*Joan Margarit, Premio Cervantes 2019.
Els microrelats guanyadors de la convocatòria del mes de novembre de la IX edició del Microconcurs són:
Los microrrelatos ganadores de la convocatoria del mes de noviembre de la IX edición del Microconcurso son:
CATEGORIA EN CATALÀ:
Transsiberià
L’avi seu de cara a la finestra, tot somrient. No diu ni
piu, però sempre somriu. Darrere d’aquell gest sembla que no hi hagi ningú. Com
es deu sentir? Feliçment inconscient? Inconscientment feliç? Potser és això, el
Nirvana: la personalitat que es dissipa exultant, com un angelet d’una bufada.
No puc estar-me de pensar que no se n’ha anat del tot.
Que el seu jo ha marxat de viatge sense dir-nos adéu.
Encara tinc el tren elèctric que em va regalar de petit. De
vegades l’engego i em quedo mirant com serpeja hipnòticament. «No et limitis a
les rodalies», em deia. «Abasta més. Imagina’t que fas la ruta del
Transsiberià, la més llarga del món».
I afegia: «La vaig fer un cop, jo, i encara hi somio».
De vegades, quan el meu Transsiberià s’eternitza en la
infinitud dels boscos boreals, o quan voreja la riba del llac Baikal i passa
d’un fus horari a l’altre, com si el temps s’hagués desarticulat, un raig de
sol il·lumina la finestra d’un dels vagons. Llavors el veig assegut a dins,
l’avi, tot somrient, i penso que la seva ànima alliberada, adaptable com el
fum, ha deixat enrere totes les andanes de l’espai i del temps per reprendre
definitivament el seu viatge somiat.
Josep Sampere Martí
Igualada (Barcelona)
CATEGORIA EN CASTELLANO:
Cine de verano
Nadie sabe lo que pasó. Nadie vio nada, tan solo el
cuerpecito del chico desmadejado sobre el asfalto reblandecido por el
inclemente calor. Los sanitarios lo alzaron del suelo, y la toalla que llevaba
anudada al cuello quedó colgando como un guiñapo sanguinolento y triste.
Nadie se acuerda tampoco de la película proyectada anoche
sobre el inmenso lienzo blanco instalado en la playa, protagonizada por un
famoso superhéroe volador, ni de la mirada callada de aquel chico a unas manos
que aplauden con la misma fuerza que estallan contra su rostro infantil.
Ana Grandal
Madrid
