dijous, 9 de febrer del 2017

GUANYADORS DE GENER / GANADORES DE ENERO (VI EDICIÓ / EDICIÓN)







*Patrick Ness, premi Goya 2017 al millor guió adaptat 
per "Un monstruo viene a verme" de J.A. Bayona (2016).






Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de gener de la VI edició del Microconcurs són:



Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de enero de la VI edición del Microconcurso son:







CATEGORIA EN CATALÀ:







Amén

Com de costum, va obrir es diari per sa luctuosa pàgina des decessos i esqueles. I atònit, va reparar: s’anunciava sa seva mort! Era del tot surrealista, però era també com si de cop tot quadràs. S’havia estat ensumant que qualque cosa feia mala olor. Aterrat, se va rendir a s’evidència i pogué comprovar com començava a desaparèixer des des peus cap a d’alt, perdent color i substància. S’havia fet invisible fins es genolls, i aquell no res, aquell esvaïment, li anava pujant per ses cuixes. Ell mateix era s’angoixós testimoni de com es seu propi cos s’anava atomitzant lentament. Conscient que no era un malson, se va afanyar en cercar es final d’aquell anunci mortuori i va comprovar com es qui ho havien sufragat l’havien fet acabar amb sa fórmula ...que al Cel el veiem. Disgregat entre es ser i es no-ser, amb sa tènue materialitat d’una mà que ja començava a transparentar-se deixant entreveure a través d'ella, li revengué s’urgència catòlica i se senyà instantàniament mentres feia mentalment un postrem acte de constricció.
Vençut per aquella inexorable realitat que excloïa qualsevol temptativa d’escapar a un destí que ja havia estat escrit i publicat, exclamà resignat: Amén.

Antoni Cantarellas Pascual
Can Picafort (Balears)






CATEGORÍA EN CASTELLANO:







Efectos secundarios de la metaficción

El ejercicio, a modo de ejemplo del tipo de actividad que les podríamos plantear a los alumnos el día que fuésemos docentes, consistía en buscar los adjetivos apropiados para rellenar los huecos de un texto.

El texto hablaba de una inusitada tormenta que acababa provocando que el protagonista muriese arrastrado por una riada mientras conducía su coche. Estábamos corrigiendo el ejercicio cuando arreció la lluvia con un estruendo inaudito que hizo prácticamente imposible, para los de las últimas filas, escuchar las explicaciones de la profesora, como si el cielo entero se estuviese derramando contra las ventanas del aula.

Al acabar la clase seguía lloviendo con el mismo ímpetu. Los que habíamos venido en tren, algunos con lágrimas en los ojos, nos despedimos de los que habían optado por el transporte privado antes de verlos partir hacia el parking con esa pesadez sobre los hombros que uno les imagina a los condenados a muerte camino del patíbulo.


Raúl del Valle Rodríguez
Canovelles (Barcelona)