Adaptació
Tot va començar —o, segons com es miri, va acabar— quan la seva dona li va regalar la caçadora. Una caçadora negra de cuir, amb moltes butxaques, cremalleres lluents i una insígnia satànica a l’esquena. Una caçadora que ell mai no s’hauria comprat. Una caçadora que exigia alguns reajustaments en la seva vida: ell sempre presumia de ser un home conseqüent.
Primer es va vendre el cotxe per comprar la moto que aquella peça de roba reclamava. Amb el temps, per coherència, va haver de canviar d’amistats, de costums, d’aficions, de feina. Una cosa portava a l’altra.
Una tarda, davant del portal de casa, va esperar la dona muntat dalt de la moto. Va dir-li que se n’anava. Darrere d’ell, eixarrancada, una noia amb tatuatges i pírcings li abraçava la cintura. «Si ho arribo a saber, no et faig cap regal», va lamentar ella amb posat compungit. Ell, amb la determinació i l’estrèpit que la situació requeria, va arrencar la moto i es va perdre carrer enllà. Si mentre s’allunyava hagués mirat pel retrovisor, hauria descobert l’ombra d’un somriure en els llavis de la seva dona. Sí, ell era un home conseqüent. I ella ho sabia molt bé.
Jordi Masó Rahola
Granollers (Barcelona)
CATEGORÍA EN CASTELLANO:
Click
El otro, hombre o mujer, siempre muerto de miedo mientras se asoma al vacío. Miedo al dolor del impacto, sea agua, cemento o roca lo que se encuentre allá abajo. Miedo a sobrevivir a la caída.
El otro, tan sumido en su propia catástrofe espiritual, nunca se percata de que yo, el rastreador de puentes, estoy acechando pacientemente para fotografiar su último salto.
Teresa Julià Vercet
Montgat (Barcelona)
