dijous, 9 de juny de 2016

GUANYADORS DE MAIG / GANADORES DE MAYO (V EDICIÓ / EDICIÓN)






*Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès (Barcelona) 
amb/con Carme Ferrer i/y Mario Núñez (Auxiliars / Auxiliares), 
Marta Aliberch, Ana Durán, Marc Garcia, A. Guri, Helena Lloan 
i/y Vanessa Moya (Tècnics/es especialistes / Técnicos/as especialistas), 
Ma. José Campillo i/y Saray Carrasco (Bibliotecàries / Bibliotecarias), 
Berta Cama (Directora titular) i/y Rut Jiménez (Directora substituta / sustituta).






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de maig de la V edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de mayo de la V edición del Microconcurso son:






CATEGORIA EN CATALÀ:





Caça major

El franqueig porta coales feliçment obliterats des de ben lluny, gairebé podríem dir antípodes amb goig. Adreça i remet a mà amb una límpida lletra en clàssic blau, com ha de ser. I per a més inri, la carta escrita com si d'un amanuense es tractés. L'he palpada llargament i m'he fregat les mans a l'espera plaent abans de gaudir de la seva lectura assossegada unes quatre o cinc vegades al caire del plor emocionat. I després d’animar-me a acomodar-la de nou al sobre, he estat a punt de fer el que tinc per costum, restituir-la a la bústia del seu legítim destinatari.

Javier Palanca Corredor
València




CATEGORÍA EN CASTELLANO:






Para una guerra feliz

Antes del fusilamiento, el capitán se refería a las ordenanzas. En el paredón – o allá donde fuera a darse la muerte – instruía a fusileros, fusilado, capellán y esposa en el buen orden, método y concierto de la cosa. Luego, y según el reglamento, procedía a realizar un ensayo general. Así, y a sus órdenes, el capellán ungía sin ungir, los fusileros cargaban, apuntaban y disparaban sin cargar, apuntar y disparar, la esposa lloraba sin llorar y el fusilado moría sin morir. Una vez estaba todo dispuesto, el capitán, en un aparte, advertía al fusilado que nada de esquivar y hacerse el muerto;  y que si el pelotón erraba, se afanara – con disimulo y presteza – en dar alcance a las balas.

Agustín Martínez Valderrama
Gavà (Barcelona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada