divendres, 13 de juliol de 2018

NOVETATS A LA MICROBIBLIOTECA / NOVEDADES EN LA MICROBIBLIOTECA (119)






Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Oli
Classificació 834.4"20"
Autor Olivera Campos, Héctor Daniel
Títol Los Jinetes de la epocaelipsis : es época de elipsis, es tiempo de microrrelatos
Publicació [North Charleston : Createspace], 2017
Descripció física 144 p. ; 23 cm
ISBN / ISSN 9781979501316
Matèria Microrelats






El niño chivato

Nada le producía a aquel niño mayor satisfacción que el encontrar un motivo para chivarse. El niño la tenía especialmente tomada con la familia del carpintero, vecinos de su calle: "Los de la carpintería dejan la acera llena de serrín"; "a la mujer del carpintero la visitó un hombre muy extraño que vestía de blanco"; "el hijo del carpintero, ese sabelotodo insufrible, se escapó por pascuas y sus padres se volvieron locos buscándolo".

El niño se hizo adulto. Su última delación fue recompensada con treinta monedas de plata.

Héctor Olivera Campos










Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Vil
Classificació 833.4"20"
Autora Villalonga, Anna María
Títol Contes per a les nits de lluna plena
Publicació Alcoletge : Apostroph, 2018
Descripció física 113 p. : il. ; 20 cm
Col·lecció Tremola ; 2
ISBN / ISSN 9788494791413






Dama de companyia

Regalims de pluja guarnien incansables els vidres de la finestra. Entre els llençols, el malalt respirava dificultosament, però la infermera, no sense professional indiferència, feia capcinades intermitents arraulida a la butaca.
El malalt projectava en el silenci el so crepitant d'una ranera agònica. De sobte, un tro potent va turmentar la nit. El malalt, com s'hi l'hagués esperonat un ressort de titella, obrí els ulls. Va sentir dintre seu un glop de lucidesa inesperada, l'instant que precedeix al pas definitiu.
Amb les pupil·les dilatades, contemplà la infermera: el cap tirat enrere, la boca oberta, un ronc de complaença.
-Que trist és morir sol! -pensà el malalt amb la ment clara.
-mai ningú es mor sol. Jo hi soc sempre.
La infermera tot just arribà a bveure el braç del malalt, que queia inert. I una ombra fugissera, gairebé imperceptible, que es demorava uns segons sobre el seu rostre.

Anna Maria Vilallonga




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada