dijous, 13 de març del 2014

GUANYADORS DE FEBRER / GANADORES DE FEBRERO (III EDICIÓ / EDICIÓN)






*Kim Magnusson i/y Ander Walter, 
Òscar 2014 al millor curtmetratge d'acció per / 
Óscar 2014 al mejor cortometraje de acción por Helium.





Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de febrer de la III edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de febrero de la III edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:




*Drew Barrymore a E.T. l'extraterrestre de Steven Spielberg (1982).



Alienígena

Quan la Nora estava servint la sopa, va adonar-se'n que no li agradava gens el que veia al seu davant.
Per una banda estava ell, que creia que, anant al gimnàs per mantenir aquell cos musculós que un dia havia tingut, podria dissimular un pas del temps que es feia evident en el seu pentinat carrincló i passat de moda.
Elles, les que un dia havien estat les seves nenes, tan discretes, tan obedients..., eren ara tres nenes de papà odioses a les que, clarament, havia sobre protegit massa.
I no parlem de la iaia, menjant sempre ansiosament el que hi hagués al plat, per si de cas tornava la guerra.
A terra, el "Llop". A qui se li havia acudit posar-li aquest nom estúpid a un gos covard que sucumbia als encants de qualsevol que li oferís una galeteta?
Una esgarrifança li va recórrer tot el cos, no s'havia sentit mai tan alienígena en el seu propi món. Era la primera vegada que sentia aquella angúnia quan la mare la castigava a sopar sola a la seva habitació. El Ken, les 3 bessones i les titelles de la caputxeta, anirien de cap al riu demà mateix. Tenia 11 anys, collons, i una cosa era estar castigada i l'altra haver de compartir taula amb aquella gentussa.

Anna Tuà Santos
Sant Quirze del Vallès (Barcelona)






CATEGORÍA EN CASTELLANO:






Una posguerra de fantasía

A la hora de cenar, nuestro padre siempre nos hacía magia. Conseguía embobarnos de tal manera que se nos pasaba el hambre y acabábamos rendidas de sueño.
En aquellos días desayunábamos un vaso de néctar de los dioses que nos mantenía vitales hasta la sopa de hadas del mediodía, y nuestros vestidos parecían viejos porque los habían llevado varias generaciones de las más bellas princesas.
Ocurrió que cuando llevábamos una temporada comiendo manjares desconocidos hasta esos días (carne, huevos, pan blanco, frutas diversas), llegaron unos señores de verde, mal encarados, a buscar a papá.
Les pidió un instante para despedirse de nosotras, y nos comunicó que tenía que acompañar a esos guerreros a lugares lejanos. Había que detener unos ogros que avanzaban hacia nuestras tierras. No sabía cuanto tardaría en volver.
Antes de irse, y muy bajito, nos dijo que había escondido, bajo las tablas de la cama, el mapa de un tesoro para nuestra madrina.

Javier Palanca Corredor
Valencia