Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria d'octubre.
Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.
Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de octubre.
Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.
Fraticida
Acabo de matar el meu germà. Hauria d'estar feliç perquè l'odiava, però la llum al final del túnel em fa adonar que, malauradament, el meu metge tenia raó: tinc doble personalitat.
+Moses+from+the+bible+1956.jpg)
Fraticida
Acabo de matar el meu germà. Hauria d'estar feliç perquè l'odiava, però la llum al final del túnel em fa adonar que, malauradament, el meu metge tenia raó: tinc doble personalitat.
Judith Prieto Ayuda
Barberà del Vallès (Barcelona)
*Moisès de la Bíblia, Marc Chagall (1956).
El dubte
Sí, el setè dia Déu descansava molt satisfet. Realment, havia fet una obra d'art: un món perfecte que a partir d'aquella parella d'humans que hi havia posat s'aniria poblant amb gent feliç. Després de la migdiada, però, va notar una mena de neguit; una inquietud que l'avisava de l'inminent presència de dubtes importants. Finalment, només se'n va presentar un, de dubte, però va ser demolidor: << Si el món és tan perfecte i els humans que l'habiten són tan feliços, necessitaran les religions? >>
Josep Casals i Arbós
Prades (Tarragona)
Formigues
L'Ada fa ganxet al balancí. L'Abel li acosta el vas d'aigua que li ha demanat en arribar.
-Abel. Quina alegria.
-Tingui, mare.
-Com has crescut.
-Quan ha sortit el pare?
-Qui?
L'Abel deixa el got al costat dels cabdells blaus. Tot el que fa és blau des que va saber que seria àvia. Fa quatre anys d'això.
L'Abel comprova fogons, obre i tanca armaris.
-Si més no ha deixat el sopar fet.
Sota la pica empeny productes de neteja i compara nivells amb marques. Unes formigues surten de sota el lleixiu. En girar es colpeja amb el sifó. La ferida li sagna. Torna al menjador.
-Abel, em portes aigua?
-És aquí.
-Oh, t'has tornat a barallar amb en Lluís? Deixa'm que et curi.
La mare s'acosta. L'Abel es renta la ferida a la pica. Ella encén els fogons.
-Faig el sopar i...
Ell l'aparta i tanca el gas. Ella agafa un ganivet i talla el pa.
-Un entrepà almenys.
L'Abel li retira el ganivet i la porta al balancí. Torna a la cuina. Unes formigues blavoses s'acosten a les molles. La seva mare parla sense descans des del menjador. Ell esclafa formigues. Una, dues... Deu.
-Quan neixi en Pau li quedarà bé aquest jersei, oi?
L'Abel ja no pot amb elles. N'hi ha masses. L'Abel només pensa en allò que el va fer llençar el verí.
Francesc López Camacho
Barberà del Vallès (Barcelona)
Relliscada
-Aquest nen té els ulls del seu pare -digueren a sa mare els Reis d'Orient, en deixar els seus regals al pessebre.
Pere Herrero
Castellar del Vallès (Barcelona)
