DEDICATÒRIA: ANTOLOGIA DELS LÒSERS

 

Moltes gràcies a Edu Beltran pel donatiu dedicat a La Microbiblioteca.

Els perdedors ja tenen lloc a les estanteries!

*Edu Beltran.

Edu Beltran (Sabadell, 1975) - òbviament 1975 dC-, treballa com a administrativa en el sector de la maquinària horitzontal d'envasat a una empresa radicada a la bonica vila de Barberà del Vallès. 

Va començar a escriure contes per influència del seu estimat David Vila i Ros. Després de ser alumna de Xavier Vidal a Escriptorium i d'uns sorpresius èxits en concursos locals, catalans, espanyols i sud-americans, va decidir autopublicar el recull Antologia dels Lòsers; Passant contes (2021), que conté alguns d'aquests contes premiats i molts d'altres de diversos estils. 

Altres interessos artístics són el teatre - ha fet de dramaturga, directora, actriu... - i la música - Beatlemaníaca fins el moll del l'ós, intenta aprendre a tocar la guitarra -. 

Col·labora amb el diari digital iSabadell.cat a la secció de cultura i es també jurat de diversos concursos de microrelats.

La boda ideal

Vam jurar que ens estimaríem sempre. Vam preparar el casament, però no havíem pas previst la pandèmia. Això ho va dificultar tot una mica, cert, però no deixaríem que fos un obstacle per celebrar el nostre amor. Vam reduir la llista de convidats, vam regalar mascaretes amb les nostres inicials als pocs que van quedar inclosos i vam comprometre'ns a posar ampolles de gel hidroalcohòlic per tot arreu d'on faríem la cerimònia. EL confinament ens havia agafat per sorpresa, en llars separades i en ciutats diferents. Però vam poder aconseguir reunir-nos el dia assenyalat. Vam dir el "sí, vull" convençuts que res no canviaria entre nosaltres.

I al treure'ns les mascaretes per fer-nos el petó que segellava la nostra promesa d'amor etern ens vam adonar que no érem qui pensàvem. Algú havia entès malament l'hora, el dia o el lloc. Però ja ho havíem fet. Ens havíem jurat seguir junts pel millor i pel pitjor, amb algú a qui acabàvem de conèixer.

I va ser la millor equivocació de la meva vida.

Edu Beltran

Muchas gracias a Edu Beltran por el donativo dedicado a La Microbiblioteca.

¡Los perdedores ya tienen lugar en las estanterías!

*Edu Beltran.

Edu Beltran (Sabadell, 1975) - óbviamente 1975 dC-, trabaja como administrativa en el sector de la maquinaria horizontal de envasado en una empresa radicada en la bonita villa de Barberà del Vallès. 

Empezó a escribir cuentos por influencia de su querido David Vila i Ros. Después de ser alumna de Xavier Vidal en Escriptorium y de unos sorpresivos éxitos en concursos locales, catalanes, españoles y sudamericanos, decidió autopublicar el libro Antologia dels Lòsers; Passant contes (2021), que contiene algunos de estos cuentos premiados y muchos otros de diversos estilos. 

Otros intereses artísticos son el teatro - ha ejercido de dramaturga, directora, actriz... - y la música - Beatlemaníaca hasta el tuétano, intenta aprender a tocar la guitarra -. 

Colabora con el diario digital iSabadell.cat en la sección de cultura y es también jurado de diversos concursos de microrrelatos.

Divorci silenciós

Quan jo era petit, la meva mare es va enamorar d'un altre senyor i mai més la vaig veure. El pare deia que no passava res, que tots dos sols ens en sortiríem i que, encara que no m'ho cregués, ella no seria mai massa lluny. No vaig saber mai com es deia el seu nou marit, ni res de la seva vida. Només tenia una foto on se'ns veia els tres junts el darrer nadal abans que marxés. Ella sempra portava un penjoll d'or amb el meu nom, Daniel, gravat. A la imatge es distingia perfectament, contrastant amb la llana vermella del jersei tan clàssic dels anys vuitanta. Era l'única cosa que ens lligava encara.

Els anys passen massa ràpid quan ets jove. Un dia te n'adones que ja no ho ets. El pare va morir de sobte, d'un infart, i jo vaig haver de vendre la que havia estat casa nostra i començar de zero, sol. No em quedava ja res allà.

Aquest matí l'he vista a la televisió. Els nous propietaris havien decidit fer un petit hivernacle al jardí. Han remogut la terra i han hagut d'acabar avisant a la policia.

Han desenterrat unes restes òssies, sense dubte d'una dona jove, i un penjoll d'or, amb el meu nom, Daniel, gravat.

"Ella no seria mai massa lluny".

Edu Beltran

 

Divorcio silencioso

Cuando yo era pequeño, mi madre se enamoró de otro señor y nunca más la vi. Mi padre decía que no pasaba nada, que los dos solos saldríamos adelante y que, aunque no me lo creyera, ella nunca estaría demasiado lejos. Nunca supe como se llamaba su nuevo marido, ni nada de su vida. Solamente tenía una foto donde se nos veía los tres juntos la última navidad antes de que se fuera. Ella siempre llevaba un colgante de oro con mi nombre, Daniel, grabado. En la imagen se distinguía perfectamente, contrastando con la lana roja del jersey tan clásico de los años ochenta. Era lo único que nos ligaba todavía.

Los años pasan demasiado rápido cuando eres joven. Un día te das cuenta que ya no lo eres. Padre murió de repente, de un infarto, y yo tuve que vender la que había sido nuestra casa y empezar de cero, solo. Ya no me quedaba nada allí.

Esta mañana la he visto en el televisor. Los nuevos propietarios habían decidido hacer un pequeño invernadero en el jardín. Han removido la tierra y han acabado avisando a la policía.

Han desenterrado unos restos óseos, sin duda de una mujer joven, y un colgante de oro, con mi nombre, Daniel, grabado.

"Ella nunca estaría demasiado lejos".

Edu Beltran

(Traducción del catalán de A. Guri)

Fitxa bibliogràfica

Signatura N Bel

Classificació 833.4"20"

Autora Beltran, Edu

Títol Antologia dels lòsers ; Passant contes / Edu Beltran

Publicació Edu Beltran, 2021

Descripció física 227 pàgines ; 21 

ISBN / ISSN 9798741918081

Matèria Microrelats

Autora secundària Beltran, Edu. Passant contes