Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliogràfica
Signatura N Des
Classificació 834.40"20"
Títol Después de Troya : microrrelatos hispánicos de tradición clásica /
edición de Antonio Serrano Cueto
Publicació Palencia : Menoscuarto, 2015
Descripció física 229 p. ; 21 cm
Col·lecció Reloj de arena (Menoscuarto) 72
ISBN / ISSN 9788415740193
Matèria Microrelats
Autor secundari Serrano Cueto, Antonio
*James Mason com a Brutus a / como Bruto en
Julius Caesar de J.L. Mankiewicz (1953).
La trama
Para que su horror sea perfecto, César, acosado al pie de una estatua por los impacientes puñales de sus amigos, descubre entre las caras y los aceros la de Marco Junio Bruto, su protegido, acaso su hijo, y ya no se defiende y exclama: << ¡Tú también, hijo mío! >>. Shakespeare y Quevedo recogen el patético grito.
Al destino le agradan las repeticiones, las variantes, las simetrías; diecinueve siglos después, en el sur de la provincia de Buenos Aires, un gaucho es agredido por otros gauchos y, al caer, reconoce a un ahijado suyo y le dice con mansa reconvención y lenta sorpresa (estas palabras hay que oírlas, no leerlas): << ¡Pero, che! >>. Lo matan y no sabe que muere para que se repita una escena.
Jorge Luis Borges
Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliogràfica
Signatura N Car
Classificació 833.4"19"
Autor Riera, Carme
Títol Te deix, amor, la mar com a penyora ;
Jo pos per testimoni les gavines / Carme Riera
Publicació Barcelona : Edicions 62, 2014
Descripció física 186 p. ; 19 cm
Col·lecció Labutxaca
Col·lecció Biblioteca Carme Riera
ISBN / ISSN 9788499308784
Autor secundari Riera, Carme. Jo pos per testimoni les gavines
Papallones d'incerts colors mortes al peu del llit
M'agradaria comprovar una vegada més com pot arribar a ésser dolça la teva veu i quanta tendresa amagada guarden les teves paraules. Però és de dia i no puc arribar a tu. Voldria immobilitzar la nit a les vidrieres, trencar definitivament rellotges, calendaris, comptagotes. Per sempre més hores, dies, mesos. Eternitzar la sedosa, vellutada nit.
Però és de dia i tan sols puc inventar-te. Provaré sort al disc de marcar cinc números cabalístics. La veu! Quin pessigolleig per les parets!, quina enrampada! Com es cremen al mur les meves paraules entre el ciment armat i la calç, o arriben tanmateix a tu?
Sona el timbre, llunyà, llunyaníssim. No el sents? Dorms? No vull insistir. Les meves paraules a caramulls, en eixams, en guarda, et fan companyia. Papallones d'incerts colors volen ran del teu rostre. Horabaixa seran mortes als peus del llit. Mig adormit creuràs que són mosquits.
Fa setmanes que la televisió anuncia un insecticida nou d'una absoluta eficàcia.
Carme Riera
