divendres, 19 de desembre de 2014

MICRORELATS DE NOVEMBRE / MICRORRELATOS DE NOVIEMBRE (2)




Publiquem els microrelats que van arribar a les deliberacions finals en la categoria en català de la convocatòria de novembre.

Recordem que els microrelats concursants publicats al blog s'inclouran en una publicació en paper que recollirà aquells textos guanyadors i finalistes de cada categoria de totes les convocatòries mensuals.







Publicamos los microrrelatos que llegaron a las deliberaciones finales en la categoría en catalán de la convocatoria de noviembre.

Recordamos que los microrrelatos concursantes publicados en el blog se incluirán en una publicación en papel que recogerá aquellos textos ganadores y finalistas de cada categoría de todas las convocatorias mensuales.











Tens foc?

"No es frecuente", dice el procónsul volviéndose hacia Irene, "que dos gladiadores de ese
mérito se maten mutuamente. Podemos felicitarnos de haber visto un raro espectáculo"

Julio Cortázar, Todos los fuegos el fuego



Devia ser molt matiner i es devia llevar sempre a la mateixa hora -qui sap si es posava el despertador- perquè cada dia, quan jo passava per davant del caixer automàtic, camí de la feina, el trobava rentant-se la cara amb l'aigua d'una ampolla de Font Vella que omplia a la font del xamfrà. A 2/4 de 7, estiu i hivern, ja tenia les mantes plegades i amuntegades sobre el carro del Mercadona, els cartrons recollits i les bosses penjades com alforges. No havia vist mai un indigent tan obsessivament pulcre i puntual. Qualsevol diria que tenia una agenda atapeïda de reunions importantíssimes. Quan em detectava, deixava tot el que estava fent i corria a encalçar-me, sovint encara amb les mans molles i la pinta als dits, i em demanava foc per encendre la primera burilla del dia.

Per això em va estranyar no veure'l aquell dilluns, quan vaig haver plegat els cartrons que em servien de màrfega i vaig córrer a demanar foc al comercial clenxinat que passava sempre a la mateixa hora, amb la cigarreta als morros, i que no es va dignar mai a oferir-me un trist Marlboro, el fill de puta.

Jaume Ribó Cols
Barberà del Vallès (Barcelona)









Ja vindran els reis mags

Siguem breus i relatem els fets clarets i sense floritures.
Estava sent el pitjor hivern que es recordava, i la fam ja era una autèntica tragèdia.
De sobte apareixeren uns bells rens traspassant els límits del poble. En un obrir i tancar d'ulls les escopetes van parlar.
Al costat de l'algaravia de la gent s'escolta al Pare Noel maleir: Tothom sabrà que per la vostra culpa aquest Nadal no hi haurà regals per a tots.
En aquest moment el vilatà més ràpid li descerraja dos tirs i ho deixa clar: Doncs el que és per tu no ho sabran.

I van començar a preparar el sopar de Nadal.

Javier Palanca Corredor
València










Una pizza molt urgent

La bala policial, estúpida, perduda i imprevista, ha penetrat a la templa de la dona després de rebotir a la paret. Li ha deixat un rictus d'incredulitat a la cara. No podia imaginar que acabaria estesa al terra i ferida de mort quan ha trucat al servei d'Emergències demanat una pizza. Amb doble de formatge, ha especificat, i amb la massa ben fina. El funcionari d'Emergències ha quedat sorprès al principi; ben fastiguejat, després, de tant de boig emprenyador que corre pel món, però totalment còmplice al final quan li ha acabat preguntant: 'parla sota coacció, senyora?' I ella ha contestat que sí, que la vol també amb doble de tomaca i ben de pressa, que hi ha molta gana. Eufòrica, ha detallat l'adreça d'entrega. Ara, però, no se'n sap avenir amb la seva pròpia mort perquè només fa uns minuts era ben tranquil·la en penjar el telèfon, malgrat la fredor del canó que li tocava la nuca.

Tot i emmanillat a terra, el segrestador encara té una gana horrorosa.

Escriptorium
(Alumnes del Curs de conte curt de l'Escola d'Escriptura Creativa de Sabadell Escriptorium)
Sabadell (Barcelona)






1 comentari: