dijous, 10 de novembre del 2011

GUANYADORS D'OCTUBRE / GANADORES DE OCTUBRE

Agraïm a tots els i les concursants la seva participació en el concurs i animem a  que segueixin presentant les seves obres en les successives convocatòries mensuals.
Els concursos només trien un guanyador o guanyadora, però "lamicrobiblioteca" publicarà en el seu bloc aquells microrelats que hagin arribat a les deliberacions finals sempre i quan els seus autors o autores no ens indiquin el contrari.
Moltes gràcies.


Agradecemos a todos los y las concursantes su participación en el concurso y animamos a  que sigan presentando sus obras en las sucesivas convocatorias mensuales.
Los concursos sólo escogen un ganador o ganadora, pero "lamicrobiblioteca" publicará en su blog aquellos microrrelatos que hayan llegado a las deliberaciones finales siempre y cuando sus autores o autoras no nos indiquen lo contrario.
Muchas gracias.



*Selecció femenina de Japó, Campiona del Món FIFA Alemanya 2011 / 
Selección femenina de Japón, Campeona del Mundo FIFA Alemania 2011.




Els primers microrelats guanyadors del microconcurs corresponents a la convocatòria del mes d'octubre de les tres categories són:


Los primeros microrrelatos ganadores del microconcurso correspondientes a la convocatoria del mes de octubre de las tres categorías son:


LOCAL:




Pureza de imagen

El director del banco se sentó en su butaca. En su televisor de cien pulgadas, alta definición, sonido tridimensional y pantalla sistema digital pudo ver con toda claridad el desahucio de una familia por impago de la hipoteca.
Antonia García Lago
Barberà del Vallès



CATALÀ:


*Dos homes / Dos hombres, escultura en escayola de Conformo.

Amics

Ens vam separar sense mirar enrere. Acomiadar-nos, és clar, hauria estat absurd. Intuïa la seva esquena allunyant-se per sempre. Les cames em tremolaven: intentava mantenir el pas ferm, però amb prou feines podia caminar. Tants anys d'amistat! Inseparables des de l'adolescència, havíem compartit estudis, il·lusions, alegries i desenganys. Compartir l'amor de l'Anabel, però, era excessiu.
Ara, amb el cor encongit, comptava les passes que ens distanciaven. Quan vaig sentir l'avís vaig girar-me, bruscament. Hauria volgut disparar a l'aire, però conservar el meu prestigi d'excel·lent tirador també era una qüestió d'honor.
Jordi Masó Rahola
La Roca del Vallès (Barcelona)



CASTELLANO:




Los suicidas

Poca gente sabe que a los ahorcados nos gusta balancearnos colgados de nuestra cuerda. Ya sea de una lámpara, de una rama o una viga, amamos ese movimiento suave, ese bamboleo silencioso de mitigación del dolor, esa ondulación pendular de resarcimiento de nuestras culpas. Así nos sentimos libres al fin, como globos de colores, esperando que algún niño coja nuestra soga y nos pasee por el parque. Sabemos que es solo un sueño, que siempre termina viniendo algún desalmado que nos descuelga para meternos en un cajón triste, para mantenernos otra vez prisioneros, otra vez esclavos, otra vez dominados. Aunque nunca perdemos la esperanza de que llegue antes el niño que el diablo.

Mar Horno García
Torredonjimeno (Jaén)