dilluns, 17 de novembre de 2014

MICRORELATS D'OCTUBRE / MICRORRELATOS DE OCTUBRE (1)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria d'octubre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de octubre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.










L'aixovar

De vegades em trobo la mare a la seva habitació, palplantada davant la porta oberta de l'armari d'arrel de noguera. Ocupant tot l'espai disponible, només hi ha llençols de lli perfectament apilats. Tots ells si bé de manera no uniforme, es veuen esgrogueïts. Ella va introduint les seves mans amb delicadesa entre les peces de roba i em mostra les inicials que van brodar a les capçaleres la rebesàvia, la besàvia i també l'àvia. Abans de tancar l'armari de nou i guardar la clau al doble fons d'un calaix, em recorda que aquestes labors de filigrana van requerir centenars d'hores de treball. Mentre ella me'n parla emocionada, no puc de deixar de pensar que aquests llençols sense cantonades flexibles que no han estat mai desplegats, mai arribaran a fer cap servei.

Joaquim Valls Arnau
Barcelona








Nissaga d'èxit

Sempre m'han inculcat els valor de la nissaga familiar. Metges, investigadors, escriptors..., tots els membres de la meva família han mantingut un alt estàndard d'èxit en les seves professions. Tots menys jo. Com sempre m'ha recordat el meu pare, no he pogut mai seguir l'estela dels meus brillants germans; cirurgià un, catedràtic l'altre; ni la dels meus pares, investigadors. Tots quatre han arribat al punt m´s àlgid de les seves carreres; i són freqüents les seves aparicions en premsa que fan més palès el seu èxit a la vegada que el meu absolut fracàs. Així, malgrat haver-ho intentat durant anys, no he triomfat en res; i per això he patit el menyspreu de la meva família i m'he convertit en el fill que ningú recorda.

Però ara, tot ha canviat. Per fi ho he aconseguit, ara seré jo el famós, ara ja no quedarà ningú que dubti de que el meu nom perdurarà per sempre. Per això, quan el policia em pregunta pels cossos plens de sang i sense vida dels meus pares i germans; jo somric i, assajant la mirada que faré davant dels periodistes, contesto: "Per a qualsevol informació, contacti amb el meu representant".

Judith Priay
Barberà del Vallès (Barcelona)








Viatge d'anada

Per a la seva escapada a la muntanya, ella va omplir la seva motxilla de peces de vestir, de menjar, de medicaments, de mapes i, fins i tot, de records; mentre que ell només va procurar que la seva caixa de llumins estigués ben plena.

Nicolás Jarque Alegre
Albuixech (València)








El campió

Dos lluitadors, vestits amb texans i amb el tors nu, combaten en un ring improvisat dins d'una cambra frigorífica. El més gran i gras ha estat campió els darrers anys.
L'aspirant, fort i fibrat, és tan jove que pot ser fill seu. Sembla que guanya: està clavant una bona pallissa al favorit.
Un corredor d'apostes va d'un cantó a l'altre, per si algú encara s'hi vol afegir.
El vell té el suport del seu públic més fidel. Però, el jove adversari li clava mastegots, cada cop, més forts.
-Fora! Perdrem els diners! -criden quan veuen com el seu ídol pot ser vençut.
-Vés-te'n, estàs acabat! -diu un altre amb barba de tres dies i les orelles plenes de pèls i brutícia.
El virtual guanyador fita l'adversari. I abaixa els ulls fins la panxa i els sacsons que surten per fora del pantaló. Dedueix que deu ser on ha guardat tot l'èxit.
Respira fondo. Es tornen a trobar les mirades. Veu un home cansat i molt més vell que el que va començar el combat. També percep l'avenc de la derrota.
L'aspirant tanca els ulls. Baixa els braços i es queda quiet. Sent un fort cop al nas i cau a terra. El campió renova el títol. És aclamat pels seus seguidors.

Manel Aljama
Sabadell (Barcelona)





2 comentaris:

  1. Hala, felicitats a tothom!!! Quina alegria, Don Jarque, en català!!!!!
    Ja estàs per aquí, Joaquim!!
    Enhorabona de nou.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Miguelángel. A poc que pugui escapar-me, el proper dia 28 ens veurem aquí a Lamicrobiblioteca... que no passa cada dia, això que et publiquin un llibre. L'enhorabona i més que merescuda, per tant, a tu: és el reconeixement al bon traball treball de molts anys.

    I benvingut, Nicolás. Quina sorpresa, poder llegir-te en català!

    ResponElimina