dijous, 13 de maig del 2021

GUANYADORS D'ABRIL / GANADORES DE ABRIL (X EDICIÓ / EDICIÓN)

 








Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes d'abril de la X edició del Microconcurs són:




Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de abril de la X edición del Microconcurso son:





CATEGORIA EN CATALÀ:






Viatge d’hivern

Ha pres la maleta i se n'ha anat. No tornarà, diu. D'en Pere, tres anys sense saber-ne res. El camí, polsegós, li deixa pedretes dins les espardenyes. Les betes s'afluixen cada pocs metres, ja no les fan com abans. En un farcell penjat a l'esquena, una única muda; dins la senalla, un pa gran, secallones i formatges. La fruita, la prendrà dels horts; l'aigua, de les fonts i l'esperança, del sol. Aquest hivern, però, no llueix gaire. Tot és boira i aigua freda, absència. Malgrat tot, camina, sempre endavant; pujant i baixant muntanyes travessa rius i rieres; els pobles, malalts i cianòtics, escampen la por per les xemeneies i el dol s'esmuny pel runam. Se senten els xiscles dels aligots de les banderes de les esglésies i dels ajuntaments.

No sap si darrere la muntanya de pics de neu el sol francès cremarà més, tampoc no sap si podrà arribar-hi. Quan en baixa troba els voltors entretinguts vora la carena. Entre gralls eixordadors els últims cadàvers sense ulls la saluden. "Per sort, ja han passat per aquí", pensa.

En Lluc, absent, llegeix el diari de l'àvia i el balancí gemega de records en el tombar de cada full, en la llàgrima eixuta de cada pàgina...


Celestí Casòliva i Morales

Castelldefels (Barcelona)






CATEGORÍA EN CASTELLANO:






Plantados

A mi hermana siempre se le dio bien la jardinería. Y los hombres. Fue siempre tan bella. Pero cuando pasaban unas semanas de poemas al oído, besos al descuido y planes de noviazgo, los dejaba plantados. Los metía hasta la cintura en la tierra del huerto y entonces adquirían para ella otro interés, menos amoroso y más botánico, que la hacía feliz. Con sus cuidados y mimos hortícolas, a sus pretendientes les crecían hojas en el pelo, espinas en los brazos, flores en la garganta y esquejes en el corazón. Se ponían celosos si a alguno regaba más que a otro o si recibían más o menos abono de los posos de su café o si le dedicaba al último alguna palabra más que al primero. Mi hermana se sentaba en el jardín y disfrutaba viéndolos mecerse al compás del viento, rendidos por su rechazo, pero esperanzados por el sol de su sonrisa de jardinera satisfecha. Cuando llegaba el otoño los cosechaba y los vendía en el mercado a mujeres menos agraciadas y más necesitadas de amor que ella. Hasta que conoció a Andrés. Entonces, a pesar de que sabía utilizar con pericia la guadaña, el huerto se inundó de mala hierba.


Mar Horno García

Torredonjimeno (Jaén)