Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica
Signatura N Eli
Classificació 833.4"19"
Autor Elias i Cornet, Josep
Títol La Dona del capità : contes / Josep Elias
Publicació Barcelona : Laia, 1978
Descripció física 140 p. ; 20 cm
Col·lecció Les Eines (Laia) ; 35
ISBN / ISSN 8472226336
Intermitències
Em cridà l'atenció quan li vaig sentir dir que havia treballat amb un capità de nom Jervis. Li vaig fer senyal que s'atansés. La taverna era ombriva i només li distingia l'arracada d'or lluent que portava a l'orella dreta. veniu de Point-à-Pitre? vaig demanar-li. La seva resposta es va perdre, atropellada per l'atac sobtat de tos que em doblegà sobre el taulell. Un cop alleujat, em vaig excusar i li vaig oferir una copa de rom. El va tastar i va dir: no és com el d'allí. Bé prou que m'ho suposava, però no vaig dir res. No em sentia urgit de saber més notícies que les que aquell mariner em volgués donar. vam beure en silenci. La cridòria del mercat a fora ens arribava esmorteïda. Tornàrem a omplir les copes. N'he traficat de barrils, l'hòstia, va dir el mariner, cada setmana un port diferent. Em conec totes les Antilles, sabeu? I amb un vaixell que era una carraca, cruixia a la mínima onada que ens agafés de través. I no eren navegacions difícils, no, si val a dir que la cosa difícil no venia del mar. El mariner va riure, un riure un pèl groller alhora que melangiós. Sabeu, era la dona del capità. De vegades embarcava amb nosaltres. S'estirava a proa per prendre el sol. Era esvelta, tot i que no s'assemblava a les negres d'aquells paratges. Tenia un què i bé, ja us ho he dit, s'estirava a proa per prendre el sol. La tripulació no és que anéssim esvalotats, però ens agradava passar-li a frec sovint. De vegades ens feia preguntes, res, ganes de xerrar, per què servia aquell ganxo,quin vent bufava, etc.... Només eren preguntes i mai no quedava clar si volien ésser altra cosa. Estarrufava el nas i de cop era com si ja no existíssim. Nosaltres, què voleu que us digui, aquest caràcter a mi no m'atabala, però imaginàvem tota mena de coses. Suposo que ho feia la calor. Aquelles terres, sabeu? L'important era arribar a port, descarregar, cobrar la paga i au! I ella, ves, era la dona del capità.
Algú reclama el mariner per anar-se'n. Aquest enllestí d'una glopada la copa de rom i amb un somriure de complicitat va dir-me: coses que passen i que no passen, au salut i gràcies. Vaig encendre un cigarret malgrat la tos; tenia un gust aspre que em féu feliç tota l'estona que va durar. Després tranquil·lament, me'n vaig anar a dinar.
Josep Elias
Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica
Classificació 833.4"19"
Autor Pacheco, Jesús
Títol Ficcionaris / Jesús Pacheco
Publicació Barcelona : Proa, 2001
Descripció física 212 p. ; 22 cm
Col·lecció Beta (Proa) ; 67
ISBN / ISSN 8484371778
No és pas veritat que vagi vestida de color negre
Vaig arribar a aquest poble al matí. Vaig fer la meva feina i vaig marxar.
Els mitjans de comunicació van parlar d'epidèmia. Mentida: tots eren a la meva llista.
Jesús Pacheco
Moltes gràcies a la Biblioteca d'Humanitats del Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona pels seus donatius.
Muchas gracias a la Biblioteca de Humanidades del Servicio de Bibliotecas de la Universitat Autònoma de Barcelona por sus donativos.
