dijous, 13 de gener del 2022

GUANYADORS DE DESEMBRE / GANADORES DE DICIEMBRE (XI EDICIÓ / EDICIÓN)



24º Premio Mercè Rodoreda de cuentos y narraciones 2021 por 
Declaració d'invencions.






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de desembre de la XI edició del Microconcurs són:




Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de diciembre de la XI edición del Microconcurso son:





CATEGORIA EN CATALÀ:




Civilitzacions

Quan va aparèixer el cartell a la porta de la nova botiga, el barri en va anar ple. Com podia funcionar un negoci que, segons deia el rètol, només obriria un dia l’any? Al mercat, als bars, a les places no es parlava de res més. Hi havia opinions per a tots els gustos. Que si es tractava d’una broma, que si era una estratègia comercial d’una multinacional d’aquestes o la tapadora d’un punt de venda de drogues.

Va arribar el dia en qüestió i, com pregonava el cartell, la botiga va obrir. No van faltar curiosos a totes hores que van omplir el local per tafanejar o comprar. L’endemà no hi va haver cap sorpresa i va tornar a aparèixer tancada i barrada. Durant mesos va anar corrent la singular crònica d’aquell comerç. L’any següent es va formar una cua de gent que va passar la nit a la vorera esperant la tan anhelada obertura.

Any rere any, la corrua de persones va anar creixent fins a fer-se permanent. Allí es van forjar històries d’amor i d’odi, van florir noves famílies i es van cometre crims. Encara avui, tot i el temps que fa que ja no ha tornat a obrir, es poden veure persones assegudes al voral, o passejant amb la mirada absent, com cercant un paradís perdut.

Carles Castell Puig

Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

 




CATEGORÍA EN CASTELLANO:




Agujeros negros

Escucha la llave de hierro girar en la cerradura. Los goznes oxidados chirrían al abrirse la puerta. La silueta se recorta, imponente, en el cuadrilátero de luz. Huele a miedo, veneno y orines de ratas en el sótano. El niño sabe que va a morir. La sombra baja el primer peldaño. Ante los ojos del chico, la bola irisada en el quinto escalón de la escalera se le presenta como su única esperanza de salvación. Conforme la oscura figura acorta distancia, el sonido de loza y cristal se materializa en una bandeja con plato de comida y vaso de agua. El pequeño tiene sed. Mucha. El miedo se repliega. Necesita beber con urgencia. Anhela que lleguen hasta él las zapatillas cochambrosas. La suela izquierda pisa la canica. y el cuerpo sale despedido a los pies del chaval. Un crac de rama rota. La bandeja a un lado, las patatas guisadas esparcidas por el suelo y los cristales sobre un charquito. Pasan minutos, tal vez horas. El muchacho tiembla. Ha mojado el pantalón. Despierte, por favor, suplica con un hilo de voz.

Lola Sanabria García 

Madrid