*Olympique Lyonnais,
Campió / Campeón UEFA Champions League, Cardiff 2017.
Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de maig de la VI edició del Microconcurs són:
Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de mayo de la VI edición del Microconcurso son:
CATEGORIA EN CATALÀ:
Càspia
La Càspia obre els ulls amb peresa. La llum del crepuscle
travessa, mandrosa també, les escletxes de la persiana. Quina nit! Se sent les
cuixes cruixides, com si uns dits extremadament fins pessiguessin cada fibra de
cada múscul. Resta encara escamarlada damunt del llençol xop i blau i amb la
ganyota dibuixada entre les galtes, eixutes i brutes. Les cagarrines ja no la
visiten amb tanta urgència però sí que una aigüeta tèrbola raja sovint i sense
avisar.
Amb l’esguard ennuvolat i un gran esforç s’aixeca, tova i
d’esma, enfilant el corredor. El menjador sembla més blanc i el fluorescent de
la cuina fa pampallugues. Tanca els ulls, eixordada per la remor del motor de
la nevera. No recorda com ho va fer. Tan sols, després, una dutxa d’aigua
freda, milers d’agulles travessant-li la pell, endinsant-se-li per les ferides.
Necessita beure aigua fresca. Estira del pom de la nevera. A
la dreta, en els prestatges sota els ous, la gerra. Beu a morro, deixant vessar
el líquid per les comissures labials, el coll i els pits. Sent una coïssor que
la buida per dintre.
Obre el congelador, a la part de baix. En Brend somriu
encara, dins el calaix, pensant que la noia no serà capaç...
Celestí Casòliva Morales
Barcelona
CATEGORÍA EN CASTELLANO:
El muro
Los doscientos ladrillos apilados mantenían un delicado
equilibrio encima del coche. No era el único; se necesitaban muchos ladrillos
en la frontera. El motor renqueaba y a duras penas sorteaba el pedregal
mientras la mujer se aferraba al volante un día tras otro y el polvo del
desierto lo invadía todo, el coche, el camino, y el alma si uno no se resistía
lo suficiente. "Espaldas mojadas, ¡ja!", escupió Penélope por la
ventanilla semiabierta. Hacía tiempo que llevaba este cargamento, desde que a
él lo expulsaran. Ahora era ella la encargada: llevarlos a la mañana, robarlos
al amparo de la noche. Era consciente de lo pequeño del retraso y de que podía
caer en el intento, pero se lo repetía en cada viaje, "quizás, uno de esos
días, lo consiguiera Ulises".
Esther Cuesta de la Cal
Barakaldo (Bizkaia)
