divendres, 17 de juny de 2016

DONATIUS / DONATIVOS (55)







Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                  N Eli
Classificació             833.4"19"
Autor                        Elias i Cornet, Josep
Títol                         La Dona del capità : contes / Josep Elias
Publicació                 Barcelona : Laia, 1978
Descripció física       140 p. ; 20 cm
Col·lecció                  Les Eines (Laia) ; 35
ISBN / ISSN             8472226336







Intermitències

Em cridà l'atenció quan li vaig sentir dir que havia treballat amb un capità de nom Jervis. Li vaig fer senyal que s'atansés. La taverna era ombriva i només li distingia l'arracada d'or lluent que portava a l'orella dreta. veniu de Point-à-Pitre? vaig demanar-li. La seva resposta es va perdre, atropellada per l'atac sobtat de tos que em doblegà sobre el taulell. Un cop alleujat, em vaig excusar i li vaig oferir una copa de rom. El va tastar i va dir: no és com el d'allí. Bé prou que m'ho suposava, però no vaig dir res. No em sentia urgit de saber més notícies que les que aquell mariner em volgués donar. vam beure en silenci. La cridòria del mercat a fora ens arribava esmorteïda. Tornàrem a omplir les copes. N'he traficat de barrils, l'hòstia, va dir el mariner, cada setmana un port diferent. Em conec totes les Antilles, sabeu? I amb un vaixell que era una carraca, cruixia a la mínima onada que ens agafés de través. I no eren navegacions difícils, no, si val a dir que la cosa difícil no venia del mar. El mariner va riure, un riure un pèl groller alhora que melangiós. Sabeu, era la dona del capità. De vegades embarcava amb nosaltres. S'estirava a proa per prendre el sol. Era esvelta, tot i que no s'assemblava a les negres d'aquells paratges. Tenia un què i bé, ja us ho he dit, s'estirava a proa per prendre el sol. La tripulació no és que anéssim esvalotats, però ens agradava passar-li a frec sovint. De vegades ens feia preguntes, res, ganes de xerrar, per què servia aquell ganxo,quin vent bufava, etc.... Només eren preguntes i mai no quedava clar si volien ésser altra cosa. Estarrufava el nas i de cop era com si ja no existíssim. Nosaltres, què voleu que us digui, aquest caràcter a mi no m'atabala, però imaginàvem tota mena de coses. Suposo que ho feia la calor. Aquelles terres, sabeu? L'important era arribar a port, descarregar, cobrar la paga i au! I ella, ves, era la dona del capità.
Algú reclama el mariner per anar-se'n. Aquest enllestí d'una glopada la copa de rom i amb un somriure de complicitat va dir-me: coses que passen i que no passen, au salut i gràcies. Vaig encendre un cigarret malgrat la tos; tenia un gust aspre que em féu feliç tota l'estona que va durar. Després tranquil·lament, me'n vaig anar a dinar.

Josep Elias









Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura                  N Pac
Classificació             833.4"19"
Autor                        Pacheco, Jesús
Títol                         Ficcionaris / Jesús Pacheco
Publicació                 Barcelona : Proa, 2001
Descripció física       212 p. ; 22 cm
Col·lecció                 Beta (Proa) ; 67
ISBN / ISSN             8484371778









No és pas veritat que vagi vestida de color negre

Vaig arribar a aquest poble al matí. Vaig fer la meva feina i vaig marxar.
Els mitjans de comunicació van parlar d'epidèmia. Mentida: tots eren a la meva llista.

Jesús Pacheco





Moltes gràcies a la Biblioteca d'Humanitats del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona pels seus donatius.


Muchas gracias a la Biblioteca de Humanidades del Servicio de Bibliotecas de la Universitat Autònoma de Barcelona por sus donativos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada