*Jordi Pujantell Cabanas i /y Òscar Santotomàs Mainar,
personal del Bibliobús Cavall Bernat.
Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'abril de la V edició del Microconcurs són:
Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de abril de la V edición del Microconcurso son:
CATEGORIA EN CATALÀ:
Deutes
Fa uns quants matins el despertador em va
arrossegar sobtadament fora del somni i sembla que vaig deixar una cervesa
sense pagar. Si més no, així m’ho recorda cada nit, molt seriós i vehement, un
cambrer dels d’abans: baixet, calb i amb bigoti, abillat amb una camisa blanca,
pantalons negres i un davantal a ratlles lligat a la cintura.
Fins ara, jo m’he anat fent l’orni, aprofitant
aquella barreja de realitat i fantasia pròpia dels somnis. Amb el temps, els
crits i escarafalls del cambrer s’han arribat a convertir, fins i tot, en
elements relaxants i regeneradors del meu descans.
Tanmateix, la nit passada la cosa se’m deu
haver escapat de les mans perquè aquest matí m’he despertat amb un ull de
vellut. Després de donar-li moltes voltes, he pres la decisió, amb el darrer
glop del cafè amb llet, que a la nit dormiré amb un bitllet de cinquanta euros
ben aferrat a la mà per liquidar els meus deutes.
Pensareu que sóc un tou. Potser sí, però vull
evitar a tot preu haver de donar explicacions a la família també de tot allò
que faig en somnis.
Carles Castell Puig
Sant Cugat del
Vallès (Barcelona)
CATEGORÍA EN CASTELLANO:
fotografia de Carlos Enrique Hermosilla.
Los
panes y los peces
Como cuando crees haber pasado una página y
descubres que has pasado dos, al meter la cucharilla en la taza de café y
efectuar el clásico movimiento circular en aras de la disolución del azúcar, me
doy cuenta de que entre mis dedos hay en realidad dos cucharas. Vendrían
pegadas la una a la otra, me digo para tranquilizarme tras el sobresalto
inicial. Dejo las dos cucharas en el platillo donde reposa la taza y me llevo ésta a la boca para comprobar la temperatura del cortado. Demasiado caliente,
me digo, tendría que haberlo pedido con la leche natural. Y, al ir a devolver
la taza al plato, el sonido de la porcelana contra la porcelana antes de lo
esperado me hace comprender, horrorizado, que en el plato del que he levantado
la taza reposa otra taza exactamente igual a la que sostengo yo en mi mano. Sin
pensármelo dos veces, dejo el cortado en la mesa y me levanto con la única idea
en la cabeza de abandonar cuanto antes este bar. Un instante antes de alcanzar
la puerta escucho mi propia voz que, desde la mesa, me llama por mi nombre.
Raúl del Valle Rodríguez
Canovelles (Barcelona)
