. La mare es posaria histèrica, quan ho sabés. Tanta dedicació, tants blogs i fòrums i cures intensives, fins que: Joia de la naturalesa!, havia cridat, la pobra. El mataria, com a mínim el mataria... Va desar-la dins la bossa de plàstic, amb dits matussers. Fràgil com un animaló, de tacte suau com de cuc de seda, i els cucs sí que es recargolaven dins la caixa quan s'esqueixaven, pobrissons, i et castigaven amb la mateixa pudor d'herba. Es va penjar la motxilla a l'esquena i va sortir camí de l'escola. Li agradarà, perquè segur que menja nuvolets ensucrats només pel color rosa, i les ungles pintades i la tireta del sostenidor fúcsia... Per a sostenir què? Res, només pel color.
Esperava trobar-la sola, seriosa, com si pensés...
Tam tam al pit i formigueig a la panxa. Suava. Suava com quan corria amb el Mustafà per aquella costa tan bèstia de la plaça del castell. Això era més fort encara, com volar sense moure's del lloc.
No es podia treure del cap el que li havien dit aquelles dues pàmfiles, i a penes havia dormit, turmentat per la fascinant imatge: Dins el tutú, oh, dins el tutú...
<< Saps Fede? L'Ona ja té pèls. Li vam veure a ballet quan es treia el tutú >>. El van fer sentir més petit, i ara es moriria de vergonya si ella sabés del seu trist borrissol de préssec. I es posarà histèrica, la mare, quan el vegi escapçat. Un bon bolet, li fumerà! Dins el tutú, bah...!
Era allà, sola, seriosa, com si pensés... I ara semblava més gran perquè sie ra veritat que dins el tutú...
En Fede va treure la rosa de la bossa: densa poncella a punt d'esclatar com un petó. L'Ona va entomar-la amb timidesa, i fou ella qui, de sobte, va expandir-se en un màgic, al·lucinat somriure...
Violant Barquet
Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica
Classificació 834B.4"19"
Autor Rosero Diago, Evelio
Títol Cuentos completos : (1978-1998) / Evelio Rosero
Edició 1ª edición
Publicació Barcelona : Tusquets editores, enero de 2019
Descripció física 355 pàgines ; 23 cm
Col·lecció Andanzas ; 935
ISBN / ISSN 9788490666302
Un hombre
Un hombre puso el siguiente aviso frente a la puerta de su casa: << Se venden pobres >>. Otro hombre que pasaba se acercó a preguntar el precio. << Depende >>, dijo el primer hombre, << tendría usted que elegir qué pobre quiere >>. Entraron los dos hombres en la casa y no tardó en salir el comprador con un pobre bajo el brazo -sin explicarse aún para qué realmente necesitaba un pobre-. Al poco tiempo los demás hombres se enteraron de la noticia y no tardó en llenarse la casa de compradores. Cada quien salía con su respectivo pobre bajo el brazo. Algunos llevaban hasta tres y cinco pobres sobre las espaldas. Eran paquetes de pobres. Se anunciaban pobres en los periódicos. Se exportaban. Todo así hasta que el primer hombre quedó sin más pobres para vender. El último pobre que se llevaron fue su mujer, aunque meses más tarde también él tendría que venderse como pobre. Entonces la competencia no se hizo esperar. Aparecieron empresas vendedoras de pobres, industrias productoras de pobres. Y eran pobres de todos los tamaños y colores. Hubo muchos concilios y guerras, exposiciones y discusiones que intentaron determinar el origen de tanto pobre. Se publicaron cientos de libros. Nadie habló de pobreza, únicamente de pobres. Demasiado tarde. Se remataban pobres en África, en Pakistán, en los Estados Unidos, en la Argentina. No tardó el mundo entero en llenarse de pobres.
Evelio Rosero
