dilluns, 12 de març de 2012

MICRORELATS DE FEBRER / MICRORRELATOS DE FEBRERO (1)

Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en les categories local i en català, properament publicarem els de la categoria en castellà. Moltes gràcies a tots els i les participants.




Publicamos los microrrelatos que van llegaron a las deliberaciones finales en las categorías local y en catalán, próximamente publicaremos los de la categoría en castellano. Muchas gracias a todos los y las participantes.




LOCAL:






A les fosques


No em pensava estar tan a les fosques, aquí. I tot just deu ser migdia. No fa pas tant que hi he arribat. I és clar, aquí no tenen ni una mísera bombeta. Tants avenços, i de què serveixen? De res. Sembla que en moltes coses no hem pas avançat. Si almenys sapigués qui tinc aquí al costat. No puc veure res. I s'hi està tan estret... Potser porto algun llumí a la butxaca de l'americana. No és molt lògic, perque no fumo ni mai he fumat, que sempre m'ha fet al·lèrgia el fum, però potser que ho miri..., això si puc posar la mà a la butxaca, és clar. Estic ben garrativat, i no és que tingui pas fred, no, però em sento totalment encarcarat. No. No porto llumins... Cagumdés, continuo tenint la contractura a l'espatlla esquerra, pensava que m'hauria marxat, però, res de res... osti, ara penso que no he buidat del tot la nevera, i aquell lluç, si no el treuen aviat farà una pestilència... Però coi, ja s'espavilaran! Ara tinc uns altres interessos jo... A veure si puc enretirar aquest cony de tapa i respirar una mica millor..., i és que fan uns taüts ben reforçats avui en dia, ja veus, com si els morts tinguéssim tanta força...


Rae
Barberà del Vallès







*Meryl Streep, Òscar a la millor actriu principal 2011 / Óscar a la mejor actriz principal 2011



Una actriz de Óscar


Soy actriz, una de las mejores, de increible talento e impecable actuación, merecedora de uno de esos Óscar otorgados anualmente cada mes de febrero en una gala repleta de glamour y lujo. Lo soy desde hace tantos años que para mí ya no hay secretos en el arte de la interpretación. Si un director me estudiara atentamente, observaría que bordo tan a la perfección mis papeles que no se distingue quién es el personaje y quién la actriz. Sin embargo, no creo que hayáis oído hablar de mí...
El despertador está sonando. Me levanto, y comienza la función. Actúo durante todo el día, es una profesión tan exigente como desgastante, pero muy reconocida. Todos saben que soy la perfecta esposa, la abnegada madre, la empleada leal y trabajadora; la que siempre tiene una sonrisa en los labios, la que nunca está cansada ni agobiada. Sí, soy actriz, y como tal, una vez al día, las luces se apagan para mí, y cae el telón. Pero no hay aplausos para esta gran actriz, sólo los ronquidos de mi marido y el estruendo del camión de la basura al recogerla debajo de mi portal. Sí, cae el telón, pero como la gran actriz que soy, mañana comenzaré una nueva función.


Judith Prieto Ayuda
Barberà del Vallès






CATALÀ:






Obstinació


Desde feia uns dies, tot just quan s'inicià l'agost, la ciutat es despertava embolcallada en un dens núvol de calor, pol·lució i humitat. No eren encara les onze quan la dona va entrar al pis per tal de preparar-se el tercer gintònic del matí. De seguida va sortir de nou a l'àmplia terrassa amb pas vacil·lant i sostenint el got a la mà. En fer-ho va haver de travessar una vegada més, sense inmutar-se, l'espessa cortina de mosques que romania allí estacionada, el volum de la qual no cessava d'augmentar. S'assegué a l'hamaca de fusta, deixà descansar la mà dreta a sobre el genoll del seu marit que ocupava l'altra hamaca, i reprengué el monòleg en el punt on l'havia deixat interromput una estona abans. Sota la roba del pantaló d'aquell home que en vida havia estat més aviat rabassut, podia ja palpar-se l'os.


Joaquín Valls Arnau
Barcelona






*Adam i Eva / Adán y Eva d'Alberto Durero.




L'última temptació


Al donar-se la volta es va veure reflectit al mirall, tants desitjos aconseguits i li faltava un. Aturat, va obrir ells ulls i va caure en la temptació mossegant la poma que tenia a la mà dreta. Sabia que acabava de cometre el seu pitjor pecat. Mentre Eva dormia plàcida es va treure la fulla de parra quedant-se completament nu xiuxiuejant: 
"Eva això de la poma no funciona".
"Per descomptat", li va contestar endormiscada. "La veritable me la vaig menjar ahir. Ets lliure de pecat".


Francisco Manuel Marcos Roldán
Sabadell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada