Fitxa bibliogràfica
Signatura N Olg
Classificació 834.4"20"
Autor Olgoso, Ángel
Títol Sideral / Ángel Olgoso ; prólogo de Juan Jacinto Muñoz-Rengel
Edició Primera edición
Publicació [León] : Eolas Ediciones, febrero de 2024
Descripció física 237 pàgines ; 20 cm
Col·lecció Las Puertas de lo posible ; 34
Col·lecció Narrativas de lo insólito
ISBN / ISSN 9788410057166
Matèria Microrelats
La impunidad de los sueños
Las dos máquinas se miraron sin decir palabra. Alhajadas de polos salientes, chapas ranuradas y anillos rozantes, parecían respirar, medirse e incitarse a distancia, rebelarse contra el aislamiento y el servilismo propios de su clase, clamar por una atención nunca antes correspondida, parecían saber, en definitiva, que de la combinación de funciones elementales era posible obtener funciones complejas. La máquina de corriente alterna, más apasionada, imaginó que se ceñía codiciosamente a un costado de la máquina de corriente continua, soñó sin esperanza una trabazón apendicular, un pistoneo vibrátil de dispositivos hidráulicos y neumáticos, una atenuación de los circuitos lógicos, un acerado entrechocar de colectores, de labios asincrónicos, de poderosos rotores, de cables perfumados y sinuosos, un fértil cómputo de variables, una rendición de fuerzas antes del frenesí conmutatriz y de la lluvia de ensortijadas virutas metálicas, un malearse y adensarse del núcleo magnético finalmente embocado, confundido, manso, feliz por esta práctica bajo todo punto de vista ilícita.
Ángel Olgoso
Fitxa bibliogràfica
Signatura N Pag
Classificació 833.4"19"
Autor Pagès, Vicenç, 1963-2022
Títol En primera persona / Vicenç Pagès Jordà ; pròleg de Màrius Serra
Edició Primera edició
Publicació Barcelona : Editorial Empúries, novembre del 2024
Descripció física 198 pàgines ; 22 cm
Col·lecció Narrativa (Empúries) ; 638
ISBN / ISSN 9788419729415
Illes
Però no estava sol a l'illa. A la sorra es distingia clarament la petjada d'un peu humà descalç. Vaig sentir l'urpada de la por a l'estómac.
Però no estava sol a l'illa. A la sorra la petjada d'un peu humà descalç sol·licitava la meva atenció. Tornava a estar acompanyat. Vaig sentir de nou una sensació que ja no creia possible: la imminència d'una novetat que no fos terrible.
Però no estava sol a l'illa. El meu pitjor enemic em somreia des de dalt del penya-segat.
Però no estava sol a l'illa. Tres membres de l'equip femení de voleibol s'havien salvat del naufragi. Llavors va començar l'infern.
Però no estava sol a l'illa. Els caníbals m'havien descobert sense la llança que m'havia fabricat i que avui m'havia descuidat a la cabana.
Però no estava sol a l'illa. Les proves: aquelles petjades a la platja, aquells excrements entre els arbres, aquella tovallola estesa, aquelles burilles a la sorra, aquells embolcalls de gelat, aquella olor de protector solar, aquella pilota rodolant cap a l'aigua, aquella música enganxosa, aquelles rialles infantils, aquell bar de platja, aquells cotxes aparcats, aquells edificis de deu pisos.
Però no estava sol a l'illa. El poeta em va mirar i va dir: "Naufragar m'és dolç en aquesta mar".
Però no estava sol a l'illa. Un home amb un para-sol fet de fulles i un noi negre mig despullat em miraven amb estupor.
Però no estava sol a l'illa. La compartia amb una petita colònia de descendents que havien tingut l'últim soldat japonès i Ifigènia.
Però no estava sol a l'illa. La meva ex s'havia trencat una cama a la trampa per cabres salvatges.
Però no estava sol a l'illa. Una parella amb una filla estava dinant sobre les estovalles. L'home em va mirar i em va dir que no em donarien res i que marxés o l'obligaria a fer-me mal.
Vicenç Pagès Jordà
