dimarts, 29 de gener de 2019

LES VIDES DEL DIA, DEDICADES / DEDICADAS








Moltíssimes gràcies a Mercè Bagaria i a l'editor Carles Cervelló de Témenos Edicions per l'exemplar dedicat. Un volum més de la col·lecció La Bona Confitura a La Microbiblioteca.





*Mercè Bagaria i Mellado.



Mercè Bagaria i Mellado (Barcelona, 1954) és Llicenciada en Filologia Hispànica. Ha viatjat per diferents mons: el de la docència, el del periodisme i l’editorial. Actualment es dedica a la redacció de material didàctic i a la correcció de textos docents i literaris. Forma part del grup literari Setze Petges amb qui ha publicat tres llibres de contes. Els seus relats es poden llegir als reculls “Setze petges” i “Edició especial”, en altres publicacions col·lectives i a la web de Relats en Català, on fa servir el pseudònim de Frèdia. Podeu seguir-la també al blog La vida breu.







Indulgència

Una altra nit m'ha despertat el seu crec-crec irrespetuós. Encenc el llum tot d'una i el trobo allà, enmig de l'habitació, tan repulsiu que em fa venir basques. Ell, en canvi, roman absolutament impassible, com si la meva presència li importés ben poc, com si aquest maleït apartament li pertanyés a ell, com si jo no pagués un lloguer prou alt per aquest cau rònec. Em desafia. No hi ha una altra explicació. I no tinc més remei que esclafar-lo. Ja n'hi ha prou de tenir escrúpols. És ell o jo. I busco amb la mirada una arma contundent per perpetrar l'assassinat de l'intrús, abans no desaparegui en la foscor. Hi ha, però, una part de mi més feble, o tal vegada més assenyada, que no em permet actuar amb crueltat. No ho puc fer perquè mirant-me'l, em ve a la ment Gregor Samsa. I llavors penso en la imprevisibilitat de la vida i que demà em puc tornar arna afamada o corc o grill o fastigosa corcollana. I penso en el noi informàtic que abans vivia aquí, de qui ningú té cap notícia. Els amics diuen que mai no hauria marxat sense els discos de Metallica, que mai no hauria abandonat la col·lecció de còmics. I me n'estic. Permeto que l'ésser repulsiu continuï existint, tot sabent que la indulgència ens muda irremeiablement i ens allunya d'allò que alguna vegada havíem somiat que seríem.

Mercè Bagaria







Muchísimas gracias a Mercè Bagaria y al editor Carles Cervelló de Témenos Edicions por el ejemplar dedicado. Un volumen más de la colección La Bona Confitura en La Microbiblioteca.





*Mercè Bagaria i Mellado.



Mercè Bagaria i Mellado (Barcelona, 1954) es Licenciada en Filología Hispánica. Ha viajado por diferentes mundos: el de la docencia, el del periodismo y el editorial. Actualmente se dedica a la redacción de material didáctico y a la corrección de textos docentes y literarios. Forma parte del grupo literario Setze Petges con el que ha publicado tres libros de cuentos. Sus relatos se pueden leer en las antologías“Setze petges” y “Edició especial”, en otras publicaciones colectivas y en la web de Relats en Català, donde utiliza el seudónimo de Frèdia. Podéis seguirla también en el blog La vida breu.







L'aparador

Aquella era una feina ben remunerada, amb llibertat absoluta a l'hora de crear escenaris. Com més canvis feia, més vianants s'aturaven sorpresos. I de tafaners, n'hi havia, perquè en aquella petita colònia gairebé tothom es veia obligat a passar per davant dels grans magatzems en un moment o altre del dia, i era estrany que no s'aturessin a comprar. Ell gaudia sobretot, reproduint l'atmosfera pròpia de les estacions. A l'hivern, omplia l'aparador de motius nadalencs; a la primavera, d'arbres florits amb ocells vistosos, de rius on nedaven peixos de colors. A l'estiu, representava una platja paradisíaca on les maniquís lluïen vestits mínims, biquinis de fibres lluents que els remarcaven les corbes. Després les col·locava sota una palmera, damunt una hamaca o ran de mar. Els posava un llibre a les mans o un bronzejador o unes ulleres de sol. Els darrers retocs als llavis, als ulls ametllats, encara l'excitaven... De tan perfectes, semblaven humanes. Quan s'apagaven els llums, els ciutadans tornaven a casa carregats de bosses amb objectes innecessaris, del tot inútils, perquè a la colònia no nevava mai, ni plovia ni bufava la brisa més lleu, ni creixien arbres, ni tenien rius i mar... Només els restava la memòria, i cada cop eren menys, en aquella plataforma estel·lar, els que recordaven, tal com ho feia ell, com havia estat la vida a la Terra.

Mercè Bagaria


El escaparate

Aquel era un trabajo muy  bien remunerado, con libertad absoluta a la hora de crear escenarios. Cuanto más cambios hacía, más peatones se paraban sorprendidos. Y de mirones,   había, porque en aquella pequeña colonia casi todo el mundo se veía obligado a pasar por delante los grandes almacenes en un momento u otro del día, y era extraño que no se pararan a comprar. Él disfrutaba sobre todo, reproduciendo la atmósfera propia de las estaciones. En invierno, llenaba el escaparate de motivos navideños; en primavera, de árboles florecidos con pájaros vistosos, de ríos donde nadaban pescados de colores. En verano, representaba una playa paradisíaca donde los maniquíes lucían vestidos  mínimos, biquinis de fibras relucientes que les remarcaban las curvas. Después los colocaba bajo una palmera, encima una hamaca o a ras de mar. Les ponía un libro en las manos o un bronceador o unas gafas de sol. Los últimos retoques en los labios, en los ojos rasgados, todavía lo excitaban... De tan perfectos, parecían humanas. Cuando se apagaban las luces, los ciudadanos volvían a casa cargados de bolsas con objetos innecesarios, del todo inútiles, porque en la colonia no nevaba nunca, ni llovía ni soplaba la brisa más leve, ni crecían árboles, ni tenían ríos y mar... Sólo les restaba la memoria, y cada vez eran menos, en aquella plataforma estelar, los que recordaban, tal como lo hacía él, como había sido la vida en la Tierra.

Mercè Bagaria
(Traducción del catalán de A. Guri)



Fitxa bibliogràfica / Ficha bibliográfica

Signatura N Bag
Classificació 833.4"20"
Autora Bagaria i Mellado, Mercè
Títol Les Vides del dia / Mercè Bagaria i Mellado
Publicació Barcelona : Témenos, 2018
Descripció física 165 p. ; 20 cm
Col·lecció La Bona confitura ; 3
ISBN / ISSN 9788494921124
Matèria Microrelats

1 comentari:

  1. Moltíssimes gràcies per la publicació i la traducció d'un dels relats. Em reitero amb el desig de viure intensament cada dia.

    ResponElimina