dilluns, 27 d’octubre de 2014

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (46)







Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                    N Ari
Classificació                834.4"20"
Autor                          Ariza, Raúl
Títol                            Elefantiasis / Raúl Ariza
Edició                         2ª ed.
Publicació                   Madrid : Editores Policarbonados, 2010
Descripció física          122 p. : il ; 17 cm
Col·lecció                    Relatos (Editores Policarbonados) ; 5
ISBN / ISSN                9788493765903
Matèria                       Microrelats







Como el humo

La mujer se debate en su propia dejadez. Deambula por la habitación fumándose su desmadejada existencia, y es envuelta en ella donde vive ahumada y espesa. Se cree vieja, y se sabe desgastada y rendida.
En la casa también hay un joven que, a esta hora pecaminosa y furtiva, rebusca sigilosamente ropa en su armario. La va metiendo en una bolsa de deporte azul, tratando de no hacer demasiado ruido para no despertar a su madre. Se prepara porque esta noche, una vez la vida se vuelva quieta en esta casa amargada y en desorden, saldrá de viaje con Noelia. Él se escapará y ella, creyendo estar enamorada, le acompañará en su huida. Ambos eso sí, coinciden en estar un poco hartos de ser sólo jóvenes.
Pese al cuidado que el hijo le pone, la madre, que en realidad lleva años sin llegarse a dormirse del todo, ha oído ruidos y se ha levantado de la cama con cierta desgana. Ha recorrido descalza el estrecho pasillo que separa ambos dormitorios, y se ha plantado en el dintel de la puerta, rompiendo con la luz de la llama de su cigarro la agria penumbra que envuelve la escena. Al cruzar las miradas, ella le pregunta que qué es lo que hace. Él le responde con un, me voy mamá, que pretende ser seco, aunque resulte titubeante. Tras unos segundos de torpe silencio, la madre da una calada nerviosa, y vuelve a hablar tratando de templar sin éxito su voz. Así que te ibas a ir como hizo tu padre, sin despedirte siquiera.

Raúl Ariza











Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                      N Pas
Classificació                 833.4"20"
Autor                            Pastells, Josep
Títol                              Vides lascives / Josep Pastells Mascort
Publicació                     Barcelona : Bromera, 2013
Descripció física            113 p. ; 22 cm
Col·lecció                      L'Eclèctica ; 227
Nota                             Premi de Literatura Eròtica la Vall d'Albaida, 2012
ISBN / ISSN                  9788490261309








Galileu

Sereníssima senyora, gran duquessa mare, ja us deveu imaginar que si goso importunar-vos amb aquesta missiva no és per raó d'un capritx que resultaria imperdonable, sinó per la necessitat peremptòria d'aclarir una constatació recurrent. Sabeu bé, Cristina de Lorena, que he descobert al cel moltes coses abans mai vistes: els satèl·lits de Júpiter, l'anell de Saturn, les taques i la rotació del sol... en fi, una sèrie de novetats que, en contradir les nocions filosòfiques sostingudes pels acadèmics, han posat en contra meva no pocs professors, com si jo hagués col·locat aquestes coses al cel amb les meves pròpies mans, per torbar la natura i transtornar les ciències!
Però no us escric pas per això, senyora. Tot i que sempre he intentat moure'm per la norma de la santa prudència i mai no m'he deixat endur per la temeritat quan afectava assumptes foscos, les línies que segueixen serviran per informar-vos que no us puc oblidar. Ja sócc un ancià de setanta anys i no hauria de dir certes coses, però recordo com si fos ahir aquell petó als llavis, el pessigolleig que m'atacava la pell mentre vós, Cristina, em resseguíeu el cos sencer amb la llengua. Us movia, o això em vau dir, un rampell causat pel desig que jo entengués que més em valia dedicar-me a afers terrenals, abjurar i retractar-me de les meves doctrines per conservar la vida. Ja fa molts anys, d'aquell rampell, però puc assegurar-vos que va ser per vós que l'altre dia em vaig acabar agenollant i vaig mentir sense dubtar-ho. I si al darrer instant, com ja sebeu, se'm va escapar un Eppur si muove que em podria haver costat molt car, no va ser un acte de rebel·lia, com ha interpretat tothom erròniament. No ho vaig dir pas per insistir que la Terra es mou al voltant del Sol. Jo només us feia un homenatge, senyora. Us comunicava que, malgrat la meva avançada edat, cada cop que us recordo se m'aixeca la vara, que us enyora i us enyorarà fins que tingui un mil·lilitre de sang.

Josep Pastells


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada