dimarts, 20 de maig de 2014

MICRORELATS D'ABRIL / MICRORRELATOS DE ABRIL (1)



Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria d'abril.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de abril.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.










Caront

Als inferns també es notava la crisi. Aviat el Còcit, el riu de les lamentacions, estaria més ple d'ànimes errants que els mateixos Camps Asfòdels. I es que cada vegada menys esperits disposaven de calés per poder pagar el trajecte per travessar el riu Aqueront.
Els únics clients de Caront eren individus amb les butxaques curulles d'òbols, però que, tot i així, no acostumaven a pagar ni un cèntim més del que valia el viatge ni repartien les monedes sobreres. Ni per una trista propina.
Per aquest motiu, el barquer s'estava plantejant abaixar el preu del tiquet. Perquè si no ho feia, tot plegat acabaria fent fallida. I aleshores Hades, el seu cap, no tindria cap més remei que abaixar-li el sou. O inclús despatxar-lo.

Edgar Cotes i Argelich
Balaguer (Lleida)









Dinar familiar

L'altre dia tornant de treballar, durant la petita retenció quotidiana a Montcada, l'Armand escoltava a la ràdio que parlaven de la importància que la física quàntica té i tindrà a les nostres vides, i deixaven entreoberta la posiibilitat d'un canvi de paradigma que contradigués Albert Einstein i ens permetés viatjar més ràpid que la llum, en el temps. Qui sap si algun dia picaran a la porta i serà el teu rebesnét que ve a visitar-te des del 2075  - especulava divertit, el locutor.

És per això que quan dues setmanes més tard, un diumenge a l'hora de dinar, van picar a la porta i aparegué la seva rebesnéta, l'Armand no se'n va estranyar gaire.

-Crec que d'alguna manera t'estava esperant.

Laia Prat Garcia
Sant Quirze del Vallès (Barcelona)











L'avisador

Nit de divendres. Avui no surto, em toca vigilar els peques. Bé, si, surto... al balcó. Per fumar.
I amb mi, l'avisador, per si es desperten. Dues llumetes verdes i el rum-rum de cigales artificials, que a mi em tranquil·litza. I al mig la línia vertical de leds apagats. Ai, avisador..., el meu estimat avisador! Quantes hores en el meu camp de visió, pendent de tu. Resant perquè els leds blaus del mig continuïn apagats.

Nit tranqui·la, d'avisador callat. I ja ho tinc tot fet. Plats rentats, roba plegada, dinar de demà, mails al dia. Fins i tot m'he afaitat.
Res a fer, a part de seguir resant i decidir si em faig una palla o l'espero. Per si arriba amb ganes de gresca. I l'avisador mut, fumador passiu que amb el rum-rum em diu que deixi de fumar.

Llàstima que tot és fum. Que ella ja no hi és i aquest pont li toca tenir el nens.

Podria apagar-lo, però és precisament en nits com aquesta quan més necessito tenir-lo encès. Per que tot sembli més normal. I perquè algú ha de vigilar la meva estupefacció i el meu amor ferit, que dormen als seus llitets, profundament. De cansament, no de tranquils.
Quan es comenci a fer de dia vindran al meu llit, per despertar-se amb mi.

Jordi Penalva Tudó
Sabadell (Barcelona)











Designis

Vaig contrariar els designis de la naturalesa engruixant els meus pits a mesures desproporcionades. Estava cansat de ser objecte de burles, per ser bicèfal i capaç de parlar dues llengües alhora.

Fco. Manuel Marcos Roldán
Sabadell (Barcelona)






6 comentaris:

  1. Felicidades a los que habéis llegado hasta aquí. Un placer haberte conocido este fin de semana, Francisco Manuel.

    ResponElimina
  2. Felicitats als finalistes, especialment a Francisco Manuel.Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Enhorabuena a todos, pero me alegro una barbaridad de ver aquí a Laia Prat, mi Laia de toda la vida!!! Felicidades, guapísima!! Sant Quirze al poder, que ya vais dos!!!
    Y por supuesto, a Francisco Manuel, que ya viene de lejos.
    Abrazos

    ResponElimina
  4. Enhorabona a tots quatre. Dobles per Fco Manuel Marcos Roldan, és obvi!

    ResponElimina
  5. Enhorabuena a todos, en especial a Francisco, con quien tuve el placer de compartir mesa el sábado pasado.

    ResponElimina
  6. Enhorabona a tots.
    I el meu reconeixement a Edgar Cotes.
    Dir-li que va directe com un coet cap un gran premi de literatura del grossos.

    ResponElimina